Aquests siurells em recorden els espectadors d'un camp de futbol
Açò em recorda el baló
Açò un instrument imprescindible per a segons quins partits
I açò una escultura abstracta
divendres 25 de maig de 2012
dijous 24 de maig de 2012
dimarts 15 de maig de 2012
DÉJÀ VU
Com
més va, més tinc aquesta sensació, i no és gens agradable de reviure-la després
de tants anys.
He
pogut comprovar les amenaces i advertències a tot aquell que no es mostre sumís
creuant pels semàfors en el moment previst, tot respectant la legalitat vigent.
Pena de presó serà el seu càstig. Pena de presó també per a aquells que
utilitzant moderns aparells convoquen reunions no autoritzades de persones, en
un nombre encara per determinar.
He
comprovat l’eficàcia dels cossos de l’estat, l’entusiasme i ardor que mostren en
el compliment estricte i diligent de les ordres rebudes per garantir la
convivència ciutadana, facilitant per damunt de tot i a qualsevol preu el pas, ordenat
i cadenciós, de vehicles i transeünts que han de culminar les seues obligacions
quotidianes (aquells que no siguen aturats, clar)
També
he sentit com un propagandista que exerceix de periodista despreciava tots els manifestants
que no són de la seua corda, oposant-los la mayoría
silenciosa, que eixa sí que és com cal, i no causa problemes.
He
comprovat amb els meus ulls l’estupidesa que van perpetrar els edils amants dels
trons de bac i de la traca que es creien molt llestos organitzant-ne una al
lloc i hora inadequats, posant en perill la vida dels pacífics ciutadans; tot açò
per tal de no veure que en la seua plaça se
incumplen las ordenanzas.
He
sentit com un ministre deia que el govern procediria a la modificación de la estructura de la imposición en España (és a dir,
apujar l’I.V.A....)
He
vist a la televisió una roda de premsa per a explicar la campanya per a explicar
les reformes que fa el govern del PP cada divendres, siga o no el de dolors (que
sí que és). Una senyora molt elegant digué que aquesta campanya la faran en
totes les provincias de España,
perquè el Gobierno de España va a
explicar a España y los españoles las
reformas. Acte seguit ha passat un rato elogiant
algú, sembla que era el Cid Campeador.
He observat que abans de fer les contundents afirmacions que té per costum, un
lleuger parpelleig, una rápida desviació de la mirada o una alenada més intensa
posava en evidència que ja li costa a ella mateixa de creure el seu propi
discurs, que ja ha de fer esforços perquè el personal comulgue amb les rodes de
molí de les seues mentides habituals.
Tot
açò és per a mi un déjà vu: Les mentides, els eufemismes, el fet de no anomenar
les coses pel seu nom, les provincias,
la mayoría silenciosa, les reuniones no autorizadas, els cuerpos represivos, la ley de orden público, etc. etc.
Només
els falta ÉL.
Seran
capaços de ressucitar-lo?
Un indignat més
dimarts 17 d’abril de 2012
PROPAGANDA GRATUÏTA
Precisament el dia que es
commemorava l’aniversari de la proclamació de la república, la casa reial va
informar que el rei Juan Carlos havia
estat intervingut d’una fractura de maluc.
Si seguírem la tradició histórica
d’anomenar els reis per alguna característica distintiva, jo proposaria un nom
per a l’actual Borbón: Juan Carlos I el Operado.
O no? Segons un reportatge que he
llegit a la premsa, ha patit el següents accidents o intervencions:
1.-
Maluc trencat (en una cacera)
2.-
Tendó d’Aquil·les
3.-
Pròtesi al genoll dret (per lesions antigues)
4.-
Pulmó dret (extirpació d’un nòdul)
5.-
Varius a la cama dreta (intervenció per lesions esportives)
6.- Fissura a la mà dreta (accident d’esquí)
7.-
Fractura al genoll dret (accident d’esquí)
8.- Ull
de vellut (en una cacera)
9.-
Fissura de la pelvis (accident d’esquí)
10.- Tall al braç esquerre
(accident amb un vidre)
11.- Mals d’esquena (per una
relliscada al Fortuna)
12.- Fractura del maluc (per
voler caçar elefants)
Si observeu amb detall,
descobrireu que quasi tots els mals li venen per la dreta...
No entenc com després de tots els
problemes que ha tingut a causa dels esports, l’esquí i la cacera encara té
ganes, als seus 74 anys, d’anar a l’Àfrica a matar un pobre elefant.
 |
| El Roto, en El País |
Potser a Botswana li tenien
preparat un paquiderm ja envellit d’algun circ, en una operació semblant al cas
de l’ós Mitrofan, que estava domesticat per a entretenir els visitants d’un
parc rus, el van emborratxar i li’l posaren davant perquè semblés salvatge, i
es donés el gust de matar-lo.
També diu la premsa que l’assassinat
d’un elefant pot arribar a costar fins a 100.000 €, segons el pes dels ullals
de la víctima, però com estem en temps de crisi i cal retallar despeses, potser
agafà el paquet bàsic: 45.000 €, cosa que representa un 32% de la seua
asignació anual.
Hagut compte que la caça comporta
escopetes i similiars, és a dir, una altra font d’accidents borbónicos, si jo fos el seu metge de capçalera prescriuria a tota
la família reial l’allunyament de qualsevol arma de foc , inclosos els
encenedors de cuina. Així Dª. Sofia no es veuria obligada a repetir que son cosas de niños.
Si afegim les brillants
actuacions de la família reial política, tot plegat, no és propaganda republicana
gratuïta?
dijous 12 d’abril de 2012
VACANCES DE PASQUA
Cadascú aprofita les vacances de Pasqua segons els seus interessos i possiblitats, ho podem comprovar perquè mentres uns viatgen, altres fan la bugada, cosa que es mostra a les següents fotos, tretes al jardí del Parterre de València:
dilluns 9 d’abril de 2012
TITULARS REALS EXTRETS DE LA PREMSA
Acabe de llegir al diari ARA un
article d’Iu Forn, el contingut del qual no puc deixar de copiar, modificant
lleugerament el format:
* El director
de l’aeroport sense avions de Castelló cobra a l’any: 84.000 €
* L’estat
gasta, per anunciar una sortida a borsa de les Loteries, que finalment no
s’ha produït: 23.000.000 €
* La diputació
de Sevilla es gasta en un llibre sobre els alcaldes de la provincia: 540.000 €
* El Senat gasta per renovar els
ordinadors: 1.000.000 €
* L’estadi
Olímpic de Sevilla, que fa 11 anys que esta infrautilitzat, costà: 120.000.000 €
* Mantenir la
nova presó de Figueres, que està pendent d’inaugurar des del primer
trimestre del 2011 val al mes: 1.000.000
€
* El Centre d’Arts d’Alcorcón ha
costat: 120.000.000 €
* El Ministeri
de l’Interior paga cada any per netejar vivendes de generals: 500.000
€
* Tenerife gasta en una televisió
que no emet res: 400.000
€
* La Comisión Nacional de la Energía va
gastar-se en un edifici que no usa: 19.000.000 €
* Inverteixen
al baixador de Requena, on paren quatre de cada quinze trens: 14.000.000 €
* L’ambaixada a Lisboa gasta en
jardiners: 20.520 €
* L’ambaixada a
Riad paga, per manteniment de la piscina: 55.200 €
* A Extremadura
hi ha 1.623 cotxes oficials, que són el 5% de tots els vehicles
oficials que circulen per l’Estat.
La article té aquest títol:
NO ANIRÀ NINGÚ (PERÒ NINGÚ) A LA
PRESÓ?
dissabte 17 de març de 2012
ELS MERCADERS DINS DEL TEMPLE
No fa molts dies em vaig assabentar que la Conferencia Episcopal Española quantificava els diners que haurien de pagar anualment els creients catòlics, si hagueren de passar per caixa en lloc de per la pica d’aigua beneïda (crec que ara l’han suprimida, per raons higièniques):
Fent un ràpid resum, a més de molts altres serveis com parròquies, hospitals, residències de vells, i el temps que dedica als ciutadans -56 minuts per habitant, als quals cal afegir 44 hores per cada creient practicant- etc. etc., cal contabilitzar 314.000 batejos, 96.000 confirmacions, 249.000 primeres comunions i més de 5.000.000 de les altres; tot plegat arriba a la suma de 1.200.000 €!
Aquesta quantitat ve perquè, segons diu la Conferencia, és tan productiva que va tornar a la societat 2,4 vegades els 498.000.000 € que rebé de l’estat, via IRPF els darrers exercicis fiscals coneguts.
A l’interessant rendiment, per als creients practicants, que obté l’estat per la seua inversió, que paguem justs i pecadors, cal afegir els beneficis econòmics que produeixen als hostalers i comerciants certes activitats, com les Setmanes Santes i altres solemnes festivitats religioses, considerades d’interès turístic internacional.
També vaig llegir, tan lluny com el 29 de febrer, a http://www.escolar.net/, que el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure al seu nom tot l'immoble de la mesquita de Còrdova, segons consta en el Registre de la Propietat número quatre de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). Aquesta apropiació li va costar el preu del tràmit: 30,- €.
I ben recentment, la Confererencia (o Consejo de Administración) Episcopal, que vol despertar les decaigudes vocacions religioses sacerdotals, ho fa amb un anunci emès per televisió sota el títol Te prometo una vida apasionante, amb l'esquer d'otindre feina fixa de per vida, amb un sou assegurat (uns 800 € al mes, no sé si lliures d’impostos) aprofitant-se de la situació actual, amb milers d’aturats producte de la crisi, per si pica algú.
En voleu més o deixem de tirar de calculadora?
Si preferiu veure tot açò d’una manera lírica, mireu aquests enllaços:
I si no, tant se val, que baixe Déu i torne a expulsar els mercaders de dins del Temple!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)