RICKY ROUCO

 A la nòmina dels addictes al ranci i pudent nacional catolicismo dels que con Franco vivian mejor, i con Rajoy siguen viviendo bien, cal afegir un il·lustre i pintoresc personatge: ROUCO VARELA, que acaba de pontificar que Déu exigeix, per damunt de les lleis i dels homes, que els pares exercesquen l'inalienable dret de triar en quina llengua han de ser educats els seus fills, sobretot si és en un col·legi confessional catòlic subvencionat per l'estat, per tal que l'església puga fer caixa.

Aquest senyor, que cobra de l'estat, és a dir, i entre altres, de tu i de mi, ens insulta i ofén la nostra sensibilitat en obligar-nos a complir les normes que ell diu que dicta el seu déu (un entre tants)

Perquè no té la decència de tornar els diners dels súbdits (abans ciutadans) que no pensen com ell i que som molts més dels que ells volen i diuen?

Perquè es pronuncia sobre qüestions civils, alienes a la seua suposada (i evidentment falsa) dedicació religiosa?

Perquè veu la palla en l'ull aliè i no la biga en el propi? perquè l'importa més la llengua vehicular de l'educació que la falta de caritat amb un immigrant sense documentació?

No content amb la llei d'adoctrinament i deseducació que li han preparat d'acord amb les seues dèries i manies, encara envaeix una volta més el camp d'allò civil, perquè no concep una altra cosa que la gen uniformada, vol fer-nos desfilar a tots, como un solo hombre, pel  camí que ens duga por el imperio hacia Dios, fins i tot en contra de la nostra voluntat.

En la seua orgullosa obcecació és l'únic possessor de la veritat, i carregat de bones intencions (això ens fa creure) malda per dur-nos al seu cel, que per a molts de nosaltres és un infern, l'infern d'un poder que vol ser immens i sobrehumà, que vol dirigir i administrar les vides alienes (butxaques incloses) i decidir què hem de fer a cada moment de la nostra existència. Ell es creu en el dret de premiar o condemnar les accions humanes segons el seu irracional decàleg.

Però és tan selectiu, que les seues intencions i els seus actes puden de lluny i es descobreixen fàcilment. S'ha pronunciat sobre allò que teòricament no hauria d'importar-li, però no ho ha fet per a condemnar les intencions del Ministre de Justícia (o d'allò que siga) que farà culpable i condemnarà per llei (ara humana, que no divina) tot aquell que exercesca qualsevol acte caritatiu a favor d'un immigrant sense papers. 

Raó tenia Crist quan va dir que ell no era d'aquest món, del món que forma part Ricky Rouco, un lluitador que boxeja durament, insistentment, en contra  dels drets civils i de la felicitat de molts humans.

LA RESURRECCIÓ DE FRANCO!

Wert té vocació imperialista i genocida, el seu objectiu és entrar en el túnel de temps i tornar al nacional-catolicismo de fa setanta anys. Heus ací la seua divisa:

Por el Imperio hacia Dios en la

 España Una, Grande y Libre.

Españoles, Franco

 ha resucitado!

I fent l'acompanyament, els bisbes i la nova Leni del nou Adolf, Rosa Díez:

Ells ens insulten amb les seues mentides. Caldrà que nosaltres els insultem amb la nostra veritat.

NOU BEST-SELLER D'HUMOR (NEGRE)

No deixeu de llegir aquest best-seller tan interessant i divertit. Per al vostre goig, du un palet (I). Llegiu aquest, i conserveu memòria que n'hi haurà més.

Ací teniu un parell de perles que llueixen amb llum pròpia:

"Muchas veces me han preguntado cómo sé que soy especial. Es difícil de decir; digamos que siempre lo he sabido. Ya desde el colegio sabía que ninguno de los que me rodeaban estaba a mi altura. Como delegado de mi clase, en 3ºB, tomé la decisión de ocupar 3ºD y librar a aquellos pobres chicos del pésimo delegado que habían elegido. No fue una decisión sencilla; tuve que mandar a varios muchachos a combatir al patio, pero, al final, obtuvimos la victoria. Ese día comprendí que estaba destinado a algo más grande que jo mismo"

És a dir, que en principi es conformava amb poc...

“La primera vez que supe que no era un ser humano corriente, lo recuerdo bien, fue cuando ETA voló mi coche conmigo dentro. Salí de allí, envuelto en llamas, y pensé: ¿cómo es posible que haya sobrevivido? Nadie se lo explicaba. Los médicos no encontraban una respuesta, tampoco mi personal de seguridad. A todo el mundo le pareció… milagroso. Esa noche soñé con Dios. Era una luz, no tenía rostro, pero sí voz. Me iluminó con su haz y me dijo: “Jose Mari, si te he salvado es porque te necesito vivo para que lideres a la humanidad”. Me dijo un par de cosas más, pero son personales. Aquella experiencia me cambió, por supuesto. Desde entonces soy mucho más humilde.”

No cal que ho diga, que ja es nota, ja!

ANDREITA I PILARÍN

Pilarín ha comprovat que els immigrants malbaraten el subsidi d'atur comprant-se televisors de plasma, mentre quasi tots els valencians mantenen aquells de pantallota grossa, com el d'ella, que encara el té en blanc i negre!

Andreita està molt d'acord amb Pilarín i li ho ha fet saber ràpidament.

En comprovar la seua coincidència, s'han posat molt contentetes i han exclamat orgulloses:

                                                  Que se jodan!   

DEDICAT A DONYA RITA

No es confonga, senyora,

que no és el 9 d'octubre.

És una manifestació independentista...

siciliana!

Fins a tan lluny arriba 

la llarga mà de la catalanització!

UNA SENYORA MOLT GRACIOSA

Donya Rita I, l'Eterna, ha fet una divertida conferència a Madrid.

Segons ha dit a la capital del món mundial, no hi ha problema amb l'extensió de l'independentisme català per València, perquè la seua ciutat du patint la catalanització des de fa temps.

Ella sap molt bé des de quan la ciutat pateix la catalanització, perquè l'Ajuntament que presideix conserva la senyera de les quatre barres, la del  casal dels primers comptes de Barcelona, després reis d'Aragó i també de València, i la conserva des de l'any 1238, quan Jaume, Compte de Barcelona, va incorporar-la al seu patrimoni, iniciant la repetida catalanització, que ja dura més de 700 anys. 

Segons afegeix la notícia de premsa, l'alcaldessa de València des del 1991 -ara fa 21 anys!- també va acusar el president Mas d'aferrar-se al poder, i acte seguit va anunciar que repetirà com a candidata a l'alcaldia el 2015! Després, la besnéta de Miquel Nolla Bruixet, nascut a Reus (Catalunya) el 1815 i mort a València el 1879, es quedà tan fresca.

Correm el perill que la senyora ens dure tant com la senyera!

La senyera

La senyora

LES FANS DE GALLARDÓN

ELLES NO ABORTARAN MAI!

QWERT / POIUY

(o la maquineta d'escriure i d’españolizar)

Segons el senyor Menistro-de-qualsevol-cosa-llevat-de-la-que-toca:

España está desespañolizada, 
quién la reespañolizará? 
el reespañolizador que la reespañolice,

buen reespañolizador será.

Per tal d’ajudar-lo en tan noble tasca, li proposarem humilment algunes recomanacions igualment nobles i loables.

1ª: Que ell mateix s’españolice el cognom i el canvie per Pérez, López, Martínez o similar, ben espanyols.

2ª: Que faça obligatòria l’assistència de pares i fills a una corrida de toros després de cada missa dominical.

3ª: Que impose l’ús d’uniforme escolar (és aconsellable el color blau, que aguanta les taques de tinta)

4ª: També seria interessant establir l’entrada dels alumnes a l’escola en perfecta formació i prietas las filas, així com que passen els moments de descans de cara al sol, que és molt beneficiós per a la salut.

5ª: Una activitat didàctica podria ser l’ascensió a alguna muntanya pròxima a l’escola, mostrar el panorama als infants i fer-los repetir:                     

Todo lo visto,
y lo traspuesto,
todo es nuestro.

6ª: Recomanar l’ús en classe dels llibres d’Historia de España de l’experta historiadora Doña Esperanza Aguirre, que coneix perfectament el tema perquè ja estava allí quan es va fundar, fa tres mil anys.

7ª: Generalitzar l’ús d’aquell himne tan bonic que diu:

Para ofrendaaaar

nuevas glorias a Españaaaaaa
etc. etc.

Amb les mesures que proposem, i algunes altres, serà fàcil aconseguir la reespañolización i que España torne a ser:

UNA y GRANDE

Això de LIBRE haurà d’esperar per a després del RESCATE.

VIOLETAS IMPERIALES

El ministre no-sé de-què, José Ignacio Wert estudia pagar a col·legis privats perquè ensenyen, debades, en castellà, a les comunitats autònomes amb llengua cooficial, perquè les malvades autoritats es neguen a oferir una educació vehicular en aquest idioma imperial. 

* * * * * 

Alfonso Guerra, va criticar durament la deriva nacionalista no espanyola i considerà "xenòfob" afirmar que España roba a Catalunya. Pel que sembla ha oblidat què feia el seu germà des d’un despatx oficial andalús (seria un patriota?) 

En una mostra més de la seua fina intel·ligència va afegir: la solidaritat no es produeix entre territoris, és entre contribuents; qui paga 100 € a Barcelona pagarà més que qui paga 100 € a Cáceres, Vigo o Málaga? tot assegurant que Catalunya no realitza un sobreesforç fiscal respecte a d’altres llocs. I es va quedar tan fresc. No va dir, però, si els 100 € de Barcelona es queden allí o acaben a Cáceres, Vigo o Málaga. 

Fent gala de la seua cultura i habilitat dialèctica ha reblat el clau fent una crida als partits catalans, perquè Catalunya necessita que algun partit parle amb la veritat i faça front a las mentides del nacionalisme. Del nacionalisme espanyol, voldrà dir, o és que no se’n recorda de quan es vantava d’haver cepillado l’estatut d’autonomia que havia promés Zapatero i es va atorgar el poble de Catalunya? 

* * * * * 

Felipe González, expresident del govern espanyol va dir que no hi haurà independència ni a Catalunya ni en cap altre territori de l'estat, perquè aquest escenari porta la ciutadania a una frustració perillosa. El que no sabíem és que també és membre de l’Organització Mundial de la Salut, perquè va alertar que Europa està infectada d'un virus que ja va tenir al segle XX i que es diu nacionalisme insolidari. Sembla clar que ell té la vacuna? 

* * * * * 

Monago, president de la Junta extremenya, també va disparar a discreció: el referèndum no tindrà cap validesa, només servirà per a fer soroll; i el va comparar amb una consulta a Extremadura sobre si l'uniforme oficial seria de lagarterana. Ell s’ho perd, perquè, així vestit, quedaria d’allò més propi i racial. 

* * * * * 

Ciutadans dóna suport a la concentració de divendres vinent, 12 d'Octubre, Dia de la Hispanitat, a la plaça de Catalunya de Barcelona, perquè el separatisme regional ja ha arribat massa enllà i la resposta és necessària de forma urgent per a detenir els secessionistes. Allí trobaran els seus companys de viatge i aniran tots a una, etc. etc. 

* * * * * 

La Comissió Permanent dels bisbes considera inadmissible negar unilateralment la sobirania d'Espanya. També van dir que cal evitar els riscos evidents de manipulació de la veritat històrica; i què faran amb la Bíblia? 

Fins ací el florilegi. 

Continuarà...

QUÈ ÉS AÇÒ, L'ACTUALITAT, O LA FI DEL MÓN?

Aznar assegura que "ningú va a trencar Espanya" mentre Bono diu que prefereix morir abans que veure el país trencat.

El PP compara la marxa del 25-S 

amb el 23-F.

Davant l’imparable desmembrament d’Espanya, l’Associació de Militars Espanyols (AME) exigeixen al Govern de l’estat que ature la secessió abans l’exèrcit no haja d’actuar.

SOTA, CAVALL, I REI

Amb sorpresa i estupor vaig conèixer el contingut d’un escrit que Su Majestad ha penjat en Internet, fent-se el modern i cagant-la ben cagada, tot al mateix temps. Què pot dir ell, descendent directe del Borbón cruel i venjatiu que decretà la Nueva planta? Només fer ús, en llenguatge més modern, d’allò de: una, grande y libre que ja deia l’avi que l’espentà per a pujar al tron.

El firmant del text, tan divertit i revelador, diu que va ser redactat de pròpia mà, però jo no m’ho crec, què voleu que us diga. Tan sols fent un breu anàlisi del contingut es pot arribar fàcilment a conèixer la mano que mece la cuna:

Allò de actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez l’han posat per a despistar, amb una fina al·lusió al Bribón i altres antigues activitats esportives del suposat signant.

Més reveladors són aquests fragments:

escudriñar en las esencias ... / ... debatir si son galgos o podencos, perquè aquestes xorrades decimonòniques, per no dir cervantines, fan la mateixa pudor de naftalina que l’estil dels discursos del Registrador de Santa Pola, pluriempleat per poder sortejar la crisi.

Els dos a una argumenten que no és moment de dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. Per a ells no és ni serà moment, ni ara ni mai!

Recorden les per a ells encara recents grandezas imperiales, i els agrada sentir aquell bellugueig sota la bota, per això demanen el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, general, coronel, comandant, i, si cal, de tota la tropa!

Acabaré la mostra amb la seua demanda de renuncia a la verdad en exclusiva. Cal que renunciem a la veritat, perquè ells ja tenen la seua en exclusiva, i punt.

Segons vaja passant el temps anirem sentint el cant dels corifeus, a veure qui la diu més grossa, des d’aquells de antes roja que rota, fins els que prefereixen la mort, antes que una España rota, etc. etc.

És a dir, sota cavall, rei, i tots els trumfos de la baralla sencera, per a ells!

ULL AMB LA TOS!

Segons he llegit a la premsa, com hem passat d'un estiu pràcticament tropical (el més calorós en 40 anys) a temperatures més baixes i fresques, moltes persones van a urgències perquè pateixen refredats, una molèstia típica d’aquest canvi d’estació. 

A la molèstia habitual que pateix aquesta gent caldrà afegir que si volen millorar i acabar amb la tos, hauran de pagar-se l’antitusiu, o recórrer a antigues receptes casolanes, com el conyac, calentet, la llima, la mel, o aquells bafs de fulles d'eucaliptus en aigua bullint que es feien, tapant-se el cap amb una tovallola, quan jo era un infant i vivíem en la misèria franquista. Al cap i a la fi, tot són remeis naturals i, com es diu ara, prou ecològics. 

Els més afectats per la crisi potser opten per deixar-lo córrer, esperant els efectes beneficiosos del temps. Però ací ve el vostre problema, envoltats per tanta tos infectadora, el vulgar refredat no pot tornar-se una pandèmia d'efectes devastadors? Igual pot afectar la situació econòmica ja tan esquifida que patim. Segur que molts funcionaris sense paga extraordinària o empleats en reducció de sou, mancats d'estímuls laborals, optaran per la baixa, de malaltia i de productivitat. Potser siga millor en evitació dels contagis generalitzats. 

Si voleu protegir-vos-en, us recomane rebequetes i bufandetes, perquè si pilleu el refredat i no sou rics haureu d’aguantar la tos. 

I si teniu certa edat, ull amb els exercicis excessius, que també haureu de pagar-vos els antiinflamatoris. 

I molt d'ull amb allò que mengeu, perquè si vos entra una cagalera i no voleu passar per la farmàcia, haureu de fer ús d’un tapó. 

Ja no vull continuar amb la sèrie d'afeccions no mortals per a les quals haureu de rascar-vos la butxaca o buscar-vos solucions casolanes, com en els més negres temps del franquisme. I és que, en la meua opinió, i recordant Espriu i Raimon, hem entrat en la roda del temps. 

Ja sabeu, ull amb la tos, etc. etc. i per damunt de tot, ull amb el Rajoy, la Soraya, el Guindos, el Montoro, la Gran Orella, i tutti quanti.!

FABRA & FABRA

... i recontrabafra!

Recollons, amb els Fabra! (el papà i la nena)

Ja coneixeu aquella dita de “Qui no s’assembla a son pare és un porc”?

Clavadeta ens ha eixit la xiqueta, un animal polític com el pare, sense pels a la llengua, i tan bocamolla com el González Pons. Per això va mostrar la seua capacitat de fer actuacions estelars a les cortes españolas. Cosa que potser li valdrà coronar el hit parade amb la cançó de l’estiu:

Andreita tu eres roja,

Andreita tu eres gualda!

I com és tan educadeta, si cal demana disculpes ho fa, però quan afegeix que allò va ser un gest impropio, menteix tant com tota la seua banda i a mi m’entra la risa (per no plorar) perquè la seua actuació la retrata,  l’exabrupte quedarà com a mostra inequívoca i ben PRÒPIA del seu caràcter classista, de paràsita política. També cap la possiblitat que siga dislèxica, perquè es justifica dient que la frase QUE SE JODAN! Anava dirigida a UN diputado...

Mentrestant, l’altre Fabra agraïnt al papà els servicios prestados i l’espavilat del Rus, que no s'està de tirar una mà als seus amics imputats, en el congrés (o allò que siga) del PP, es mostrà tan original com sempre, segons la premsa va dir: Esto parece Hollywood!

Hollywood no, si de cas, Metròpolis, la de Fritz Lang:

LA CLASSE POLÍTICA

Jo no tenia molt clar allò de la “CLASE POLÍTICA” que deia Rajoy en el discurs que va fer el dia de la seua investidura.

Però Pablo Álvarez Meana, militant del PP des dels 15 anys i membre de la junta local del PP a Gijón m’ha obert els ulls, ell sap ben bé què és això, perquè aquest jove militant, que posseeix 35 matrícules d'honor en els seus estudis de Gestió i Administració Pública, s’ha fet famós promocionant-se en un vídeo propagat com la pólvora per les xarxes socials, en el qual es defineix com a “gestor públic” d’aquesta manera: “Sóc gestor públic, m'ocupe de la cosa pública, parle del meu primerenc interès per la gestió pública, i s'ha despertat en mi, sento en el meu interior una vocació de servidor públic”.

Així que la “CLASE POLÍTICA” (humilment pense que aquesta classe superior reclama sempre les majúscules) és la dels “gestors de la cosa pública”, un grup de privilegiats que ens burxen les butxaques, i al qual supose que s’incorporarà acceleradament un personatge tan brillant com Pablo Álvarez Meana.

Un jove tan preparat farà grans progressos “gestionant” la cosa pública, segur que li serà ben fàcil situar-se al nivell d’un “Fofito” de l’economia com el sr. Montoro, que sempre riu, inclús quan veu que la seua España cau, perquè ell està allí per a enlairar-la.

Estarà al nivell d’altres gestors públics com el sr Blasco, que després de recórrer tot l’arc de Sant Martí de la política, efectua les telefonades des d’una cabina perquè s’oblida de carregar la bateria del mòbil.

També podrà intimar amb el sr. Qwert/poiuy, que menteix més que parla i no està molt conforme amb els nacionalismos excluyentes, segurament perquè li agraden més els nacionalismos incluyentes.

O amb la virtuosa sra. Báñez, una ministra de treball que sense haver treballat mai, "gestiona" el treball dels altres. Ella ha declarat, amb el seu encantador español amb accent andalú, estar molt emocionada, perquè ella no s'ho esperava, però li ha arribat un capote de la Virgen del Rocío, una aliada privilegiada i ambaixadora universal de Huelva: li ha fet un regal addicional en la sortida de la crisi, en la seua recerca del benestar dels ciutadans. La veritat és que amb ajudes com aquesta, riu-te tu de les del Banc Central Europeu!

Ara ja tinc molt més clar que és això de la “CLASE POLÍTICA” que deia Rajoy, el president de govern més mentider que recorda la història i la major prima de risc de l’estado español en totes les èpoques: La “CLASE POLÍTICA” que ara patim és una banda de trileros que fa aparèixer i desaparèixer, tantes voltes com vol, el cigró,  les nous i el cadafalet, davant dels nostres morros. Llàstima que a la veu d’aigua! no desapareguen ells també!

DÉJÀ VU

Com més va, més tinc aquesta sensació, i no és gens agradable de reviure-la després de tants anys.

He pogut comprovar les amenaces i advertències a tot aquell que no es mostre sumís creuant pels semàfors en el moment previst, tot respectant la legalitat vigent. Pena de presó serà el seu càstig. Pena de presó també per a aquells que utilitzant moderns aparells convoquen reunions no autoritzades de persones, en un nombre encara per determinar.

He comprovat l’eficàcia dels cossos de l’estat, l’entusiasme i ardor que mostren en el compliment estricte i diligent de les ordres rebudes per garantir la convivència ciutadana, facilitant per damunt de tot i a qualsevol preu el pas, ordenat i cadenciós, de vehicles i transeünts que han de culminar les seues obligacions quotidianes (aquells que no siguen aturats, clar)

També he sentit com un propagandista que exerceix de periodista despreciava tots els manifestants que no són de la seua corda, oposant-los la mayoría silenciosa, que eixa sí que és com cal, i no causa problemes.

He comprovat amb els meus ulls l’estupidesa que van perpetrar els edils amants dels trons de bac i de la traca que es creien molt llestos organitzant-ne una al lloc i hora inadequats, posant en perill la vida dels pacífics ciutadans; tot açò per tal de no veure que en la seua plaça se incumplen las ordenanzas.

He sentit com un ministre deia que el govern procediria a la modificación de la estructura de la imposición en España (és a dir, apujar l’I.V.A....)

He vist a la televisió una roda de premsa per a explicar la campanya per a explicar les reformes que fa el govern del PP cada divendres, siga o no el de dolors (que sí que és). Una senyora molt elegant digué que aquesta campanya la faran en totes les provincias de España, perquè el Gobierno de España va a explicar a España y los españoles las reformas. Acte seguit ha passat un rato elogiant algú, sembla que era el Cid Campeador. He observat que abans de fer les contundents afirmacions que té per costum, un lleuger parpelleig, una rápida desviació de la mirada o una alenada més intensa posava en evidència que ja li costa a ella mateixa de creure el seu propi discurs, que ja ha de fer esforços perquè el personal comulgue amb les rodes de molí de les seues mentides habituals.

Tot açò és per a mi un déjà vu: Les mentides, els eufemismes, el fet de no anomenar les coses pel seu nom, les provincias, la mayoría silenciosa, les reuniones no autorizadas, els cuerpos represivos, la ley de orden público, etc. etc.

Només els falta ÉL.

Seran capaços de ressucitar-lo?

Un indignat més

PROPAGANDA GRATUÏTA

Precisament el dia que es commemorava l’aniversari de la proclamació de la república, la casa reial va informar que el rei Juan Carlos havia estat intervingut d’una fractura de maluc.

Si seguírem la tradició histórica d’anomenar els reis per alguna característica distintiva, jo proposaria un nom per a l’actual Borbón: Juan Carlos I el Operado.

O no? Segons un reportatge que he llegit a la premsa, ha patit el següents accidents o intervencions:

  1.- Maluc trencat (en una cacera)

  2.- Tendó d’Aquil·les

  3.- Pròtesi al genoll dret (per lesions antigues)

  4.- Pulmó dret (extirpació d’un nòdul)

  5.- Varius a la cama dreta (intervenció per lesions esportives)

 6.- Fissura a la mà dreta (accident d’esquí)

  7.- Fractura al genoll dret (accident d’esquí)

  8.- Ull de vellut (en una cacera)

  9.- Fissura de la pelvis (accident d’esquí)

10.- Tall al braç esquerre (accident amb un vidre)

11.- Mals d’esquena (per una relliscada al Fortuna)

12.- Fractura del maluc (per voler caçar elefants)

Si observeu amb detall, descobrireu que quasi tots els mals li venen per la dreta...

No entenc com després de tots els problemes que ha tingut a causa dels esports, l’esquí i la cacera encara té ganes, als seus 74 anys, d’anar a l’Àfrica a matar un pobre elefant.

Potser a Botswana li tenien preparat un paquiderm ja envellit d’algun circ, en una operació semblant al cas de l’ós Mitrofan, que estava domesticat per a entretenir els visitants d’un parc rus, el van emborratxar i li’l posaren davant perquè semblés salvatge, i es donés el gust de matar-lo.

També diu la premsa que l’assassinat d’un elefant pot arribar a costar fins a 100.000 €, segons el pes dels ullals de la víctima, però com estem en temps de crisi i cal retallar despeses, potser agafà el paquet bàsic: 45.000 €, cosa que representa un 32% de la seua asignació anual.

Hagut compte que la caça comporta escopetes i similiars, és a dir, una altra font d’accidents borbónicos, si jo fos el seu metge de capçalera prescriuria a tota la família reial l’allunyament de qualsevol arma de foc , inclosos els encenedors de cuina. Així Dª. Sofia no es veuria obligada a repetir que son cosas de niños.

Si afegim les brillants actuacions de la família reial política, tot plegat, no és propaganda republicana gratuïta?

TITULARS REALS EXTRETS DE LA PREMSA

Acabe de llegir al diari ARA un article d’Iu Forn, el contingut del qual no puc deixar de copiar, modificant lleugerament el format:

*  El director de l’aeroport sense avions de Castelló cobra a l’any: 84.000 €  

* L’estat gasta, per anunciar una sortida a borsa de les Loteries, que finalment no s’ha     produït: 23.000.000 €                                                                                

*  La diputació de Sevilla es gasta en un llibre sobre els alcaldes de la provincia: 540.000 €

*  El Senat gasta per renovar els ordinadors: 1.000.000 €

*  El Congrés es gasta per netejar les catifes: 519.000 €

*  L’estadi Olímpic de Sevilla, que fa 11 anys que esta infrautilitzat, costà: 120.000.000 €

*  Jaén paga cada any en un tramvia que no circula: 6.000.000 €

* Mantenir la nova presó de Figueres, que està pendent d’inaugurar des del primer trimestre del 2011 val al mes: 1.000.000 €

*  El Centre d’Arts d’Alcorcón ha costat: 120.000.000 €

*  El Ministeri de l’Interior paga cada any per netejar vivendes de generals: 500.000 €

*  La TV de Castella-La Manxa pagava cada mes al jardiner: 6.000 €

*  Per dirigir un centre d’art que no existeix, cobra:  5.500 €

*  Tenerife gasta en una televisió que no emet res: 400.000 €

*  La Comisión Nacional de la Energía va gastar-se en un edifici que no usa: 19.000.000 €

*  Inverteixen al baixador de Requena, on paren quatre de cada quinze trens: 14.000.000 €

*  L’aeroport d’Osca, que només ha tingut 26 passagers en sis mesos,  costà: 40.000.000 €

*  La decoració interior de l’ambaixada española a Dacca, ha costat: 116.000 €

*  I la de Bissau: 84.215 €

*  L’ambaixada a Lisboa gasta en jardiners: 20.520 €

*  I la de Roma: 39.900 €

*  L’ambaixada a Riad paga, per manteniment de la piscina: 55.200 €

*  Fa 8 anys que l’alcalde de Pajares de los Oteros cobra sense trepitjar el consistori ni un sol dia.

*  A Extremadura hi ha 1.623 cotxes oficials, que són el 5% de tots els vehicles oficials que circulen per l’Estat.

La article té aquest títol:

NO ANIRÀ NINGÚ (PERÒ NINGÚ) A LA PRESÓ?

ELS MERCADERS DINS DEL TEMPLE

No fa molts dies em vaig assabentar que la Conferencia Episcopal Española quantificava els diners que haurien de pagar anualment els creients catòlics, si hagueren de passar per caixa en lloc de per la pica d’aigua beneïda (crec que ara l’han suprimida, per raons higièniques): 

Fent un ràpid resum, a més de molts altres serveis com parròquies, hospitals, residències de vells, i el temps que dedica als ciutadans -56 minuts per habitant, als quals cal afegir 44 hores per cada creient practicant- etc. etc., cal contabilitzar 314.000 batejos, 96.000 confirmacions, 249.000 primeres comunions i més de 5.000.000 de les altres; tot plegat arriba a la suma de 1.200.000 €! 

Aquesta quantitat ve perquè, segons diu la Conferencia, és tan productiva que va tornar a la societat 2,4 vegades els 498.000.000 € que rebé de l’estat, via IRPF els darrers exercicis fiscals coneguts. 

A l’interessant rendiment, per als creients practicants, que obté l’estat per la seua inversió, que paguem justs i pecadors,  cal afegir els beneficis econòmics que produeixen als hostalers i comerciants certes activitats, com les Setmanes Santes i altres solemnes festivitats religioses, considerades d’interès turístic internacional.

També vaig llegir, tan lluny com el 29 de febrer, a http://www.escolar.net/, que el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure al seu nom tot l'immoble de la mesquita de Còrdova, segons consta en el Registre de la Propietat número quatre de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). Aquesta apropiació li va costar el preu del tràmit: 30,- €. 

I ben recentment, la Confererencia (o Consejo de Administración) Episcopal, que vol despertar les decaigudes vocacions religioses sacerdotals, ho fa amb un anunci emès per televisió sota el títol Te prometo una vida apasionante, amb l'esquer d'otindre feina fixa de per vida, amb un sou assegurat (uns 800 € al mes, no sé si lliures d’impostos) aprofitant-se de la situació actual, amb milers d’aturats producte de la crisi, per si pica algú.

En voleu més o deixem de tirar de calculadora? 

Si preferiu veure tot açò d’una manera lírica, mireu aquests enllaços: 

http://www.youtube.com/watch?v=Ibjg8BlyAD4 

http://www.youtube.com/watch?v=rkRIbUT6u7Q 

I si no, tant se val, que baixe Déu i torne a expulsar els mercaders de dins del Temple!

INFORMACIÓ MOLT ÚTIL PER ALS TEMPS QUE CORREN

CONEIX ELS TEUS DRETS

RECOMANACIONS EN MANIFESTACIONS I CONCENTRACIONS

Pots exercir la teua llibertat d’expressió a través de qualsevol mitjà legítim (consignes, xiulades, pancartes...)

No utilitzes la violència verbal i física contra ninguna persona o cosa. Evita enfrontaments directes i els insults cap a les forces de seguretat, donat que poden constituir un delicte d’injúries o calúmnies, atemptat o lesions a l’autoritat. No els dones excuses per desallotjar-te i justificar la seua actuació violenta.

Si eres agredit per les forces de seguretat i presentes lesions, acudeix a un centre mèdic i que et donen un part acreditatiu de la lesió per a la denúncia posterior.

No exercisques accions reivindicatives de manera individual. La teua principal defensa és el col·lectiu.

¿COM ACTUAR EN CAS DE DETENCIÓ O IDENTIFICACIÓ?

Identifica’t sempre davant les forces de seguretat quan t’ho demanen. No facilites altres dades personals como correu electrònic, número de telèfon, etc. En cas de no poder identificar-te (no portar DNI), et poden portar a dependències policials. Et podran fotografiar i prendre empremtes digitals, però no sotmetre’t a proves d’ADN (duració aproximada del procés, unes 2 hores). En un llibre-registre faran constar les diligències d’identificació, els motius i la seua duració. En cas de resistència o negativa a identificar-te, et poden detenir.

Identifica si pots als agents que et detenen. Recorda el seu número de placa.

Tens dret a ser informat/da immediatament de les raons de la teua detenció.

Tens dret a no declarar. No declares mai en comissaria, sinó davant del jutge.

Tens dret a designar a un advocat/da, has de donar el seu nom i telèfon, o a que te’n designen un d’ofici. L’advocat/da parlarà amb tu abans de ser posat a disposició judicial.

Tens dret a fer una trucada per informar del lloc on estàs detingut.

Tens dret a que et veja un metge en dependències policials i judicials. Si no el sol·licites i reps la visita d’un metge forense acreditat, denuncia els maltractes físics, psíquics o tortures que hages rebut. Si tens marques, mostra-les i assegura’t que tot açò figura en l’informe mèdic.

No et poden retenir més de 72 hores sense posar-te a disposició judicial

En casos de detenció il·legal o que no es respecten els teus drets (tortures), demana el Habeas Corpus, y et posaran a disposició judicial immediatament. El pots sol·licitar tu o algun familiar.

L’interrogatori policial i judicial deu realitzar-se sempre en presència d’un advocat/da. Podràs entrevistar-te amb ell/ella abans de declarar.

LES ARMES DE L'ENEMIC

Ara resulta que l’ENEMIC de la policia són els adolescents que protesten perquè passen fred o no poden cagar al seu institut! i seguint la seua lògica, les armes de l'enemic són:

ELS LLIBRES!

Caldria fer una llista de les estupideses que digueren, diuen i diran totes les "autoritats competents" de qualsevol nivell (les cometes subratllen una expressió grata al franquisme més arnat, que pel que es va veient reviscola per moments) per tal de justificar les actuacions de la policia contra els estudiants adolescents de l’Institut Lluis Vives i altres estudiants, companys, amics o vianants, -i no diguem res si algú duia "rastes"-.

Objectivament, es veu clar que van ser agressions injustificables i desproporcionades d’una policia embogida i delirant que actuava complint ordres i no refrenava els seus atacs ni davant de xiquets o ancians. 

Però tot el món no ho creu així, sobretot els que abans van guanyar una guerra i ara han guanyat uns vots, perquè això ho justifica tot.

Als "solos de cornetí" cal afegir el “tutti orquestral” dels mitjans de comunicació de la dreta degana, pedestre i corcada, que fan l’acompanyament en una cursa per constatar qui la diu més grossa. En un parell de dies he llegit al·lusions per a fer-se un fart de riure, si el tema no fos tan seriós.

No dubten en manipular la veritat, buscant culpables i conspiradors on no n’hi ha, fent un autèntic paral·lel amb la “conjura judeo-masònica” que tant obsessionava el feliçment difunt dictador.

No seria gens estrany que entre tots ells demostraren que els disturbis els van organitzar fosques forces esquerroses, que van manipular el fred i les ganes de cagar que patien uns adolescents desinformats i influenciables... 

Tampoc no seria gens estrany que cap d’ells no reconegués un error, que finalment no hi haja més culpables que els manifestants.

I, com sempre entre nosaltres, no dimitirà ni Déu!

FINALMENT!

Estic molt content perquè acabe de llegir al titular d'una notícia del diari que, sengons ha declarat la secretària General del PP Dolores de Cospedal, el senyor Esteban Gonzàlez Pons TENDRÁ EL LUGAR QUE LE CORRESPONDE.

Només espere que tinga el que realment li correspon.

CASTIGAT PER INVESTIGAR EL CAS GÜRTEL

El Tribunal Suprem ha condemnat, per unanimitat dels set magistrats, a onze anys d'inhabilitació professional a Baltasar Garzón per les escoltes de les converses a la presó entre els caps de la 'trama Gürtel' i alguns lletrats. L'alt tribunal l’assenyala culpable dels delictes dels quals era acusat perquè el que va fer no va ser una "interpretació errònia de la llei", sinó "un acte arbitrari, freturós de raó, que desmantella la configuració del procés penal com un procés just".

En l'informatiu 'Hora 14', l'advocat de Baltasar Garzón, Francisco Baena Bocanegra, ha reconegut que l’exmagistrat està "molt afectat, dolgut". El lletrat ha afegit que, si el seu client està d'acord, la seua intenció és seguir lluitant per la innocència de Garzón, "seguir recorrent".

BALTASAR GARZÓN HA DONAT A CONÉIXER AQUEST COMUNICAT:

"Rebutge frontalment la sentència que m'ha estat notificada en el dia d'avui.

Ho faig per entendre que no s'ajusta a dret, que em condemna de forma injusta i predeterminada.

He treballat contra el terrorisme, els traficants de drogues, els crims contra la humanitat i la corrupció. Ho he fet amb la llei en la mà i en unió de fiscals, jutges i policia. En aquest treball, sempre he complert amb rigor les normes, he defensat els drets dels justiciables i de les víctimes en situacions molt adverses.

Ara i al llarg d'aquest procediment, els meus drets han estat sistemàticament violentats, les meves peticions de defensa desateses, el judici oral una excusa, el contingut de la qual ha estat utilitzat només contra mi, prescindint dels elements favorables que em beneficiaven, per a, amb això, poder donar forma a una sentència que ja estava anunciada des de fa mesos.

La meua actuació en el denominat cas Gürtel, es va ajustar a la llei i en el seu desenvolupament, vaig prendre totes les mesures per a garantir el dret de defensa i la investigació de delictes molt greus relacionats amb la corrupció, partint dels contundents indicis i per a evitar la continuïtat delictiva de blanqueig de diners dels caps mafiosos que utilitzaven, com ja ho havien fet abans, als advocats designats.

Se m'ha impedit aportar les proves que ho demostraven i s'ha prescindit de l’implicació i participació d'advocats en la trama.

L'afirmació que es conté en la sentència per a justificar el suposat dol "la inclusió de la clàusula prevenint el dret de defensa deixant a un costat la seua efectivitat, revela que sabia que la seua resolució afectava a aquest dret" és una aberració que contradiu tot el sentit de la mateixa i s'utilitza per a eliminar la base de la meua absolució. La sentència no diu en cap moment quin és el dany produït en el dret de defensa i no ho diu senzillament perquè no existeix. Ho inventa. Així mateix manca a la veritat quan diu que no es va executar la mesura de salvaguardar del dit dret, quan personalment em cuidí de garantir-lo i així ho avalen les proves practicades i ignorades pel tribunal.

Aquesta sentència, sense cap raó jurídica ni proves que la sustenten, elimina tota possibilitat per a investigar la corrupció i els seus delictes associats obrint espais d'impunitat i contribueix greument, en l'afany d'acabar amb un concret jutge, a laminar la independència dels jutges a Espanya.

Acudiré a les vies legals que corresponguen per a combatre aquesta sentència i exerciré totes les accions que siguen pertinents per a tractar de pal·liar el perjudici irreparable que els autors d'aquesta sentència han comès.

Madrid a 9 de febrer de 2012"

CARTA DE LA FILLA DE GARZÓN: "ALS QUI AVUI BRINDARAN AMB XAMPANY"

"Aquesta carta està dirigida a tots aquells que avui brindaran amb xampany per la inhabilitació de Baltasar Garzón.

A vostès, que durant anys han abocat insults i mentides; a vostès, que per fi avui han arribat a la seua meta, han aconseguit el seu trofeu.

A tots vostès els diré que mai ens faran baixar el cap, que mai vessarem una sola llàgrima per la seua culpa. No els donarem aquest gust.

Ens han tocat, però no enfonsat; i lluny de fer-nos perdre la fe en aquesta societat ens han donat més força per a seguir lluitant per un món en el qual la Justícia siga autèntica, sense sectarismes, sense estar guiada per enveges; per acords de passadís.

Una Justícia que respecta a les víctimes, que aplica la llei sense por a les represàlies. Una Justícia de debò, en la qual m'han ensenyat a creure des que vaig néixer i que desitjo que la meua filla, que avui correteja aliena a tot, conega i aprenga a voler, malgrat que ara haja estat minvada. Un pas enrere que vostès atribuïxen a Baltasar però que no és més que el reflex de la seva pròpia condició.

Però sobretot, els desitje que aquest colp, que vostès han anunciat des de fa anys, no es torne en contra de la nostra societat, per les greus conseqüències que la jurisprudència sembrada pugui tenir.

Vostès avui brindaran amb xampany, però nosaltres ho farem junts, cada nit, perquè sabem que el meu pare és innocent i que la nostra consciència SÍ està tranquil·la.

Madríd, 9 de febrer de 2012.

María Garzón Molina"

A MÉS DE FER EL RIDÍCUL INTERNACIONALMENT, EL SUPREM, TATXA D’"INACCEPTABLES" I "FRÍVOLES" LES CRÍTIQUES A LA SEUA DECISIÓ D'INHABILITAR AL JUTGE GARZÓN EN UN COMUNICAT:

"Són totalment inacceptables els atacs tant personals com institucionals que qüestionen de manera frívola i freturosa de fonament l'actuació del Tribunal Suprem", indica l'alt tribunal en un comunicat. (1)

La Presidència -que exerceix Carlos Dívar- afegeix que aquestes opinions lleven legitimitat a la institució i desacrediten els seus components, als quals s'atribueixen "altres intencions més enllà de la recta i imparcial aplicació de la llei, el que constitueix un greu atemptat a l'Estat de Dret". (2)

El comunicat concreta que aboca aquesta opinió "des del seu més absolut respecte al dret a la crítica de les resolucions judicials" i agrega que la Sala responsable de la decisió, la Segona, ha actuat "en el legítim exercici de les seves competències i amb absoluta independència i imparcialitat". (3)

Dívar recorda que la sentència ha contat amb la unanimitat dels membres del tribunal i recalca que la resolució posa fi "a un procés judicial transparent i ple de garanties". (4)

"Convé ressaltar finalment la funció primordial que un Poder Judicial independent ocupa en l'Estat democràtic i de Dret per a salvaguardar els drets i llibertats dels ciutadans i per a assegurar que l'aplicació de la llei sigui igual per a tots", conclou el comunicat. (5)

Notes al comunicat del Suprem:

1) Si les crítiques són frívoles, què són les actuacions del tribunal?

2) a) Que ja no s’ho fan ells prou? b) Les atribueixen? c) Que no són ben evidents? d) Per a aquest tipus d’atemptats,els més grossos els seus.

3) Voldran que ens ho cregam a aquestes altures.

4) Més que transparent: tèrbol.

5) Doncs, que ho posen en pràctica contra els malfactors, i no contra els qui els investiguen.