divendres, 25 de desembre del 2015

LES MODALITATS LINGÜÍSTIQUES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL


A continuació podreu llegir un article escrit en la seua modalitat lingüística per Andreu Caballero, publicat en el DIARI DE BALEARS del dimecres 9 de desembre del 2015: 

Aquests dies, com imagin que ha fet tothom, he rellegit la Constitució espanyola abans no la reformin. Ha estat així que he reparat que l’article 3.3 diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.

He trobat interessant el precepte de respectar i protegir les diferents modalitats lingüístiques, atés que la modalitat lingüística que jo parl, la llengua catalana, sovint és poc respectada i gens protegida.

M’he informat al respecte i he sabut que l’organisme encarregat de vetlar pel compliment dels principis de la Carta Magna és el Tribunal Constitucional. Ha estat aleshores quan he decidit entrar a la web d’aquest organisme per aconseguir més informació sobre el respecte i la protecció de la llengua catalana.

Quan he entrat a la web del Tribunal Constitucional he trobat tres opcions idiomàtiques: espanyol, anglés i francés. Ara mateix no record si la Constitució espanyola diu res de respectar i protegir l’anglés o el francés, hauria de tornar a llegir-la. Però he trobat que no era gens respectuós no tenir l’opció de navegar en qualsevol de les modalitats lingüístiques que han de ser objecte d’especial protecció.

Era a punt d’abandonar la pàgina, quan he trobat que, si més no, la web oferia una secció de “resoluciones traducidas”. Aleshores he fet clic a l’opció i m’he topat un escrit que deia: “El Tribunal Constitucional ofrece una selección abierta de los fundamentos jurídicos de sus resoluciones más relevantes traducidos al inglés y al francés, que se irá ampliando progresivamente y que responden al interés creciente de nuestros visitantes extranjeros”.

Si determinam que el Tribunal Constitucional no pot incomplir la Constitució, la conclusió és que aquest organisme no considera que el català sigui una modalitat lingüística d’Espanya. I, en qualsevol cas, sembla que seríem més respectats si fóssim visitants estrangers.

dimecres, 23 de desembre del 2015

CARLES SALVADOR I GIMENO


El 2015, que ara acaba, va ser dedicat per l'Acadèmia Valenciana a Carles Salvador i Gimeno (València, 1897 – 1955), mestre, gramàtic i escriptor, que fou una figura fonamental del Valencianisme i va fer una tasca enorme en favor de la nostra llengua, en els temps favorables de la República i en els més durs i foscos del franquisme. Hui seria impossible entendre el valencianisme cultural i literari de la primera meitat del segle passat, sense Carles Salvador, juntament amb altres destacats personatges de la cultura valenciana, com Emili Beüt, González Martí, Ferrer Pastor, Nicolau Primitiu o Sanchis Guarner, entre altres.

Considerat el principal dels poetes valencians de l’època, fou un dels introductors de l'avantguardisme a València amb obres com Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). També va ser important la seua prosa, la narrativa (El maniquí d’argila (1931)) i els assajos (Elogi del xiprer (1929) o Elogi de la vagància (1937), entre altres. Era un prolífic articulista en revistes com ‘Foc i Flama’, ‘Pàtria Nova’ o ‘El Poble Valencià’. No va renunciar a altres gèneres, com la novel·la o el teatre.

L’estima pel valencià va ser una constant en la vida de Carles Salvador. El polític de la llengua, com el definien en aquells anys, fou l’impulsor de la introducció del valencià a l’escola, i, veient la necessitat de comptar amb una normativa bàsica, es convertí en l’introductor destacat del fabrisme al País Valencia, i el màxim difusor de les Normes de Castelló, aprovades el 1932. La seua Gramàtica valenciana, publicada el 1951, va ser llibre de text en els cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat que ell va impulsar. Els cursos obriren el camí a molts valencianistes, que continuaren la seua obra.

Va ser membre fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a més, dugué a terme una intensa activitat intel·lectual i cívica en la vida cultural valenciana i participà activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes del 1937, celebrat en plena guerra, on va fer una ferma defensa de les llibertats i la democràcia. La figura del mestre es va convertir en un del grans personatges de la cultura valenciana de les primeres dècades del segle XX. Al seu ex-libris, Carles Salvador tenia per lema: “València per damunt de tot”.

Ací teniu una curta narració seua:


L’HUMORISTA

L’humorista en veure que moria l’amic filòsof va dir-li:

- Pel que més estimes, amic que agonitzes, escriu-me de l’altre món estant. Pensa que tu mors de fam, ara, i que jo no tardaré en morir de fam, també.

El filòsof escoltava les paraules i les gravava al cervell.

- Seria gran cosa –continuà l’humorista- que jo esbrinara què hi ha de cert després de la mort, sense gens de fadiga per la meua part, mentre tu has passat la vida cavil·lós bo i estudiant problemes de Vida, de Mort i d’Eternitat. Escriu-me, per favor!

El filòsof morí.

L’amic esperava, impacient, notícies de l’altre món.

I abans de desesperar vingué el correu i li entregà una carta, que firmada pel filòsof deia:

“Antic humorista: pensa en Déu. Salva l’ànima. Hi ha cel i infern”

L’humorista quedà fet de pedra. Carta de l’altre món! L’única carta que vingut havia de l’altre món! Preparem-se a ben morir –pensà.

I, efectivament, arrencà el segell de la plica, el va vendre a un col·leccionista milionari i els milers de dolars que obtingué els gastà en ben menjar, en beure bo i en disfrutar força, car ell sabia, de l’amic filòsof, “que una bona vida proporciona una magnífica mort”.