tag:blogger.com,1999:blog-27433903805920801442024-03-18T02:31:21.537+01:00Des del País... i sense Alícia!Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions d’un i de l’altre- només tenim una defensa: la ironia. Joan Fuster. "Ètica a un desconegut".
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.comBlogger127125tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-48632213337256113612024-03-09T18:21:00.000+01:002024-03-09T18:21:54.771+01:00VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: LLIBRE D'EXILIS II (fragment)<p> </p><p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span>Parle per tots. Mireu-los. Hòmens, dones, infants.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span> </span>I coses. Coses de cada dia, gastades,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span>suoses. Cadascú porta l’indispensable,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span>duu -té- l’indispensable. Oh Senyor, oh Senyor...!<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span>Sóc ací, de genolls, quiet, com una pedra.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span>Despert, com una pedra, i expectant, mentre dormen.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></span>Calle per tots. Senyor, Senyor! Plore per tots.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal">Les pedres de l’àmfora. Obra completa, 2, pg. 291</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Edicions 3i4, 1974<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDc-KWdTVEzDEJQk6JNp4FRdf81OPzXWOjbXA0nFdxFbygYAPbCT-iv9lQVTp1Q2YMsUucKTnAEyUfm8DY-cWPglJ-FHzkSMi_DuXO_xdlEkhTY0jcjL548bc2Vsn_lJ0t4n8GfFaQ0iiSTeJ5wHhmExg2PNdYKaeLIplpSEhQWcNCQ3wEPpUQ0BdrSJs/s1325/Cent%20d'Estell%C3%A9s.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="775" data-original-width="1325" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDc-KWdTVEzDEJQk6JNp4FRdf81OPzXWOjbXA0nFdxFbygYAPbCT-iv9lQVTp1Q2YMsUucKTnAEyUfm8DY-cWPglJ-FHzkSMi_DuXO_xdlEkhTY0jcjL548bc2Vsn_lJ0t4n8GfFaQ0iiSTeJ5wHhmExg2PNdYKaeLIplpSEhQWcNCQ3wEPpUQ0BdrSJs/s320/Cent%20d'Estell%C3%A9s.png" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p><br /><p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-76326205819263709552024-01-20T19:10:00.018+01:002024-03-09T18:12:25.485+01:00VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: DE «EL GRAN FOC DELS GARBONS» (1958 - 1967)<p> </p><p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span></span>103</p><p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>Em posareu entre les mans la creu</p><p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span> </span></span>o aquell rosari humil, suat, gastat,</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span></span> </span></span>d’aquelles hores de tristesa i por,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span></span></span> </span>i ja ninguna amenitat. Després<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span></span> <span> </span><span> </span></span>tancareu el taüt. No vull que em vegen.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span></span> </span></span>A l’hora justa vull que a Burjassot,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span></span></span> </span>a la parròquia on em batejaren,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span></span></span> </span>toquen a mort. M’agradaria, encara,<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span> <span> </span><span> </span></span> </span>que alguna dona del meu poble isqués<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> <span> </span><span> </span> </span></span></span>al carrer inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span> <span> </span><span> </span></span>i que li donen una breu notícia:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span> </span> <span> </span><span> </span></span>«És el fill del forner, que feia versos.»<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span> <span> </span><span> </span> <span> </span><span> </span></span>Més cultament encara: «El nét major<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span></span> <span> <span> <span> </span></span></span></span>de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Recomane Tenebres. Obra completa, 1, pg. 60</p><p class="MsoNormal">Edicions 3i4, 1972</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix2KEwWP-6qpuy0EuTBDqnFBYnGVfoJHKQZKwntgpsnhUhqIsOnPZfXQzNRIxx43Xqx7dXDRYMn_J5nJrqOrD2ZHhbkDqRTCDJTU5fYNJjIT9-0ikLLelOReO8ArRxu8-Jvy8i0jeLh2Gf_VpfH3OXtnA1Pm5Ws__oTYVNClma1iJ4Qi82wTBriVq7oms/s1325/Cent%20d'Estell%C3%A9s.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="775" data-original-width="1325" height="117" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix2KEwWP-6qpuy0EuTBDqnFBYnGVfoJHKQZKwntgpsnhUhqIsOnPZfXQzNRIxx43Xqx7dXDRYMn_J5nJrqOrD2ZHhbkDqRTCDJTU5fYNJjIT9-0ikLLelOReO8ArRxu8-Jvy8i0jeLh2Gf_VpfH3OXtnA1Pm5Ws__oTYVNClma1iJ4Qi82wTBriVq7oms/w200-h117/Cent%20d'Estell%C3%A9s.png" width="200" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-51260406451903858082023-09-22T21:32:00.000+02:002023-09-22T21:32:14.447+02:00MARIA IBARS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZhrv7Ru7hQ_s7POs2IugB5seZcsgw50tQ4XZD8oZT9J7XiqI38qzSgsaQwtEF7SW3_K3wI1gcYfYaMxNsNmrd2dMJtomF9cdp-6ARhy4mbVyIs9hfbgrmiQlS1WO2ZcFEkWeiywx48biltxZJyawG5JTaZB4TmP2gSQnEyfkKM6bqMBvzmkOXqthhwc8/s235/Maria%20Ibars.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="235" data-original-width="189" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZhrv7Ru7hQ_s7POs2IugB5seZcsgw50tQ4XZD8oZT9J7XiqI38qzSgsaQwtEF7SW3_K3wI1gcYfYaMxNsNmrd2dMJtomF9cdp-6ARhy4mbVyIs9hfbgrmiQlS1WO2ZcFEkWeiywx48biltxZJyawG5JTaZB4TmP2gSQnEyfkKM6bqMBvzmkOXqthhwc8/s1600/Maria%20Ibars.jpg" width="189" /></a></div><br /><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ana Maria Ibars i Ibars,
(València, 29-2-1892 / 9-1-1965) fou mestra i una de les primeres escriptores
valencianes del segle XX, també coneguda com a MARIA IBARS.</span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a name="_Hlk135670404"><span style="font-family: georgia;">Nascuda
fortuïtament a València, es creia que era dianense i ella així es considerava.
Al remat, Dénia va fer-la Filla adoptiva el febrer del 2016.<o:p></o:p></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bookmark: _Hlk135670404;"><span style="font-family: georgia;">D’origen
humil, els seus pares treballaven al servei d'una de les famílies mes riques de
Dénia, que periòdicament feien estades a València, on Maria anà a estudiar
Magisteri, allí va coincidir amb Carles Salvador, les idees del qual, sobre la
necessitat de renovar l'escola i sobre la supervivència de la llengua nadiua a
través de la literatura, van influir decisivament en ella.<o:p></o:p></span></span></p>
<span style="font-family: georgia;"><span style="mso-bookmark: _Hlk135670404;"></span>
</span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Obtingué una plaça a la Font de
la Figuera; allí es casà, però el matrimoni no va ser precisament feliç, per la
qual cosa va dur una vida independent. Quan els seus dos fills començaren els
estudis superiors a València, hi aconseguí un trasllat. La separació
matrimonial de fet li va permetre una relativa llibertat per a incorporar-se al
món literari valencià. Va mantindre una tertúlia privada a casa seua, on
acudien alguns altres escriptors de l'època, com Enric Soler i Godes o Carles Salvador,
del qual es va fer alumna de Carles Salvador i obtingué el nomenament de
professora el 1936.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Malgrat que la presència pública
de la dona experimentà un avanç important per aquells anys, una dona escriptora
era encara un element singular. Carles Salvador encoratjà Maria en la seua
afició a l'escriptura, revisà i gestionà la publicació, durant els anys 1935 i
1936, dels seus primers modestos escrits al diari <i>Las </i>Provincias, en la
secció «De la nostra terra».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Després del parèntesi de la
guerra, Maria, catòlica convençuda i de dretes, superà la depuració franquista
amb informes favorables i continuà en el magisteri.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Cap a finals dels anys 40, durant
les estades de vacances a Dénia, afermada la seua vocació literària, practicà diversos
gèneres, poesia, conte i la novel·la, així com incursions en la prosa
periodística i el teatre. Durant aquells anys difícils de la postguerra va
assumir l'estratègia cultural de Carles Salvador i el seu grup, participant
activament a <i>Lo Rat Penat</i> i publicant, amb les ben conegudes limitacions
del moment a l'ús públic del català, allà on podien, com a l’editorial Sicània.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La vessant narrativa, representa,
sense cap mena de dubte, l'aportació principal de Maria Ibars a les lletres
catalanes En aquell moment era quasi exclusiu el model tradicional de la
«narrativa popular» d'El Cuento del Dumenche, una literatura de qualitat
mínima, d'ortografia i lèxic castellanitzats, que seguia els patrons del vell
fulletó.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 1949, a l’edat de 56 anys donà
a conèixer el seu únic recull, <i>Poemes de Penyamar</i>, on predomina el cant
al paisatge i un cert to sentimental que també veiem a les seues narracions. Penyalar
era el nom de la <i>rota</i> (una casa) que tenia a Dénia, als peus del Montgó.
De fet, configurà en les seues obres un univers global sota el lema «<i>A
l'ombra del Montgó</i>», amb voluntat de literaturitzar un territori i una
societat on encara eren ben vives les tradicions populars, que ella sentia amenaçades
i volia «preservar» de la modernització.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Publicà les novel·les <i>Vides
planes</i> (1962) recreació de la vida rural a Dénia, i <i>L’últim serf</i>
(1965), per aquesta rebé el premi Jocs Florals de València; ambientada en el
món obrer dels magatzem de la pansa, incorpora elements propis de la novel·la
de caire social.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Entre 1961 i 1967 publicà una
sèrie de contes dins la col·lecció <i>Nostres Faulelles</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Va passar els darrers anys de la
vida entre Dénia i Madrid, on vivia la seua filla, la coneguda pedagoga Raquel
Payá i Ibars.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’obra de Maria Ibars no va ser
innovadora, es troba en una cruïlla entre el romanticisme, el costumisme, i el
naturalisme, encara que, amb els seus encerts i les seues mancances, resulta
ben rellevant i representativa del difícil període literari de la postguerra. Potser
pel seu conservadorisme, no explicità mai per escrit la seua posició respecte
del moviment feminista del moment ni de les seues reivindicacions del període
republicà, però és evident que la seua és una literatura de dones; cal no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>oblidar la seua vivència personal. La
perspectiva femenina, el compromís implícit i permanent amb les desiguals
condicions de vida de les dones, resulta, potser, un dels aspectes més
suggerents i vius de la seua obra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1992, amb motiu del
centenari del naixement de Maria Ibars, va ser reeditada la major part dels
seus escrits, fins i tot es recuperà algun d’inèdit, com una obra teatral
relacionada amb un tema religiós popular: <i>Els miracles de Teulada</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 2015, amb motiu del
cinquantenari de la seua mort es van establir a Dénia unes «Rutes literàries
Maria Ibars».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 2022, l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua, en el seu ple del 4 de febrer, va declarar el 2024 Any de Maria
Ibars, tot considerant l'ús que va fer l'escriptora del paisatge com a tema de
la seua producció literària, la perspectiva femenina i el seu compromís amb les
desiguals condicions de vida de les dones.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: left; text-indent: 35.4pt;"><div style="text-align: center;"><a name="_Hlk146308257" style="text-indent: 35.4pt;"><b><span style="font-family: georgia;">UN BON AMIC: EL MONTGÓ</span></b></a></div><span style="font-family: georgia;"><o:p><div style="text-align: center;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span></div></o:p><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">El Montgó és bon
amic,</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">l’amic cordial</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">del naixcut vora
d’ell</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">que ama el tossa</span></div><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> Rient s’espavila</span></div><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> a les primeres
llums de l’albada</span></div><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> i ens mira seré</span></div></span></span></div><div style="text-align: left; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">amb cara fresca per
la rosada.</span></div><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">La llum l’esvaïx,
li xucla els ulls</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">migdiada feta.</span></div></span><o:p><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span></div></o:p><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">Com a tothom la
calma l’obliga</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">a fer becadeta.</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">A hores del
capvespre</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">en l’orgia dels
focs del ponent,</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">la ciutat, per ell
acaronada,</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">riu galantment.</span></div></span><o:p><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span></div></o:p><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">El Montgó és bon
amic,</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">l’amic lleial</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">de qui al cor porta
amor</span></div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="text-indent: 35.4pt;">al seu tossal</span></div></span><i><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>Poemes
de Penyamar</i></span></div><div style="text-align: left; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><b><span style="font-family: georgia;">L’ÚLTIM SERF</span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;">Breus fragments:</span></div></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A penes les llums virolades de
l'alba donaven relleu i color a les coses, s'espavilava la ciutat, més matinera
en la "temporada" perquè rar era qui no augmentava les tasques
ordinàries amb algun treball de magatzem o conseqüència d'ell, ja que fins les
criades preferien perdre les cases en què servien que deixar d'anar a la pansa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es feia de dia i els cossos ja
refets del cansament enganxaven les antenes del deler en la nova jornada. Pel
voltant de les façanes del magatzem, les cavalleries, entumides per la rosada,
prenien noves postures que els feen perdre les lleugeres mantes que les
protegien; es tombaven recolzant-se i bramulant del plaer de la llibertat;
prenien correguda percaçant-se amb atracció sexual, travant-los els peus els
arreus solts, o cercant el sac de la palla amb renills goluts. El pacient
enganxat a barres, que no es deslliurava perquè les closes no podien amb el
pesat carregament, donava més d'una estrebada al carro que fea bambolejar la
pomposa tenda, ple del desig de moure's també en el bellugueig matinal. Els
esblanquits envelats cabotejaven pesadament pels nombrosos quintars de pansa
que portaven des de la sorra penjollosa a l'arc del tendall. Començà el trànsit
i hagueren els carreters d'abandonar el jaç fet d'estores al recer del carro
més gran, o devallar del més amunt de la càrrega on dormien embotits en la comba
de la lona, per arrenglerar els animals vora les ceres i deixar l'entremig sens
impediments.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També el magatzem anava obrint
els ulls, omplint-se de claroreta i contrarestant l’aire acre i fortament
carregat de les emanacions dels fruits tancats amb el fresc alè marí. Arribaven
els bracers i per les entreobertes portes es ficaven en els penombrosos locals.
La brusa de pisana quadrejada i els cabassets del recapte dels que vivien lluny
quedaven penjats de qualsevol clau de les parets mestres i les espardenyes de
cànem i veta negra eren rellevades per les d’espart que resistien millor
l’estrop del treball. L’encarregat, el primer que s’enjovava, el que obria les
portes, anava distribuint-los:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">—Tu, a la cambra; vosaltres, a la
màquina; dos, a les estores, eixos, al selecte; aquells, al rebedor; estos, a
encofinar...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els xiquets, aspirants a futurs
bracers, els aprenents del magatzem, agafaven les graneres o rastells i, jugant
a treballar, s’afanyaven per deixar propi el gran indret, obrant apressa, mig a
fosques, duts pel costum. Tan sols en els racons més endinsats s’encenien a
mitja potència algun llum de gas<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En quant la claror permetia
distingir les panses en les paletes, s’obrien les altes portalades que es veen
concorregudes com forats de formiguer. La de «dalt» rebia gent provinent de les
Bovetes, Palmars i Marines, suoroses, sempre apressades, amb la impedimenta de
berenes, criatures i passejadores; de «baix la mar», del Raset, de la
Fontanella, dones lleugeres, fetes a l’activitat marinera, d’airositat que dóna
el saber dur un cove en la coroneta ple i equilibrat, regalimant-los pel
cabell, d’ulls un tant fixos, fets a escodrinyar llunyanies mediterrànies en
espera de les barques, oloroses a peix amb el qual havien trafegat ans d’eixir
de casa. Les del Faramull, abillades més arreu pel matí, endormiscades encara
perquè la proximitat en què vivien els llevava poc de temps i els permetia
passar els descansos en casa i entornar-se per les vesprades. Les de les Rotes,
que travessaven la ciutat netes i retocades amb cistellets amanits per fer el
mercat aprofitant anades i vingudes...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La de «baix» s’engolia als que
venien de les Rotes, amb la faç salitrosa olorant a pols de les barques en
carena; als dels Campussos, de cares ennegrides i refrescats per la caminata a
vora mar a l’hora en què la brisa es deté per mudar-se, resguardats els
criançons de la frescor, a l’acaronament del pit i ple el calcer d’arena; als
de les Alqueries, empolsimats els peus de la terra més roja; als de «dalt
Dénia», toves elles, remirades, que no pregonen els seus detalls, que són
encaixonadores...<o:p></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: georgia;">L'últim serv: a l'ombra del
Montgó (novel·la social)<br />Il·lustracions d'Antoni Ferrer,
fotogravats de Vilaseca. Editorial Sicània, València, 1965.<br />Ed. Alfons el Magnànim,
València,1993.</span></i></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-45064639357001479782022-12-17T17:21:00.000+01:002022-12-17T17:21:22.568+01:00JOAN FUSTER: CONTRA EL NACIONALISME<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">És curiós d'observar com es mantenen tan obcecades, encara
avui, les actituds hostils a qualsevol reivindicació́ diguem-ne perifèrica,
quan algú́ la planteja en termes una mica clars. I no ho dic precisament pels
exabruptes que provenen del costat de sempre: aquests son ben previsibles i no
tenen remei, fem sembla. Penso en la reticència que sol disfressar-se d’Esquerra"
i que, sovint, tendeix a escudar-se amb uns o altres principis auto definits
com a "internacionalistes". Podríem esperar que el problema tingues,
ja, una acollida objectiva, serena, desintoxicada d'"ideologismes".
Però̀ no. Tot continua com fa quaranta, seixanta, vuitanta anys. O pitjor. De
fet, molt pitjor, perquè̀ la fauna política de l'interior i les sucursals del
litoral —insisteixo: les de l’oposició́— han disposat de temps i de llibres per
a reflexionar sobre el tema durant la quaresma passada' Es veu que no l'han
aprofitada. En el fons, el líder X, i el líder Y, i el Z, d'aparent etiqueta
marxiana, per exemple, respiren igual que Nuñez de Arce, Romanones, Calvo
Sotelo o Ledesma Ramos, pel que fa a la qüestió́. Si en res se'n diferencien
es, a tot estirar, per l'aire demagògic amb què decoren les seves flatulències
nacionalistes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Exactament això̀: nacionalistes. Amb una innocència que fa
de mal creure —no és cap "innocència", en efecte—, aquests senyors
es trauen de la mànega l'acusació de "nacionalista" a la voluntat
emancipatòria, i hi afegeixen de seguida una sèrie de connotacions oprobioses:
"petit-burgesos", "maniobra de la burgesia tal o tal
altra", i tot el que vostès vulguin. Com si ells no fossin tan
"nacionalistes", o més! Per una estranya ofuscació́ mental, i moral,
s'obliden, no solament de la seva situació́ "nacional", sinó́ també́
del "nacionalisme" epilèptic, fastuosament agressiu, que professen.
El porten en la massa de la sang: heretat a traves de la llar i de l'escola,
convertit en retòrica automàtica, alimentat pels telediaris i per les
exigències del mercat dels escalafons. El d'ells és, de més a més, un nacionalisme
preburgès: deriva de les ambicions d'una determinada oligarquia,
originàriament aristocràtica, que va encunyar mites, nocions i llocs comuns
dòcilment assimilats per la multitud subalterna. La ideologia dominant ha estat
sempre la de la classe dominant. Si cal una menció́ històrica, grotesca- ment
emblemàtica, el nom del conde-duque de Olivares hauria de ser suficient. La
paradoxa actual és que algú pot invocar Lenin o Stalin o Mao, sense adonar-se
que està repetint Menéndez Pidal, i valgui la broma.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els "nacionalismes" no emergeixen en el buit. Cada
"nacionalisme" s'articula com a tal en funció́ d'un altre
"nacionalisme": conflictiu amb ell. Seria inimaginable un
"nacionalisme" sense un altre enfront. El famós "2 de mayo"
—"Oigo, patria, tu aflicción..."— s'erigeix davant els francesos, i
allò̀, tan suat, de la "pèrfida Albión", contra l'imperialisme
britànic, que disputava a l'imperialisme de Madrid les mars i les terres més
rentables. Ben mirat, no eren dues "nacions" que s'hi llançaven, al combat:
eren uns antagonismes d'interessos entre uns clans molt nítids. L’estat
modern", postmaquiavèlic, manipulat per les forces feudals i els
monarques absoluts, en el començament, i pels tenors del jacobinisme, després,
inventaren un "nacionalisme" enèrgic: el nacionalisme estatal vigent.
L'eterna guerra "franco-prussiana" n'il·lustra un moment ben llarg.
De cara a fora, les dinasties i les repúbliques volien condensar un
"patriotisme" eficaç̧ per aguantar l'enemistat amb el "patriotisme"
de l'altra banda de la frontera. Els grans conceptes "nacionals" a
l’ús amb himnes i banderes, son, en última instància, el reflex d'unes lluites
entre grups d'interessos geogràficament contraposats. En el XVI, en el XVII, en
el mateix XVIII, i fins en el XIX, les "multinacionals" encara no
havien trobat el desllorigador. Ni tan sols els Fuggar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'altra projecció́ d'aquests "nacionalismes" es
proposava destruir les resistències que, per entendre'ns, podríem designar amb
l'adjectiu d’ètniques": àrees socials que s'apinyaven, poso per cas, en
una llengua distinta, en una voluntat de viure a la seva manera i segons les
seves necessitats immediates, en una irritada consciència de protesta.
Qualsevol resum d'història dels actuals grans Estats europeus podria informar
els seus lectors que, junt a les guerres "exteriors", han hagut de
fer-ne moltes d’interiors" igualment nacionalistes. Confeccionar un
"nacionalisme" estatal ha costat molta sang. Ha costat molts mes-
tres d'escola —França no seria França sense els "instituteurs", molta
aflicció administrativa, molt "ordeno y mando". El resultat final ha
estat devastador. França és una indicació modèlica. Seria poc correcte de
dir que el "vandalisme" no-arquitectònic és culpa d'aquella
intel·ligent i sinistra bèstia que fou l'"abé" Gregoire. Gregoire
ampliava i corregia una antiga instigació dels Capets. Totes les repúbliques
i tots els imperis francesos han estat "nacionalistament"
coincidents. I Thorez. I Marchais. I Sartre, no ens enganyem. Que ho diguin els
occitans, els bretons, els bascos, els catalans, sotmesos a l'Hexàgon.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al sud dels Pirineus, l'embolic fou una còpia de l'esquema
francès, però fracassà la temptativa "unitària". El fet que jo
escrigui aquest miserable article n'és una confirmació explosiva, i aquest
article no és res. El senyor Cambó? Molt bé: encara que Cambó no entra en
la meva personal participació en el debat, posem-hi Cambó. Però què
s'oposava al tímid i elegant regionalisme de Cambó? Maura, La Cierva,
Romero-Robledo? Royo Villanova, Víctor Pradera? Cambó, Prat, la sencera
burgesia catalana, mai no ha estat "nacionalista" com Déu mana. En
canvi, sí que era, i si que ha estat furiosament nacionalista allò que fa uns
quants anys certs papers clandestins denominaven "la oligarquia
semi-feudal castellano-andaluza"... D'ella són tributaris don Carrillo,
el Felip Gonzàlez, don Joaquin Ruiz: tant com el tinglado oficial... No n'hem
d'esperar res: no hem d'esperar res del seu "nacionalisme", que els
ve de les mamelles ancestrals del conde-duque de Olivares, i que els fa
"objectivament" solidaris de Maeztu, dels Primos, de Onésimo
Redondo. O "ells" renuncien al seu "nacionalisme", o els
altres haurem de ser "nacionalistes". El circ de l'altre
"nacionalisme", amb els seus clowns i els seus prestidigitadors, s'ha
animat últimament amb les llàgrimes senils de don Claudio Sànchez i amb el
descarat feixisme de Madariaga.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot "nacionalisme" és "nacionalitis":
una inflamació de ser allò que un és, en determinades reclamacions. Seria
molt agradable que uns i altres deixéssim d'esgrimir la "nació" com
una arma —sentiment o ressentiment—, i denunciéssim el joc o contrajoc de
"classe" que s'hi amaga. Si un dia els Carrillos, els Felipes
—incloent-hi els venerables "felipes", amb minúscula, que passaren
per la presó—, i els troskos i els àcrates supervivents, arriben a
desprendre's del nacionalisme que han mamat de la "classe dominant",
el futur començaria a ser fluid. La "soi-disant" oposició
"espanyola" hauria de repensar-se el seu "nacionalisme",
pur Menéndez y Pelayo. O pur Lerroux a sou de Moret. Un dia, algú haurà de
puntualitzar, eruditament, que Negrin i Franco estaven més pròxims que no
s'ho imaginaven. Tots dos encarnaven un mateix "nacionalisme", i
emanat d'unes mateixes fascinacions "ideològiques": procedents de la
secular matriu de l'oligarquia... Amb un "nacionalisme" depravadament
contorsionat com és el que ens acollona, qualsevol rèplica, per pintoresca o
revulsiva que sigui, és lògica. Cada "nacionalisme" en segrega
més: més "nacionalismes" eriçats, de rèplica... En un instant
d'eufòria arribo a suposar que tot funcionaria millor si ells
—"elles"— renunciessin a ser "nacionalistes", i no ens
obliguessin a ser "nacionalistes" als altres... Una il·lusió
passatgera, oi!...</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></o:p>Diari AVUI, Barcelona, secció "Diàleg", 19/5/1976</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimx25dIYKh5BGUDfcgbbwqwIAZjyf-xCB6aOOtwB2nb3uQ_qq-iVAY0TN46AU8KZ7e9A1y8TpGaJGlFqdebRgueoF5HdMWnNm_Oh0w-eUhq6B_Hp3YRSfdvm9uOtrg2HaC6fNQZmBPEjsMzhGA0la2pmnRnvDTsxNLsa4yPfIwfigTzL37bUX1HDC3/s1465/Cent%20Fuster,%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1465" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimx25dIYKh5BGUDfcgbbwqwIAZjyf-xCB6aOOtwB2nb3uQ_qq-iVAY0TN46AU8KZ7e9A1y8TpGaJGlFqdebRgueoF5HdMWnNm_Oh0w-eUhq6B_Hp3YRSfdvm9uOtrg2HaC6fNQZmBPEjsMzhGA0la2pmnRnvDTsxNLsa4yPfIwfigTzL37bUX1HDC3/w200-h144/Cent%20Fuster,%203.jpg" width="200" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-69050233163776596492022-11-23T20:03:00.000+01:002022-11-23T20:03:00.833+01:00JOAN FUSTER: NOSALTRES ELS VALENCIANS<p><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">Uns fragments de la Introducció de </span><i style="font-family: georgia; text-align: justify;">Nosaltres, els valencians</i><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">, Edicions 62, Barcelona, 1962:</span> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(…)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">“La gente desta tierra es blanda de suyo”, firmava en 1582,
un Ximénez de Reinoso, inquisidor de València, i en 1626, quan convocà les
Corts de Montsó, atrevint-se a vulnerar uns principis clàssics de la legislació
foral valenciana, el comte-duc d’Olivares confessà que ho feia perquè “tenemos
a los valencianos por más muelles” que els súbdits del Principat i del Regne
d’Aragó. Les observacions concordes dels dos forasters eren dictades més per
l’exactitud que no pel menyspreu. Un obscur dietarista de l’època, el vicari
Joan Porcar, repeteix la idea i ens revela que l’opinió dels mateixos natius no
era distinta: “...les mercès que el senyor rei havia fet en les Corts als molls
i folls de valencians”, escriu, com si es fes eco de les paraules del valido de
Felip IV. “Blandos”, “muelles”, molls –“molls i folls” deia amargament
l’indígena-: si hem d’ésser sincers, cal que acceptem aquests adjectius com un
diagnòstic puntual i acusatori. La nostra “blanesa”, la nostra trista,
perillosa i pertinaç “blanesa” data de ben antic, doncs. No segueix, sinó que precedeix
els pitjors atemptats contra la neta autoctonia dels valencians. No podia ésser
d’una altra manera.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Som un poble anòmal, els valencians. Però les anomalies d’un
poble mai no són fortuïtes; mai, tampoc, no vénen solament provocades per la
crisi d’una generació ni per l’aleatòria deslleialtat d’unes oligarquies. Tenen
llur origen en zones més internes i en mòbils més incisius de l’ésser
col·lectiu, en els quals, altrament, atzars, generacions i oligarquies també
tenen llur part. Intento de dir, només, que la cosa no és simple, i que cal una
investigació molt afinada de la societat, en l’espai i en el temps, per a poder
treure’n l‘aigua clara. La perquisició ha d’incidir sobre la realitat viva, i
ha de remuntar-se a la seva genealogia, Per això he invocat, abans, les
professions del sociòleg i l’historiador. L’instrumental metodològic de què
l’un i l’altre disposen seria l’únic apte i, per tant, indispensable, per a
arribar, amb la solvència justa, en aquella “introspecció necessària”.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(...)</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es veu que els tècnics indicats, o no</span><span style="font-family: georgia;"> </span><span style="font-family: georgia;">s’hi atreveixen, o bé han patit d’una
deplorable i indecorosa miopia “nacional”,</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(...)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En la inhibició dels altres pren estímul el meu propòsit. És
un primer motiu: escric aquest llibre perquè ningú no l’ha escrit encara, i
perquè ningú no sembla disposat a escriure’l. Una altra cosa puc al·legar, en
segon lloc, a favor meu: el fet de compartir un apriorisme militant, sense el
qual tota indagació seria un entreteniment sòrdid i gratuït. M’apresso a
proclamar-ho: apriorisme o partit pres, o com li vulgueu dir. Entenguem-nos,
però: no pas de cara al passat ni de cara a la circumstància immediata, sinó
respecte a les possibilitats obertes al dia de demà.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(...)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I no caldrà fer-hi trampa. També n’estic persuadit. La
veritat -els fets constatables i explícits- un cop delatada esdevé consciència,
i una consciència desperta sempre revertirà en acció o, si més no, en
remordiment. Per dir-ho abusant de la terminologia d’un il·lustre barbut:
“explicar” serà una invitació a “transformar”. És “transformar” el que ens
interessa.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(...)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">“Conéixer-nos”: aquesta era la consigna que Jaume Vicens i
Vives inscrivia al front de la seva Notícia de Catalunya. Les pàgines liminars
del llibre de Vicens serien la millor introducció al nostre treball. Que si ja
el titulo Nosaltres, els valencians, calcant l’expressió primitiva amb què
l’historiador gironí volia batejar la seva Notícia, és ben deliberadament. Hi
busco un paral·lel, i perdoneu-me l’audàcia. Un paral·lel, no pas en el pla ni
en el criteri, però fonamentalment en la intenció última. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Vicens ens ho reclamava, a valencians i a mallorquins
-catalans que l’expansió dels avantpassats féu créixer i perpetuar més enllà
del territori estricte del vell Principat- ens reclamava una contribució
complementària al seu tempteig. D’un costat, hauria volgut que diguéssim la
nostra paraula sobre allò que a ell el preocupava aleshores: els catalans del
Principat i llu “tarannà històric”. D’altra banda, ens proposava de fer, damunt
la nostra realitat privativa, una operació semblant a la seva. I encara ens
demanava que declaréssim “om ens trobem ancorats en el port de l nostra mentalitat
comuna”. Només un altre Vicens i Vives -valencià, mallorquí- hauria pogut
correspondre a la triple petició. En certa mesura, ell mateix ja hi responia
quant a més d’un aspecte important. Serveixi d’advertiment, doncs: parlant del
Principat, Vives ha deixat dites, en la seva Notícia, moltes coses que tenen
una vigència perfecta i incontrovertible respecte a tots els Països Catalans.
El que hi exposa sobre el pactisme o sobre la inclinació delegacionista, per
exemple, i un pila més de notes incidentals, és vàlid també per a valencians i
mallorquins. El meu lector farà bé de llegir -si encara no l’ha llegida-
Notícia de Catalunya, per arrodonir i assaonar les observacions que li oferiré.
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I les hi oferiré, no pas amb l’àrdua envergadura que Vicens
hauria volgut i que jo no puc donar, sinó senzillament com el fruit d’unes
llargues i nervioses meditacions personals. No tinc altra autoritat que
aquesta: la d’haver-me apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del
meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi. Em cenyiré a
resseguir les línies generals del “cas valencià”, en la seva faceta més
privativa. Tot allò que hi hauria d’ésser marc previ -aquella “mentalitat
comuna” unidora, amb la llengua, dels Països Catalans- en quedarà descartat:
podria ésser objecte d’un altre llibre, més ampli, distint. Tampoc no hi
recolliré la primera suggestió de Vicens: descriure el “cas del Principat” des
de l’angle valencià. El meu tema serà solament el que anuncia el títol:
“nosaltres, els valencians” , en la nostra restringida configuració, a part i definits.
Sé per endavant que molts paisans meus hi reaccionaran, si em llegeixen, i
confio que sí, amb una discrepància més o menys irreductible. Si amb això he
aconseguit de dur-los,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ells també, a plantejar-se
les qüestions que jo m’he plantejat. Em donaré per satisfet. Sempre serà un bon
començ.</span></p></blockquote><p style="text-align: right;">Avui, 23 de novembre del 2022, fa cent anys del naixement de Joan Fuster.</p><p style="text-align: right;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIeBhkzzJrpRKCGrH8XPB7B7xnXJdqSo8OrI73mrO5bN_mwE4hcvic0AC0uKWOwInuyv-mK0L4i_QxTn9qLC7kj7Murty92z-FNBIoUExERPsYXeVtG8JoTlyePSj5SPzKPkRu1ZzabnlUM6fmuLTSku_RzC4M7srOUGmwujySjTLXuf9cxK_rhL5s/s1465/Cent%20Fuster,%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1465" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIeBhkzzJrpRKCGrH8XPB7B7xnXJdqSo8OrI73mrO5bN_mwE4hcvic0AC0uKWOwInuyv-mK0L4i_QxTn9qLC7kj7Murty92z-FNBIoUExERPsYXeVtG8JoTlyePSj5SPzKPkRu1ZzabnlUM6fmuLTSku_RzC4M7srOUGmwujySjTLXuf9cxK_rhL5s/w200-h144/Cent%20Fuster,%203.jpg" width="200" /></a></div><p style="text-align: right;"></p><p style="text-align: right;"><br /> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: georgia;"> </span></o:p></p></blockquote>
<p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-45581274283732514432022-10-28T20:53:00.000+02:002022-10-28T20:53:10.240+02:00JOAN FUSTER: SOBRE ELS MORTS LOCALS<p style="text-align: justify;"> </p><div style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;">Nit, 1-2 novembre (1957)</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les campanes no paren. Sonen lentes, espaiades, tres o quatre alhora, a cops simètrics. Entre toc i toc, el silenci de la nit sembla més net, més inflexible. És la solemnitat dels morts. Del toc de morts, segons el ritual de l’església del meu poble, en diem “drangs”. Al Fabra figura “dring”, però no drang. “Dring” no és necessàriament el so d’una campana. Els “drangs” de Sueca, del dialecte de Sueca, són de campana, de campana fúnebre, exactament. Els veïns en sabem el sentit: tants drangs, vol dir que s’ha mort un home; tants altres, que s’ha mort una dona. Les campanes continuen sent un senyal, entre nosaltres. A migdia, després de l’àngelus, toquen a morts. La meva mare s’alerta. “Calleu! A vore!...” Para l‘orella. Compta els drangs. “És dona!”, diu. O: “És home!” Algú s’ha mort, al poble, home o dona, i el campanar escampa la notícia. Els drangs, és clar, costen diners. El campaner ha de cobrar, i els capellans. Hi ha “mort general”, que són moltes campanes, de ric; i “morts” subalterns, segons una gradació de tarifes. Els pobres tenen dret a un toc modest, però també els anuncia la campana, les campanes... Avui, els drangs són per tothom. Pels morts d’ahir, pels de demà, pels de sempre. L’església commemora els seus difunts. Que són, ben mirat, els difunts de tot el poble. Es veu que a Sueca mai no han abundat els dissidents. Al costat del cementiri catòlic, gran, ornamentat, pulcre, existeix un cementiri “civil”, insignificant, on la brossa es multiplica despietadament contra una dotzena de tombes. Entre maçons i suïcides, una dotzena. El nom popular d’aquest local sense creus és el de “cementiri del gerró”, no sé perquè. La nit de Tots Sants no els afecta, els suïcides, ni els maçons. La campana és eclesiàstica per definició. Els drangs es repeteixen, feixucs, diàfans, amb una augusta precisió canònica. Tota la nit. Drangs, no drings: la diferència de vocals resulta curiosa. La “a” dona a l’onomatopeia una severitat de dolor, de mort, de dol. Quan es mor una criatura -un “albat”-, el campaner engega bronzes més lleugers, argentins. L’albat va al cel, sense discussió, perquè és innocent, i si algun pecat tenia, era l’original, ja redimit amb el baptisme: li correspon, doncs, un toc de glòria. La mortaldat infantil, tan combatuda pels metges, té una refracció sonora premeditadament alegre. Però avui les campanes sonen pels adults, pels pecaminosos adults. Són amargues, imprecatives, insistents. “Miserere mei, Domine...” Drang, drang, drang! Imagino la serpentina del gregorià, mal cantat pel cabiscol i pels sagristans. El gregorià ho resisteix tot. És una bona música. La del Dies irae té una força al·lucinant. Potser hi contribueix la lletra, alhora contrita i terrorífica. “Lacrimosa dies illa...” la modulació i la llatinada fan posar la pell de gallina, fins i tot quan les sentim destrossades per la desgana o pel desafinament dels vicaris rurals. A casa, hem encès “minetes”: tantes com difunts tenim -recordats- en la família. El mot mineta deu ser una corrupció d’”animeta”. En un plat ple d’oli, suren els petits blens propiciatoris. Fan una llum groga, tremolosa. Puden una mica. I cal resar el rosari sencer: les tres parts, les quinze denes. Més un rastre interminable de parenostres en sufragi de parents, amics i coneguts. “Per l’ànima de la tia Presentació... Per l’ànima de la tia Josepa-Maria... Per l’ànima de la meua cosina Maria... Per l’ànima del senyor Llorenç...” ¿Qui fou aquest senyor Llorenç”? Metòdica, la meva mare esgota els seus recursos d’evocació. “Per l’ànima de la sogra del meu germà...” Sobre un fons de campanes tètriques, les pregàries van articulant-se fins a formar un petit mapa de sentiments i de records que jo ja no puc seguir ni gairebé arribo a entendre. Els morts són el passat, són un passat indiscernible, opac. Només “retornen”-si això és retornar- en la ràpida titil·lació de la nostra memòria, mentre dura un parenostre. En cada casa, ara, es practica aquesta breu resurrecció del clan. Els mateixos suïcides, els mateixos maçons, tindran algú que pensi en ells, encara que no sigui per resar-los res. La màgia de les campanes ha de ser difícil d’esquivar. Els carrers deuen estar buits, solitaris. No fa fred, però és com si en fes. Una mica de vent arrossega quatre fulles seques...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tret d’OBRES COMPLETES, II, DIARI 1952-1960, Edicions 62, Barcelona,1969, (pgs. 308-10)</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnGgghNaJLrgHawTOmagmOCWGSaa18HS8XJ_2B1HBywn8KPz9Q6evZyb9F5MKnQiXElriCMvWhHxswGQYq96UXM4226zwiv1O_9_HN6IIvNH2cbSkseH7-XsibGqm82euUgwnkRL4nWOn7s7Q9sDRfmJMWhE91vJ-z6OuLNQVDFNa_ZEh2zoQ_qhtf/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnGgghNaJLrgHawTOmagmOCWGSaa18HS8XJ_2B1HBywn8KPz9Q6evZyb9F5MKnQiXElriCMvWhHxswGQYq96UXM4226zwiv1O_9_HN6IIvNH2cbSkseH7-XsibGqm82euUgwnkRL4nWOn7s7Q9sDRfmJMWhE91vJ-z6OuLNQVDFNa_ZEh2zoQ_qhtf/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-14203835005106292012022-09-27T10:13:00.001+02:002022-09-27T10:13:47.235+02:00JOAN FUSTER: SUECA<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(...)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Sueca, sis quilòmetres més endavant, és una ciutat plana, de
carrers correctes i aspecte una mica anodí. Compta amb més de 20.000 habitants,
un dels quals és qui escriu això. El turista pot passar-se de llarg amb tota
tranquil·litat: no es perdrà res. D’ordinari s’esdevé així, i els suecans estem
igualment molt tranquils amb aquesta absència de curiosos. De vegades,
tanmateix, ens cauen visitants estranys: Don Miguel de Unamuno vingué més d’una
vegada a incordiar els indígenes; Ilya Ehremburg recalà per ací en certa
ocasió, i jo mateix em vaig trobar un dia pel carrer amb Josep Pla, que venia
del Golf Pèrsic i considerà que Sueca era una estació inevitable per anar a
Palafrugell. (...)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Als
mateixos afores de Sueca una creu commemorativa assenyala el començament d’una
senda a l’Oest, marjal a través, que mena a l Muntanyeta dels Sants. La
Muntanyeta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no és sinó un cimadal
insignificant, adornat amb mitja dotzena d’olivers i un ermitori per als sants
Abdó i Senén, advocats contra les pedregades. Però des de la seva terrassa es
pot contemplar la més gran i més profitosa superfície d’arrossars del País
Valencià. (...)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si és per
primavera avançada el viatger es creuria encallat en el centre d’una quieta
llacuna: l’aigua ocupa la inacabable superfície, i únicament la línia prima
dels marges i les motes que separen uns predis dels altres i les casetes
disseminades trenquen la seva estricta aparença de cristall. Més tard, les
plantes espunten, omplen els camps de verd, espiguen, es dauren amb el rigor de
l’estiu, i un olor aspra, penetrant, olor a feracitat potent, pesa sobre l’aire
càlid. A principis de setembre se seguen les messes, i després la terra queda
en el seu ocre original, deserta, en un repòs que sembla desolació. Un cicle de
variacions sobre el mateix paisatge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><o:p> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></o:p><a name="_Hlk103450050" style="text-align: right;"><i>VIATGE
PEL PAÍS VALENCIÀ, OBRES COMPLETES, III</i></a></span><a name="_Hlk103450050" style="font-family: georgia; text-align: right;"><i> </i></a><span style="font-family: georgia; text-align: right;">Edicions 62, 1971, pgs. 115 i 116.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXwRm4jjQ_1cPrmA1EkL16WCcpzpsmtRFCsESg5csgCll5DTmwhhGf4Hsx43xd8DEIM2RT3IGTq-3BOwJWXymRLC8tjXxIX5bXxtCrLvZhTWqNJa0iN5Fxqm2fhTg0GHgeIc993oZquVpCy-Fdt7-qprm9qzE-uIUugqxpnRR8l0_eQPQ052dZfTsj/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXwRm4jjQ_1cPrmA1EkL16WCcpzpsmtRFCsESg5csgCll5DTmwhhGf4Hsx43xd8DEIM2RT3IGTq-3BOwJWXymRLC8tjXxIX5bXxtCrLvZhTWqNJa0iN5Fxqm2fhTg0GHgeIc993oZquVpCy-Fdt7-qprm9qzE-uIUugqxpnRR8l0_eQPQ052dZfTsj/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: right;"><br /></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-45118960402950748472022-09-08T20:23:00.001+02:002022-09-08T20:23:48.340+02:00JOAN FUSTER: ANYS Y ANYS<p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Jo sóc “impacient”, com tots els vells: tinc pressa. Vull
dir que no m’agradaria morir-me -despús-demà seria una data plausible- sense
haver vist i comprovat que certes coses han estat “aconseguides”. L’altre dia,
el conseller Ciscar va dir, aproximadament: “Ui! Això de consolidar el valencià
és cosa, com a mínim, d’un parell de generacions…”. Ja ho he dit: tinc pressa.
Però, ben mirat, un parell de generacions no seran suficients, tenint en compte
el vell problema de la “societat valenciana” i el seu “autoodi”. No seré jo qui
desdenye el problema de les banderoles, ni el de l’expectoració de “limno”,
que, al capdavall, és la sarsuela política vigent. Personalment, canviaré una
“escola” com Déu mana per totes les percalines oficials i per l’orfeó
administratiu. El valencià a l’escola, el valencià al carrer, el valencià en
els tràmits polítics: en la vida de cada dia. “Ells” hi estan en contra. “Ells”
són la dreta visigòtica: el Monsenyor [El Cardenal Vicente Enrique i Tarancón],
el moniato de Borriana [Enrique Monsonís], el moliner de la Fonteta de Sant
Lluís [Almenar], els poetes de Jocs Florals, l’Adoración Nocturna i la
“terceríssima edat” que s’imaginava ser republicana. Tot això, ho hem de
superar. Hauríem de superar l’analfabetisme de la Dreta electoral. Ser de dreta
és una opció lògica. Que la Dreta valenciana haja de ser, per definició,
imbècil, no ho acabe d’entendre. L’eterna polèmica valencià versus català,
acadèmicament fa riure, i fa pena. Si la Dreta -la de Fraga i la del moniato-
vol “parlar” amb una “ortografia” de chascarrillo baturro, ningú no ho notarà.
El silenci vernacular de la Dreta és instructiu, ho revela tot. L’esquerra, que
no és massa “esquerra” -pura aigua beneïda-, també calla. Calla en valencià i
fa òpera en castellà, “todos juntos en unión”. Hi ha uns “mestres d’escola”,
unes “escoles”, i un conseller, i una oportunitat decent…</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> El Temps, núm 27, 24 de desembre de 1984</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">(Extret de Raons i paraules, de Joan Fuster. Edició d’Isidre
Crespo. Barcelona, Hermes, 1999)</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUIrHb06DMbpET9XGtPv0aqRdamPGSMCLw9lt0nVDhQ2_wZlw_1NRuS1fZTdiPDF9jIrhTcSJuLP1Q4NSewxkOZJcfNWKCbw3ThkhLnMIA-TaQrf7YRMruMF52Zo8IKJsUPFweq979f3mTjbGOqNa15CFjGZ02Ks9Hz7NhwrpMLB1dawEviu2nmz5/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUIrHb06DMbpET9XGtPv0aqRdamPGSMCLw9lt0nVDhQ2_wZlw_1NRuS1fZTdiPDF9jIrhTcSJuLP1Q4NSewxkOZJcfNWKCbw3ThkhLnMIA-TaQrf7YRMruMF52Zo8IKJsUPFweq979f3mTjbGOqNa15CFjGZ02Ks9Hz7NhwrpMLB1dawEviu2nmz5/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-22599239722899402022-07-15T20:16:00.000+02:002022-07-15T20:16:13.533+02:00JOAN FUSTER: EL NACIONALISME<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">23 d’abril de 1956</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Si hem de jutjar pel que diuen els diaris, les ràdios i els
nostres contertulis que s’acontenten a repetir-ne les bestieses, sembla que ha
arribat el moment de la cancel·lació dels nacionalismes. Poques idees, o pocs
ideals, heretats de les generacions anteriors, es veuen, com el nacionalisme
avui, sotmesos a una desestima tan palpable i insistida. No em vaga d’entrar,
ara, en conjectures sobre si s’ho té ben merescut o no. Una opinió
generalitzada dels darrers temps li atribueix la culpa de les guerres més
doloroses de la centúria, oblidant que potser en comptes d’ésser-ne la causa
n’és l’efecte, i callant sobretot que molt sovint hi ha servit de pretext a
mòbils prou més obscurs i inconfessables. Siga com siga, allò que importa —o
que m’importa— és, només, destacar la campanya verbal desencadenada contra ell,
i unànime entre sectors i heterogenis i contradictoris del món que vivim. El
fenomen presenta facetes d’estupenda suggestió. En l’antinacionalisme actual
coincideixen, efectivament, els europeistes de professió, els figurins
cosmopolites i els afiliats a les Internacionals més o menys vives. Cadascú,
com és lògic, hi diu la seua, té el seu propi argument, fa la seua acusació particular.
L’europeista a l’ús, home que sobtadament ha descobert els avantatges de la
pau, li reprotxa la bel·licositat, el caràcter agressiu, la virulència
provocadora de conflictes. El cosmopolita, animal d’encantadores displicències,
sibarita del desdeny, el troba localista, tancat, díscol als criteris i a les
fórmules que passen per universals. I el revolucionari, no cal dir-ho, li
retrau la tara de burgès. Tots tres concorden, des de llur superioritat, a
qualificar el nacionalisme d’anacrònic i superat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Fóra idiota de negar la veritat d’aquestes incriminacions:
el nacionalisme —el nacionalisme dels països europeus— ha estat positivament
bel·licós, localista i burgès. Ho ha estat: no tant, però, com ens voldrien fer
creure els seus detractors. I encara, essent-ho, hauríem d’aclarir fins a quin
punt això era inevitable, per fatalitat històrica, i fins a quin punt es tracta
de vicis corregibles o d’adherències circumstancials. En tant, doncs, que
reacció contra aquells tres defectes, la repulsa, vinga d’on vinga, serà justa.
Només que s’hi corre el perill que insinua la frase alemanya: per llançar
l’aigua bruta de la tina, ens exposem a llançar l’infant que hi rentàvem
—perquè no tot és aigua bruta, en el nacionalisme. Bé. Tampoc no és açò el que
ara em preocupa. El que jo voldria comentar en aquesta nota, i subratllar-ho,
és la maniobra que s’oculta en les virtuoses manifestacions antinacionalistes
sorgides pertot. En certa part, és clar, hi una voluntat càlida i de bona fe,
que desitjaria desintoxicar els pobles europeus d’aqueix sentiment, a vegades
sentimentalisme, malaltís, que és l’exacerbació patriòtica. Però, en major
mesura, l’antinacionalisme que veiem estendre’s al nostre entorn no té un tan
lloable fonament, ans al contrari, sembla no ésser sinó una astúcia pròpiament
nacionalista: l’astúcia d’un nacionalisme que se sent amenaçat per un altre, en
la seua subsistència o en la seua expansió. Darrere l’antinacionalisme de
l’europeista, del cosmopolita i del revolucionari, segueix, a penes emboscada,
en peu de guerra, la mateixa obsessió nacionalista de sempre. Conscientment o
inconscientment —això és un altre problema. El fet a destacar és aquest: que,
en un grau important, l’actitud antinacionalista és encara un instrument del
nacionalisme, d’alguns nacionalismes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ho podem comprovar cada dia. En la petita i atribolada àrea
on es belluguen els europeistes, per exemple, veiem amb massa freqüència que,
quan un francès blasma el nacionalisme, no pensa en el nacionalisme en si, sinó
en el nacionalisme alemany, sense adonar-se —posem-nos en el millor dels casos—
que ell, en fer el blasme, no abdica del seu nacionalisme, i que el fa,
precisament, perquè continua essent nacionalista. Supose que, si hi ha algun
alemany decidit a confessar-se antinacionalista, es mourà per una inquietud
semblant respecte a França. L’esquema es repeteix en gent d’altres contrades.
D’altra banda, en moltes publicacions europeistes —italianes, franceses,
alemanyes— trobem mal dissimulada, i sovint candorosament exposada, la intenció
de llurs redactors de presentar els projectes d’unió continental com una
oportunitat d’hegemonia per a l’Estat —o la nació— a què pertanyen. Aquests
antinacionalistes formularis coneixen per experiència la força estimulant que
per als pobles és el nacionalisme: i tot i conservant-la per a si, tractarien
de suprimir-la o d’adormir-la en el possible rival. I no sols això: fa de mal
creure l’antinacionalisme d’un francès quan aparenta mostrar-se inofensiu
davant Alemanya, però al mateix temps opera com un nacionalisme vulgar i
opressor, amb les pitjors armes estatals, contra les reivindicacions bretones o
algerines. La resistència italiana a resoldre la qüestió de l’Alt Adigi no
s’adiu amb les protestes d’antinacionalisme que profereixen les patums
europeistes de la península veïna. Els exemples podrien multiplicar-se en
aquest i en d’altres sentits. El nacionalisme continua funcionant perfectament,
i no ens hem pas d’enganyar, ni deixar enganyar, per les seues abjuracions
externes i declamatòries.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El cas del cosmopolita no és distint; potser sí, més subtil.
El cosmopolita, l’universalista cultural i els altres tipus afins, afirmen, per
principi, que llur país de naixença, o llur país d’adopció, és ja l’encarnació
suprema i intocable dels mòduls i de les intencions ecumènics; a tot estirar
—es tracta sempre de nacions importants—, estenen el privilegi a d’altres
països igualment grans; però la resta del món, que no entra per definició en el
clan de la cosmòpoli preestablerta, és menyspreada com si fos pura tossuderia
agresta, rural, obcecada. Hi ha un patriotisme vigilant en el fons de cada
cosmopolita: si molt convé, el cosmopolita arriba a sentir-se patriota de tres
o quatre llocs alhora, però per a ells és tan rabiós i tan intransigent com
qualsevol altre patriota. I és curiós: indubtablement, en la conformació de la
cultura universal —problemes, estils, ànsies—, són els quatre o cinc països
poderosos els qui hi han intervingut més i amb major solvència; però la
indignació dels cosmopolites no es posa en marxa sinó quan un altre
nacionalisme cultural, o ni tan sols nacionalisme, petit i fins aleshores
arraconat, pretén abandonar el seu aïllament i vol aposentar-se en una línia
d’universalitat. Mentre que es resigna a vegetar en la modèstia del folklore,
en el clos dialectal, el cosmopolita li perdona la vida, perquè sempre és bo de
tenir colònies: ara, només que es propose de normalitzar-se, de viure
universalment pel seu compte, el cosmopolita s’irritarà i clamarà consternat en
nom de vés a saber quins interessos sagrats. En realitat, allò que el
cosmopolita defensa és un monopoli nacional. En establir-se, fa uns anys, la
—per altra banda ineficaç— llei que admetia a França l’ensenyament de les
llengües «regionals», un grapat d’intel·lectuals il·lustres va protestar-ne en
nom de la universalitat de l’idioma oficial: per a ells, és clar, l’important
no era la possible universalitat que els provençals, els bascs o els gascons
poguessen assolir a través de llurs parles respectives; l’important era només
el nacionalisme lingüístic francès. I no diguem ja dels casos estrafolaris: com
el de Julien Benda1, que es pensava —o es pensa: no sé si és viu o és mort— que
la universalitat coincidia exactament i exclusiva amb les fronteres nacionals
de la seua pàtria (i fins i tot, a vegades, amb les fronteres intel·lectuals de
la seua pròpia ideologia). Els simulacres dels cosmopolites tampoc no enganyen
a ningú.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa al revolucionari, la motivació és prou més
complexa. La identitat entre nacionalisme i burgesia té una arrel històrica
evident: la consciència nacional, i sobretot la seua actualització política, es
produeixen a tot arreu, almenys a Europa, sota l’ègida de la burgesia. L’ús del
nacionalisme com a excitant bèl·lic, també, ha estat cosa de les oligarquies
dominants, que així han disposat d’un ressort emotiu per arrossegar les
multituds al sacrifici, tapant amb la bandera uns objectius estrictament
classistes. No vull ni tan sols excloure la possibilitat que el mateix
sentiment nacionalista fos aprofitat, en alguna ocasió, per sofisticar,
aigualir o desviar la consciència de classe del proletariat. Fins ací, doncs,
els fets més o menys discutibles: els fets que jo m’avindria a acceptar com a
certs. Per un altre costat, hi ha el plantejament de la situació política última:
com que l’antagonisme de les grans potències actuals queda vinculat a
l’antagonisme capitalista-socialista, sembla que per a la tàctica de la
revolució, per al triomf dels seus propòsits, convé que l’Estat avui
oficialment revolucionari siga fort i s’impose com a tal Estat, i compense i
obstaculitze l’expansió dels Estats contrarevolucionaris. Partint d’això,
qualsevol nacionalisme polític —o cultural— que vulga resistir-se enfront de
les exigències de l’Estat soviètic, fa el joc, ni que siga per omissió, als
propòsits de la burgesia. Doncs, si més no, amb aquest abast, hi ha
nacionalismes que encara continuen essent burgesos. I no solament en el pla
internacional o interestatal: per retornar a l’exemple francès, és previsible
que si els comunistes bretons tinguessen l’aspiració d’erigir-se en Partit
nacional a part del P. C. francès, la jerarquia superior del comunisme no ho
consentiria, al·legant, naturalment, raons d’eficàcia, i acusant aquells de
«vel·leïtats» nacionalistes, burgeses per tant. Res de tot això, en abstracte,
no seria reprovable, si no amagàs així mateix uns interessos nacionalistes sota
la capa internacionalista. S’ha vist de seguida que la influència de l’URSS en
els països que anomenen satèl·lits va prou més enllà d’aparèixer-hi com a poble
capdavanter del socialisme: ha esdevingut, com no podia ésser d’altra manera,
una modalitat d’imperialisme polític, econòmic i, el que és més delicat,
cultural. Potser les informacions que en tenim, de font tendenciosa, ho
exageren. Però el risc és innegable. I la hipòtesi francesa, novament, ens el
confirmarà: el P. C. de França, deliberadament o no, i en aquest punt, opera
com qualsevol dels altres partits burgesos, unitaris, oriünds dels jacobins; la
seua propaganda parla en francès i de la nació —i la pàtria— francesa, del
poble francès, de la cultura francesa, amb les mateixes intencions amb què ho
fan els redactors deRivarol2. La condemna, per part dels comunistes, de tot
intent de rectificar això en benefici dels drets polítics i culturals de les minories
no franceses de França, és inevitable: condemna que, en l’esquema comunista, no
té altre qualificatiu que «burgès». I no hi ha dubte que, en aquesta actitud,
hi trobem la perduració d’un tret específicament burgès, com és l’unitarisme de
l’Estat nacional: amb textos del propi Lenin ho podríem corroborar…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Vull repetir, però, que les acusacions al·ludides, adreçades
contra els nacionalismes, són en bona part certes. No pretenc dissimular-ho, i
molt menys si prenem com a base els punts de vista des dels quals són
formulades. Únicament tracte d’assenyalar que en les posicions
antinacionalistes subsisteix i dura el nacionalisme, amb els seus defectes
característics. L’antinacionalisme avui en voga a penes cobreix la
bel·licositat, l’esperit localista i el fons burgès, clàssics en els
nacionalismes de la preguerra. Potser la bel·licositat, ara, ha esdevingut
sorda i, a força de pactes mal girbats i a repèl, malda per derivar a camins
incruents; o s’esmerça contra nacionalismes colonials o inermes. Potser el
localisme, en prendre substància en una extensió geogràfica o en una demografia
més amples, o fins i tot en una tradició més eminent, es disfressa
d’innocència, es presenta amb fesomia d’universalitat justificada, es fa més
capciós. Potser la «burgesia», en açò, és, no tant una desigualtat entre els
individus, com una desigualtat entre els pobles (que implicarà, també, la
desigualtat entre individus), i més que l’explotació de l’home per l’home,
l’explotació d’un poble per l’altre. Però la bel·licositat, el localisme i la
burgesia hi són, diguen el que vulguen els mateixos antinacionalistes. Ben
mirat, no hi hem guanyat res. Si tot això fos confessat, no tindria un aire tan
infame ni tan oprobiós. La política ha estat, en tots els temps, l’art de
dominar, uns homes als altres, uns països als altres, i no ens hem
d’escandalitzar, ni ens escandalitzaríem, perquè continue essent-ho. El
nacionalisme d’abans era franc, quasi cavalleresc a còpia de franquesa, i no
s’amagava de proclamar-se agressiu, exclusivista, i imperial o classista. Ni
enfront de l’enemic —del nacionalisme enemic—, ni enfront de la víctima —del
nacionalisme que, no arribant a enemic, es queda en víctima—, no fingia. I
pensem, encara, en un detall revelador: els antinacionalistes, els típics antinacionalistes
d’avui, procedeixen de les nacions potents, de les nacions que tenen el
nacionalisme més arrelat perquè els hi inciten i treballen les enormes
maquinàries estatals. I llur antinacionalisme, nacionalment, no exhorta al
desarmament del nacionalisme de llurs compatriotes, sinó més aviat dels
nacionalismes que li són adversos, interns, veïns o colonials.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De tota manera, preferiria eludir qualsevol comentari que
pogués suposar una valoració —disvaloració— ètica del fet
pseudoantinacionalista, perquè sempre se’m podria discutir la licitud dels
principis en què gosaria basar-la. Serà més pràctic enjudiciar-lo amb vista a
les seues repercussions efectives, en l’ordre polític i en el psicològic. Car
jo no comprenc com hauria d’esperar-se que un nacionalisme —gran o petit— deixe
d’ésser nacionalisme, si els nacionalismes que el volten, i que per impuls
espontani —per ésser nacionalismes— li són hostils, no deixen d’ésser
nacionalismes simultàniament. Mal pot esperar un francès que els alemanys es
desprenguen de la histèria patriotarda, naturalment gal·lòfoba, si ell segueix
essent nacionalista, i per tant germanòfob. Mal pot queixar-se el revolucionari
que els burgesos esgrimesquen contra la revolució els sentiments nacionalistes,
si ell, en comptes de fer-se’ls seus, els coerciona o combat. Mal pot confiar
el cosmopolita que els pobles postergats es posin a l’altura de la seua
exigència, si ell mateix es dedica a fomentar-hi ressentiments o a endenyar-ne
el complex d’inferioritat. En realitat, un nacionalisme només es crispa i
arbora enfront d’un altre nacionalisme que l’amenaça. O millor: una nació només
té necessitat —a vegades necessitat biològica, d’instint de conservació—
d’exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d’una altra
nació. Som molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els
altres no ens permeten deixar d’ésser-ho…<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tret <i>d’Indagacions possibles</i>, <i>dietari íntim de gener
a desembre del 1956</i>. Editorial Raixa, Mallorca, 1958.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbH-NY2Tku4KDKDiBSgcQYWCHU2smrzzxHVJBe67Z3emAxdRuHa2zSzMx8J7eullhwFCEY8Ze9UTmvGgdJbauQqsi6ltwjquFHC1MI890g6HfXEvRw5qg3rrjCG7AJZLkw5QoXKgFuLMh_E23C0-qLcPTq7LGl1whtegNEjZ04LyQHaD3_Ba35AXNa/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbH-NY2Tku4KDKDiBSgcQYWCHU2smrzzxHVJBe67Z3emAxdRuHa2zSzMx8J7eullhwFCEY8Ze9UTmvGgdJbauQqsi6ltwjquFHC1MI890g6HfXEvRw5qg3rrjCG7AJZLkw5QoXKgFuLMh_E23C0-qLcPTq7LGl1whtegNEjZ04LyQHaD3_Ba35AXNa/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<br />Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-777168850763032952022-06-30T20:14:00.002+02:002022-06-30T20:14:46.417+02:00JOAN FUSTER: INQUISICIÓ I CULTURA<div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Potser
la vella polèmica sobre la Inquisició en el món de la cultura no arribarà a
apagar-se mai, o mai del tot, si més no. Sempre hi haurà una “inquisició” a
punt, en un lloc o altre, i serà inevitable que qualsevol noticia estrictament
d’arxiu no ens duga a reflexions excitants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’objectivitat
erudita més higiènica, més exquisida, no deixarà de veure’s temptada a establir
paral·lels o a descobrir coincidències. D’altra banda, els historiadors també
es troben obligats a usar adjectius quan escriuen, i, al capdavall, cada
adjectiu és un judici. Els qui hem viscut una “censura”, per exemple, com sabríem
ser insensibles a situacions del passat que tant s’assemblen a les personalment
patides? Els de la banda d’enfront, que van ser “censors” i que volen tornar a
ser-ho, no estan justificant la “censura” dia a dia en un discurs reiteratiu,
interminable? El problema de la “llibertat” és confús; -ho és més, encara, el
de la “llibertat d’expressió”-. El Sant Ofici dels Reis Catòlics va ser molt
més que una mordassa, un control ideològic, una simple “censura”. Tots els sants
oficis són molt més que això, o són tot això alhora, perquè el mecanisme
d’interessos a què responen ho considera inexcusable. Però ací em limite a la qüestió
“cultural”, i, concretament, al llibre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La
“història” dels historiadors no s’acaba mai. Si vol ser una representació o una
equivalència de la “vida”, allò que en diuen “història total” -a la qual hem
d’aspirar, es clar-, ha de resignar-se també a les anècdotes. No sempre són
quantificables les vicissituds humanes. Pràcticament, no n’hi ha cap, de
quantificable. Les estadístiques sobre la propietat privada o sobre les
conseqüències d’una epidèmia, calculades damunt els documents del segle XIV o
del XV -i no dic d’abans- són molt o poc fiables? Pitjor serà, o es, el cas de
les afliccions socials que no van aconseguir la consignació escrita d’un notari
o d’un rector de parròquia o d’un oficial dels reis o dels municipis. La fam,
concepte vaguíssim dit siga de passada. Sempre serà una incògnita. I la por? És
un altre concepte que invita a l’estupefacció. No hi ha forma de fer
estadístiques sobre les pors actuals, immediates, que compartim. La Inquisició
espanyola -i “espanyola” en la mesura, eficaç, en què volien que ho fos- va ser un prodigiós instrument de la por. I
la por continua.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">S’ha
avençat molt, en els últims temps, de cara a l’estudi de la Inquisició
espanyola al País Valencià. Els investigadors de la Renaixença, siga per
aprensions doctrinàries -eren capellans o senyors inclinats a l’església-, siga
per dificultats de fons, a penes n’havien parlat. Ara en sabem ja molta cosa.
No tanta, però, com caldria. Sembla que encara hi ha una massa de papers per
indagar, i que afecten precisament matèries de cultura: llibres. I això no
seria tot. El Sant Ofici actuava també per intimidacions marginals als
processos i a les llistes dels índexs. És curiosa la persecució de <i>l’Espill</i> de Jaume Roig: “i aun el texto
no se pudo sufrir en este siglo en que se truncó, i de palabra se recogió por
los inquisidores”, escrivia el canonge Joan Antoni Maians el 1783. Ara podríem
prescindir dels motius que tenien per a sacrificar <i>l’Espill</i>: el fet és que “de palabra se recogió por los
inquisidores”. Quants casos en degué haver-hi de similars? I quants més, de
crema espontània feta pels mateixos posseïdors dels llibres, aprensius de si
era lícit o no de tenir-los? Durant més de tres segles, fora dels arxius, el
rastre de la Inquisició se’ns fa borrós, i serà irrecuperable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al
començament, el rigor dogmàtic i la voracitat econòmica s’adreçaren
aplicadament, sobretot, a la minoria hebrea batejada: els “conversos”. Dels
voltants de la sinagoga procedia una densa capa de gent dedicada a la
mercaderia i als oficis doctes, propícia als tractes del llibre. Víctimes
d’aquesta ofensiva van ser, per citar noms coneguts, Lluís Alcanyís i el pare
de Joan Lluís Vives. I la Bíblia en llengua vulgar: en el foc de la Inquisició
va desaparèixer la traducció de Bonifaci Ferrer. Amb els anys, la Inquisició
esmolà la vigilància intel·lectual.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;"><i>Uns apunts laterals:
INQUISICIÓ I CULTURA</i>,<o:p></o:p></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;">text publicat al catàleg de l’exposició
itinerant<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;">
</p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;">LA INQUISICIÓ ESPANYOLA, 1985.<o:p></o:p></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1vmStuSPjFo6ydy6-047gRJz2iUyusMOmpNBFvV2TBRBIflAiIQMNPFUe_r7FmOnuJFP5AI108nVlpJXVSTlDPsu5xnFbyR-YCjJQkA5B42ax-smCXHiIvn4D-_BQ1xiz272Hfkm5mGO8O8qW6ht0ZJQTztCFnotsHsq_EjvuzCnVmkDLJQ0S2R_S/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1vmStuSPjFo6ydy6-047gRJz2iUyusMOmpNBFvV2TBRBIflAiIQMNPFUe_r7FmOnuJFP5AI108nVlpJXVSTlDPsu5xnFbyR-YCjJQkA5B42ax-smCXHiIvn4D-_BQ1xiz272Hfkm5mGO8O8qW6ht0ZJQTztCFnotsHsq_EjvuzCnVmkDLJQ0S2R_S/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-47639449235874429372022-06-20T19:23:00.003+02:002022-06-20T19:23:41.733+02:00JOAN FUSTER: ALACANT<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Alacant és, per definició, “la millor terra del món”. Terra”
o “terreta”: la inclinació valenciana pels diminutius ve de lluny, de sor
Villena en català i de Vives en llatí. Però això és secundari. Alacant ha
estat, fins ara, la ciutat més fina i agradable del País Valencià. No és que
fos massa genuïna, ni ho és, però sí encantadora. Perpetua e to de la seva
burgesia mercantil –“l’aristocràcia del bacallà”- amb cognoms francesos,
italians, no sé si anglesos o irlandesos. No suporta el pes de grans monuments,
llevat d’uns castells enjardinats. El millor edifici és la Casa Consistorial,
també barroc però sense excessos. Alacant era una ciutat destinada a no ser
“excessiva” en res. El turisme ha trencat la regla, i la vella harmonia corre
el perill de desfigurar-se. I no solament el turisme. Sigui com sigui, el
“passeig” més amistós de tot el País Valencià, entre palmeres i la mar enfront,
i una temperatura sempre correcta, i uns bars hospitalaris, és l’Esplanada
d’Alacant.</span><o:p></o:p></p><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: right;"><i><span style="font-family: georgia;">VEURE EL PAÍS VALENCIÀ</span></i></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: right;"><i> </i><span style="text-align: left;">Ed. Destino, Barcelona,</span><i style="text-align: left;">
1983</i><span style="text-align: left;">, pg. 155</span></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAmcQHK4UWfF9_WHu1IBXJdm--KlwFNtZ7D85_t_ZfuQfnm8EclsBt5pXeEvJQEx7cao3zRp8X-T3s9k4p3XIuie8_lbeXdDDjA2Kol3uHNLWAA-AkEvCgbLBDDpA-sAudfIXLuoOa14QrlPv1fK0oCecFuSNrj1gxYxgaerNVxzRjKFMeQ_xe3VCu/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAmcQHK4UWfF9_WHu1IBXJdm--KlwFNtZ7D85_t_ZfuQfnm8EclsBt5pXeEvJQEx7cao3zRp8X-T3s9k4p3XIuie8_lbeXdDDjA2Kol3uHNLWAA-AkEvCgbLBDDpA-sAudfIXLuoOa14QrlPv1fK0oCecFuSNrj1gxYxgaerNVxzRjKFMeQ_xe3VCu/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-66162682949909511332022-06-20T19:15:00.000+02:002022-06-20T19:15:06.323+02:00JOAN FUSTER: TRADICIÓ D'AUTORITAT<p> <span style="font-family: georgia;">S., 23 setembre 63</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el seu
llibre The Spanish Labyrinth, Gerald Brenan encapçala el capítol dedicat a la
dictadura del general Primo amb unes paraules de Narváez que trobo
particularment il·lustratives. Brenan és agut i ha triat el text amb una
precisió admirable. Quan, el 1867, Narváez inicia des del poder un període de
repressió reaccionària, es creu obligat a donar-ne explicacions al país i diu:
“Ha llegado el momento, para los espanyoles, de ser gobernados de acuerdo con
el espíritu de su historia y con los sentimientos que forjaron lo mejor de su
caràcter”. La frase, en efecte, no pot ser més “típica”: per boca del espadón
vuitcentista sembla expressar-se tota una tradició. De fet, els règims de
força, que s’han projectat sobre els habitants de l’Estat espanyol d’ençà de
principis del XIX, han esgrimit sempre el mateix argument significatiu, la
mateixa excusa cohonestadora. Sigui Narváez, sigui Primo, sigui qui sigui, la
veu pretoriana ens adverteix, per començar, que hem de ser gobernados: que el
nostre destí és ser matèria passiva de l’enigmàtica i àrdua operació de
governar. Incapaços de governar-nos pels nostres propis mitjans, l’home del
sabre s’ofereix a suplir i remeiar aquesta deficiència. I està disposat a
fer-ho, precisament, amb el sabre a la mà. Narváez indica, de seguida, que el
procediment compta amb la caució de la més explícita idoneïtat nacional. Per
als espanyols, ser governats per un o altre Narváez és ser governats de acuerdo
con el espíritu de su historia y con los sentimientos, etc. Mirades les coses
amb una mica de serietat, no podríem pas dir que l’afirmació sigui exacta: ni
el espíritu de su història ni los sentimientos que forjaron lo mejor de su
caràcter no s’han distingit, a la Península Ibèrica, per ser més exclusivament
autoritaris o despòtics que en qualsevol altre lloc de la venerable Europa.
Però això no té importància. El que sí que en té, en canvi, i Gerald Brenan ho
subratlla implícitament, és que els dictadors hispànics s’hagin cregut sempre
representants d’una genuïna opció política “nacional”: de l’única opció
genuïna, en realitat. Mai no els ha fallat la convicció que la seva manera de
governar és la més adequada al “caràcter” del poble i a “l’esperit de la
història”. Persuadits d’això han acostumat a obrar amb una curiosa
tranquil·litat de consciència, que els ha permès de perpetrar barrabassades
genials, de vegades tràgiques, sense sentir-ne remordiments ni recels, La idea formulada
per Narváez és, d’altra banda, una concreta invitació a l’exercici de la
tirania...<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><i><span style="font-family: georgia;">DESTINAT (SOBRETOT)
A VALENCIANS</span></i></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;">Eliseu Climent, editor,
València, febrer 1979 pgs. 54-55</span></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGd-KDzC2TyN5L_IA4H7Rb5hb-aL1oSPMfVa1_InL2cA8rkXXTpUAOrW8PROQc5Pqm1YIm_oDTFaGBXf2l5wZfjhUoLtv6MWTosVV4yZ78xtr5lIItQna0WNVzYr-jbVGqVabGPYV8rRf_u3Mta1NnVad7CrodGFOp9AYYAD7GAUQ2zxRCJRkhou97/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGd-KDzC2TyN5L_IA4H7Rb5hb-aL1oSPMfVa1_InL2cA8rkXXTpUAOrW8PROQc5Pqm1YIm_oDTFaGBXf2l5wZfjhUoLtv6MWTosVV4yZ78xtr5lIItQna0WNVzYr-jbVGqVabGPYV8rRf_u3Mta1NnVad7CrodGFOp9AYYAD7GAUQ2zxRCJRkhou97/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></span></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-15623032589442707302022-05-26T18:38:00.000+02:002022-05-26T18:38:08.292+02:00JOAN FUSTER: TOROS A CASTELLÓ DE LA PLANA<p style="text-align: justify;"> <span style="font-family: georgia;">Fa unes setmanes, m’invitaren
a presenciar una cursa de braus, i vaig acceptar. Era la tercera o la quarta
vegada que, en la meva vida, assistia a l’espectacle taurí. Confesso que vaig
acudir a la plaça amb poquíssima curiositat. No sóc dels que, “per principi”
estic en contra del toreig, però tampoc no he sabut interessar-me mai ien
aquesta singular activitat circenca. Ni en aquesta ni en altres, com ara el
futbol o la boxa. De fet, l’únic circ que ha arribat a entretenir-me -en la
meva infància, d’altra banda- és el circ pur, d’acròbates, domadors i pallassos.
Tanmateix, suposava que valdria la pena de renovar-ne l’experiència, i allà
vaig anar, a encaixar-me entre la multitud que ocupava les graderies, a
l’ombra, en una tarda de primavera encara fresca. Potser no hauria hagut de
fer-ho. Als pocs minuts de veure’m aparedat d’”afició” efusiva i discutidora,
em vaig adonar que aquell no era el meu lloc. Als toros, com al futbol o a la
boxa, s’hi ha d’anar amb un “ànim” especial: amb “passió”, o -si més no- amb
una certa “predisposició a l’apassionament”. Si això falla, si hi anem
“desanimats”, tot el que s’esdevindrà a l’arena, en el camp o en el ring
resultarà literalment incomprensible. Potser aquí resideix la diferència
essencial amb el circ dels trapezistes, les feres i els clowns: el circ, circ
no demana al seu públic que s’”apassioni”... Sens dubte, no era jo l’únic
espectador que es disposava a veure la cursa amb una absoluta fredor, ni de bon
tros. De tota manera, hi predominava el material humà excitat o excitable, al
llarg i a l’ample -al rodó- de la graonada.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La
cerimònia començà als sons d’un pas-doble conegut, en la versió aproximativa
d’una xaranga. Per descomptat. Era el de <i>“Pan y toros”.</i> El xim-xim
alegre flotà sobre el redol, per uns minuts, com un himne innocent i obvi.
Ningú no en feia cas, però semblava insubstituïble. Que és el que passa amb les
coses “habituals... <i>“Pan y toros”</i>, Déu meu! <i>“Panem et circenses”</i>
en traducció sarsuelera i entranyadament celtibèrica. El vell programa de la
Roma oligàrquica i malfardada hi ressuscitava intacte, en plena vigència, a
través dels instruments de percussió i de vent d’una dotzena de músics
subalterns. La referència erudita posaria pell de gallina a l’observador més escèptic.
La veritat és que, en definitiva, “pa i toros” ja gairebé no significa res, en
termes estadístics: “pa i futbol”, “pa i corin-tellado”, “pa i televisió” o “pa
i sis-cents” en constitueixen equivalents més estesos. Però en l’àmbit anular
de la plaça, amb la multitud apinyada i tensa, i anunciat el combat a mort d’un
home amb una bèstia brava, la imatge romana del “circ” es feia més immediata.
Els compassos del pas-doble hi afegien un aire i un color angoixosament
indígenes. En un instant d’ironia, vaig pensar que, en sortir de la cursa, un
amic qualsevol vindria a comunicar-me la dimissió de don Eduardo Dato o
l’assassinat del senyor Canalejas. Sospito que la majoria dels “aficionats”
trobarien molt natural la notícia. Els altres -els del futbol, la tele i el
sis-cents-, <i>mutatis mutandis</i>, també.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El
xim-xim acompanyà la desfilada de la comitiva: <i>alguacilillos</i>, <i>monosabios</i>,
<i>diestros</i>, <i>banderilleros</i>, peons, picadors i tota la resta. La
indumentària de les <i>cuadrillas</i> i els seus comparses són, en el fons, un
compendi de la història d’Espanya: uns vestits evoquen els Àustries, d’altres
evoquen els Borbons. Els tres <i>maestros</i> que protagonitzaven el cartell,
uns xicots prims i d’aspecte al·lucinat, se senyaren en emprendre la marxa. La
cosa no era pera a menys. Aviat s’enfrontarien amb els seus toros: amb la mort
possible, atzarosa i traïdora. En bona lògica, haurien de sortir a l’arena amb el
últims sagraments pietosament rebuts. Als <i>maestros</i> seguien els ajudants,
i el contrast no deixava de tenir la seva gràcia. Eren ja homes fets, més aviat
grassos, rosats de cutis, i amb una cara d’espant preventiu que testificava la
seva veterania en les places: l seu costat, els torerets es veien joves,
esvelts, lívids i amb faccions abstretes. Els picadors, sobretot, em van
sorprendre per la seva corpulència escassament heroica: feixucs, culons, d’un
goya caricaturesc. El <i>diestro</i> de pocs anys és qui guanya els duros,
segons diuen, perquè exposa la seva vida davant el toro; els altres van a
jornal, i per bé que el seu risc és menor, també en corren. Corren el risc, i
corren <i>tout curt</i>: cal veure l’agilitat de cames que revelen aquests <i>banderilleros</i>
rodanxons i provectes... D’altra banda, l’aspecte de “pares de família” que
ofereixen aquests senyors no em va produir una impressió massa patètica...</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En
última instància , l ’”encís” de la festa taurina consisteix, tant o més que en
l’habilitat de “jugar” amb el toro, en el perill assumit assumit per aquells
qui s’encaren amb el toro. I aquest “perill” suscita en l’espectador un ai!
Continuat i afectuós. Les Associacions Protectores ‘Animals i de Plantes
sospiren pel “perill” a què el toro hi queda subjecte. Un perill “mortal” de
necessitat, segons el reglament. L’argument de les Protectores manca de ganxo.
Si en comptes d’un toro, la víctima fos una cadernera, un pollet o un cadell
qualsevol, la “<i>lidia</i>” resultaria inconsolablement escandalosa. Però el
brau és un animal enèrgic, voluminós i ben plantat: no desperta tendresa, així,
d’entrada. El torero tampoc. El torero no entendreix el públic, o només
l’entendreix després d’una cornada profunda. El torero adolescent i gràcil fa
pena: pot morir en escena, i el fet suggereix una punta d’elegia. Els <i>banderilleros</i>
i els picadors relativament ancians no commouen; un sospita que els seus fills
estan ja “fora de perill”, adults, casats, buròcrates i beneficiaris de la Seguretat
Social... Ben mirat, ni el torero ni el toro no són l’aspecte fonamentalment
“apassionant” de la cursa. “Apassionen”, sí; però no del tot. Allò que el
públic hi “viu” i “gaudeix” és la seva parcialitat per tal o tal torero...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">S’és
del Barcelona o de l’Espanyol, del València o del Levante. S’”és”: amb una
rendició incondicional. En els toros, el veí que compra una entrada i vocifera
durant l’exhibició “és” e tal o tal altre <i>matador</i>. Espera que el seu
ídol faci una bona faena, i s’irrita si aquesta bona <i>faena</i> la realitza
un altre. “<i>Mentirós!</i>”, cridava l’ocupant de la localitat contigua a la
meva, quan el torero que brodava la seva <i>suerte</i> no era sant de la seva
devoció. Ni més ni menys: “Mentider!” Aquella “verònica” perfecta, aquell
“natural”, l’estocada calculada i exacta semblaven una falsedat premeditada i
capciosa, als ulls del partidari d’un altre torero. I quan el torero admirat
entrava n lliça, el gest més inepte era aplaudit amb entusiasme, o disculpat a
costes del toro. Quan el <i>diestro</i> falla, la culpa és del toro, que és un
mal toro... Etcètera, etcètera... I jo, instal·lat en la meva localitat d’ombra
-¿com oblidar la romança d’Españita, en <i>La patria chica</i> dels germans
Quintero?-, em sentia inquiet, excessivament irònic, descoratjat... La funció
no fou massa brillant. Els <i>maestros</i> fracassaren en la seva lluita amb el
toro, i els toros foren mediocres. Els meus amfitrions estaven confusos, i la
gent sortia de la plaça amb senyals de tristesa en el rostre... Vaig comprar un
diari de la tarda, i m’estranyà que en els titulars parlés del Vietnam i de
l’or de Mr. Johnson: Dato i Canalejas hi eren més “adequats”. Els clients del
futbol, de la televisió i del sis-cents estarien, justament, en el mateix
cas...<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span style="mso-bidi-language: EN-US;"><span style="font-family: georgia;">Publicat a “El Correo Catalán” el 9-4-68<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span style="mso-bidi-language: EN-US;"><span style="font-family: georgia;">Tret d’<i>OBRES COMPLETES III</i>, Ed. 62,
Barcelona, 1971, pgs. 329-333<o:p></o:p></span></span></p><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span style="mso-bidi-language: EN-US;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqnhgd3ztHbUFj_S3wJSWmFFAunLD4uNAK9cAdoTZygZYhctGQFFYdsPg5HOOza850k8p_jkWK4oQeGC9K0knK6npQUURBribr03Ka0Bdo-1ZmtjL_FAdieN0C0qkAGubDYYDtiwAjUa6UI9ThKEgDDZ7-MkB3RKADDwuOTclbrpeDWslvHqbSBVQE/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqnhgd3ztHbUFj_S3wJSWmFFAunLD4uNAK9cAdoTZygZYhctGQFFYdsPg5HOOza850k8p_jkWK4oQeGC9K0knK6npQUURBribr03Ka0Bdo-1ZmtjL_FAdieN0C0qkAGubDYYDtiwAjUa6UI9ThKEgDDZ7-MkB3RKADDwuOTclbrpeDWslvHqbSBVQE/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></span></a></div><span style="font-family: georgia;"><br /><span style="mso-bidi-language: EN-US;"><br /></span></span><p></p><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span style="mso-bidi-language: EN-US;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></p><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span style="mso-bidi-language: EN-US;"><br /></span></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-71995329605908971242022-05-26T17:57:00.000+02:002022-05-26T17:57:18.206+02:00JOAN FUSTER: PROS I CONTRES DE LES FALLES<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; font-family: georgia; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEheJC7RDBx_gyr8uip5lnuao58L7ScvqM5xpNZrorIF3v_1pjOn7JrsW3eE-xQFdbylpsfOSeeV7Hn7Cg0OJR00Nxu1o8C5JjtL7mYMsv_TtTSeu3FDrZMKXZbfTZkFEUxn9heD4PqQA82cj85mf1DEPVbRNnGWQ3hpYAORTFvsreG80mpz45qBtAit" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="701" data-original-width="473" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEheJC7RDBx_gyr8uip5lnuao58L7ScvqM5xpNZrorIF3v_1pjOn7JrsW3eE-xQFdbylpsfOSeeV7Hn7Cg0OJR00Nxu1o8C5JjtL7mYMsv_TtTSeu3FDrZMKXZbfTZkFEUxn9heD4PqQA82cj85mf1DEPVbRNnGWQ3hpYAORTFvsreG80mpz45qBtAit" width="162" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La gent —ací com pertot arreu— posseeix una irrefrenable
propensió a prendre partits extrems quan se li n’ofereix la menor oportunitat.
I, és clar, si l’objecte al voltant del qual es pot organitzar l’antagonisme és
mitjanament important, millor encara. Ací tenen vostès les falles: els
valencians s’han divertit, durant un segle llarg, amb la sola i senzilla
ocupació de plantar-les, veure-les i cremar-les; però a la fi han descobert que
encara podien divertir-se una mica més «discutint-les». Entenguem-nos: no
discutir, polemitzar, sobre aquesta o aquella, sobre el millor o pitjor enginy
que revele, sobre l’habilitat o la inèpcia del seu artista, sinó més aviat
sobre «totes» les falles, sobre les falles com a fenomen ciutadà. No diré que
existesquen dues banderies —naturalment, una a favor i l’altra en contra,
inconciliables— multitudinàries, com algunes pomposes capitals les tenen amb
dos equips de futbol rivals, o com més d’un dels nostres pobles les tenen a
propòsit de les seues bandes de música. Però les banderies en qüestió hi són,
vehements i tossudes, per al que vostès vulguen manar.</span></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El partit més nombrós, ingenu i popular, és el dels qui
estan a favor. Perfectament lògic. Al cap i a la fi, són moltes les falles que
es construeixen cada any, i per tant també han de ser molts el ciutadans que,
per estar ficats en la cosa —en tal cosa—, militen del costat de les simpaties
de la típica festa. Aquests senyors no es limiten a proclamar la bondat de les falles,
argüint el que aquestes signifiquen per a ells, com a ofici, com a hobby o com
a espectacle. Afirmen alguna cosa més —i bastant més. La seua tesi és que les
falles constitueixen una manifestació inigualada de la genialitat local: són,
diuen, el gran exponent del temperament artístic dels valencians. Perquè, ja se
sap, la nostra terra és terra d’artistes. Un entusiasme, que no hi ha més remei
que qualificar de patriòtic, els mena, al capdavall, a identificar «valencià»
amb «faller». Reconeguem, de passada, que si això no és així, estem en camí que
ho siga, amb tot el risc pejoratiu que suposa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De l’altra banda cauen els selectes més o menys ben entesos.
Les raons per les quals miren amb indignat recel les falles no són massa
clares. En ocasions els mou un —fins a cert punt justificat— temor als excessos
de la grolleria col·lectiva (de la qual, en realitat, les falles no són causa
ni efecte). Però, generalment, hi ha en la seua actitud una queixa d’índole
cultural: ells, els detractors, contemplen, desesperats, com, per al solaç
precipitat d’uns pocs dies, la ciutat prodiga —literalment, «crema»— una
respectabilíssima quantitat de moneda de curs legal, quan, al mateix temps, és
evident que les empreses més serioses d’ordre intel·lectual s’agosten en una penúria
absolutament sòrdida. Ai —sospiren ells—, quants llibres, quants quadres,
quantes beques, quants quartets en la major, podrien pagar-se amb aqueixos
diners! D’aquesta manera, es reivindica l’art «bo» enfront de l’art «faller».
Convinguem que tal actitud no deu resultar molt còmoda: els qui l’adopten, es
veuen obligats a compaginar gestos tan contradictoris com l’esquinçament de
vestidures i el desdeny olímpic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ben mirat, l’exasperada oposició de fallers i antifallers té
encara poca tradició. Fa sols vint anys, les falles encara conservaven alguns
trets del seu modest caràcter original: hi perdurava, més que ara, el batec
directe dels nostres barris vells, i no s’havien desbordat sobre camps i
ambicions que els són totalment aliens. Però les falles han prosperat, han
crescut, potser fins al seu màxim de possibilitats. L’elefantiasi fallera és el
que ha trasbalsat els ànims i el sentit de la proporció. Els uns s’han
enlluernat davant el volum i la vitalitat que adquireix la festa, i no dubten
d’enorgullir-se’n, com de qualsevol altre timbre de glòria insigne de la
ciutat. Els altres, en gest recíproc, s’irriten, i, de creure’ls, les
«comissions» s’haurien de convertir en sàvies i barbudes Juntes Veïnals per al
Foment de la Poesia i les Belles Arts. I un, modestament, pensa que ni tant ni
tan poc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’escàndol dels detractors, és clar, sembla un vertader
escàndol farisaic. Per què horroritzar-se que la ciutat faça cremar, en la nit
de Sant Josep, uns quants milions de pessetes, després de dissipar-ne alguns més
en pólvora, bunyols i esbufecs filharmònics? També aquestes cendres tenen la
seua significació amagada. Es conta que, en alguns països, els colliters de vi
acostumen a abocar en terra una porció de les primícies dels seus sucs. Es
tracta d’un ritu simbòlic: l’home «torna» a la terra una mica del que ella li
ha donat. No és en el fons la falla un sacrifici de riquesa, tributat als
penats benignes que patrocinen la vida laboriosa de València? Crec que censurar
la dilapidació fallera és una manera indirecta de dissimular l’avarícia restant
dels nostres conciutadans. Perquè, en el pressupost de tota república ben
organitzada, cal que existesca l’apartat lúdic i l’apartat cultural. Hem de
reconèixer que els valencians som mesquins per a aquest darrer. Ara: allò que
resulta inadmissible és de pretendre suplir aquesta deficiència a base de la
consignació per al joc.</span></div><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgctSpD4t1TVbRiuXsJvU17wgLQ8uHrI3Cu_FVL3DmISxkhI_qbYznGWHPiso7EIVZW9I0nzGpEKOqexGga9jlNaSv7cD5qXKdhgh8nP8uxdSE0AeANUy14t_oo4Ffwxrc1hx1tIcarFbldsG_XzVqKUgKsndIV4WamyEhUGNzgQR88I0VjN8Qq1P2b" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="color: black; font-family: georgia;"><img alt="" data-original-height="705" data-original-width="473" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgctSpD4t1TVbRiuXsJvU17wgLQ8uHrI3Cu_FVL3DmISxkhI_qbYznGWHPiso7EIVZW9I0nzGpEKOqexGga9jlNaSv7cD5qXKdhgh8nP8uxdSE0AeANUy14t_oo4Ffwxrc1hx1tIcarFbldsG_XzVqKUgKsndIV4WamyEhUGNzgQR88I0VjN8Qq1P2b" width="161" /></span></a><span style="font-family: georgia;">Quant a l’eufòria fallera, una mica de mesura no estaria de
sobres. Que no pense ningú que està salvant el país pel fet de plantar falles.
L’esperit de València comprèn, sens dubte, les falles, però és alguna cosa més
que falles. I, sobretot, sapiem distingir. <i>Calfaire la part du feu</i>, que
diuen els francesos: donar al foc allò que és del foc. Però també importa
—importa tant com les altres coses— donar a la resta allò que li pertoca. Hi ha
unes quantes virtuts que són eminentment falleres: la improvisació, el sarcasme
hàbil, la brillantor momentània, la mateixa disposició a «cremar». Tanmateix,
existeix igualment el perill que aquestes virtuts, en desplaçar-se fora de
l’àmbit faller, es transformen en vicis, i en vicis capitals. En altres, en la
majoria de les esferes ciutadanes, són les virtuts contràries —la preparació
afanyosa, la seriositat, la discreció metòdica, la continuïtat— les que
convenen i fructifiquen. Tinguem-ho en compte, i no ens despistem. Les falles
són un parèntesi, i un parèntesi excepcional. No tot són flors i violes. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;"><i>Combustible per a
falles</i> , Edit. Garbí, 1967. Reeditat per Editorial Bromera<span style="color: black;"> </span>el 1992<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj3qePrJNUGgoHjkc8NoA3F1JNvlSEiilHbyWr-N8eOrAA7irelHk9buPehY-LGvriymWtIGy9mvPvIfQyUlYVM7_f64t9V2Rt4ttRlRc0qd2Q9umY5q4Sqie9SXDS1Qiee0167eecn7IUINhnUL5MVblvKERaOesVNT4mvX2c0cYyTewH1oqiRgdv/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black; font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj3qePrJNUGgoHjkc8NoA3F1JNvlSEiilHbyWr-N8eOrAA7irelHk9buPehY-LGvriymWtIGy9mvPvIfQyUlYVM7_f64t9V2Rt4ttRlRc0qd2Q9umY5q4Sqie9SXDS1Qiee0167eecn7IUINhnUL5MVblvKERaOesVNT4mvX2c0cYyTewH1oqiRgdv/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></span></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="jfuster_falles2" href="http://rodamots.cat/rmwp/wp-content/uploads/2016/03/jfuster_falles2.jpg" id="Imatge_x0020_2" o:button="t" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 338.7pt; left: 0; margin-left: 299.75pt; margin-top: 104.9pt; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; text-align: left; visibility: visible; width: 227pt; z-index: 251660800;" type="#_x0000_t75">
<v:fill o:detectmouseclick="t">
<v:imagedata o:title="jfuster_falles2" src="file:///C:/Users/VICENT/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg">
<w:wrap type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:fill></v:shape><o:p></o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-87925999885190712552022-05-25T19:11:00.002+02:002022-05-25T19:11:49.344+02:00JOAN FUSTER: PLAGI<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Mai el plagi no havia estat considerat una cosa criticable.
Avui ho és, perquè l’escriptor que ho fa és considerat pels seus companys com
un home que trenca les lleis de la cavalleria comercial.» Trobo aquestes
paraules en un vell paper de Josep Pla (Revista de Catalunya, IV (1927), 570).
Pla, segons la fama, ha estat sempre un gran defensor del plagi, i fins i tot
–si hem de creure alguns dels seus crítics i determinades semiconfessions d’ell
mateix– un gran practicant del plagi. No n’hi ha per tant, és clar: Pla, més
que plagiar, ha enyorat la possibilitat de plagiar; més que defensar el plagi,
s’ha burlat de la pretensió «originalista» que caracteritza l’activitat
literària i artística de la nostra època. De tota manera, frases com les
citades exposen idees molt assenyades sobre el problema. Idees que, no cal
dir-ho, han escandalitzat discretament aquelles honorables persones que
s’inscriuen en el ram de la ploma amb il·lusions sacerdotals. És ben
comprensible que l’escriptor empordanès reaccioni així davant la qüestió del
plagi: en la seva concepció de la literatura, exempta de manies transcendents,
l’escrúpol de copiar no passa de ser una histèrica «collonada». Dues raons,
potser, constitueixen el fons de la justificació que Pla dóna al plagi: una,
històrica –«els antics no feren altra cosa sinó plagiar-se mútuament sense
treva»–; l’altra, empírica –que cal aprofitar el que d’aprofitable tingui
l’esforç aliè, ja que «entre tots ho fem tot». D’altra banda, entre bastidors,
la veu fatigada de l’Eclesiasta no para de recordar-nos que no hi ha res nou
sota el sol…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tanmateix, el text reportat al principi d’aquesta nota té un
dring insinuant, que hauríem de prendre en compte. El plagiari, diu Pla, és un
escriptor que «trenca les lleis de la cavalleria comercial». ¿No serà això, en
realitat, una de les causes més vives de la repugnància al plagi que predomina
en les literatures modernes? No l’única, evidentment. Factors i circumstàncies
intrínsecs a l’evolució cultural contemporània vindrien a coincidir-hi. L’accentuació
progressiva de l’individualisme, que Europa contempla a partir del Renaixement,
ha afectat profundament la moral professional de l’home de lletres. Sempre,
sens dubte, l’obra literària ha estat o ha tendit a ser «creació personal»,
treball irreductiblement expressiu de l’home que el fa. Però també no sempre
això s’ha manifestat o ha tendit a manifestar-se de la mateixa manera ni amb
idèntica intensitat. L’ofici d’escriure ha tingut, al llarg de la història,
molt diverses i divergents implicacions socials, i resulta d’un anacronisme
notori suposar que l’actitud «literària» d’Horaci era igual a la d’un Víctor
Hugo, la d’un Kafka similar a la d’un goliard o un trobador, la d’un piadós
hagiògraf medieval comparable a la d’un Rimbaud. En contrast amb els hàbits
intel·lectuals de l’Edat Mitjana, el Renaixement –parlo en general, és clar–
introdueix un sentit nou de valoració de la personalitat, que s’aguditza en el
cas de l’escriptor laic. El poeta, el narrador, el filòsof, ja no es limiten a
fer «una» obra –que sovint podia circular com anònima, vàlida per ella
mateixa–, sinó que aspiren a fer la «seva» obra: una obra que porti l’empremta
singularíssima del seu autor, inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol
altre autor. L’aspiració a l’«originalitat» s’accentuarà amb el temps: el
Romanticisme subjectivista, primer, l’etapa fin-de-siècle, després, l’eufòria
anàrquica dels «ismes», finalment, marquen successives embranzides en aquella
direcció. El procés de l’individualisme en el camp de la cultura ha de relacionar-se
necessàriament amb un procés paral·lel que es consuma en l’ordre de les
realitats econòmiques –socioeconòmiques– del nostre món. La trajectòria seguida
per la burgesia en els darrers sis-cents anys prou que ho il·lustra.
L’individualisme econòmic, que constitueix la força renovadora d’aquesta classe
en el seu període ascendent, havia de traduir-se en un «altre» individualisme,
artístic, literari, filosòfic, i així fou. En una primera etapa, des d’Erasme a
Voltaire, des de Montaigne o Descartes a Diderot, la ideologia burgesa mena un
generós combat alliberador, preparatori del 1789. Del Romanticisme fins avui,
en el món occidental, les arts, les lletres i el pensament han continuat
reflectint els avatars –crisis i contradiccions– que la classe dirigent imposa
al conjunt de cos social. L’intel·lectual, submís o rebel, tant hi fa, queda
atrapat en l’engranatge del sistema. L’«originalitat», la pruïja
d’«originalitat», podria ser analitzada sota aquesta llum. Però Josep Pla
apuntava a una altra motivació, parcialment lligada a això que vinc dient, i ja
restringida al mecanisme propi de la labor literària en un veritable context
mercantil. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Perquè, també a partir del Renaixement, la professió de
l’escriptor comença a «aburgesar-se». La invenció de la impremta i
l’eixamplament de les minories lectores alteren l’estatut del literat. L’home
de lletres medieval havia viscut, si era ric, de les seves rendes, i si no, de
la beneficència dels mecenes, de l’adscripció a la clerecia, o bé à la Villon,
més o menys al marge de la llei, vagabund tolerat. Durant molt de temps,
podríem dir que fins als nostres dies, aquestes formes de «manutenció» de
l’intel·lectual perduren encara amb una certa vigència: les famílies benestants
segueixen nodrint els seus rebrots lletraferits; el mecenatge adopta asèptics
procediments de beques, subvencions, borses d’estudi o de viatge, premis;
l’adscripció al clericat és substituïda per la càtedra, el periodisme, la feina
editorial; i els bohemis, sacrificats o divertits, no han desaparegut del mapa.
Ara: a pesar d’això, l’escriptor «modern» –i més com més avança el temps– depèn
del públic. Depèn d’un públic extens i difús, que té accés a la seva obra per
mediació de la compra i de la lectura. I els seus ingressos –part dels seus ingressos,
en tot cas– i el seu prestigi, li provenen de la venda i de la propagació dels
seus llibres. Hi ha un «mercat» de la literatura, el qual, ni pel seu volum ni
per la seva complexió, no admet de ser equiparat amb cap situació
històrico-cultural anterior. El literat, com el comerciant, ha de pensar ja en
una «clientela». I se li encomana l’ètica burgesa del mercat. El plagi,
aleshores, es presenta com un truc innoble. En primer lloc, conculca aquelles
«lleis» de què parlava Pla, reguladores del «joc net» i dins les quals els
escriptors haurien de disputar-se l’admiració i els diners dels «clients». De
més a més, el plagiari ofereix una mercaderia sofisticada. El comprador
adquireix tal llibre perquè és de tal autor: hom el defraudaria, si el llibre
fos «copiat» d’altri. I el plagi, sobretot, és un «robatori»: el plagiari
s’apropia indecorosament dels béns intel·lectuals del proïsme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La idea plagi-robatori, més que res, impressiona la bona fe
dels indoctes i dels ingenus. Faré observar, de seguida, que el fenomen
literari del plagi només ha arribat a apassionar sincerament el públic i la
crítica quan el plagiari és un escriptor de gran categoria. De tant en tant,
s’arma algun rebombori provincià o de capelleta, a propòsit de plagis
perpetrats per manobres mediocres: són incidents sense interès. La cosa resulta
més picant si el plagiari es diu Alighieri o Shakespeare, Stendhal o Virgili.
Hi ha en aquests descobriments una morbosa satisfacció: la que produeix veure
denigrades, de sobte, unes figures il·lustres. El ressentiment dels rivals del
poeta romà trobava una agradable oportunitat d’esplaiar-se en la caça dels
furta vergiliana; el ressentiment dels pigmeus de la ploma actuals busca
sortida, de vegades, en operacions d’aquesta mena. Però això mateix hauria de
posar-nos en guàrdia respecte al fons del problema. La tèrbola alegria que
acompanya la denúncia d’un plagi ja desqualifica moralment el gest. I si el
Dant i Shakespeare, si Virgili i Stendhal –i tants més!– han pogut ser acusats
de plagiaris, i amb raó, ¿no serà que el plagi és menys «pecaminós» del que ens
imaginem? Algú –un plagiari, sens dubte– ha dit que el plagi és un «robatori»
que s’excusa amb l’«assassinat»: quan el «lladre» supera de tal manera la seva
víctima, que aquesta queda literàriament anul·lada. Shakespeare, plagiari, no
minva en la nostra admiració: aquells qui ell va plagiar resten oblidats, i
potser només els recordem justament perquè Shakespeare els va fer l’honor de
plagiar-los. De fet, ens empassem molts plagis sense adonar-nos-en. I no ens en
podem pas queixar, si hem de ser francs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">No obstant això, cal remarcar que, en algunes èpoques, el
plagi era un costum intel·lectual admès i consagrat. Cada escriptor prenia d’un
altre allò que millor li semblava, sovint literalment en llargs passatges, i ho
encastava en la seva pròpia obra, amb la major naturalitat i, és clar, sense
citar-ne la procedència. Els historiadors de la literatura, que detecten
aquests «lladronicis», solen qualificar-los púdicament de «manlleus». Els
especialistes en papers medievals hi troben matèria abundant per a
investigacions de policia literària. El plagi, doncs, ha gaudit, si no de
l’assentiment general, sí de la impunitat més respectable, en el passat. Per
què? Podríem creure que llavors – l’Edat Mitjana, per exemple– l’escriptor
jugava amb avantatge: culte dins una societat que no ho era tant, tenia al seu
abast uns textos que desconeixien els seus lectors, de manera que pràcticament
podia donar garsa per perdiu i fer passar per seves unes pàgines que els altres
ignoraven que fossin d’altri. És ben possible que aquest factor contribuís a
l’exercici del plagi: potser sí. Però l’escriptor plagiari no podia evitar que
algun col·lega seu, tan versat com ell en textos aliens, constatés la còpia
flagrant. I si el plagiari s’exposava a aquest risc és perquè no hi veia cap
conseqüència vergonyosa. Sembla, doncs, que més aviat hauríem d’atribuir la
indiferència pel plagi a uns altres motius. L’escriptor medieval treballava
mogut per la vanitat o per un desig d’eficàcia social: feia versos o componia
llibres per guanyar-se una petita gloriola o per defensar i escampar una
doctrina. El fi de la seva obra no era –com vol de la seva l’escriptor d’avui–
«expressar-se» ell mateix: era crear-la de tal forma que fos «admirable» o
«convincent» per al públic a què la destinava. És indiscutible que,
proposant-se això, el fet de plagiar l’obra d’altri mancava d’importància, i
fins i tot, de vegades, semblava aconsellable o necessari. Ningú no considerava
que les idees i les paraules que les formulaven fossin «propietat» de
l’escriptor que les havia inventades. Si aquest ho havia fet «bé», no valia la
pena d’esmenar-li la plana: bastava reproduir-lo al peu de la lletra. «Je prens
mon bien où je le trouve», deia encara Rabelais. I els lectors ho acceptaven.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La moderna preocupació per l’«originalitat» vindria a
disculpar paradoxalment el plagi, vista des d’un cert angle. Pla creu que
l’«originalitat» és «merament una forma de la pedanteria i com a màxim un
desordre momentani». Potser ni pedanteria ni desordre: però sí una tortura
inútil. La pretensió de no assemblar-nos a ningú, a l’hora d’escriure o de
pensar, duu el fracàs en el seu mateix origen. No s’enganyava el tètric i
avorrit Eclesiasta. Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç
d’escriure un vers «inèdit»? L’experiència personal de cada escriptor demostra
que, fins i tot quan més segur es creu d’haver arribat a una realització
estètica o teòrica pels seus sols mitjans, Adam posant nom a les coses, Colom
descobrint continents incògnits, sempre està en el perill de trobar-se amb algú
que se li ha avançat en això mateix. No és insòlit que un poeta adverteixi un
dia, en la lectura d’un poeta anterior, imatges, frases, versos sencers, que
ell havia escrit, rigorós ignorant del precedent. No hi ha hagut plagi: hi ha
hagut una simple coincidència. Aquestes coincidències –ben freqüents, molt més
freqüents en el camp de les idees– solen ser descoratjadores per a aquell qui
les «sofreix»: un es pensava ser «original», i resulta que podria ser titllat
de «plagiari», tot i que el plagi era impossible. No hi ha cap escriptor, per
«original» que sigui, al qual no se li puguin endossar «precursors». Aquest és
un fet inevitable i fatal. I això hauria d’induir-nos a ser més indulgents amb
el plagi deliberat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Objectivament, no ens faltarien arguments per defensar, no
ja la licitud, sinó també la utilitat del plagi. Un d’ells, el més seriós, fóra
el que argüeix el propi Pla: l’antiprimarisme. Cal fer allò que fa «tot home
culte en trobar-se amb una ploma en la mà»: «continuar», «prosseguir», «deixar
una petita aportació en el fons de sensibilitat segura, antiga i contrastada
del seu nucli social». L’escriptor abandona qualsevol ambició versàtil i
infantil d’«inventar la pólvora». Un treballador més en la tradició de
treballadors que fa créixer un tema dins una literatura, ell assumeix el llegat
dels qui l’han antecedit i, amb una modèstia alegre i innocent, es limita a
afegir-hi allò que bonament pot: la seva aportació de novetat. Mínima o grossa,
aquesta ofrena se sedimenta sobre els guanys i les aportacions anteriors. El
literat, en certa manera, «reescriu» allò que havien «escrit» els seus
predecessors. Dir-ne «plagi», per tant, és excessiu. Ell no «copia»: «empra»
com a material literari el que els altres positivament hi han posat a
contribució. Algú vindrà després que repetirà la maniobra. Si tot ha estat ben
fet, honestament fet, no hi haurà res a dir. Perquè l’acumulació cultural, en
si, és indefectiblement un esforç de depuració, de suma, de rectificacions
successives. Segons Pla, el «primarisme» dels «originals» aboca sempre a la
vacuïtat. I, sobretot, cal «continuar»: només la «continuïtat» és profitosa…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I, posats a parlar per parlar, encara seria factible una
altra irònica propugnació del plagi. Hi ha molta gent que escriu. El públic
consumeix molta «literatura», i cada dia ha d’haver-hi més proveïdors de
substància llegible. Obsessionats per l’«originalitat», la majoria dels
escriptors malden per donar a la seva clientela papers dolorosíssimament
segregats des de la seva «personalitat». En bloc, aquesta producció és una pura
bestiesa. Des d’un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que
s’escriguin plagis de coses sensates que no que s’escriguin ximpleries
originals. Serà millor que el públic llegeixi repeticions profitoses, en
comptes d’ineptituds imprevistes. André Gide, que no era inclinat als
optimismes idiotes, ho puntualitzà: «Tot està ja dit; però, com que ningú no
escolta, cal tornar-ho a dir.» La tediosa displicència de l’Eclesiasta –nihil
novum sub sole– hi queda redimida. Cal tornar-ho a dir tot, perquè «ningú no
escolta». Els «originals» de totes passades, il·lusos, no seran sinó una
anècdota contraproduent. Més val un «plagiari» positiu que no un «original»
superflu. Un dels secrets de la didàctica és la repetició, i si atribuïm a la
literatura una funció activadora i responsable, no desdenyarem aquest recurs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La contrapartida és imaginable. Per a plagiar, per a plagiar
«bé», cal molt de talent. Potser per això, tant com per qualsevol altra raó, no
es produeix avui el plagi a gran escala. Plagiar, a aquestes altures, és una
operació aproximadament tan difícil com inventar –inventar «bé»– pel propi
compte. Es necessita un tacte especial per a saber escollir un passatge digne
de ser plagiat. No tothom el té. El «bon plagi» només es justifica per la seva
utilitat. Convé «repetir», és clar: però segons què. Sempre he pensat que el
pitjor del plagi no és que sigui un robatori, sinó que sigui una redundància.
Matiso ara: el pitjor del plagi és que sigui o pugui ser una redundància sense
valor. De més a més, la «repetició» no serà mai «escoltada» si es redueix a
pura i taxativa «repetició». Una «repetició» és honorable i eficient quan no
solament reitera una idea o una advertència ja feta, sinó quan la reitera amb
uns al·licients nous, que la refresquin i la restitueixin a un esplendor
suggestiu i fragant. El plagiari ha de «dissimular» que plagia, posat que
vulgui ser acceptat pels seus lectors. No hi ha cap «plagiari» decidit que
confessi els seus plagis. Habitualment, quan ens apoderem de conceptes o de
paraules aliens, ens afanyem a citar les nostres fonts. El plagiari defuig la
menció dels seus materials bàsics; però, com que vol fer-los passar per seus,
ha d’assimilar-se’ls i d’augmentar-los, a fi que la «repetició» tingui un
atractiu particular. I en aquest punt –crec jo–, «plagi» i «originalitat» es
reuneixen i s’acorden. L’important dels «plagis» de Stendhal és que els llocs
plagiats semblen ser un Stendhal autèntic. Des del moment que Stendhal
aconsegueix que la «confusió» s’acompleixi, el «plagi» queda cohonestat. Cal el
geni d’un Stendhal, la intel·ligència d’un Stendhal, perquè això sigui
factible. No, no és senzill de «plagiar»…</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-family: georgia;">Diccionari per a ociosos (1964)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHUNPDIeNa068eQH5NqCfZlH1B5nrhr0AtAp9tDRoZ07bECUMDmkiA_1jcl2u9w1NY1uwiq3NQqdqRh7IxnmwoB-S7EBkVGA0zVRJXGQcuXH6lSoezA7Le8MSLHw2Wjv07i1-0VSuomE8HxaT30aoUbtlX0Nfy3-08kjn47AFA56nH54kl1bPkH77m/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHUNPDIeNa068eQH5NqCfZlH1B5nrhr0AtAp9tDRoZ07bECUMDmkiA_1jcl2u9w1NY1uwiq3NQqdqRh7IxnmwoB-S7EBkVGA0zVRJXGQcuXH6lSoezA7Le8MSLHw2Wjv07i1-0VSuomE8HxaT30aoUbtlX0Nfy3-08kjn47AFA56nH54kl1bPkH77m/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-78044629951549311882022-04-08T18:00:00.000+02:002022-04-08T18:00:19.221+02:00JOAN FUSTER: EL PENYAGOLOSA, LES USERES I ELS PELEGRINS<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><b>El Penyagolosa</b></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDsk67odSNP_Mm1ZN7-0_J1i-TryjCEI1_MMBOBZvLZgwAH3Ou--Ina359GLhbBqwE8FkEHF9Ln47cQogr6kUHmVHuZPTMGnBCSCVXrYO2NuA8H0bkyNeOI8rleGtnToASdsW5m0iwQHtFpPJXcU5yCMUX32BarRom3hOk-4Y8iOfiUSANQdDBfAkC/s275/Penyagolosa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDsk67odSNP_Mm1ZN7-0_J1i-TryjCEI1_MMBOBZvLZgwAH3Ou--Ina359GLhbBqwE8FkEHF9Ln47cQogr6kUHmVHuZPTMGnBCSCVXrYO2NuA8H0bkyNeOI8rleGtnToASdsW5m0iwQHtFpPJXcU5yCMUX32BarRom3hOk-4Y8iOfiUSANQdDBfAkC/s1600/Penyagolosa.jpg" width="275" /></a></span></div><span style="font-family: georgia;"><br />... És el
pic més alt del País Valencià: 1813 metres sobre el nivell del mar. I això de
Penyagolosa s’ha prestat a entretingudes i febrils interpretacions
etimològiques: des de “penya-golosa” igual a “penya colossal”, fins a això de
“golosa” pres al peu de la lletra, en la seva aparença castellana, tot suposant
que ho és molt per als botànics per la seva riquesa en espècies vegetals
(encara que, en tal cas, els “golosos” serien els botànics, i la penya,
“golosina”). La veritat és que, quant a colossal , indiscutiblement ho és.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">Convé
situar-se, per veure’l en el seu millor escorç, en els Miradors o a
Peñagolosilla. El penya-segat creix, robust i rígid, des d’un gros cim
escarpat. La seua massa ciclòpia, tallada verticalment com un mur, s’alça amb
una majestuositat que gairebé valdria la pena de qualificar de cosmogònica. La
creuen estrats horitzontals, ocres, grisos, grocs, rogencs. Els núvols
s’apoderen amb freqüència del seu cim i semblen prolongar-lo més cap amunt
encara. La impressió que produeix és esbalaïdora. Si més no, me la produeix a
mi, que sóc home poc il·lustrat en matèria de muntanyes frenètiques: el meu
costum és el litoral baix i sense bonys, i el fet de trobar-me així, tan
propera i tan domèstica, aquesta ingent corpulència rocosa, és un esdeveniment
estupefactiu. De tota manera, i fins i tot prescindint d’aquestes relativitats
personals –que, és clar, no importaran massa al lector-, Penyagolosa és un
espectacle d’incontestable magnificència.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">Caldria
pujar al cim. Des d’allí, mitja geografia valenciana es distingeix reduïda a
l’escala de’un pessebre de saló. M’ho asseguren i ho crec: jo, sedentari i més
aviat temorenc, desisteix de comprovar-ho per mi mateix. Més m’estimo de
passejar pels voltants, aturar-me en aquest o en aquell altre pujol per
apreciar-los en la seua dilatada bellesa. Penyagolosa és lloc de boscos: un
dels pocs amb espessor seriosa i frondosa que hi ha al País Valencià. Els seus
declivis s’entapissen de potent arbreda, de vegades tan atapeïda i aclaparada
de maleses que fa difícil el seu recorregut. I els botànics, efectivament, hi
tenen la seua “llaminadura”.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><i>Viatge
pel País Valencià, Obres Completes</i>, III volum, pgs. 115 i 116. Edicions 62,
1971</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><b>Les Useres</b></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; color: black; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC3lA5JKHD29WGB9F3SrTGtCIb5TAXVF_96f0q-XZHaCSvjonSixXmY7XIXmRw63ilsVBx6V_isuw-FfljvzkzbvbeCN8CxnxHLcR96e-Id6MkiA75KM2HOpoY213hl3pYhMO5tGsTVdWr25-kDInxuZNo32HJI2NWv4q3ad8nj0CrOA-o1vJgjEOp/s281/Useres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="281" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC3lA5JKHD29WGB9F3SrTGtCIb5TAXVF_96f0q-XZHaCSvjonSixXmY7XIXmRw63ilsVBx6V_isuw-FfljvzkzbvbeCN8CxnxHLcR96e-Id6MkiA75KM2HOpoY213hl3pYhMO5tGsTVdWr25-kDInxuZNo32HJI2NWv4q3ad8nj0CrOA-o1vJgjEOp/s1600/Useres.jpg" width="281" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Les
Useres és un poblat que fa bonic a través d’una fotografia ben pensada. No sé què
en pensaran els qui l’habiten, que no deuen ser moltes famílies.</span></div><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">L’estructura
tortuosa dels carrers i l’alta fixació de l’església indueix a pensar en una
herència , poc rectificada, dels “moros”. Però arran de la conquesta, o
Reconquesta, les Useres seria repoblada de cristians, i molt cristians, perquè
si avui se’n parla és, precisament, per una tradició insòlita, que té els seus
orígens en una fe extremada en els designis de la Providència divina, i que el
clero local haurà alimentat en termes convincents. És l’episodi dels
“pelegrins”. Els camps de què, millor o pitjor -més aviat pitjor-, es nodreixen
demanen pluja. I “ad petendam pluviam” els veïns organitzen, cada any, una
romeria al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, llunyà, i més que llunyà,
d’accés esquerp. La comunitat delega en dotze “pelegrins” la reclamació
piadosa. Són dotze individus que es conjuren a fatigar-se a peu per les
muntanyes durant tres o quatre dies, amb espardenyes o sense, i carregats de
rosaris, i entonant pregàries...</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><b>Els Pelegrins</b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; color: black; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq-gGSZZ-5yVBxgfQE8gf_VJITViDtAfygVsT-GMQTbN-DJuPHHSjmzghrRDTG6t098ioAE1VmnP-ZPrrhWkKSTbJhU53FvoSNHDmUy8mrC6SQ35dy9qHer_BfmaZB2i-fm8dO-mGmNjIsEIFVjHed6kTlkxXgBK9b8bvHRn3S7BdFPPE2sn5o7Mxu/s276/Peregrins.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq-gGSZZ-5yVBxgfQE8gf_VJITViDtAfygVsT-GMQTbN-DJuPHHSjmzghrRDTG6t098ioAE1VmnP-ZPrrhWkKSTbJhU53FvoSNHDmUy8mrC6SQ35dy9qHer_BfmaZB2i-fm8dO-mGmNjIsEIFVjHed6kTlkxXgBK9b8bvHRn3S7BdFPPE2sn5o7Mxu/s1600/Peregrins.jpg" width="183" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Els
“pelegrins” de les Useres, triats i preparats, es deixen créixer unes barbes
penitencials, es vesteixen -o es disfressen- amb teles amargues, es cofen
amb ”sombreros” vuitcentistes, i es pengen al coll una considerable quantitat
d’amulets. Uns acompanyants canten antífones en llatí. Fan dejunis i abstinències,
segons un ritual calculat. Si després de tot això, plou o no plou a les Useres,
és indiferent. Hi tornaran l’any vinent. Conten que la romeria no ha estat mai
interrompuda: ni tan sols durant els temps de la Guerra d’Espanya, quan manaven
els “rojos”. I diu que els dotze protagonistes, en un acte secret que celebren
a Sant Joan de Penyagolosa, es comprometen al perdó mutu, oblidant enemistats i
emulacions. I potser per això, en les elecions municipals, a les Useres sempre
guanyen les dretes.</span></div><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><i>Veure el
País Valencià</i>, Edicions Destino, 1983.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggsUP4pe1XEAyWmJmpK8s6NaEVQlVhPgfeeYOJoDu-WCFUrKCaZpooK2uiX5H51A3Gs8w7ZDprGOyRy3jm9GQ0yTyC8gs9p0ZzyWFDqbsUrjz7k6MtjKvYLnlhpexfM7C3ux7iyf01FLi8spyFtAdK15nuDJCzclNI0u0fJ27KQbj_SUX2RtJw5tvF/s516/Cent%20Fuster,%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="463" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggsUP4pe1XEAyWmJmpK8s6NaEVQlVhPgfeeYOJoDu-WCFUrKCaZpooK2uiX5H51A3Gs8w7ZDprGOyRy3jm9GQ0yTyC8gs9p0ZzyWFDqbsUrjz7k6MtjKvYLnlhpexfM7C3ux7iyf01FLi8spyFtAdK15nuDJCzclNI0u0fJ27KQbj_SUX2RtJw5tvF/w179-h200/Cent%20Fuster,%204.jpg" width="179" /></a></span></div><span style="font-family: georgia;"><br /><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: georgia;"> </span></o:p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-26301519869419666372022-03-12T19:14:00.001+01:002022-04-05T18:13:39.526+02:00JOAN FUSTER: DEL DICCIONARI PER A OCIOSOS<p style="text-align: justify;"> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">...</span><o:p></o:p></span></p>
<h4><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></span></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_5" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 153.4pt; left: 0px; margin-left: -0.4pt; margin-top: 6.45pt; position: absolute; text-align: justify; visibility: visible; width: 113.35pt; z-index: 251656192;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:/Users/VICENT/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">
<w:wrap type="square">
</w:wrap></span></v:imagedata></v:shape><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;">Diners</div><o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No entenc aquells qui diuen que
menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!</span><o:p></o:p></span></p>
<h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Idees<o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tota coincidència entre les teves
i les meves és això: pura coincidència.</span><o:p></o:p></span></p>
<h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Mentir<o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mentir bé és un art molt difícil,
que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els
mentiders; però, en general, són mals mentiders: se'ls coneix que menteixen. Un
infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és
perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta
preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem
incapaços d'inventar mentides invulnerables. Les mentides poc convincents, de
més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En
l'ordre de les relacions normals d'home a home, el principi de
"credibilitat" és essencial: hem de "creure" el nostre
interlocutor perquè sigui possible d'entendre'ns-hi. El mentider, el bon
mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d'idees s'ofereix amb uns
aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat.
Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre—, i, encara que en sortim
perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens
deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem
"creure'l": li retirem la nostra confiança. Amb ell no hi ha res a
fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de l'origen, s'estableix —si
s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per
una veritat. I, repeteixo, "mentir bé" exigeix tants i tan rigorosos
dots d'imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d'una tal
genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per
principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest
punt, com en molts d'altres, la "utilitat" dóna raó als moralistes
més repatanis.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Morir<o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Morir-se massa jove és un error.
Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">El mal és
que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Silenci<o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ben sovint, gairebé sempre, callar
també és mentir.</span><o:p></o:p></span></p>
<h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Temps<o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mentre dormiu us creix la barba:
això és el temps.</span><o:p></o:p></span></p>
<h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Zero<o:p></o:p></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>¿Qui, sinó un home de fantasia
fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea.
Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan
els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs,
però mira que els matemàtics!</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">Diccionari
per a ociosos<br /></span></i></span><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">Barcelona,
A. C., 1964</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihXS9qB2yRSjtr-58blmEZDzzc8uxLuxdqOHNh9gfnERlk2kpbatLc1dBRYcBxrakZyMvyQRIPU94v7855YZKDDQcqdxHOo1uhKcuIXeNwV-E5yNsj4CUim5T56TVafc1hb99ec7CfxdnUZbfXCga3QLTG9a_ryr6_42ZvXEVejQs2JW5_7F3SnW_c=s1465" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1465" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihXS9qB2yRSjtr-58blmEZDzzc8uxLuxdqOHNh9gfnERlk2kpbatLc1dBRYcBxrakZyMvyQRIPU94v7855YZKDDQcqdxHOo1uhKcuIXeNwV-E5yNsj4CUim5T56TVafc1hb99ec7CfxdnUZbfXCga3QLTG9a_ryr6_42ZvXEVejQs2JW5_7F3SnW_c=w200-h144" width="200" /></a></div><br /><span style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><br /></span></span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<h2 style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></o:p></span></h2>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-11085866418923369642022-03-12T18:50:00.002+01:002022-04-05T18:14:33.137+02:00JOAN FUSTER: L’ORATÒRIA DE SANT VICENT FERRER<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">(fragment)</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">(...) Si l'oratòria és realment un gènere literari -cosa que ignoro i que, per altra part, no m'importa-, no hi ha dubte que es tracta d'un gènere literari de tràgica fungibilitat: els oradors famosos de tots els temps estan condemnats a no poder-se justificar la fama sinó d'una manera deficient, a través de la lletra morta, quan la millor zona del seu geni, és a dir, allò que feia que la seva paraula vibrés i contagiés la seva vibració a un públic, es perd sense remei en el remolí fugaç de l'instant. Avui no comprenem, com no sigui a força d'imaginació, que les arengues dels cabdills antics poguessin commoure i arravatar els auditoris: en llegim la versió escrita, en les velles cròniques, i a penes descobrim en ella cap senyal de la passió palpitant que engendrava el prodigi. Ni tan sols en els sermonaris vicentins no ho aconseguim apreciar del tot. A pesar que no són, com ben sovint s'esdevé amb els reports oratoris d'altres segles, un transsumpte sec i rígid dels sermons predicats, sinó per contra, atentes reproduccions literals, tampoc no arriben a satisfer-nos. El lector actual sap, perquè la història li ho diu, que Vicent Ferrer agità la cristiandat del seu temps, la trasbalsà i deixondí, amb el sol recurs del seu verb: però en enfrontar-se amb els sermons tal com ens han arribat, hom se'n sent decebut, o si més no, perplex. Molts que havien pogut escoltar sant Vicent i després llegiren els seus sermons -conta el biògraf dels <i>Acta Sanctorum</i>- asseguraven que amb prou feines si hi trobaven una ombra d'allò que ressonà en la boca del predicador. La diferència entre l'audició i la lectura devia ser encara més forta que no la que nosaltres notem entre la lectura i la fama. I és que la ploma dels <i>reportadors</i>, àgil i tot, es veia incapaç de capturar res que no fos la carcassa dels mots. Els sermons que ara llegim, foren <i>dits</i>. La veu del dominicà -com la veu de qualsevol orador- hi era essencial: la veu i el gest. Cabria afirmar que dels sermons vicentins -i passeu-me la comparança, una mica extravagant i vulgar, però per això mateix no extemporània en parlar de sant Vicent- només tenim la partitura, una partitura que solament podria ser interpretada per un instrument ja desaparegut. La interpretació única -vinguem ara al símil del teatre- és el que ens manca, i recordem que el predicador valencià era un histrió inimitable. Si volem encercar l'abast de la seva oratòria, ni que sigui a consciència del propòsit impossible, haurem de suplir d'alguna manera aquella absència absoluta.</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Pensem com són d'importants, per a l'eficàcia persuasiva d'un discurs, els trucs vocals. El to, les inflexions i les pauses, els trànsits bruscos del crit al murmuri confident, la imprecació estentòria, i tota mena de jocs practicables amb la paraula <i>dita</i>, són components tan decisius d'una oratòria com el seu mateix sentit lògic. En la de fra Vicent Ferrer, això ho era, encara, en un grau potser superior al contingut conceptual. En els <i>Sermons</i>, on la destresa del <i>scriptor</i> ho deixa al descobert, trobem una gran quantitat de passatges que demanen un recitat pròdig en aquells expedients. El predicador explica, conta, amonesta, clama, i el copista malda per retenir per escrit la característica vocal de cada moment. Per ell sabem que mestre Vicent posava una especial calor en la presentació d'escenes reals o fictícies -<i>paràboles</i> o <i>exemples</i>, fets bíblics o hagiogràfics, quadres de la vida quotidiana-, en les quals abunden els diàlegs, i l'orador simulava graciosament les veus dels personatges.</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">(1) “...E a tos fills e filles, deus-los nodrir bé en temor de Déu, e ensenyar-los que no juren de Déu, ni diguen falsia, e que sàpien lo <i>Credo</i>, lo <i>Pater noster</i>, la <i>Ave Maria</i>; a tres anys que haja, la mare deu dir axí, amorant: "Mon fillet, veus ací raïmet, e panet, o cireretes o figuetes! Ara di la Ave Maria"; e pren- li les cametes axí, e agenollar-lo: "Ara di, mon fillet; `Ave Maria'". Ell respondrà agudetament: "Aave Maria"...”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Aquest “Ave Maria”, amb les dues as que consigna el <i>reportador</i>, seria pronunciat contrafent la dicció infantil, “agudetament”. El dominic valencià sabia que la seva habilitat mimètica impressionava l'auditori, tant pel que tenia de gràfic, com perquè es prestava a l'esplai divertit. I més encara quan censurava els costums -els mals costums- dels seus contemporanis: llavors, en els diàlegs fingits, la intenció paròdica es mescla amb els apòstrofes i els sarcasmes igualment accentuats pel relleu fònic:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">“no solament parlant de boca <i>Pater noster</i>, així com vosaltres, quan feu oració, e com quan vos vestiu e preneu la camisa per lo matí: "<i>Pater noster</i>" a la una mànega, e "xa xa xa, Marieta, posa l'olla! <i>Pater noster</i>": ¡o, que bella oració!; e, quan vos botonau: "<i>Ave Maria</i>, ¡eee!, <i>gràcia plena</i>, xa xa xa": no val res; altres paternostres de llançol, ni val ni nou. E vosaltres, dones, ¿com feu oració? "Senyor, quan me lligue e m’estire les celles, e prenc lo mirall": "<i>Ave Marie</i>, xa xa xa"; no val res tampoc...”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">L'efecte devia ser fulminant; amb la burla, la reprensió es fa més incisiva.</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Fra Vicent no dubta ni davant l'ús de l'onomatopeia, ans s'hi complau, posat en aquest camí. Els malabarismes histriònics que feia amb la veu troben camp indefinit en la imitació de sons naturals, i el <i>scriptor</i> anota prou reveladorament els mots inventats que, d'alguna manera, representen el soroll confús proferit pel sant. Aqueix “xa xa xa”, denotant les paraules de la pregària mastegades sense atenció, és un dels més reiterats en els sermons. “Xam xam, so d'aram” era l'expressió amb què el frare escarnia la mala lliçó que del breviari feien els capellans de l'època: “ja los prèveres no diuen matines, sinó matines blanques al sol eixit, o roges de vespre; e si les diuen abans dia, peresosament e endormiscada <i>et confuse</i>: xam xam, so d'aram”; “quan un prèvere pensa la mala vida que ha tenguda,<i> primo</i>: Tants anys ha que jo sóc prèvere, e encara no he dit bé mon ofici devotament, ni les paraules distinctes, mas xam xam, so de aram...”; “després, de vosaltres, preveres, que hajats diligència en dir bé vostre ofici distinctament, no "xam xam, so de aram" “per "xam xam" de un vers dos mots ne fan”. El barboteig indiscernible d'un mut que tracta de fer-se entendre es converteix, en l'escrit del <i>reportador</i>, en “mu! mu!” unes vegades, “me! me! mee! unes altres; el buf, en “bu...u...u..”; la riallada, en “hahaha”; en “rum rum" la xerrameca de les dones xafarderes. Les onomatopeies de mestre Vicent no es limiten a sons més o menys humans: el cop dels condemnats a l'infern, quan cauen dins les suposades calderes, fa un eufònic “xof!”; les campanetes dringuen “tinch tinch”); i el martiri d'un sant rostit a les graelles, té un sorprenent realisme en la descripció ajudada d'aquests borborigmes significatius:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">"Després, prengueren unes forques de ferro, e ab aquelles giraven-lo, ara a l’un costat, adés al altre, e així com lo giraven, la carn, "chii, chii", e rajava lo greix axí com la pell se trencava".</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">El tint dramàtic del passatge demostra que el predicador seria un virtuós de l'onomatopeia, perquè havia de ser una mica difícil d'evitar-hi el perill d'una contraproduent comicitat. En canvi, en moltes ocasions, fra Vicent no en desdenya l'efecte hilarant. Un bon grup d'onomatopeies registrades en les <i>reportacions</i> copien brams, udols, refils, escataineigs i tota mena de crits animals, i pel context endevinem el propòsit grotesc que l'hi induïa: “...¿e com viviu així com a bèsties? Un ase, quan veu la somera, tantost corre: "Haaaic!" Mas l'home no deu ésser així com l'ase...”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Encara ací, allò que el predicador vol desacreditar es revesteix de mofa en ser apariat amb un ridícul tret zoològic:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">“Jactància és dir: "Yo dejune tants dies la semana, o vist cilici", e semblants paraules. E a tals pren-los com a la gallina que, quan haurà post los ous, crida: "ca ca ca", e no pot callar fins que li hauran llevat l'ou.”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Hem d'afegir-hi, demés, en aquest petit catàleg d'expedients verbals, l'allargament de les síl.labes tòniques d'alguns mots, que marcava un punt culminant del paràgraf: “Coom! Hòomens, doones! Aaahaha! Ahahay! Aay!”. El <i>reportador</i>, per indicar-ho per escrit, repeteix les vocals, probablement en proporció a la intensitat amb què foren pronunciades: “Oo! Ooo!, Ee! Eee!”.</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Al costat de tot això, i completant-ho, hi havia en l'oratòria vicentina un altre factor extern, lligat a l'actuació personal del predicador, que tampoc no recullen les <i>reportacions</i>: la mímica. Quan Vicent Ferrer predicava, ho feia, tant com amb les paraules, amb els gestos. L'eloqüència de les seves mans, de la seva cara, de les seves actituds totes, no menys generosa que la de la seva boca, reforçava el sentit i la plasticitat del que deia. Frases com</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">”...mes podeu pensar quina devia ésser aquella contricció que per lo cor devia rompre; deia axí: "<i>Do</i>... <i>Do</i>... <i>Doomine</i>!", plorant, ab paraules trencades”,</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">no solament ens les imaginem pronunciades amb un dolor ostensible en la veu -aqueix “<i>Do</i>... <i>Do</i>... <i>Doomine</i>!”, trèmul, panteixant, lamentació agònica-, sinó també reflectint-lo en les faccions i en els moviments del cos: només així, el gest compungit acompanyant la paraula desolada, la interpretació seria perfecta. Són molts els passatges en els quals els sermonaris delaten la col·laboració de la mímica. Algunes vegades, un “així” la fa ben clara:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">“...e llavors, cada cristià onsevulla que siga deu pregar agenollat en terra, no en porta ni en pedrís, així com fan alguns que fiquen los genolls, l’ú <i>així</i>..”;</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">d'altres, el significat del text l'exigeix:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">“Ara com? La supèrbia ha algun plaer, que, quan l'home és ben vestit, s’unfla en si, oo!, e aquell plaer ha. "Oo, jo sóc de gran llinatge!", etc.”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">El vanitós que s'estarrufa de la seva nissaga, l'encarnaria sant Vicent, en el moment de parlar per ell, amb un escarafall ampul·lós. Sempre que, amb la decisió de fustigar-los, estrafà derisòriament els vicis i els defectes de la gent, l'orador devia gesticular de manera exagerada per fer riure l'auditori:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;">“Si ací hagués dos camins, l’ú sens perill, e l'altre tot perillós, di, bon home: si tu meties lo fill en lo camí perillós, donant-lo a ocasió que el maten, ¿no series traidor? Certaments, sí. Doncs, així fan ara los pares e mares a sos fills, per la mala vida que els ensenyen. Di, bon home: ¿has tu algun fill? "Ara ha sis anys, o set, o XII. anys". E què li dius ara? "Mon fill, porta al costat dret aquesta dagueta, e si algú te diu `bif', tu di-li `baf'; mostra, mon fill de qui éts, e si et dien mala paraula, torna-la-li tantost". E vosaltres, dones, a vostres filles, ¿què els ensenyeu? Haa! "Ara vet, ma filla, així te afaitaràs; veges, pren així lo mirall, e aquest pelet tira'l axí. E no veus tu que no hi està bé? E, ma filla, així ballaràs, de costadet, e així faràs aquesta volta". La mare se fa alcavota de la filla; e aquest camí, ¿on va? A infern, e tu i ella.”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Els consells del pare i de la mare tindrien una versió bigarrada i feliç. Sense buscar-hi ja cap derivació còmica, també els apòlegs i les històries de sants que mestre Vicent contava, i en els quals el diàleg té un espai preponderant, rebien un tracte semblant. No és, doncs, solament el braceig expressiu, habitual, necessari en tota peroració, allò que sant Vicent posava en la seva: cal pensar, més aviat, en una complexa varietat de jocs que no hi ha més remei que qualificar de teatrals. La multitud encaixava l'espectacle admiradament. Adreçant-se alhora als ulls i a les orelles del bon poble, el dominicà aconseguia un resultat viu i embadalidor. Els seus oients posseïen, justament, la mena d'esperit susceptible d'impressionar-se amb aquella fogosa barreja de crits i postures, de sàtira i admonició, de rondalles i invectives, que era, en suma, l'oratòria vicentina.</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Ens podríem preguntar si en fra Vicent es donava la clàssica paradoxa del comediant, que no s'ha de commoure -o no li cal commoure's- per tal de commoure l'espectador. En principi, sembla que commovia amb la seva pròpia commoció. Ell era un típic home de l'Edat Mitjana declinant, com els homes del seu auditori; vibrava amb els mateixos estímuls, en compartia les propensions, el <i>pathos</i>. Ho prova, si més no, la facilitat amb què tendia al plor. L'última Edat Mitjana fou un temps particularment ploraner: tothom hi tenia les llàgrimes a punt, en qualsevol moment; les llàgrimes eren gairebé rituals, tant en les vehemències religioses com en les profanes.<a href="https://nti.uji.es/fuster/Oratoria...html#n38"></a> Mestre Vicent en vessava moltes quan deia missa, sobretot en consagrar l'hòstia: plorar era per a ell una tal voluptat, que reprimia les llàgrimes a disgust. Les llàgrimes acudien igualment als seus ulls en molts instants dels seus sermons, remarcant així, com amb la mímica i les artèries vocals, l'emoció dolorosa d'allò que estava dient. Predicador i auditori solien plorar plegats, i el sermó s'interrompia per donar lloc a la serenitat de l'un i dels altres. Fins a quin extrem tot això era sincer en mestre Vicent, no ho sabríem escatir. Però és cert que hi havia alguna cosa més que la simple reacció espontània, sentimental, davant els fets o les idees contemplats, provocadors del plor. Perquè el sant preconitzava les llàgrimes deliberades:</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">“Vosaltres, predicadors, eleveu los ulls e mireu que la gent és inclinada a penitència: lo predicar ha nom "sembrar" quant és a la obra..., e és segar quant es fan deixar pecats... Si van corporalment per lo món, devem anar predicant e plorant, escampant la llavor; gran fet és, com aquell que sembra, rega...”</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Deliberades, ja que són imprescindibles per a l'eficàcia de la predicació i el predicador ha de refermar amb elles allò que comunica i proclama. No fingides, potser, però sí, repeteixo, deliberades. Plorar, encara, és una “bona obra”, com portar cilici, dejunar o assotar-se “vetlar gran part de la nit plorant”. Sigui com sigui, el fet és que les llàgrimes eren, també, una dimensió de l'oratòria del valencià, que havíem d'anotar ací. En realitat, aquesta faceta a penes es patentitza en els sermonaris, almenys en la part publicada. Difícilment hi reconeixerem els passatges que promovien unes consternacions tan esclatants. Trossos patètics, n'hi ha, en efecte; llegits, però, no arriben a justificar el vessament de llàgrimes. És tot el contrari del que s'esdevé amb aquells altres on sant Vicent volia suscitar la rialla dels oients o captivar-ne l'atenció. La virtut còmica i la narrativa del frare han passat a les <i>reportacion</i>s amb una notable exactitud. Tanmateix, les llàgrimes hi eren. Potser el <i>scriptor</i> no s'interessava tant a ser fidel en aquestes ocasions; potser era particularment inepte per a elles. Una explicació millor fóra que, en definitiva, la gent de l'Edat Mitjana, afeccionada a plorar, plorava per qualsevol cosa, i no li calien incentius massa aguts: donada la sensibilitat actual per al plor, ben diferent, nosaltres no acabem de veure-hi clar. En última instància, també el <i>reportador</i>, emocionat com la resta de l'auditori, podria haver descurat la seva tasca en les estones de plor col.lectiu. Al lloc corresponent al sermó de divendres sant, en la <i>Quaresma</i>, hi ha una nota que diu: “<i>Die ueneris sancta non ualui scribere sermonem propter fletum</i>” (2). Això, probablement, bé que en menor escala, li passaria, més d'una vegada. (...)</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><i>Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina</i></div><div style="font-size: large; text-align: justify;">Revista Valenciana de Filología, tom. IV, núms. 2-4 (abril-desembre 1954)</div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div> <div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">(1) Els textos antics han estat lleugerament modificats per a facilitar-ne la lectura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">(2) Traducció nostra: Divendres sant no he pogut escriure ni una paraula a causa del plor.</span></div></span><div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjn0NUg4Uz2Pmqd9F4GJdEx2lcr161oCnOdaD5Ep-foqmQuiGVfXQsD-RKPQR8z-KoRBnTPaZLZVKYd8JgpxQXVD6Ai5Syvr0UtK4aldFwmhUWH--Qjk9pcZxe_QgAYZe4fg6Wp2x1YhMMten8kyKZAIBJA4KJVbb4oBErJ-aGG5Eut7gg5nRGCdliK=s1465" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1465" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjn0NUg4Uz2Pmqd9F4GJdEx2lcr161oCnOdaD5Ep-foqmQuiGVfXQsD-RKPQR8z-KoRBnTPaZLZVKYd8JgpxQXVD6Ai5Syvr0UtK4aldFwmhUWH--Qjk9pcZxe_QgAYZe4fg6Wp2x1YhMMten8kyKZAIBJA4KJVbb4oBErJ-aGG5Eut7gg5nRGCdliK=w200-h144" width="200" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-72080124010742805742022-03-12T17:09:00.002+01:002022-03-12T17:14:56.122+01:00JOAN FUSTER: LES ÚLTIMES BARRAQUES<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"> </span></p><div><span style="font-family: georgia;">...l'alegre barraqueta valenciana</span></div><div><span style="font-family: georgia;">S'amaga entre les flors</span></div><div><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div><span style="font-family: georgia;">(T. Llorente)<br /></span><div><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>Ja no en queda pràcticament cap. I les poques que queden...
N'hi ha algunes, sí d'aspecte afable i animat; però, si us hi fixeu una mica, comprovareu
que no són ben bé les “barraques” de sempre. En comptes del «pobre trespol de
palla lligada», hi veiem sòlides planxes d’uralita; les portes i les parets
revelen també una cautelosa substitució de materials; fins i tot s’hi adverteix
un canvi d'estil en la decoració. De fet, només en conserven la forma i
l'emblanquinat. Ara: les altres, les escasses que mantenen l'aire més
“autèntic”, han esdevingut pura ruïna. Deshabitades i tristes, ni tan sols no
aprofiten per a ser ensenyades al foraster curiós. Els encarregats de fomentar
el turisme n’han salvat una o dues, que, arreglades molt com cal, serveixen per
a una mínima exhibició de pintoresc. No res, en definitiva.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>I és lògic, això. Els llauradors de l’Horta, si vivien en
barraques, no era precisament per gust. Aquells edificis, precaris i
elementals, no oferien massa garanties: ni de seguretat ni de comoditat. Potser
“feien bonic”, enmig dels conreus, vora una sèquia útil, “entre les flors”'.
Potser sí. Però la gent no ha vingut al món per a adornar paisatges. Almenys,
els nostres camperols no s'hi han resignat. 1 quan van tenir uns duros
estalviats, s'afanyaren a enderrocar la “típica” barraca i a construir-s'hi una
casa —o una caseta—, normal, com Déu mana: amb maons i amb teules, amb wàter i
amb balcons. Uns quants anys de collites ben pagades han acabat amb el folklore
arquitectònic de l'horta de València. Els pagesos de la comarca, com ho hauria
fet qualsevol persona raonable, han preferit una residència més ferma i més
salubre.</span></p></div><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>I tanmateix... La barraca “real” ha desaparegut, en efecte.
Però, d'alguna manera, en sobreviu l'espectre: la barraca “símbol”. La trobem
en els discursos de cerimònia, en els emblemes regionalistoides, en les
targetes postals, en els cartells de festes, en la titil·lació lacrimògena
d'algun subpoeta urbà, en articles de periòdic, en les <b>cabalgates</b>
pseudo-etnogràfiques: en mil llocs increïbles i —ai!— quotidians. La majoria
dels veïns de la ciutat de València mai no han vist altres barraques que
aquestes: les retòriques, de paraula o d'imatge. 1 la veritat és que el
“símbol” tampoc no resulta massa clar. Volia dir que les multituds indígenes no
l'entenen del tot. En realitat, resulta ben clar. Però l'equívoc hi predomina.
Amb l'agreujant de l'anacronisme, de mes a mes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>Fou, sens dubte, don Teodor Llorente qui li donà entitat i
força. Llorente escriví, el 1883, un poema titulat, justament, “La barraca”.
Menéndez Pelayo l'elogià en termes efusius, i figura en totes les antologies de
la Renaixença: el paper s'ho mereix, perquè té una ben estimable dignitat
literària. Els versos, com era d'esperar, articulen l’estampa idíl·lica de la
família rural, laboriosa, feliç, quieta i de bons sentiments. Es una visió
gairebé horaciana, d'aquelles que només proporciona la propietat rústica i que
la propietat rústica té interès a difondre. La miserable barraca hi és
ascendida a la condició de “casal d'humils virtuts i honrats amors”. Els seus
estadants haurien d'enorgullir-se'n. “Santa i noble escola del treball!” Als
ulls de don Teodor, val “més que els palaus de jaspi i de marbres”, “més que
los arcs triomfals i els coliseus”. Els patricis conservadors, impregnats de
tendresa agropecuària, van repetir sovint, amb rima o sense, aquestes
hipèrboles: volien traduir-les en conviccions. Terratinents com eren —ells i la
seva classe—, aspiraven que els treballadors del camp fossin dòcils: que
paguessin puntualment l'arrendament de la terra, que s'acontentessin amb el
jornal de les frugalitats sistemàtiques, que votessin bé... Són les “humils virtuts”
ponderades. Quant als “honrats amors”, tant se valia. La “ideologia” de la
casta dominant de València —i, amb variants i matisos, la de tot el País
Valencià— s'aferrava a la mistificació mes banal, però també més eficaç, o de
més possibilitats d'eficàcia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>Seria difícil de dir si “La barraca» de Llorente arribà a
ser un text popular. Indiscutiblement, fou molt conegut, i degué tenir una
transcendència tangible. Sospito que, en certa mesura, don Vicent Blasco Ibáñez
va escriure l'altra Barraca, la novel.la, una mica contra el petit mite
llorentí. Blasco, republicà, capitost de la petita-burgesia radical de la
ciutat, lluità enèrgicament amb les dependències locals de la Restauració:
aquestes eren, per a ell la versió immediata de l’"enemic”, i hagué d'envestir-les
també en el terreny de les minúcies literàries. Enfront de la falsa “barraca”
de Llorente, alçà la imatge exacta, per bé que un pèl truculenta, de la vida
amarga, odiosa, sacrificada, de la gent de l'Horta. La novel.la de don Vicent
és del 1898: del moment més “revolucionari” de l'autor. A partir d'aleshores,
les dues “barraques” es disputaren la innocència col·lectiva de la ciutadania.
Si més no, la barraca-símbol passà a ser una qüestió en debat, encara que ni se
n'adonessin els mateixos que la manipulaven.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>Però, entre els anys 1917-1919, la societat valenciana va
sofrir una crisi important, i el món patriarcal de Llorente —amb molt del que
hi havia al darrera— es desplomà, entre més coses. L’”alegre barraqueta”, de
retop, hi perdé vigència. Solament continuaren emocionant-s'hi alguns
implacables fabricants d'englantines. És clar que, mentrestant, havia
esdevingut “tòpic”, i es filtrava per escletxes d'aparença inofensiva; però el
tema podia considerar-se liquidat. En tot cas, ho semblava.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>Només ho semblava. Si “el món patriarcal de Llorente” -és
una manera de dir-ho -s'havia esfondrat després de la primera guerra europea,
la classe dominant més “específica” del país, la gran “propietat rústica”,
encara conservava prou. força. I tenia aliats seriosos. La reaparició de la
barraca-símbol va vinculada a la recuperació política d'aquest sector social. I
amb la barraca, els adminicles que li són inseparables: el vestit de
“llauradora amb aspecte de regina”, verbigràcia. La València del marqués de Sotelo
en presencià un esclat. Després del 39 ha tornat a reviscolar. Recordo que el
mateix 1939 o el 1940, don Vicent Gay, un valencià, catedràtic de Dret Polític,
precoç en la defensa del nazisme -publicà a Barcelona, el 1934, una docta
exegesi de Hitler-, ja subratllava, damunt les planes d'un diari de València,
la contraposició de les “barraques” de Llorente i de Blasco, i assenyalava l
oportunitat d'un “retorn” a la imatge llorentina. Don Enric Duran i Tortajada,
poc després, començà a editar fascicles de poemes barraquístics, i les Flors
Naturals del “Rat Penat” consagraren la tendència. Blasco havia entrat en el
purgatori dels silencis oficials. Les alcaldies es reintegraven a mans deis
terratinents.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span> </span>Ha passat el temps, i no sé fins a quin punt pot afirmar-se
que el plantejament sigui distint. Diuen que ara, al País Valencià, i sobretot
a València, comença a haver-hi una burgesia “regular”, amb pretensions de
dinamisme i disposada a suplantar la vella i estantissa oligarquia dels
terratinents. Jo no m'ho acabo de creure. Però, si de cas fos cert això,
aqueixa “nova burgesia” -que ja tindria el handicap de ser estranyament
“tardana “- quedarà molt condicionada per les connexions agràries... amb la
barraca-símbol inclosa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Sigui com sigui, i dins el mal, sempre és consolador que les
barraques de debò s'hagin evaporat, i que els pobladors de l'Horta s’instal·lin
en habitacles mes confortables. Fins i tot, potser vindrà un dia en què podrem
llegir el poema de Llorente i la novel·la de Blasco sense massa prevencions...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">“Notícies del sud”</span></p><p class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tele Estel, nº 156,
17 octubre 1969<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiDZPd097rdVZLC2J7thpK_LzBLJc_j9sHgUyfKm_GYqlOtj_k0RIcOQjLLwiyC7uQEpeBPP0MHd3r3YcX6qhvojr25NqYsJYGmj9psb0KmMviv6i6pVQm_7jbF6ltxHaPWc5pKcOFuOribIj17pHeBV784P30SCjfWaHeKQtEwkdZsa34XDDWflJyK=s1465" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1465" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiDZPd097rdVZLC2J7thpK_LzBLJc_j9sHgUyfKm_GYqlOtj_k0RIcOQjLLwiyC7uQEpeBPP0MHd3r3YcX6qhvojr25NqYsJYGmj9psb0KmMviv6i6pVQm_7jbF6ltxHaPWc5pKcOFuOribIj17pHeBV784P30SCjfWaHeKQtEwkdZsa34XDDWflJyK=w200-h144" width="200" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p></div></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-46054603396368169462022-02-26T10:32:00.000+01:002022-02-26T10:32:47.273+01:00JOAN FUSTER: ESTROFES PER AL MEU POBLE<div style="margin-left: 163.05pt; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">De cara
a un cel tibant, fina, segura,<br />reclinada
en la calma i el silenci,<br />vius, oh
Sueca, el teu secret ingenu<br /> <span> </span> d’àmfora i roda<br /><o:p> <br /></o:p>Assetjant-te
amb ses teles, amb constàncies,<br />prova
l’aire la teua procedència<br />de l’ala
o d’una mà corprenedora,<br /> <span> </span>coses altíssimes.<br /><o:p> <br /></o:p>Car si
el temps posa el seu rovell insigne<br />sobre
altres terres, per a tu té en canvi<br />el
mirament previst d’una carícia<br /> i et deixa alçada<br /><o:p> <br /></o:p>Alçada,
nua, igual a tu mateixa,<br />el temps
inquietant et pensa i pasa.<br />Pels
teus terrats governa, i t’imagina,<br /> <span> </span>un goig immòbil.<br /><o:p> <br /></o:p>¿Què pot
la pedra vana i memorable,<br />què
poden els castells o la llegenda<br />contra
la llum, la carn i la fragància<br /> <span> </span> sempre novelles?<br /><o:p> <br /></o:p>A tu,
ciutat vestida d’alegria,<br />correspon
perdurar sense girar-te.<br />Cada
matí t’enceta i tu l’acceptes<br /> <span> </span> com si fos únic.<br /><o:p> <br /></o:p>I així
ha de ser. Perquè als teus peus s’acosta,<br />no tan a
prop que et vença o tan llunyana<br />que a
penes siga un nom gastat de mite,<br /> <span> </span> l’aigua solemne.<br /><o:p> <br /></o:p>Aigua
solemne, mar d’empenta jove,<br />tranquil·lament
perfecta, sal i glòria:<br />a les
nits, entre fulles que descansen,<br /> <span> </span>l’escoltes créixer.<br /><o:p> <br /></o:p>Gent de
la seua riba, tots nosaltres<br />som
antics per naixença i no sabríem<br />fer de
la nostra activitat un ritu<br /> <span> </span> ni una enyorança.<br /><o:p> <br /></o:p>L’altra
aigua que et serveix, les pures sèquies<br />i el riu
abraçador, busca la terra,<br />la teua
terra, i la cobreix, i exalta<br /> <span> </span>son fons de mare.<br /><o:p> <br /></o:p>Oh quina
forma greu de nuviances!<br />Mira’n
el guany: t’afermen els arrossos,<br />el
taronger massís, les canyes lliures,<br /> <span> </span>blats i baladres.<br /><o:p> <br /></o:p>Terra
indicible, germinal presència,<br />obsequiada
de treball i límits.<br />Ella
tampoc no sap com és la fúria<br /> <span> </span>del temps possible.<br /><o:p> <br /></o:p>Heus ací
que uns fragments de senzillesa<br />componen
tot l’espai que necessites.<br />L’assentiment
de Déu t’uneix al càntic<br /> <span> </span>en dòcil pacte.<br /><o:p> <br /></o:p>Entre
debats de carros i colomes,<br />ara ets
per als sentits, per a la vida.<br />Un dia
moblaràs nostra memòria<br /> <span> </span> <span> </span>amb tàcits préstecs.<br /><o:p> <br /></o:p>Aleshores,
com un conhort diàfan,<br />t’usarem
per tornar a ser de veres.<br />Dins
l’ombra ens obriràs ta simetria<br /> <span> </span>de món que espera<br /><o:p> <br /><div style="text-align: right;"><i>Terra en
la boca</i>, pgs. 15 a 17, Ed. Barcino, 1953.</div></o:p></span></div><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><o:p></o:p></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 163.05pt;"><span lang="ES"> </span></p><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgfreckMQUOQ6MCIIB9MKm48gBqPHes5kfZmZ_hVERUntIx-uiNodydSUbmXQnqR2hsEIX3dXs-t2TAt1O5BE0iXWvH1RNpJyFX4xSZJ_amXIdw4dHiaK7-wiF163SH4uPNarq7gMNbpkzYY4MjkxTt91W0emW_ju4ji6ffQQXucs8FHtFaR1YmQI0G=s1465" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1465" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgfreckMQUOQ6MCIIB9MKm48gBqPHes5kfZmZ_hVERUntIx-uiNodydSUbmXQnqR2hsEIX3dXs-t2TAt1O5BE0iXWvH1RNpJyFX4xSZJ_amXIdw4dHiaK7-wiF163SH4uPNarq7gMNbpkzYY4MjkxTt91W0emW_ju4ji6ffQQXucs8FHtFaR1YmQI0G=w200-h144" width="200" /></a></div><br /><p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-68510004057056813272020-07-30T20:40:00.004+02:002021-09-30T19:29:51.704+02:00CARMELINA SANCHEZ-CUTILLAS I MATÈRIA DE BRETANYA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnU2RS0zpbfg0W49XpANyp9Y86Lm8_hyYWMjws30QTFXuPiR-DA4rFz3ePa1r7nEXIVY_e5BCtR2qc3D8SObFmVbLlKicQwjFN8qEPW49eN55MFstAISKIxNRpoxe7FKs7TOwiMMpeXtw/s1600/iCarmelina.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnU2RS0zpbfg0W49XpANyp9Y86Lm8_hyYWMjws30QTFXuPiR-DA4rFz3ePa1r7nEXIVY_e5BCtR2qc3D8SObFmVbLlKicQwjFN8qEPW49eN55MFstAISKIxNRpoxe7FKs7TOwiMMpeXtw/s1600/iCarmelina.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Carmelina Sànchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid 1-1-1927 – València 22-2-2009) va ser filla de Carlos Sànchez-Cutillas i d’Elisa Martínez Pardo; el seu avi era l’alteà Francesc Martínez i Martínez, historiador i folklorista valencià del segle XIX al qual volia i admirava. Després d’una breu etapa a Barcelona, la seua família –de classe benestant- es traslladà a viure a València, a la casa palau del seu avi al carrer del Governador Vell.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="text-align: justify;">
Des de ben menuda va estar envoltada de llibres, antiguitats, i col·leccions arqueològiques, després va ser una autèntica apassionada de la història; qualsevol cosa li interessava. Pot ser heretà del seu av, una personalitat intel·lectual que se sentia amb l’obligació de saber de tot. Moltes vegades, en compte d’anar a jugar amb les seues amigues, anava en companyia de l’avi a Lo Rat Penat, al Centre de Cultura Valenciana, als concerts que feia l’Orquestra Filharmònica a València o a conferències, on conegué les personalitats del món intel·lectual del moment, que formaven part de l’entorn del seu avi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan arribava el bon temps, ella i els seus germans, José Francisco i Carlos, es traslladaven a Altea amb la família per a passar l’estiu, allí residien a la finca Mar i Cel, situada a la partida de Cap Negret.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Altea vivien alguns parent propers, l’oncle Miquel i les ties Tereseta i Agnamaria. Carmelina guardà moltes vivències i records d’aquesta època.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estudià Filosofia i Lletres a València; va col·laborar amb el diari Levante, en la secció de cultura amb articles -tant en castellà com en català- d’història i literatura medieval i publicà diverses obres sobre temes històrics; començà a escriure poesia un poc més tard que la resta d’autors de la seua generació poètica -la dels anys cinquanta- publicà els seus primers llibres, <i>Un món rebel</i>, el 1968 i <i>Conjugació en primera persona</i>, el 1969. L’any 1976 publicà el seu tercer poemari <i>Els jeroglífics i la pedra de Rosetta</i>, el millor recull de poemes de l’autora i el més original dins de l’àmbit de la poesia valenciana dels anys setanta pel que fa a la forma i a l’estètica. A banda d’altres poemaris, és autora de dues narracions <i>El llamp i la sageta dels records</i> i <i>A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat, cara cosina nostra</i> (1981), en què Carmelina empra el parany historiogràfic per fer-se passar com a transcriptora d’un text medieval de Sor Isabel de Villena.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tota la seua obra va ser una mica eclipsada pel gran èxit de la novel·la <i>Matèria de Bretanya</i>, guanyadora del premi Andròmina de narrativa en la convocatòria de l'any 1975 dels Premis Octubre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 1981, Carmelina deixà de fer publicacions literàries, encara que continuà escrivint nadales i alguns poemes. Va mantenir un llarg auto-exili de trenta anys, potser per dues raons: se sentia decebuda pel poc ressò que havien tingut els seus dos poemaris darrers, i perquè volia dedicar-se plenament a la seua vida familiar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 2008, Carmelina fou distingida “Valenciana de l’any 2008” per la Fundació Huguet i fou sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 2011, dos anys després de la seua mort, s’inaugurà al barri de Benicalap de la ciutat de València, una nova biblioteca que porta el seu nom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
MATÈRIA DE BRETANYA.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicuvMJrltYwIni7QNqnkzAeHU_lWGSZ_xXW9UHe8rSr-XeZi0hKU5XMt61BkfiYDSs-xNuHGhMTsaXbGSJSPPkhbdtJ5ehKyH-bPtoYnIbqWTJvznEpTMm6jpwA4yaGuhY9EPZ8qk7zFo/s1600/Mat%25C3%25A8ria+Bretanya.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicuvMJrltYwIni7QNqnkzAeHU_lWGSZ_xXW9UHe8rSr-XeZi0hKU5XMt61BkfiYDSs-xNuHGhMTsaXbGSJSPPkhbdtJ5ehKyH-bPtoYnIbqWTJvznEpTMm6jpwA4yaGuhY9EPZ8qk7zFo/s1600/Mat%25C3%25A8ria+Bretanya.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Matèria de Bretanya</i> és una de les obres més llegides pels valencians i una peça clau en el redreçament cultural i literari que començà els anys setanta al País Valencià, de manera quasi miraculosa, com del no-res, sense gaire tradició, sense un públic lector i encara sense un mercat editorial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><br />
<div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; text-align: justify;">
Amb ben pocs referents anteriors pel que fa a la narrativa valenciana, Carmelina va reeixir a construir una prosa solvent per a contar les coses que va viure als estius d'Altea, quan era xiqueta. Ho va fer amb un llenguatge col·loquial, oral i espontani, a mitjan camí entre la llengua normativa de les gramàtiques i els diccionaris i la viva riquesa del parlar dialectal de la Marina Baixa, i més concretament, del d’Altea, amb un recull de paraules i expressions populars i quotidianes que ens fan recordar aquell món propi d’un temps passat.</div>
<div style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A continuació copiem alguns fragments de <i>Matèria de Bretanya</i>:</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br />
Del pròleg, titulat <i>L’origen</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. Possiblement la realitat semblarà transfigurada; jo mateixa també estic perdent la condició de testimoni d’uns fets passats, i comence a participar activament en aquest joc de remembrança. Tanmateix, voldria ignorar que els anys morts són irrepetibles, perquè una força sense fronteres m’empenta cor endins un tresor de permanències inalterables. Els homes i les dones i els xiquets del passat estan vius encara en la meua memòria, constitueixen el lligam entre el present i l’absència. I si evoque aquells temps amb melangia, ho faig en un intent de ressuscitar-ho, perquè així l’evocació pren el batec de la sang i s’omple del ressò dels noms habitats pels éssers i les coses que van existir un dia, i que ara recobren la forma i la presència sobre els fulls blancs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Del primer capítol, <i>Entre cap Negret i el poble</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de l’Illeta i de l’Illot. L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves. Fent frontera entre el nostre terme i els de Calp i Benissa s’alçava la serra de Bèrnia; una frontera de color de pàmpols daurats i de tardor que neixia al coll del Mascarat i arribava a la vall de Tàrbena, i estava tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I nosaltres vivíem com si visquéssem a cavall entre el poble i Capnegret; al poble la casa de l’avi i les dels oncles, i a Capnegret la casa del pare vora la carretera però a aquesta banda, i només creuar la carretera, la Venta del tio Catalí i mitja dotzena de bancals i de marges i en acabar la mar. Però el poble estava molt propet i podies anar caminant per la carretera o caminant per la via. Si anaves per la via t’estalviaves el carrer de la Mar i la costera de la Séquia i entraves al poble per Bellaguarda , però a mi em feia por per si un cas em topava amb el tren, perquè la via era un gran cavalló de terra aplanat per damunt i per sobre aquest planer passaven dues bigues de ferro llargues sense fi. Això eren els raïls i perquè no es mogueren del seu lloc, els homes que tenien compte de la via ficaven de tant en tant mig tronc d’arbre travessat. I els mitjos troncs eren les costelles del camí del tren, perquè estaven clavats als raïls com les costelles que estan apegades a l’espinada. A banda i banda dels raïls hi havia una senderola de terra de dos o tres pams d’amplària per on passava la gent, i a mi em semblava que el tren m’agafaria amb les seues mans de ferro i se m’enduria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El capítol complet de <i>Remembrança</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La mare Paula vivia al barri del Fornet, el qual era el més amunt del poble per la part de Migjorn. Des del Fornet es veu l’Aitana i el Puigcampana i l’Alfàs, que sembla una pinya plena de pinyols. Al Fornet pega el sol tot el dia, per això la calç de la façana de les cases enlluerna més; les dones, els homes i els infants sembla com si fossen de terrissa; i el negre dels meus vestits de dol és més negre i més dol que en altres bandes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La mare Paula havia alletat un oncle meu, que diu que sa mare va morir en nàixer ell. I ara era tan vella que caminava poquet a poquet amb el cap mirant terra, i el seu rostre estava ple d’arrugues com si foren caminets de temps i per cada caminet aplegàs un record.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com que havia alletat un oncle meu, se l’afillà per a sempre, car al poble quan una dona cria un menut que no és el seu fill, se l’afilla perquè li ha donat la seua llet, i diu que la llet és com la sang, però blanca. I el meu oncle li deia mare Paula i als fills d’ella els deia germans. I nosaltres també li dèiem mare Paula i quan érem al seu costat sentíem una caloreta com d’estar al costat de la mare.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mi m’agradava molt anar al Fornet, i moltes vegades anava amb el meu avi, que encara era molt ben plantat i semblava un senyor dels d’abans. Per això, malgrat que no fos marquès de debò la gent li deia el marquès del poble de dalt, perquè vivia part de dalt del poble, i li ho deien per tal de diferenciar-lo d’un altre marquès de bon de veres que vivia fora vila.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan anàvem al Fornet mon avi i jo, les dones que cosien o xarraven assegudes als cantons cercant la frescoreta, segons que nosaltres avançàvem pel carrer, s’alçaven de les seues cadires per tal de saludar-nos. I era com si nosaltres fórem dos reis passejant, però ell parlava amb totes les dones i les coneixia de sempre i s’interessava pels seus assumptes, i això em sembla que els reis no ho fan. I era de veure aquell gran senyor, com s’oblidava aleshores de l’orgull i es tornava senzill com el poble menut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les vesprades que plovia anàvem tota la colla de menuts a casa la mare Paula, i miràvem caure l’aigua, que queia silenciosament i rítmica. Gloc, gloc, gloc. Ella sempre estava asseguda a la seua cadira de repòs, i nosaltres ens ficàvem sobre el maruà, que era una estora rodona feta d’espart. De tant en tant una gota d’aigua, en pegar contra una pedra més grossa, ens esguitava i després s’anava escolant per sobre la nostra carn com un petit rierol, sols havíem de clavar el dit damunt la goteta i la féiem desaparèixer del món de les gotetes de la pluja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En arribar l’hora de berenar, la mare Paula cridava la seua filla i li deia, Betriueta treu el berenar als xiquets. I sempre era el mateix: pa i melva. I el pa era gran i rodó i blanc, però pastat sense gens de sal perquè en aquell poble l’aliment principal de la gent pobre era la saladura, i diu que el salat vol l’acompanyament insípid. I el pa el tenien alçat a la saranda i ben embolicat amb un tovalló blanc. Aleshores començaven les baralles, car tots volíem el coret de la melva, que era el cor del peix de què feien la melva. I ella el donava cada dia a un de nosaltres. I tots volíem el coret de la melva, perquè quan ens el menjàvem era com menjar-se una cosa tèbia, i sentíem un caliu per dintre com si el nostre cor volgués créixer una miqueta. Quan ja havíem menjat bones llesques de pa i prou molletes de melva, la mare Paula ens contava contes. El que més m’agradava de tot el repertori era el de <i>Peret i Margaliteta</i>, Després, en fer-me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu <i>Hansel und Gretchen</i> i que el saben tots els xiquets del món. I és possible fins i tot que tots els xiquets del món hagen tingut una mare Paula, i que estimen la pluja lleu que fa gloc gloc gloc quan rellisca del cel, i que en menjar-se els corets de la melva sentiran també créixer els seus petits cors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al Fornet hi havia una placeta molt petita i al mig de la placeta una font d’anar les dones a l’aigua amb els cànters i les capçanes de dur-los al cap, i com que l’aixeta regalimava sempre, s’havia fet un xipoll que quan no el remenàvem nosaltres i el fang s’aquietava al fons, tenia l’aigua clara, i si t’acostaves, t’hi veies com en un mirall. I els parotets també s’acostaven al xipoll perquè sembla que els agradava de mirar-s’hi, tan bonics, amb les ales blaves o vermelles. I hi havia parotets i marotetes, que la gen sabuda diu libèl·lules. I nosaltres aleshores sabíem quin era el parotet i quina la maroteta, però ara ja he oblidat com ho sabíem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan les dones del Fornet parlaven amb mon avi, se’ls encenia als ulls una llumeneta, i per un instant els desapareixia tot el cansament de la vida, que el portaven ben apegat als ulls. I era com si totes elles l’haguessen estimat secretament, quan eren joves.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però un dia va morir la mare Paula, i tota la menudalla l’acompanyàrem al cementeri. I encara em recorde d’aquell camí que ens semblava tan llarg, tot costera amunt... Me’n recorde encara, com passàrem pel Pla del Castell... per Casa Donyaila... per les runes de l’ermita de Sant Xotxim... I per distreure’ns la pena, anàvem contant una per una totes les capelletes del Calvari. Costera amunt i la pols del camí blanquinosa, que se’ns apegava a les espardenyes i als peus i a les cames. Fins que arribàrem. I quan els grans soterraren la mare Paula, nosaltres, els nins, vam soterrar moltes coses. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I uns fragments del darrer capítol, <i>Matèria de Bretanya</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
De tant en tant arribava al poble algun amic de mon avi, com aquell professor de l’escurada. Sempre venien en l’autobús de La Unió, i jo baixava al carrer de la Mar a rebre’ls per si un cas qualsevol dia, em comptes d’aplegar un senyor estrany carregat de llibres i de paperots, venia un cavaller amb la cuirassa de llautó i un capell de ferro.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre que dinàvem, el meu avi li contava al viatger com es va trobar un amagatall ple de llibres, quatre o cinc, xicotets i relligats en pergamí. Una joia, li deia. Tot el cicle bretó i jo anys, i més anys, sense saber que hi eren. I ara que els he trobat tampoc sé quina de les meues avantpassades els va amagar. I en llevar-nos de la taula se n’eixiren els dos a la terrassa amb un paquet embolicat en tela de fer coixineres.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En sentir el seny de l’Ave Maria el meu avi va dir que si no entràvem a casa la serena faria malbé els llibres. I aleshores el foraster allargant-me l’embolic de tela em deia, xiqueta ajuda’ns. Però només donar-me el paquet començà a riure, i com que mon avi volia saber el motiu ell va dir “que no la veu?, tan xicoteta i acabe de deixar en les seues mans tota la <i>Matèria de Bretanya</i>.”</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat l’any 2020 a Carmelina Sánchez Cutillas (i també el 2021, a causa de la pandèmia)</div>
</span>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-60880408269053290442020-05-12T18:24:00.002+02:002023-10-03T19:01:12.035+02:00LA RONDALLA DE RONDALLES, DE FRA LLUIS GALIANA<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El frare dominic Lluis Galiana i Cervera (Ontinyent, 8-6-1740 – 4-3-1771) fill del metge Antoni Galiana i de Luciana Cervera, professà el 1756, amb 16 anys d'edat, al convent de Sant Joan i Sant Vicent de la seua ciutat nadiua; estudià en aquest convent i als col·legis d'Oriola i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia">d</a>e València. Va ser ordenat de retor a finals de maig del 1763 i tornà de nou al seu convent on va ser lector d’Arts el setembre del 1764. El 1765 l’anomenaren mestre d’estudiants del convent de Sant Onofre de Museros, càrrec que hagué d’abandonar malalt, potser de tuberculosi, per a retirar-se a una finca que els seus pares posseïen al camp d’Ontinyent, on morí ben jove, als 31 anys.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat haver viscut una època marcada pel Decret de Nova Planta i per l’abandonament del valencià als usos cultes, la seua preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, al qual proposà l’edició, entre d’altres, de la Crònica de Jaume I, la Vita Christi d’Isabel de Villena, les obres religioses traduïdes per Joan Roís de Corella, o l’Espill de Jaume Roig, i la confecció d'un diccionari normatiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDKK1_gnrDBIDkMMvrjCmt0JVpi28PgYh3hjquFANjddEWiJ7AxeH3G2ZD_1MedjHHMisIqnch2QDxFE00pPMXT8WKmhUB2lOTIm2SzwOMqxDsxFOHDvUigZlS6eK2nZ9fC0p_aKD3qlY/s1600/Rondalla.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="318" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDKK1_gnrDBIDkMMvrjCmt0JVpi28PgYh3hjquFANjddEWiJ7AxeH3G2ZD_1MedjHHMisIqnch2QDxFE00pPMXT8WKmhUB2lOTIm2SzwOMqxDsxFOHDvUigZlS6eK2nZ9fC0p_aKD3qlY/s320/Rondalla.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La Rondalla de rondalles</b></div>
</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre els escrits que deixà Fra Lluis Galiana, La <i>Rondalla de rondalles</i>, a ell atribuïda amb prou fonament, és l'obra més important, publicada l'any 1768 de forma anònima: "<i>Rondàlla de rondàlles, a imitaciò del Cuento de cuentos, de Don Francisco de Quevèdo, y de la Historia de histories de Don Diego de Torres; composta per un curiòs apassionat à la llengua llemosina. y treta a llum per Carlos Ròs,</i>../...”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons alguns estudiosos, Galiana superà de bon tros els antecedents que prengué com a model.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'obra és una recopilació de refranys i frases fetes que, en lloc de presentar-se en forma de llistat, s'articulen dins d'una narració, generalment al si dels diàlegs entre els diversos personatges. En ella hi ha un suposat narrador que tan sols n'ha copiat les paraules d’aquests; també fa ús del gènere epistolar, amb unes cartes que creuen els enamorats <i>Eufrasieta</i> i <i>Ximo del Portal</i>. Amb aquests recursos, l’autor combina el llenguatge del narrador, culte, amb les expressions populars dels personatges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre comença amb una “<i>Advertencia de Carlos Ròs</i>”, segueix amb una “<i>Carta a Carlos Ròs que pot servir a un matèix temps de Dedicatòria, y Prolech</i>” i una “<i>Prefaciò, (o com vullguen dirli) a la Rondàlla de rondàlles</i>”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De la Carta a Carlos Ros copiem un fragment una mica actualitzat: “Amic i senyor meu. Encara que la llengua valenciana sia capaç de tota aquella perfecció i primor, que pot tindre qualsevol altre idioma, no obstant, és cosa certa que primer deu netejar-se de més de quatre taques, que la fan ridícula, lletja,... /... I sinò diga’m: Què vol dir <i>fer figa</i>? I <i>fer la pruna</i>? <i>Gastar les olives, portar bona randa, i prendre la barcella</i>? Són frases per a usar davant persones?”</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'argument és la història d'<i>Eufrasieta</i> i el seu enamorat <i>Ximo del Portal</i>, el pare de la qual es proposa emparentar amb el germà major de <i>Ximo</i>, <i>Pep de Quelo</i>, que és el fill pubill i hereu de la casa. En l’afer intervé la <i>tia Bajuana,</i> una vella celestina que intenta fer desistir <i>Eufrasieta</i> de la seua passió, a més dels germans de <i>Ximo del Portal</i> i altres personatges que intervenen en diversos episodis, amb equívocs i una gran baralla amb morts, però que acaben amb una gran festa matrimonial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així comença l’obra (text una miqueta actualitzat):</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Lo que s’haja de fer, prompte, que a mi tant me s’hi dóna bif, com baf. Ell s’ha de contar, i no té cura: pos fora cumpliments i anem anant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Diu, que era un jove, i este jove, estan vostés, començà a topetar que topetaràs, que havia de casar-se; perquè tenia un tros de pà, i no era raó que visquera sense ombra. <i>Jo</i>, dia el pobret, <i>tinc en què passar molt decentment: doncs, qui em fica a mi en carrer que no trau cap? Si em quede per casar tot serà polls i no tindré qui em pegue un punt. I si estic mal? Ah! Mare de Déu, quina desditxa. Tot se’n va entre guapos i valents. Si busque dona tinc qui em calfe el llit, i puc esperar bona vellea. Per a què vull los dinerets? A mi ningú no em fa el conte. Dos germans tinc, però ells se donaran aire; i acampe qui puga que al dia de hui no hi ha més bons germans que els reals castellans, ni millors coneguts que els papers de menuts, Cassar-me vull i prenguen-ho com vullguen; que cadascú estornuda com Déu li ajuda. I d’ací no em trauran encara que em prediquen Teatinos. No me l’he encaixquetada jo. Pos bé se la poden raure del cap; que així faré de la boca cul, com ara plouen gínjols: i mal és que jo ho diga.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Era l’home, com ara digam, d’estos que se’ls calfa la tafarra a cada trico.../...perquè encara que li anaren fent tres tres mai no dia <i>esta boca és meua,</i> ni es posava alt de polsera; ans bé sempre pareixia no tocar ni en Cel ni en Terra, pensant en la mona de Pasqua, i com si mai no haguera vist cul en finestra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"A este bon Joan, vostés m’entenen, que com dic, pareixia dels que ballaren en Betlem, li dien <i>Pep de Quelo</i>, i tenia dos germans, segons tinc dit, si no m’enganye. Eren estos molt tafurs, i tan brivons , que li donaven quinze i falta, perquè tostemps que volien la hi pegaven i l’enganyaven en ginges i marranxes. L’u picava de valent, volent-ho tot matar i degollar; perquè era home de fums, i li pujava en cinc-en-tres la mosca al nas. Però l’atre era més guilopo que polit, amb més raboseries que manà la llei, gran escarba-calius i aguaita-cosos, trabucant i matutero, fisgó i gaita.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Pos per aón no volgué el Dimoni (Jesús, Maria, Jusep) que els tres s’encarabassinaren a la una? Ací fon ella: <i>tres al sac, i el sac en terra</i>, com diu l’altre. Els fon molt rodat, i d’aquells que succeeixen una volta en la vida, i altra en la mort; perque sempre me he criat, que lo que no passa en cent anys, passa en un dia; i bé dia m’agüela (Déu l’haja abraçada, i a fé que era bona dona) que quan més va, més en sap u, i que bo és viure per a veure.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Fonc açó que en certa part del món.../...havia una xica, filla de bons pares, i la que s’emportava la palma de la terra; perquè en la una galta tenia el sol i en l’altra la lluna. Cabells com a fils d’or, ulls inquietadors, boqueta de cigró, cos d’agulla, manetes de plata i peus de perdiueta. Era com unes lleteroles, tenia un gra de cara molt garrit, i en lo parlar pareixia una mèl cuita. Es componia com un monyo de novençana, i quan anava pel carrer, <i>tip-i-tip</i>, no igualava un pardalet.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Era esta doneta, com tinc dit, una pintura, però tan rampinya i carassera que per tres-i-no-res girava la casaca: i s’alegrava tant d’haver-les amb qualsevol que, en fer-li algú memeus, o anar-li ballant l’aigua davant, s’estovava com un filadís, se desfeia com la sal en l’aigua i es derretia com un greix. Per abreviar raons, veleta de campanar, i tot lo demés que vostés vullguen.,,/...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Com que senyors, cridaren a <i>Eufrasieta</i> (que se n’havia entrat en lo corral a fer sos fets) i agarrant-me-la l’agüela li digué que com estava? <i>A dos i ratlla</i> (respongué) <i>i no tinguen que cansar-se que sóc caixa tancada. Primer me deixaré fer trossos, que casar-me a disgust meu</i>.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Però com l’agüela tenia aquella catxassa (anem, no és per a dir).../... encarant-se altra vegada en <i>Eufrasieta</i>, ll va persuadir amb gran fervor que volguera a <i>Pep de Quelo</i>, que era un xic de molt bon geni, triat a pols, devot i quiet; i que tirara del revés a <i>Ximo del Portal</i> que era un txapucer, un llepa-crestes, un fatxendis, vivesa de rata, i al brosquil.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>"Açò és atre cantar</i> (digué l’agüela, al veure que la xica s’anava ja ablanint) <i>No ho dia yo? Si entre Déu i bones gents tot se compon</i>. Pobra <i>Tia Bajuana</i>! No t’han de valdre coples. Que et pensaves tindre ja la xica a ton manar? Agafa-la del rabo, si és que en té. I cuidado, que ara vé lo bo. Pos Vostès han de pensar, com dic, que l’<i>Eufrasieta</i> passá tota la nit de clar en clar, sense poder plegar los ulls, plorant fil á fil com una Madalena, menjant-se les mans á mossos, i tremolant com la fulla en l’arbre, de pensar que havia d’avorrir, com qui no diu res, a <i>Ximo del Portal</i>. Què no hi ha mes? Pose’s cadascú la mà en son pit, i vorà si es bona codonyeta. Per a agarrar-li un batistot n’hi havia, i encara em quede curt. Pos senyors, lo que feu fonc que així com se llevà, prengué la ploma, i <i>tris tras</i>, en dos plomades, li dispará una carta, que el posà més blanet que una bacora."</div>
</span>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-78860791083538901612020-04-07T15:48:00.000+02:002020-05-12T18:31:25.687+02:00CARLES ROS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_qzILYfl6D25_yTlx8Wc5IJUVTLwxKZTmm8hbDVlDmDof8IWGpN30SHJhzsgRB5a_Wb_DtVyt1l7y_5mcqE_K_ScjeEjlmplWqB1gS8Mi3UPxcu8NzIv9-K64roysDaEB9gsUZc8ZHU/s1600/Carlos+Ros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1363" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_qzILYfl6D25_yTlx8Wc5IJUVTLwxKZTmm8hbDVlDmDof8IWGpN30SHJhzsgRB5a_Wb_DtVyt1l7y_5mcqE_K_ScjeEjlmplWqB1gS8Mi3UPxcu8NzIv9-K64roysDaEB9gsUZc8ZHU/s200/Carlos+Ros.jpg" width="170" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un retrat intercalat a mà en un vell<br />
llibre sobre Ros de Faustí Barberà</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Carles Ros i Hebrera va nàixer, en
ple conflicte successori entre Àustries i Borbons, al carrer de Calatrava de València
el 4 de novembre del 1703 i un dia després va ser batejat a la parròquia de
Sant Nicolau. Com era nét i fill de notari, va continuar amb l'ofici familiar i
publicà obres tècniques notarials, però sembla que va tindre poca clientela i que
va sofrir penúries econòmiques tota la seua vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Preocupat pel procés de
castellanització lingüística, molt avançat aleshores al nostre país, va assumir
el paper de defensor de la llengua; amb una gran dedicació estigué fent publicacions
en valencià durant més de cinquanta anys, i també va fer-les en castellà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6du_BDAi06fblZ7ynWyLP-FC8TV6msstkY7oWExaeOI0_RxjvLYa-jz2OGgdn38aBmc3T8TbvlxXw63GOGfGGbT-9_dVMgJ6R1xqOrPcbZICv8CqPxjlxxZ4fCpkUe0874AzwJRwQhVE/s1600/Adages.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="263" data-original-width="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6du_BDAi06fblZ7ynWyLP-FC8TV6msstkY7oWExaeOI0_RxjvLYa-jz2OGgdn38aBmc3T8TbvlxXw63GOGfGGbT-9_dVMgJ6R1xqOrPcbZICv8CqPxjlxxZ4fCpkUe0874AzwJRwQhVE/s1600/Adages.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Podem distribuir la seua
producció en quatre grups: Obres gramaticals; Obres tècniques per a notaris i
escrivans; Obres sobre esdeveniments coetanis; i el grup més nombrós el dels
Col·loquis i Romanços -gèneres populars a l’època- fets amb la pretensió de
difondre i millorar l’ús del valencià d´una manera entretinguda. També es va
encarregar l'any 1735 de l'edició d'un clàssic de la literatura catalana, el
Llibre de les dones, de Jaume Roig, i el 1768 de la Rondalla de rondalles, de
fra Lluís Galiana; També va transcriure en un dels seus col·loquis el text dels
tres únics misteris del Corpus Christi que s’han conservat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Carles Ros criticava els aspectes
més irracionals de la societat, com les supersticions, però, al mateix temps,
expressava el seu amor per les tradicions,costums i llengua del seu poble i la seua
pàtria, tot i recordant figures com Sant Vicent Ferrer o Jaume I. Però no va
ser tan sols un amant de la cultura popular i el folklore valencià, assimilà
molts principis del moviment il·lustrat i va intentar que transcendiren
l'ambient intel·lectual i arribaren també al poble. Amb els seus estudis ortogràfics
i fonètics va voler donar els instruments gramaticals i lexicogràfics per a
parlar i escriure el valencià. A més, en la seua Explicación de la Cartilla
Valenciana (1751), proposà que l’ús de la llengua fos introduït a l'educació i s’ensenyara
a les escoles primàries, juntament amb el castellà i el llatí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHNkGL1GQqjlQg6ePfP-pTlFzFpIhwIxF0JputaKGXLRFFUO6BsilgGvwdzSbubQu2mgz7L4Ak5CCK18cvqjcJg6tKz5BzpjKWRsy0T4F2nrBE0sQcZuW0Hhbz-Eguh9j4B1mUha6dLr8/s1600/Col%25C2%25B7loqui.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHNkGL1GQqjlQg6ePfP-pTlFzFpIhwIxF0JputaKGXLRFFUO6BsilgGvwdzSbubQu2mgz7L4Ak5CCK18cvqjcJg6tKz5BzpjKWRsy0T4F2nrBE0sQcZuW0Hhbz-Eguh9j4B1mUha6dLr8/s1600/Col%25C2%25B7loqui.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La falta de referents sòlids, la
repressiva situació del moment històric, amb la crítica situació de la llengua
i la cultura pròpies del país, i el seu reduït bagatge intel·lectual,
provocaren que els principis sobre els quals fonamentà el seu model de llengua
i els arguments que donà per a defensar-la, no tingueren una base científica
sòlida en moltes ocasions. Les seues idees li van valdre el rebuig dels
representants de l'erudició il·lustrada i mai no va figurar entre els
principals cercles intel·lectuals del moment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va morir a la mateixa ciutat on
va nàixer i que tant va lloar en les seues obres, el 6 d´abril del 1773, quan
estava corregint les proves d’impremta d’un dels seus llibres, ho va fer com
sempre havia viscut, fadrí, pobre i quasi marginat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Encara avui, Carles Ros és un
personatge poc conegut, però malgrat les seues mancances va ser, en moments
difícils, un honest pioner de la reivindicació de la llengua pròpia i de la
seua identitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com a mostra de les seues obres
més populars, ací teniu alguns fragments, molt lleugerament adaptats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Així parlava dels metges,
personalitzats en un tal mestre Nicolau:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ja metges, no es menester</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">estudiar la Medicina,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ni regir-se per l’orina</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ni per lo que ix del traser,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que el dotoret Verduler,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que li diuen Micolau</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ha tret un modo suau</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i molt fàcil de curar,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que és, aigua fresca ordenar,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a tots d’aquest mon trau...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aigua ordena de mati;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua dispon de vesprada;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua de nit, ben gelada;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua a tota hora, mai vi;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua per al mal d’orí;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua al pobre i poderós;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua al tísic i al potrós;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua per al mal de mare;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua a la monja, aigua al frare;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aigua per al mal de tos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Així descrivia les grans despeses
que comporta un matrimoni per als pobres:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ell ha de llogar primer</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">per a habitar una casa,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ó mitja, à lo mènys un quarto,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">d’un doblò cada any de paga:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ha de comprar un llitet,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">si no dormirà en la palla,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">matalaf, ó marfegueta,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">segons el cabal aguanta:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> tres llansols com mes
precís,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">puix dansant-ne u en bugada,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">no mudant los dos alhora,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">dissimularan la falta;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un parellet de coixins,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i un cobertor, o flassada:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">una taula, dos cadires</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de a deu reals una caiza;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">una paella; un setril;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un cresol de bona llanda;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un cociolet; puix bací,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">put molt quan ell se gasta;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un cullerot; dos culleres;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">alguna poca escurada;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un morter; un ganivet;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">o en son lloc una navaixa;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">dos parells de servilletes;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">dos tovalles de la taula;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">també un paréll d’embudets</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">per si pel temps un porch mata:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i algunes altres cosetes,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que costen mòlt bona plata;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">això és forçós per à un pobre,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que dels richs no es parla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I també les seues dificultats de
manteniment digne:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El pobre casat sols trau</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de sos braços de ganància</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">cada dia sis, set sous, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que per al cabas no basta:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">llevant diumenges, i festes,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">no li ix ni a real de plata:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">D’allí ha de comprar carbó</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de pí, no de carrasca;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">salses, oli, pinyons, pebre,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">sal, ví, pa, comú vianda,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que a la menuda el pobret</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">paga en les tendes la farda;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">també per a companatge,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">cebes, alls, que és la triaca</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">tot açò de la gent pobra.</span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-84835757768938201632019-06-25T11:29:00.001+02:002019-06-25T11:29:48.726+02:00PERE JACINT MORLÀ, ESCRIPTOR BARROC<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Pere Jacint Morlà, (*València,
? - +c. 1656), va ser fill
natural d’un prestigiós jurisconsult nomenat cavaller. Va poder ser ordenat sacerdot </span><span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">cap al 1626 </span><span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">perquè son pare havia obtingut la legitimació. Va passar la major
part de la seua vida com a beneficiat de la parròquia de Sant Martí de
València.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va escriure poesies, col·loquis i altres obres,
principalment en la llengua del país. Participava
freqüentment en certàmens literaris i festes locals. Malgrat la seua sàtira no
molt agressiva, destinada generalment a la diversió del públic, arribà a molestar
algú i com a conseqüència passà algun temps
a l’antiga presó de la porta de Serrans; aquesta reclusió el va inspirar una
llarga composició en vers on contava la seua experiència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Gaudí de gran popularitat i prestigi a la València del seu
temps, però després va ser oblidat durant segles, fins que modernament, el 1995,
ha estat editada la seua producció en català, dispersa en diversos manuscrits.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Us oferim el tast de gran part d’una de les seues obres:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ROMANÇ</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per
estar cansat del món,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
lo enteniment mareja,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i la
mar, de tantes trampes,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">corre
perill de tormenta,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a
cert convent me n’aní</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
està fora de València,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de
monges que, per enteses,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">la
discreció les celebra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Demaní,
tocant al torn,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">per
la mare sor Taleca,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">la
qual, eixint, me digué:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«So
Morlà, passe a la reixa!»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Passí
a la reixa i trobí</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
havien eixit ab ella</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a sor
Col i a sor Lletuga,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a sor
Andívia i sor Bleda,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">monges
que tan sols són bones</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en lo
temps de la Quaresma.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Digueren-me,
molt mirlades:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Si
vosté no està de pressa,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a
parlar-li vol eixir</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">la
priora, que és discreta.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">*****</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Demanà’m
que com estava,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">gastant
conceptes d’entesa,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">obligant-me
a mi a respondre</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de
compliments gran arenga.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Què
hi ha de nou?», me digué.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Responguí-li:
«Una gran festa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">lo
diumenge hi ha en lo Carme.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Per
qui?» «Per santa Teresa,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
una confraria funden</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de
mil indulgències plena.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha
solemne processó,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i lo
dilluns, en la iglésia,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">hi ha
d’haver en una justa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de
poetes gran contienda.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«I
qui fa tot eixe gasto?,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que a
fe que costa moneda.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Frare
Manuel Mendoza,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">lo
que va en una muleta.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Deu
poder molt, eixe frare!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És de
nació portuguesa?»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Vol
veure vosté si pot,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
farà eixir la diablera</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i una
dansa de peraires</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">********</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Frare
que té tants amics,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">serà
molt just que el conega.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Allargue-li
Déu la vida</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">sense
fred i sense febra,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i a
pesar de la malícia,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">puix
en tals obres s’emplea,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">mereix
son nom fama eterna</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i que
el món gravat lo veja</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en
llàmines de llautó</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">*****</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Pare
meu, si ho considera,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">bé
valen estos versets</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">quatre
lliures de ragea;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">però,
que gran desditxa que no s’usa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">donar-los
a los poetes ni una puça!»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Volgué
veure lo certamen;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">traguí’l
de la faltriquera</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">dient:
«Estos són los premis</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
donen, senyora meua:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">al
que farà millors lires</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">li
donen en recompensa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un
diamant en un anell,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">tan gros
com una nespla.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Ja
el pendran, senyor Morlà,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">com
un pinyol de cirera.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«I en
les dècimes prometen</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de
pedres una maceta;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i en
la glossa hi ha una tassa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que,
per ser tan rica i bella,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">podrà
beure sens escrúpols</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de
Bretanya la princesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mes
tinc por, segons m’ha escrit</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un
amic que tinc en Sueca,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
diu: “Amic del meu cor,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">si
glossa ve de Montalban o Vega,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">no hi
ha poeta que en la tassa bega.”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Al
romanç donen bolsillo,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i,
segons modo i manera,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">pense
que lo hi donaran</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a
Jacinto de Maluenda,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">perquè
ha posat tants de medis,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">segons
m’ha dit una vella,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
em fa estar esbalaït.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">So
Jacinto bé poguera</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">deixar-se
d’aqueixes coses!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿No
bastava una novena</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
ha fet vosté aquestos dies,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a
sent Martí i a sent Mena,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i no
fer que li parlàs</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a
Cros Jusepa la cega?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">M’han
dit que l’ha sobornada</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en
donar-li aquella lletra</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que
diu, si mal no recorde:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> “A les bodes de na Solera, jo que no hi era.”»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">*****</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Responguí-li:
«No és excusa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">tot
allò que lo món usa,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">senyora.
L’home que és pobre,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">li
diuen Juan Canelobre;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">mes,
si diner a sa prosàpia amela,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">li
diuen Canelobre de Canela,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i si
en la tal hacienda té millores,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Canelobre
Canela i de Tisores.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Respongué’m,
molt sanyuda i ab gran ira:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«Tot
lo que vosté em diu és gran mentira.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">«D’això
s’espanta? Pués estiga atenta,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">perquè
pense deixar-la molt contenta:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">*****</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">oja’m
lo que em passà anant al Mercat:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">entrí-me’n
un cert dia per la Llonja</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i
posí’m a parlar en Joan Taronja,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i
anant los dos devés lo Consolat,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">viu
que li deien tots Joan Taronjat;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">vaig-me’n
a casa, i diu-me una veïna:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt; tab-stops: 70.9pt 106.35pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> “Ja a Taronjat li diuen Tarongina.”»</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 148.85pt;">
<br /></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2743390380592080144.post-45883299700282467242019-06-03T11:01:00.001+02:002019-06-03T11:01:45.111+02:00LES COENTES, d'EDUARD ESCALANTE<span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif; text-align: justify;">Eduard Escalante i Mateu (1834-1895) nasqué al Canyamelar per accident -els seus pares anaven de camí cap a Marsella-; la mare va morir després del part; el pare, que era militar i liberal, va fer padrí d’Escalante un altre liberal, l’editor i llibreter Mariano Cabrerizo, i el deixà a càrrec de tres humils germanes, veïnes circumstancials del Canyamelar. El pare morí quan Escalante tenia cinc anys. Aquest i les seues cuidadores es traslladaren al barri del Mercat. Eduard va estudiar dibuix, literatura i francés al </span><i style="font-family: georgia, 'times new roman', serif; text-align: justify;">Liceo Valenciano; </i><span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif; text-align: justify;">alguns dels seus companys d'estudis esdevindrien els intel·lectuals de l’època. Quan encara era estudiant, aconseguí una feina de pintor de palmitos o ventalls que li assegurà un mínim d'ingressos durant bona part de la seua vida. Col·laborà en diaris, i el 1855 ja va escriure un parell de miracles vicentins.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="text-align: justify;">
Casat amb Amalia Feo, l’any 1857 tingué el primer fill de la seua futura nombrosa família. Aquest mateix any, la baronesa de Benimuslem, amiga de la seua família paterna, veïna i també protectora, va facilitar el seu viatge a Madrid, on conegué dos germanastres amb els quals va mantindre una certa relació posterior.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començà a ser reconegut com un autor de sainets consolidat a partir del 1868, arran de l’estrena d’<i>Un grapaet i prou</i>. Els sainets eren peces curtes, normalment en un acte, de tema satíric. Les seues obres es van representar en teatres prestigiosos, el de la Princesa, o el Principal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El prestigi d’Escalante com a autor teatral facilità la seua participació en les tertúlies del diari Las Provincias, que dirigia Teodor Llorente i en les activitats de Lo Rat Penat, promogut per Constantí Llombart. Llorente li aconseguí la plaça de Secretari Administrador de la Junta de Beneficència de València perquè pogués millorar la seua situació econòmica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets fetes en vida de l'autor, el 1894 també van ser publicats en una <i>Colección completa de Obras dramáticas</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Escalante és considerat el pare del teatre popular valencià gràcies als seus sainets bilingües. Estaven ambientats en els barris menestrals de València, i muntats sobre una trama simple, d’amors contrariats que finalment trobaven solució satisfactòria. La força còmica se centrava en el dibuix dels tipus i en la vivesa col·loquial del diàleg; la fina perspicàcia costumista d’Escalante aconseguí de fer en les seues obres testimoniatge de molts aspectes històrics de la seua època.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d’una posició divertida, moderada i benigna, va fer crítica social de la petita burgesia, pretensiosa i ridícula, que per afany de pujar en l'escala social convertia en model de comportament tot allò foraster, abandonant fins i tot la pròpia llengua: eren els coents, els cursis, els esnobs… Pel contrari, valorava positivament aquells qui romanien fidels a les essències valencianes. Teodor Llorente arribà a qualificar el teatre escalantià de "sermons sense Ave Maria i sàtires sense fel".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Escalante creà escola, i una gran part del teatre valencià posterior s’inspirà en les seues obres, que l’habituació del públic seguia demanant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A continuació teniu un fragment de Les coentes, considerada la seua obra pòstuma, copiat (sense les notes) del II volum d’<i>Eduard Escalante, Teatre original complet</i>, edició del 1995, a cura de Josep Lluis i Rodolf Sirera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>LES COENTES</b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: justify;"><b>(Fragment de l'escena IX)</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¡Qué risa,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Barón!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Usté dió en llamarme</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Barón...
y todos se piensan...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Yo
soy Baró de nyinyatge...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¿y no és barón?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Clar,
soy macho.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Digo...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Hase más retumbante.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¡Apchí...! ¿Se han dejado abierta</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
la
ventana?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Tanqueu.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Tanquen.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
¿M’ha
visto? Estaba suando.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA No corre ni un pelo d’aire.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Las personas delicadas</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Como
yo, deben cuidarse.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¡Dise que está delicao!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¡Qué bromozo es!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¡Adelante!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¡Si da usted salud al mundo!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¡Tan robustote!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA ¡Tan ample!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Justamente ese es mi mal.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¿Eso es mal?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¡Hi ha pe’a penjar-se!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Al
verme como un llaüt</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
tots
ixen en la cantà</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
de
desirme: “¡Hombre usté està</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
reventando
de salut!”</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
no
saben lo que me abronco</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
de
esta robustés insana,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
que
em costa cada setmana</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
mantindre
més d’un floronco.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Porque
esta cosecha impía</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
es
en mí tan abundante</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
que
siempre tengo sobrante</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
aun
cuando reine sequía.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Lo
bo és que em veuen patir</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
lleno
de desinquietud,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
y
aún se atreven a desir:</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
“¡Tonto,
pues si eso es salud!”</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Sierto.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Espere una meajita,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Que
no acaba aquí el bromaso:</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
hay
ves que bajo del braso</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
siento
sierta picorita,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
que
al prinsipio no me altera</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
però
als pocs minuts que passen,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
¡Cristo!,
el sobaco em traspassen</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
en
una aulla saquera...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Creyéndome
en l’ataút,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
llamo
a un médico ¡Yo trino!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
y
ell dise: “Es un golodrino;</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
esto
no es nada, es salud”</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Y
con la salud maldita</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
me
té prop d’un mes perdut,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
¡afirmando
que es salud</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
i
cobrant-me la visita!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Usted abulta...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¿Abultar?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Pues
contarle de sipelas</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
y
flusiones de las muelas</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
seria
nunca acabar.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
A
mí, un pequeño disgusto,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
cualquier
impresión... no res,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
que
me demanen diners</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
o em donen de xansa un
susto,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
en
seguida me alborota</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
la
sangre –pareix mentira-,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
lo
mismo que si bollira,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
¡y
me hase sudar cà gota!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Causarán impertinensias,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
en
ello todos convienen;</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
pero
gravedad no tienen</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
esa
clase de dolensias.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Tampoc són graves ni gravas,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
y
yo sé las desasones</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
que
paso con los pruñones</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
y
las salidas de fabas.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
en
fi, váyase al veneno</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
mi
salud...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¡Qué ingratitud!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Desde que tengo salud</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
no
estoy ni dos dias bueno.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¡En quant poc d’aigua s’ofega!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Claro. Yo me ajuegaria</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Que
en casándose cambía.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Lo
mismo era La Borrega.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¿Si? Pues seguiré el capricho</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
y
me caso, como hay Dios,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
con
la que de ustedes dos </div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
me
quiera. Lo dicho, dicho.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¡Jesús!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Saber me presisa</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
si
els pete.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA <i>(Apart) </i> ¡Al fin rebentà!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
<i>(Alt)</i> ¿Lo
habéis oído?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA Mamá...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA <i>(A
Rosario)</i> Habla tú...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO Me ruborisa...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Niñas, no es ningún aprieto...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Clar; también podía yo</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
burrorisarme.
L’objeto</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
es
desirme pronto sí u no.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA Mucho me honra...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO Y a mí...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN
Grasias.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¿Lo ve usted? A las dos les peta.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
<i>(Aparte, a las niñas)</i> Pareséis nyim,
nyam, terreta</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
d’escurar,
<i>(Alt)</i> ¡Uy que chelasias! </div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN A las dos; yo solamente</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
puedo
con una apencar.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
no
sé com s’ha d’arreglar</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
el
assumpt.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Muy fásilmente.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¿Cómo salimoso del trote?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Por suerte: haséis palletitas;</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
la
que saque las larguitas,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
esa
se lleva el titote.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO Ben pensat.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA
Pe’a eixir del trot...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¿El titote soy yo?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA ¡Xansa!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Ha sido una comparansa...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¡Si m’isquera a mi el titot!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN No vull que me rifen. Ja</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
triaré
la que em parega.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Llévese la que se lleve,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
se
llevará usté una perla.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Y
en cuanto a la dote, grasias</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
A
Dios poseemos tierras...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Usté me dijo que en Pego...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Allí compró La Borrega...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Bien valdrán veinte mil duros</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
las
que tengo yo en Culllera.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO y ARTEMISA ¡Vint mil!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA Usted es pudiente,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
pero
ellas buscan las prendas</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
en
la persona.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO Y las suyas</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
son
estimables.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA Muy bellas.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¡Tan simpático!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA ¡Tan fino!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¿Ya me jameláis?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¿Se acuerda</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
que
prometió acompañarme</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
esta
tarde a comer fresas?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN <i>(Apart)</i>
Acompanyar-les vol dir</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
convidar-les.
<i>(Alt)</i> Guardo idea...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO Cuidadito, que si falta</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Le
prometió a usté una felpa...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA Pues la mia será floja...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¡Hombre, cómo se despiertan!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¿Verdad que son muy moninas?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Si
las viese La Borrega...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN ¿Que también tienen borregos?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¿Borregos?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Como nomena...</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SEBASTIANA ¡Calle! Si es apellido</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
de
mi esposo, que en gloria estea.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO ¿Conque iremos?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Bueno, chicas,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ARTEMISA Pues pronto estamos dispuestas</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
ROSARIO Pronto.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
SENÉN Lo manco me costa</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt;">
Quatre
pessetes la festa.</div>
</div>
</span>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0