dijous, 29 de desembre del 2011

ACTUALITAT VALENCIANA


Per intentar esborrar la generalitzada opinió que veu el nostre país com el de las oportunidades, m'adherisc a un altre criteri, el d'un navegador que pensa que entre nosaltres no tot és corrupció, segons la mostra que ha deixat a la web:



  

divendres, 23 de desembre del 2011

ELS PREMIS DE LA LOTERIA


Almenys en una cosa, el nou govern español de España ha resultat beneficiós per als valencians: Al bocamoll de González Pons no li ha caigut cap ministeri. No crec que es preocupe,  fa poc que ha aconseguir un bon treball per a la seua muller...

No han tingut tan bona sort els habitants de Madrid, la capital d'España, que de retruc s'han trobat amb una alcaldesa española que segur que acaba posant multes als que no vagen a missa els diumenges.

El nou ministeri  d'Economia d'Epaña estarà a càrrec d'un antic dirigent español del banc LEHMAN BROTHERS, un dels desencadenadors de l'actual crisi. Han posat la rabosa a cuidar de les gallines!

A mi el que em fa gràcia és el nou ministre español d'Agricultura, sempre que el veig a la televisió española està unflant-se a canapés!

I què em dieu de les declaracions inexistents del nou president español del govern d'España? Heu observat quina elegància per a no respondre a les preguntes dels periodistes? A qui us recorda?


dijous, 22 de desembre del 2011

SENSE JUGAR A LA LOTERIA ENS HA CAIGUT LA GROSSA





Los españoles ya estan salvados: el dia d'avui, 22 de desembre,
Don Pelayo i els seus tretze ministres, complint la seua promesa,
comencen a cavalcar animats per la tradicional consigna de
¡Santiago y cierra España!
i treballen per lliurar-la dels seus problemes, per a fer que torne a estar 
com abans, catòlica, unida, lliure, gran i bonica com un sol.



Aquesta instantània del repòrter Tribulete ens mostra 
els aguerridos españoles carregant contra les 
antieconòmicas i  disgregadoras autonomies,
que fugen espaordides de les lleis unificadores,
just uns pocs moments abans de rebre,
a la força, la respectiva tasseta
amb una gran ració de
¡café para
todos!







dimecres, 14 de desembre del 2011

CORONA... D'ESPINES

Vaig nàixer al carrer de la Corona i allí vaig viure molt de temps. Segons em contaren, durant algun període es va dir de la Corona d’Aragó, però en realitat el nom li venia del convent de la Corona d’Espines que es va establir a l’abans carrer dels Tints, el seu nom tradicional.

Açò de les corones, com tantes coses, és segons com es mire, amb molts significats que són canviants i evolucionen, només cal veure un diccionari o estar atent a l’actualitat.

En relació amb la corona, en singular, una cosa que mai no havia entès bé era la multitud de comentaristes d’actualitat que són no monàrquics, es declaren republicans, però immediatament afegeixen que són juancarlistas, sembla que això fa bé, dóna un toc democràtic i modern d’allò més, amb un puntet de provisionalitat. Són afirmacions que sovintegen aquests dies, al ritme de les darreres notícies, sempre sorprenents i superades, del duc Urdangarín, el brillant parent polític de la corona, que en un tres i no res l’ha tornada d’espines.

Caldrà ara que aquells comentaristes es declaren republicans i juancarlistas però no urdangarinistas?

Així que corona, però ara d’espines, que per cert a mi no em punxen, només em fan intentar amagar discretament un somrís quan després de tot el que s’ha publicat, he llegit que, a judici de la repetida corona, el comportament del parent reial no parece ejemplar. D'això se'n diu un eufemisme. Com el sogre havia tingut un accident i duia ulleres de sol, no veuria bé al seu voltant.

Però fins i tot podria semblar una reacció equilibrada i realista, si atenem a les pròpies declaracions de l’interfecto, que en un comunicat es refereix a les seues, per ara suposades malifetes, com a actividades profesionales!

I acabaré fent un remat o coronament amb unes quantes  “coronetes”, que potser tornen a posar-se d’actualitat:

L’ex President Don Francisco, que ara seu en altres cadires, encara conserva alguns  partidaris de debò, com un de molt fidel que va demanar per al dia 12 del 12 a les 12, data i hora marcades per al seu judici, un recolzament per al presidente maliciosamente acusado, perquè merece de todos nosotros un pensamiento amigo, o un avemaria de los creyentes.

Un altre partidari, que també va anar a rebre’l a la porta del Jutjat, era Cotino, el que porta la creueta.

I segons ha dit el seu advocat defensor, Don Francisco era tan bo, tan bo, que els seus íntims li deien el curita.

Anava o no, de “coronetes” el remat?

Ave Maria.