dijous, 28 de març del 2013

COHERÈNCIA, CAVALLERS, COHERÈNCIA!


No fa molts dies que les N.G. (o allò que siguen) han llançat a Castelló una campanya sota el lema “Me quieren adoctrinar”. Perquè introduir comentaris de política en les classes excedeix el dret constitucional a la llibertat de càtedra.

La campanya consisteix en recollir denúncies anònimes dels alumnes de secundària contra els docents que adoctrinaren o adoctrinasen, i després de comprovar-les (quin detall! –però no diuen com) traslladar-les a la conselleria.

Segons la campanya, cal denunciar els professors malvats que expressen opinions polítiques davant els seus alumnes, per evitar que influesquen en ells.

Coses que no es poden consentir són, per exemple:

Que un professor faça crítiques a la reforma educativa (Llei de Millora de la Qualitat Educativa, Lomce)

Que critique les retallades.

Que faça crítiques i es riga de l'aeroport sense avions de Castelló.

Que incite els seus alumnes per fer que vagen a la vaga.

Etc. etc.

Sí senyor, humilment propose que tots els professors seguesquen els modèlics criteris ANTI ADOCTRINAMENT de la professora de Periodisme de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València. Els seus estudiants estan encantats amb els continguts que imparteix, vejau alguns exemples de la seua docència anti adoctrinament:

Que les dones maltractades no han de separar-se perquè això és amor; encara que el teu marit et siga infidel, la veritable prova d'amor és seguir estimant-lo amb llàgrimes als ulls, com Jesús plorava en la creu.

Que l'avortament, en el cas de violació, no és tolerable, perquè malgrat el fet terrible de la violació treus alguna cosa bona, un fill, que és un do de Déu.

Que l'homosexualitat es pot "reconduir".

Etc. etc.

A veure si els “adoctrinadores” s’hi apliquen, prenen model i abandonen els seus vicis antisocials!

dijous, 14 de març del 2013

HABEMUS PAPAM


Mira que bé, i quina alegria!

Conforme anem coneixent més detalls de la seua "vida i miracles", entenem que l'Esperit Sant haja triat aquesta vegada l'únic "candidat progressista" que quedava  per a dirigir amb ma ferma la nau de Pere.

Ben prompte anirem sabent fins on arriba el "progressisme" de Francesc I i, per tant, el de l'Esperit Sant.

Per altra banda, donada la proverbial humilitat de l'ara ja ex-cardenal, que li ha fet triar el nom de Francesc I(1), en homenatge al Sant d'Asís, suposem que no li sabrà mal que alguns valencians eixerits, per a donar-li un tracte més humà i pròxim, puguen dir-li "Paquito, el Xocolatero".

Hala! i ara a endreçar el Vaticà, que tindrà feina.




(1)He de confessar que mi aquest nom em sembla d'emperador, no de papa.