dijous, 13 de març del 2014

DESMUNTANT VALÈNCIA


Copie, traduït, aquest article de Rafael Ventura Melià, aparegut al diari Levante del 13 de març de 2014. En ell hi ha una referència a l'edifici enderrocat del carrer de la Bosseria que motivà la meua entrada LA VALENCIANA DEL CARRER DE LA BOSSERIA, del 10 de novembre de 2013. 


Els veïns del barri de la Seu s’han aixecat contra el pla del senyor Serra, que viu a la plaça de Sant Lluís Bertran, prop de al'Almodí, que vol enderrocar les antigues cavallerisses d'un palau que va adquirir fa anys per a elevar un nou edifici. Personalitat sobrada té l'immoble en què resideix, fa molt temps restaurat i no sé per què necessita més espai quan moltes famílies s'han de conformar amb 90 metres de superfície.

A mi em van explicar els Font de Mora que en aquest antic palau vivien ells i que era dels Montesinos (el blasó campeja a la portalada). Ací han nascut Lluís Font de Mora, l'economista i ex conseller, o la seua germana, que va casar amb un Caruana. També crec que Pere Agramunt o la seua mare, va viure ací. Com fos, el van vendre i va arribar l'industrial (un especialista en art em va dir, fa 30 anys: «ferros, ferros i ferros»).

Per aquells dies es va saber que posseïa una gran col lecció de pintura gòtica valenciana. Desconec si mai ha fet una jornada de portes obertes, com a bon veí... O si ha prestat obres per a les exposicions dels nostres prestigiosos museus. Em fa olor que no ha fet cap donació, per ara. Hi ha descomptes d'Hisenda si insinues aquesta futura intenció.

Lozano, l'arquitecte responsable del projecte, o del més ambiciós per a la dàrsena, i actual membre del CVC "per impuls de Consuelo Ciscar", s'escuda dient que total «hi ha dos arcs» que es conservarien. Em fa por que si comença a fer fonaments sortirà la Valentia romana i tindrà més problemes dels que creu. Podria utilitzar l'edifici del costat del palau, molt més gran i que necessita restauració. Amenaça caure si no s'actua. Aquesta sí que va ser la casa natal del sant.
Aquest ajuntament ho permet tot. Fa poc van enderrocar una casa que semblava del segle XIX i com em va assenyalar Carlos Soler, la dovella i altres elements eren del XV o XVI. i a la Bosseria han enderrocat una altra que ha deixat diverses columnes gòtiques a terra, com si res. Van assolant València. I presumeixen d'estimar «lo Nostre». Un amor que casa malament amb l'especulació.

Després de la bombolla de la Copa de l'Amèrica tancaren diversos hotels, com el Sidi Saler. O que han canviat d'empresa, com el Abasiri, que va reobrir SH, Hilton ara amb la cadena Meliá. Encara que l'any passat va augmentar el nombre de turistes no així els ingressos. No m'opose al fet que l'edifici siga hotel, com si Calatrava converteix la seua casa de la plaça de la Mare de Déu en un. De fet ocupa part de la plaça abusivament. Serà una destinació amb difícil accés i no diguem l'aparcament a la zona ...

Els Serra ja van afegir un sobre elevat polèmic, per al fill. Va passar, tot i que es va arribar a discutir la idoneïtat. Els edificis històrics són patrimoni i s'han de respectar. Els membres del CVC han de ser els primers a implicar-se en la seua conservació. O deixar la poltrona i dedicar-se al negoci privat. No veig que siga èticament compatible.






dimecres, 5 de març del 2014

MÉS SOBRE LA "DEFENSA" DEL VALENCIÀ QUE FA EL P.P.



LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ VULNERA L’ESTATUT D’AUTONOMIA, EL DECRET DE PLURILINGÜISME I LA LUEV AMB LA IMPOSICIÓ D’UNA LINIA EN CASTELLÀ AL CP PARE CATALÀ DE VALÈNCIA EN CONTRA DEL 94,6% DE LES FAMÍLIES

La Conselleria d’Educació ha iniciat el curs 2013-2014 atacant els programes d’ensenyament en valencià. La primera mesura que ha pres ha estat provocar el tancament de 6 escoles d’ensenyament en valencià al llarg del País Valencià, la supressió automàtica de 70 unitats d’ensenyament en valencià i la possibilitat que en desapareguen 82 més, tot per al curs que ve. 

Ara l’Administració que comanda la consellera M. José Català provoca un segon atac gravíssim a l’ensenyament plurilingüe en valencià en una escola pública de València, el Pare Català del barri de Benimaclet. 

Un recurs d’alçada incongruent

L’any passat 44 escoles públiques van aconseguir l’obertura de línies d’ensenyament en valencià, gràcies a l’aprovació del canvi de programa lingüístic especificat en els seus Projectes Lingüístics de Centre i aprovats pels respectius Consells escolars. 

Una d’aquestes escoles va ser el Pare Català de Benimaclet, on Escola Valenciana va organitzar la roda de premsa de presentació de la campanya informativa de matriculació a les famílies l’any 2013, una campanya que duu a terme l’entitat des de fa quasi una dècada per la manca d’informació de l’Administració educativa. 

El CP Pare Català havia sol·licitat en cursos anteriors l’obertura d’una tercera línia en valencià per l’allau ,que durant anys, ha tingut de demanda d’ensenyament en valencià per part de les famílies del barri i la manca de suficient oferta per cobrir el dret a triar aquest programa a totes les famílies sol·licitants. 

A tots els centres que sol·licitaven un canvi de programa a valencià de cara a aquest curs, la Conselleria d’Educació ja va fer una primera consulta a les famílies, tal com marca el Decret de plurilingüisme, durant el període d’admissió de sol·licituds. En el cas del CP Pare Català, que comptava amb dues línies en valencià i una en castellà, van respondre 68 famílies que havien de matricular els seus fills i filles de 3 anys per al curs 2013-2014 amb el següent resultat: 

· 56 van demanar preferentment opció valencià.

· 12 van demanar preferentment opció castellà. 

Per tant el 82% de les famílies va demanar ensenyament en valencià en primera opció durant el període d’admissió (del 9 al 16 de maig). 

El 20 de maig de 2013 la Directora General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, Beatriz Gascó va aprovar una línia en valencià més per al CP Pare Català. El resultat va ser que per a l’actual curs el centre comptava amb l’oferta de tres línies educatives amb el programa Plurilingüe d’Enseyament en Valencià (PPEV). 

El 14 de juny de 2014, dues famílies que van matricular els seus fills en infantil de tres anys al CP Pare Català per a l’actual curs van interposar un recurs d’alçada a la Conselleria d’Educació on demanen l’anul·lació del procediment de canvi de programa lingüístic que va enllestir el centre per la qual s’obria una 3a línia en valencià. 

Aquestes dues famílies al·leguen que no estaven informats del canvi de programa a valencià abans del període de matriculació i que el Projecte Lingüístic de Centre hauria d’haver estat aprovat abans del període de matriculació: “Amb aquesta argumentació, qualsevol Administració imparcial i guiada per criteris educatius i no ideològics, haguera denegat automàticament aquest recurs, ja que aquestes famílies confonen el període d’admissió que es va fixar del 9 al 16 de maig de 2013, amb el període de matriculació efectiva, que es va fer del 8 al 12 de juliol de 2013. Després del període de matriculació del 8 al 12 de juliol el resultat va ser de 75 alumnes d’infantil de 3 anys matriculats al CP Pare Català. 

“Quan van matricular els seus fills a juliol, estaven més que assabentats del programa lingüístic que s’ofertava a l’escola, ja que havia estat aprovada la 3a línia en valencià el 20 de maig. A més, comptaven amb opcions per a matricular-se en altres centres amb oferta d’ensenyament en castellà,”, s’ha assegurat des de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana. 

“El Secretari Autonòmic d’Educació i Formació ha fomentat una incongruència gravíssima molt a consciència i ha desautoritzat la Directora General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, Beatriz Gascó”, han explicat fonts d’Escola Valenciana i han afegit: “Si la consellera d’Educació ha insistit tant amb que es farà el que diga la majoria de famílies, sembla que en aquest sentit Rafael Carbonell (1) també contradiu M. José Català. Cal doncs, començar a desxifrar qui pren les decisions en la Conselleria d’Educació i si hi ha actualment hi ha un enfrontament entre dues faccions dins de l’Administració educativa”, s’ha dit des d’Escola Valenciana

Després del recurs d’alçada que van presentar dues famílies, des de la Conselleria d’Educació s’ha estat pressionat, sense èxit, a les 12 famílies que van marcar en primera opció castellà, especialment a sis famílies nouvingudes. Només varen aconseguir convèncer dues famílies més perquè acceptaren el canvi a castellà. 

De 75 famílies que van matriculat els fills i filles en 3 anys (del 8 al 12 de juliol) al CP Pare Català, 71 volen ensenyament en valencià, això és el 94,6%. 

Davant aquesta situació, Escola Valenciana va proposar a la Conselleria d’Educació dues solucions justes: 

· Que escolaritzara en un altre centre de la ciutat de València els demandants. 

· Que habilitara una unitat en castellà al CP Pare Català, a part de les tres existents en valencià, per als quatre alumnes que volien ensenyament en castellà. 

Rafael Carbonell opta per suprimir la línia en valencià i convertir-la a línia en castellà en el segon trimestre del curs, quan els alumnes ja porten des de setembre anant a classe en valencià i ha fixat que es faça el canvi en un període màxim d’un mes. D’aquesta manera, obliga 21 alumnes a estudiar en castellà en contra de la voluntat de les seues famílies. 

Un procés contenciós-administratiu al TSJ valencià

Una de les famílies que reclama ensenyament en castellà al CP Pare Català va iniciar un contenciós-administratiu el 27 de gener de 2014. De l’altra banda, mitjançant l’Oficia de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana hi ha personats 9 pares i mares en nom de les 71 famílies que veuen perillar la línia en valencià guanyada per a aquest curs. Rafael Carbonell ha pres una decisió quan ja estava en marxa aquest contenciós-administratiu i ha invalidat la possibilitat que un tribunal es pronuncie al respecte, provocant una situació d’indefensió per a la resta de famílies. 

Accions que van a emprendre les 71 famílies que volen ensenyament en valencià al CP Pare Català.

Hui dimecres, 5 de març de 2014, a les 12 hores, una representació de les famílies afectades per la supressió de la línia en valencià tenen una reunió amb Beatriz Gascó, Directora General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística.

Aquesta vesprada, el grup de pares i mares han convocat una assemblea per decidir totes les accions que van a emprendre a partir d’ara, tant des del punt de vista de la mobilització social com del jurídic.





(1) Rafael Carbonell era director general d’Ordenació i Centres Docents quan Alejandro Font de Mora va ser Conseller d’Educació. Carbonell va denegar sistemàticament durant aquest període l’obertura de línies en valencià i no va atendre cap recurs ni reclamació de les famílies que ho sol·licitaven. La política d’atac a l’ensenyament en valencià per part de Rafael Carbonell va tindre com a conseqüència tres sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià que obligaven la Conselleria d’Educació a obrir línies d’ensenyament en valencià al CC Sant Cristòfor Màrtir de Picassent i als CP Rei en Jaume i Ramón y Cajal de Xirivella, que van guanyar famílies que van fer servir els serveis jurídics de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana.