Les dades biogràfiques conegudes de Jaume Gassull són
escassíssimes i, en alguns punts, errades. Desconeixem el lloc (Nàpols o
València) i la data del seu naixement (circa 1455) i de la seua mort (circa
1515), així com si es va casar o va romandre fadrí.
Son pare va ser Andreu Gassull, secretari d’Alfons el
Magnànim, i sa mare, Isabel Alemany, de noble família valenciana.
També sabem que el 28 de juny del 1487, la ciutat de
València el designà, entre altres cavallers, per a controlar la porta de Quart,
davant el perill de contagi de pesta. Aquesta encomanda se li tornà a fer quan
la pesta del 1507, però ja no en la del 1515. Així mateix, fou jutge del
certamen poètic celebrat el 1488, en honor de sant Cristòfol.
Residí la major part de la seua vida a València, on, tot i
ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de
Bernat Fenollar. El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles,
versificació de la Història de la gloriosa santa Magdalena, de Joan Rois de
Corella. És un dels principals autors de l’obra col·lectiva Lo procés de les
olives (1497), del caràcter satíric de la qual també participen dues altres
obres seues, la Brama dels llauradors de l’horta de València, d’interès
lingüístic i sociològic, on fent irònics jocs de paraules amb doble significat defensa
l’ús literari del llenguatge popular en contra del purisme idiomàtic, i Lo
somni de Joan Joan escrita el 1496, potser en col·laboració amb altres poetes. A
més de la sàtira de costums, l’obra de Gassull té interès pels detalls de la
vida de l’època, l’erotisme i la vivacitat de l’expressió.
Lo somni de Joan Joan
L’autor somnia que és l’amant d’una dama que acaba de parir,
sorprès per l’arribada del dia, ha d’amagar-se sota el llit, i d’allí estant
escolta la conversa de les amigues de la dama, que la visiten. Les dones de la
reunió, -descrita amb ironia, vivesa, i certa misogínia- pateixen problemes
físics i psicològics a causa de l’abstinència sexual dels marits quan, per vellesa,
no poden assumir el deute conjugal. Són molt coneguts dos passatges en què la
conversa gira al voltant de la destresa o no del marit a l’hora de la relació
sexual. En el primer, una de les dones es queixa que té l’hort sec i en l’altre
és interessant la reflexió que es fa sobre el mal de mare.
Quan aquestes dones s’assabenten de la controvèrsia dels personatges
de Lo Procés de les Olives, sobre la capacitat amatòria dels vells, entre
aquells que els criticaven perquè encara volien «menjar olives» fins i tot
sense tindre les dents, i els que defensaven el seu dret a practicar l’amor i
casar-se amb dones joves, decideixen reivindicar els seus drets, per tal que es
compte amb la opinió de les dones a l’hora de fer un matrimoni.
En defensa de la seua llibertat interposen un plet (amb les
mateixes formalitats que els de l’època, concurs d’advocats, etc) davant la
Deessa Venus i la Raó, que sentencien al seu favor i condemnen els vells a
viure apartats de les joves, considerant que si algú d’aquests, molt desesperat,
persisteix en el matrimoni desigual, podrà fer-ho, però haurà de permetre que
la muller puga gaudir amb algun jove de la seua edat. No cal oblidar que
aquesta resolució, fins i tot ara tan moderna, es produeix en el transcurs d’un
somni.
Heus ací alguns fragments:
.../...
encara que dormint seguit me sia,
descriure vull un somni i fantasia
que fiu, dormint, una nit en
Museros
.../...
jo somniava
que una nit anant caçava
per les teulades,
com entre l'any moltes vegades
vos esdevé,
que·n temps de pluja y en seré
diu hom al cau,
perquè·és la caça que més plau
als bons furons
que saben bé tots los racons
escorcollar.
.../...
d'on me trobí, no sé·en quina
manera,
per on ni com, en cambra ben
tancada:
la llebre fon una dama que hi era,
jove i gentil, que estava de
partera,
.../...
I, estant en tals controversies,
vingué·el marit,
d'on fón forçat davall lo llit
jo m'encaués
i el jorn següent allí restés
tot aquell dia.
.../...
- Quan vos veuré
estar al llit del mal que té
vostra cosina?
- Si n’hi sabeu vos medicina,
dir-la em podeu
(respongué l’altra), i si ho feu
tindré-us per mestra,
que jo fins ara en sóc maldestra,
puix no ho he fet.
- Deveu tenir roïn lluquet,
que en vos l’esca
bona la veig, gentil i fresca;
mes això ho fa...
i, escolteu, feu-vos ençà,
digau-lo ver:
ha-us encertat o fet coster
vostre marit?
si envideu, té-us mai l’envit?
jo crec que no;
digau-m’ho, doncs; dir-vos he jo
també del meu...
puix sospirant me responeu,
mal guany n’hi ha.
del meu vos dic que tots temps fa
grans bancalades;
dos mesos fa que estic debades
que del meu hort
tinc ja mig sec lo morritort,
i el jolivert
tot està erm, i tot se perd,
tan tard hi plou!
-Prou mal son grat, senyora, es
mou
lo meu també
(respongué l’altra) i, per ma fe,
ell deixaria
tots quants envits jo fer podria,
abans del llanç,
que jo hi conec gran desavanç
d’un temps ençà
.../...
I en l’entretant, jo
sentí dir
-Digau, senyora:
¿i vos,
que sou gran oradora
e gran legista,
que al·legueu tant lo
Salmista
i lo Tirant;
(perquè esta i jo
estem altercant),
digueu-nos:
com
lo déu d’Amor ha nom
de nom?
-Diga-us-ho ella,
que del senyor Mossèn
Corella
llig los més dies
totes les seues
poesies.
-Doncs ha nom Gido...
-No tal,
mal seny, sinó Cupido.
-Ai! Per ma fe,
saber llegir és molt
gran bé
sols per açò;
tan ignorant me trobe
jo
.../...
DENUNCIACIÓ POSADA CONTRA LOS
VELLS
PER PART DE LES DONES
.../...
Primerament, dien i posen,
no sens dolor,
congoixa, pena i tristor,
que puix els vells
són secs i eixuts més que
estornells,
durs i tellosos,
no deuen ser porfidiosos
ni importuns,
puix los estils i furs comuns
i l’edat,
els han del tot ja bandejat
de lleis d’amor;
que, cascú de ells, coneixedor
deu ser de sí,
pensant que són roïn bocí
de mastegar.
.../...
SENTÈNCIA DE LA DEESA VENUS I LA
RAÓ
.../...
sentenciem i declarem
que tots els vells;
i els que seran semblants a ells
segons les obres,
no puguen ser d’amor manobres
ni tampoc mestres;
ans, tots aquells que són
maldestres
en aquest art,
volem, manem, visquen apart,
fora el ramat;
.../...
perquè el gall que és mal granat
per a llavor,
molt poc li val ser cantador,
puix no fa pondre;
.../...
I en ser de nit,
vagen tantost de taula al llit,
i en bon coixí
reposen bé fins al matí
.../...
I no anar cercant capmeus
ni pedres fines,
comforts, solsits ni medicines
per avivar,
ni fer que puga rebrotar
el margalló,
que traücat, ple de corcó,
no és bo a res
.../...
I els ne donem bastant poder
a totes elles,
així viudes com donzelles,
amb vells casades,
sens que no siguen obligades,
a perdre el dot,
puguen seguir el nostre vot,
si en jovent,
amb ells tindran acostament;
.../...
I perquè més no les fatiguen
amb tals empreses,
els condemnem amb les despeses
