dilluns, 23 de setembre del 2013

MÉS HEMEROTECA

M'ha arribat per mail  aquesta informació, que us oferesc traduïda:

"El 1953, un gran nombre d'estats van perdonar més del 60 per cent del deute que el país teutó havia acumulat durant les dues guerres mundials.

Un article publicat en el blog «Assamblea Popular 15M Villa de Vallecas» desvetlla com la mateixa Alemanya que avui exigeix a estats com Grècia, Portugal o Espanya grans sacrificis per controlar el dèficit i pagar el seu deute públic, va aconseguir que la comunitat internacional li perdonés el seu
.
Tot va ocórrer el 1953, quan una Alemanya devastada per la Segona Guerra Mundial es trobava sumida en una gran crisi que li impossibilitava pagar els seus deutes, que ascendien a uns 38.800 milions de marcs de l'època. L'Estat es trobava a la vora de la fallida.

Davant aquesta situació, els principals creditors del país germà, liderats per Regne Unit, França i Estats Units, però entre els quals també es trobaven  Canadà, Dinamarca, Grècia, Irlanda, Itàlia, o Espanya, es van reunir a Londres per tractar de buscar una solució a aquest enorme problema.

Les negociacions es van estendre entre el 27 de febrer i el 8 d'agost de 1953 i van tenir com a resultat l'anomenat «Acord de Londres», que va reduir el deute alemany en un 62,6 per cent i va determinar un calendari de pagaments pels 14.500 milions de marcs restants.

Això no solament va permetre que el país es recuperés ràpidament, sinó que molt aviat el va situar al capdavant del creixement econòmic del continent.

No obstant això, els líders germans semblen no haver après gens de la història i, en lloc de correspondre a la generositat amb la qual van ser tractats fa sis dècades, han decidit aplicar mà dura a aquells països que els van permetre regenerar la seva economia i evitar una fallida segura.


Llàstima que aquest apassionant capítol de la història recent no s'estudie en els nostres col·legis els grecs ni, per descomptat, els alemanys.

HEMEROTECA

(Un article de Vicent Partal publicat el 19-9-2013 a El Punt Avui)

Les mentides es repeteixen i les evidències es repetiran.

 “Temerosos que el desmembrament de Iugoslàvia puga portar violència i una inestabilitat generalitzada als Balcans, els governs de l'Europa occidental han mostrat el seu rebuig a la decisió presa avui per Eslovènia i Croàcia d'avançar cap a la independència de Iugoslàvia.
Els governs europeus avisen Eslovènia i Croàcia que no seran reconeguts com a estats independents i els encoratgen a seguir negociant amb la resta de Iugoslàvia per crear una nova estructura federal. [...]

Fa pocs dies, tant les 12 nacions de la Comunitat Europea com les 34 nacions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa van manifestar-se totalment a favor de «la unitat i la integritat territorial de Iugoslàvia», basada en la democràcia, els drets humans i el respecte al dret de les minories.

També divendres passat, durant una visita a Belgrad, el secretari d'Estat nord-americà, James Baker, va afirmar que els Estats Units no reconeixeran la independència d'Eslovènia i Croàcia...”

Això que acaben de llegir són fragments d'una de les moltes cròniques aparegudes a la premsa el 26 de juny del 1991. Concretament, aquesta pertany al The New York Times, i sota el títol “Europa amenaça la secessió a Iugoslàvia” era signada per Alan Riding. Poden comprovar l'original a l'arxiu de The New York Times.

Si volen podem trobar milers d'articles com aquests, cartes oficials que usen el mateix to i tota mena de documents i recomptes històrics que expliquen que mai i en cap cas el món volia reconèixer la proclamació unilateral d'independència feta aquell dia per Eslovènia i Croàcia.

Però és evident que aquestes amenaces no es van complir mai. I avui Eslovènia i Croàcia són tots dos uns estats independents més, reconeguts de forma universal, membres de les Nacions Unides i de la mateixa Comunitat Europea, ara Unió Europea, que aleshores afirmava emfàticament que mai no acceptarien aquests dos països.


Les mentides es repeteixen i les evidències es repetiran. Que vostès tinguen un bon dia.