MARIA BENEYTO, Recerca

                

                Caldria anar amb peus de neu, petits,

                a saludar l’intacte de l’aurora.

                A deixar-li la pau dels rams més tendres

                caldria anar amb passos fets de flor.

                (Després, derrocar arbres plens de nius

                per a les creus de mort, per als incendis.

                I remoure al fosc cec tristors pregones

                esbrinant bé després què és un ocell.)

                Caldria que a la set d’un cigne blanc

                refrescàssem les tèbies alegries.

                Caldria recercar els capolls tímids

                per al gran desdejuni del matí.

                (Després, tornar al fum. Desfer sorolls

                per als infants que avui han de morir-se.

                Després, girar-se a Déu i preguntar-li

                per aqueixes angúnies innocents.)

                Caldria anar, curant de no ser vent,

                on les plomes voldrien formar ales.

                Caldria anar al túnel de les brises

                a cercar les maragdes envoltants.

                (Després, alçar les mans, aquestes, brutes,

                interrogant per què, per què. Clamant.

                Després, cridar fins a quedar-se tous

                deixant a Déu el buit. A ses paraules.)

                                                                Poesia (1952-1993),

                                                                Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.