QWERT / POIUY

(o la maquineta d'escriure i d’españolizar)

Segons el senyor Menistro-de-qualsevol-cosa-llevat-de-la-que-toca:

España está desespañolizada, 
quién la reespañolizará? 
el reespañolizador que la reespañolice,

buen reespañolizador será.

Per tal d’ajudar-lo en tan noble tasca, li proposarem humilment algunes recomanacions igualment nobles i loables.

1ª: Que ell mateix s’españolice el cognom i el canvie per Pérez, López, Martínez o similar, ben espanyols.

2ª: Que faça obligatòria l’assistència de pares i fills a una corrida de toros després de cada missa dominical.

3ª: Que impose l’ús d’uniforme escolar (és aconsellable el color blau, que aguanta les taques de tinta)

4ª: També seria interessant establir l’entrada dels alumnes a l’escola en perfecta formació i prietas las filas, així com que passen els moments de descans de cara al sol, que és molt beneficiós per a la salut.

5ª: Una activitat didàctica podria ser l’ascensió a alguna muntanya pròxima a l’escola, mostrar el panorama als infants i fer-los repetir:                     

Todo lo visto,
y lo traspuesto,
todo es nuestro.

6ª: Recomanar l’ús en classe dels llibres d’Historia de España de l’experta historiadora Doña Esperanza Aguirre, que coneix perfectament el tema perquè ja estava allí quan es va fundar, fa tres mil anys.

7ª: Generalitzar l’ús d’aquell himne tan bonic que diu:

Para ofrendaaaar

nuevas glorias a Españaaaaaa
etc. etc.

Amb les mesures que proposem, i algunes altres, serà fàcil aconseguir la reespañolización i que España torne a ser:

UNA y GRANDE

Això de LIBRE haurà d’esperar per a després del RESCATE.

VIOLETAS IMPERIALES

El ministre no-sé de-què, José Ignacio Wert estudia pagar a col·legis privats perquè ensenyen, debades, en castellà, a les comunitats autònomes amb llengua cooficial, perquè les malvades autoritats es neguen a oferir una educació vehicular en aquest idioma imperial. 

* * * * * 

Alfonso Guerra, va criticar durament la deriva nacionalista no espanyola i considerà "xenòfob" afirmar que España roba a Catalunya. Pel que sembla ha oblidat què feia el seu germà des d’un despatx oficial andalús (seria un patriota?) 

En una mostra més de la seua fina intel·ligència va afegir: la solidaritat no es produeix entre territoris, és entre contribuents; qui paga 100 € a Barcelona pagarà més que qui paga 100 € a Cáceres, Vigo o Málaga? tot assegurant que Catalunya no realitza un sobreesforç fiscal respecte a d’altres llocs. I es va quedar tan fresc. No va dir, però, si els 100 € de Barcelona es queden allí o acaben a Cáceres, Vigo o Málaga. 

Fent gala de la seua cultura i habilitat dialèctica ha reblat el clau fent una crida als partits catalans, perquè Catalunya necessita que algun partit parle amb la veritat i faça front a las mentides del nacionalisme. Del nacionalisme espanyol, voldrà dir, o és que no se’n recorda de quan es vantava d’haver cepillado l’estatut d’autonomia que havia promés Zapatero i es va atorgar el poble de Catalunya? 

* * * * * 

Felipe González, expresident del govern espanyol va dir que no hi haurà independència ni a Catalunya ni en cap altre territori de l'estat, perquè aquest escenari porta la ciutadania a una frustració perillosa. El que no sabíem és que també és membre de l’Organització Mundial de la Salut, perquè va alertar que Europa està infectada d'un virus que ja va tenir al segle XX i que es diu nacionalisme insolidari. Sembla clar que ell té la vacuna? 

* * * * * 

Monago, president de la Junta extremenya, també va disparar a discreció: el referèndum no tindrà cap validesa, només servirà per a fer soroll; i el va comparar amb una consulta a Extremadura sobre si l'uniforme oficial seria de lagarterana. Ell s’ho perd, perquè, així vestit, quedaria d’allò més propi i racial. 

* * * * * 

Ciutadans dóna suport a la concentració de divendres vinent, 12 d'Octubre, Dia de la Hispanitat, a la plaça de Catalunya de Barcelona, perquè el separatisme regional ja ha arribat massa enllà i la resposta és necessària de forma urgent per a detenir els secessionistes. Allí trobaran els seus companys de viatge i aniran tots a una, etc. etc. 

* * * * * 

La Comissió Permanent dels bisbes considera inadmissible negar unilateralment la sobirania d'Espanya. També van dir que cal evitar els riscos evidents de manipulació de la veritat històrica; i què faran amb la Bíblia? 

Fins ací el florilegi. 

Continuarà...

QUÈ ÉS AÇÒ, L'ACTUALITAT, O LA FI DEL MÓN?

Aznar assegura que "ningú va a trencar Espanya" mentre Bono diu que prefereix morir abans que veure el país trencat.

El PP compara la marxa del 25-S 

amb el 23-F.

Davant l’imparable desmembrament d’Espanya, l’Associació de Militars Espanyols (AME) exigeixen al Govern de l’estat que ature la secessió abans l’exèrcit no haja d’actuar.

SOTA, CAVALL, I REI

Amb sorpresa i estupor vaig conèixer el contingut d’un escrit que Su Majestad ha penjat en Internet, fent-se el modern i cagant-la ben cagada, tot al mateix temps. Què pot dir ell, descendent directe del Borbón cruel i venjatiu que decretà la Nueva planta? Només fer ús, en llenguatge més modern, d’allò de: una, grande y libre que ja deia l’avi que l’espentà per a pujar al tron.

El firmant del text, tan divertit i revelador, diu que va ser redactat de pròpia mà, però jo no m’ho crec, què voleu que us diga. Tan sols fent un breu anàlisi del contingut es pot arribar fàcilment a conèixer la mano que mece la cuna:

Allò de actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez l’han posat per a despistar, amb una fina al·lusió al Bribón i altres antigues activitats esportives del suposat signant.

Més reveladors són aquests fragments:

escudriñar en las esencias ... / ... debatir si son galgos o podencos, perquè aquestes xorrades decimonòniques, per no dir cervantines, fan la mateixa pudor de naftalina que l’estil dels discursos del Registrador de Santa Pola, pluriempleat per poder sortejar la crisi.

Els dos a una argumenten que no és moment de dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. Per a ells no és ni serà moment, ni ara ni mai!

Recorden les per a ells encara recents grandezas imperiales, i els agrada sentir aquell bellugueig sota la bota, per això demanen el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, general, coronel, comandant, i, si cal, de tota la tropa!

Acabaré la mostra amb la seua demanda de renuncia a la verdad en exclusiva. Cal que renunciem a la veritat, perquè ells ja tenen la seua en exclusiva, i punt.

Segons vaja passant el temps anirem sentint el cant dels corifeus, a veure qui la diu més grossa, des d’aquells de antes roja que rota, fins els que prefereixen la mort, antes que una España rota, etc. etc.

És a dir, sota cavall, rei, i tots els trumfos de la baralla sencera, per a ells!

ULL AMB LA TOS!

Segons he llegit a la premsa, com hem passat d'un estiu pràcticament tropical (el més calorós en 40 anys) a temperatures més baixes i fresques, moltes persones van a urgències perquè pateixen refredats, una molèstia típica d’aquest canvi d’estació. 

A la molèstia habitual que pateix aquesta gent caldrà afegir que si volen millorar i acabar amb la tos, hauran de pagar-se l’antitusiu, o recórrer a antigues receptes casolanes, com el conyac, calentet, la llima, la mel, o aquells bafs de fulles d'eucaliptus en aigua bullint que es feien, tapant-se el cap amb una tovallola, quan jo era un infant i vivíem en la misèria franquista. Al cap i a la fi, tot són remeis naturals i, com es diu ara, prou ecològics. 

Els més afectats per la crisi potser opten per deixar-lo córrer, esperant els efectes beneficiosos del temps. Però ací ve el vostre problema, envoltats per tanta tos infectadora, el vulgar refredat no pot tornar-se una pandèmia d'efectes devastadors? Igual pot afectar la situació econòmica ja tan esquifida que patim. Segur que molts funcionaris sense paga extraordinària o empleats en reducció de sou, mancats d'estímuls laborals, optaran per la baixa, de malaltia i de productivitat. Potser siga millor en evitació dels contagis generalitzats. 

Si voleu protegir-vos-en, us recomane rebequetes i bufandetes, perquè si pilleu el refredat i no sou rics haureu d’aguantar la tos. 

I si teniu certa edat, ull amb els exercicis excessius, que també haureu de pagar-vos els antiinflamatoris. 

I molt d'ull amb allò que mengeu, perquè si vos entra una cagalera i no voleu passar per la farmàcia, haureu de fer ús d’un tapó. 

Ja no vull continuar amb la sèrie d'afeccions no mortals per a les quals haureu de rascar-vos la butxaca o buscar-vos solucions casolanes, com en els més negres temps del franquisme. I és que, en la meua opinió, i recordant Espriu i Raimon, hem entrat en la roda del temps. 

Ja sabeu, ull amb la tos, etc. etc. i per damunt de tot, ull amb el Rajoy, la Soraya, el Guindos, el Montoro, la Gran Orella, i tutti quanti.!

FABRA & FABRA

... i recontrabafra!

Recollons, amb els Fabra! (el papà i la nena)

Ja coneixeu aquella dita de “Qui no s’assembla a son pare és un porc”?

Clavadeta ens ha eixit la xiqueta, un animal polític com el pare, sense pels a la llengua, i tan bocamolla com el González Pons. Per això va mostrar la seua capacitat de fer actuacions estelars a les cortes españolas. Cosa que potser li valdrà coronar el hit parade amb la cançó de l’estiu:

Andreita tu eres roja,

Andreita tu eres gualda!

I com és tan educadeta, si cal demana disculpes ho fa, però quan afegeix que allò va ser un gest impropio, menteix tant com tota la seua banda i a mi m’entra la risa (per no plorar) perquè la seua actuació la retrata,  l’exabrupte quedarà com a mostra inequívoca i ben PRÒPIA del seu caràcter classista, de paràsita política. També cap la possiblitat que siga dislèxica, perquè es justifica dient que la frase QUE SE JODAN! Anava dirigida a UN diputado...

Mentrestant, l’altre Fabra agraïnt al papà els servicios prestados i l’espavilat del Rus, que no s'està de tirar una mà als seus amics imputats, en el congrés (o allò que siga) del PP, es mostrà tan original com sempre, segons la premsa va dir: Esto parece Hollywood!

Hollywood no, si de cas, Metròpolis, la de Fritz Lang:

LA CLASSE POLÍTICA

Jo no tenia molt clar allò de la “CLASE POLÍTICA” que deia Rajoy en el discurs que va fer el dia de la seua investidura.

Però Pablo Álvarez Meana, militant del PP des dels 15 anys i membre de la junta local del PP a Gijón m’ha obert els ulls, ell sap ben bé què és això, perquè aquest jove militant, que posseeix 35 matrícules d'honor en els seus estudis de Gestió i Administració Pública, s’ha fet famós promocionant-se en un vídeo propagat com la pólvora per les xarxes socials, en el qual es defineix com a “gestor públic” d’aquesta manera: “Sóc gestor públic, m'ocupe de la cosa pública, parle del meu primerenc interès per la gestió pública, i s'ha despertat en mi, sento en el meu interior una vocació de servidor públic”.

Així que la “CLASE POLÍTICA” (humilment pense que aquesta classe superior reclama sempre les majúscules) és la dels “gestors de la cosa pública”, un grup de privilegiats que ens burxen les butxaques, i al qual supose que s’incorporarà acceleradament un personatge tan brillant com Pablo Álvarez Meana.

Un jove tan preparat farà grans progressos “gestionant” la cosa pública, segur que li serà ben fàcil situar-se al nivell d’un “Fofito” de l’economia com el sr. Montoro, que sempre riu, inclús quan veu que la seua España cau, perquè ell està allí per a enlairar-la.

Estarà al nivell d’altres gestors públics com el sr Blasco, que després de recórrer tot l’arc de Sant Martí de la política, efectua les telefonades des d’una cabina perquè s’oblida de carregar la bateria del mòbil.

També podrà intimar amb el sr. Qwert/poiuy, que menteix més que parla i no està molt conforme amb els nacionalismos excluyentes, segurament perquè li agraden més els nacionalismos incluyentes.

O amb la virtuosa sra. Báñez, una ministra de treball que sense haver treballat mai, "gestiona" el treball dels altres. Ella ha declarat, amb el seu encantador español amb accent andalú, estar molt emocionada, perquè ella no s'ho esperava, però li ha arribat un capote de la Virgen del Rocío, una aliada privilegiada i ambaixadora universal de Huelva: li ha fet un regal addicional en la sortida de la crisi, en la seua recerca del benestar dels ciutadans. La veritat és que amb ajudes com aquesta, riu-te tu de les del Banc Central Europeu!

Ara ja tinc molt més clar que és això de la “CLASE POLÍTICA” que deia Rajoy, el president de govern més mentider que recorda la història i la major prima de risc de l’estado español en totes les èpoques: La “CLASE POLÍTICA” que ara patim és una banda de trileros que fa aparèixer i desaparèixer, tantes voltes com vol, el cigró,  les nous i el cadafalet, davant dels nostres morros. Llàstima que a la veu d’aigua! no desapareguen ells també!