El Montgó és
bon amic
l’amic cordial
del naixcut
vora d’ell
que ama el
tossal
Rient
s’espavila
a les primeres
llums de l’albada
i ens mira
seré
amb cara
fresca per la rosada.
La llum
l’esvaïx, li xucla els ulls
migdiada feta.
Com a tothom
la calma l’obliga
a fer
becadeta.
A hores del
capvespre
en l’orgia
dels focs del ponent,
la ciutat, per
ell acaronada,
riu
galantment.
El Montgó és
bon amic,
l’amic lleial
de qui al cor
porta amor
al seu tossal
Poemes de Penyamar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada