Homentge a José Martí
Ella tenia una rosa,
un rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
Una rosa de paper
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
Però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
Una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
Ningú no en sabia res.
Però om una consigna,
Circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
NOTA: José Martí, (Cuba, 1853-1895) escriptor i periodista, considerat l'iniciador del modernisme literari a Sud-Amèrica i organitzador de la Guerra d'Independència de Cuba. Era fill del valencià Mariano Martí Navarro (1815-1887).
En la plaça del Miracle del Mocadoret es conserva la casa on l'heroi nacional cubà va viure dos anys de la seua infància (dels 4 als 6 anys, del1857 al 1859).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada