Alacant és, per definició, “la millor terra del món”. Terra”
o “terreta”: la inclinació valenciana pels diminutius ve de lluny, de sor
Villena en català i de Vives en llatí. Però això és secundari. Alacant ha
estat, fins ara, la ciutat més fina i agradable del País Valencià. No és que
fos massa genuïna, ni ho és, però sí encantadora. Perpetua e to de la seva
burgesia mercantil –“l’aristocràcia del bacallà”- amb cognoms francesos,
italians, no sé si anglesos o irlandesos. No suporta el pes de grans monuments,
llevat d’uns castells enjardinats. El millor edifici és la Casa Consistorial,
també barroc però sense excessos. Alacant era una ciutat destinada a no ser
“excessiva” en res. El turisme ha trencat la regla, i la vella harmonia corre
el perill de desfigurar-se. I no solament el turisme. Sigui com sigui, el
“passeig” més amistós de tot el País Valencià, entre palmeres i la mar enfront,
i una temperatura sempre correcta, i uns bars hospitalaris, és l’Esplanada
d’Alacant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada