diumenge, 26 de maig de 2013

TRET DE LA PREMSA


De l’article “Intercanvi de cromos”, d’E. Giménez-Salinas, diari ARA, 22-5-2013:
“Només els règims totalitaris són els que creuen en els efectes absoluts de l’adoctrinament”

Fragments de l’article “El PP declara il·legal el terme “País Valencià”, de Salvador Almenar, diari ARA, 16-5-2013:
“.....
El PP portava una proposició no de llei per “defensar” els símbols d’identitat valencians, però en realitat el debat només va servir per vetar que els grups de l’oposició presenten iniciatives parlamentàries amb el nom de País valencià, quan es referesquen al territori, o de català, quan facen referència a la llegua. Amb els seus únics vots a favor, els populars van aprovar una fórmula parlamentària que els servirà per a no tramitar les iniciatives que, en la seua opinió “no respecten l’Estatut”.
.....
Segons va explicar a l’hemicicle el diputat del PP Rafael Maluenda, encarregat de defensar la proposició, l’objectiu d’aquesta iniciativa no era cap altre que “protestar per la falta de respecte de l’Ajuntament de Barcelona a l’Estatut valencià” i no “reafirmar les nostres senyes d’identitat”. No obstant això, els deu minuts que va durar la seua intervenció es van convertir en un discurs anticatalanista i secessionista propi de la dreta blavera valenciana.
“No tolerarem que s’utilitze un nom que no és propi ni oficial, ni que s’incloga la nostra llengua en una suposada unitat lingüística o se’ns incloga en un fantasmagòric país, un projecte inconstitucional que no existeix i que el poble no vol”, va dir Maluenda. El diputat va prosseguir la proclama assegurant: “Ningú integrarà la Comunitat en una utopia de projecte imperialista, amb un nom que no vull recordar”.
Excitat, Maluenda va recordar a tots els organismes i governs locals i autonòmics als quals es remetrà la proposició aprovada que les “úniques senyes d’identitat amb valor normatiu” són les que recull l’Estatut. “Som la Comunitat Valenciana, la nostra llengua i cultura és el valencià, i també el castellà perquè som a Espanya, i la nostra bandera és la Reial Senyera, amb quatre barres grogues sobre fons vermell coronades per banda blava”, va sentenciar el viceportaveu popular abrigallat pels aplaudiments dels seus companys. Maluenda va evidenciar que el preàmbul de l’Estatut no té valor: per a ell la referència explícita al País Valencià que hi ha és “un bufit, un gra de sorra”.
El discurs anticatalanista de Maluenda va arribar al zenit quan va comparar els Països Catalans amb l’Alemanya nazi. Va dir que el País Valencià és una denominació que l’oposició fa servir “per englobar els valencians en el projecte inconstitucional dels Països Catalans” i va assenyalar que el pensament del “tripartit” –en referència al PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida- és: “Si som país i parlem català com ells diuen [els catalans], podrem formar-ne part [de Catalunya]”. Una estratègia que Maluenda va comparar amb les raons d’Adolf Hitler per envair Àustria: “Com deia Hitler: “Si a Àustria parlen alemany...”, va sentenciar el número dos del PP.
.....
La iniciativa sorgida del sector regionalista del grup del PP, no va comptar amb el suport explícit ni visible del govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, no va ser a l’hemicicle durant el debat de la proposta i tampoc cap dels seus consellers. Tan sols va ser-hi el vicepresident, José Císcar, a qui es va veure distret en el seu escó i sense prestar gaire atenció a Maluenda, líder del sector secessionista i blavero del grup parlamentari.”

Fragment de l’article “El govern espanyol enalteix l’homenatge a la División Azul”, de Roger Mateos, diari ARA, 23-5-2013:
 “El Govern de Mariano Rajoy no pensa passar comptes amb la seva delegada a Catalunya, María de los Llanos de Luna, pel lliurament d’un diploma honorífic a l’Hermandad de Combatientes de la División Azul. L’onada de crítiques de totes les forces polítiques al Parlament –llevat de PP i C’s- no ha estovat la posició de l’executiu central. Ben al contrari, els senyals que havien arribat de Madrid deixaven entreveure que de Luna no seria destituïda, com demanava l’oposició, per haver homenatjat els veterans filo nazis.
Ahir, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va anar fins i tot més enllà i va enaltir l’esperit de “reconciliación histórica” que a parer seu va presidir l’acte celebrat l’11 de maig a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. Ho va dir al Congrés, en resposta a una interpel·lació del diputat de CiU Jordi Xuclà, que va denunciar la “pèssima imatge” que projecta Espanya amb un gest així. Xuclà va preguntar-se retòricament si, avui en dia, un governant demòcrata a Alemanya, França o el Regne Unit es prestaria a lliurar un guardó a algú vestit amb uniforme de l’exèrcit de Hitler. “Vivim una insuportable banalització del nazisme i l’Holocaust”, va reblar el diputat nacionalista, que va insistir a exigir la destitució de la delegada del govern central a Catalunya per haver participat en un acte d’”enaltiment del nazisme”.
En la rèplica, Fernández Díaz va argumentar que totes les associacions que hi van prendre part estan “legalment i degudament inscrites” i s’emmarquen en un “context històric en absolut ideològic”...”

Notícia: “El PP i UPyD eviten condemnar el franquisme al congrés”, diari ARA, 22-5-2013:
"El PP va rebutjar ahir al Congrés tramitar una proposta del grup d’Iu i ICV per declarar el 18 de juliol , data de l’inici de la sublevació del general Franco el 1936, com a dia oficial de condemna del franquisme. L’oposició va votar a favor de la iniciativa, llevat d’UPyD, que s’hi va abstenir."

Fragment de l’article “Què és la veritat?”, d’Iu Forn, diari ARA, 22-5-2013:
"UPyD definitivament es despulla ideològicament. Sí, el partit renovador, el partit liderat per una persona que clama per la regeneració i contra els polítics professionals i que és una professional de la política des de fa 34 anys, ahir va abstenir-se en una votació al Congrés de Diputats per condemnar el franquisme. L’excusa és SEN-SA-CI-O-NAL: NO ACCEPTEN UNA CONDEMNA DECLARATIVA “QUE OBRI DEBATS HISTÒRICS I CICATRIUS”. Ah, per cert, el PP va votar no, amb la qual cosa Espanya és un país governat per un partit que dóna suport al franquisme i té representants institucionals que fan homenatges als nazis."

Article “Perquè ens cal un bon diari”, (només manca el darrer paràgraf, que no fa al cas), de Sebastià Alzamora, diari ARA, 23-5-2013:
“La directora de programació del Museu Jueu de Berlín, Cilly Kugelmann, manifestava la seva incomprensió pel fet que a Espanya, en segons quins cercles polítics i periodístics, sigui freqüent la comparació entre el nacionalisme català i el nazisme. Incomprensió, de fet, és una paraula massa tova: el que va dir la senyora Kugelmann és que aquesta mena de comparança li semblava “estúpida”, i també “una provocació molt simple i infantil”.
La directora Kugelmann també es formulava una pregunta. A saber: com és que a Espanya “s’utilitza el terme nazi, quan el nazisme no va ser un problema allà, em comptes de dir franquista, que seria l’acusació més pròpia”. Torna a tenir raó la senyora Kugelmann, però aquest fenomen té una explicació.
L’explicació té a veure amb el fet que el PP. Que és el partit de govern d’Espanya, s’ha negat sempre a condemnar el franquisme. Tret d’una declaració parlamentària amb la resta de grups del Congrés l’any 2002. Totalment protocol·lària i desmenjada, sobre l’aixecament militar del 1936, el principal partit d’Espanya sempre ha tirat pilotes fora quan es tracta de posar al seu lloc el dictador Franco i el seu règim. De fet, despús d’ahir mateix, el PP es va negar a la proposta d’Esquerra Plural de declarar el 18 de juliol dia de condemna del franquisme, amb el sempitern argument de no remenar ferides ni fantasmes. No tan sols això, sinó que, a Espanya, la Falange i el submón de la ultradreta es troben perfectament legalitzats. No tan sols això, sinó que l’infame Valle de los Caídos està com Franco el va deixar, i funciona com una mena d’atracció turística macabra. No tan sols això, sinó que alguns destacats dirigents de la política espanyola, tant del PP com del PSOE (Bono o Mayor Oreja), han dit amb la boca ben plena que, en temps del sàtrapa, no es vivia tan  malament. No tan sols això, sinó que existeix una Fundación Francisco Franco convenientment alimentada amb diners públics, i també un pseudosindicat anomenat Manos Limpias, que es va carregar un jutge estrella per haver tingut la pretensió d’obrir un procés contra els crims del franquisme.
En resum, que, a  Espanya, franquista no és cap insult perquè hi ha qui encara se’n considera, de franquista, i es queda tan ample. Per això, a l’hora de dir barbaritats, cal recórrer al referent del nazisme, que a Alemanya fa molts d’anys que es troba degudament condemnat per totes les forces democràtiques... “







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada