Acabat un míting i desfilant la multitud d’autobusos que entrebancaren la circulació de València durant tota la vesprada, vaig observar que alguns d’ells anaven ocupats per poques persones. Si cada autobús costa de 300 a 500 €, la despesa electoral, només per açò i amb tan pocs ocupants, resultava considerable. Ara entenc la necessitat de buscar ajudes fins en l’infern...
Comentant açò, un amic m’informà que havia observat junt a la porta un cert nombre d’assistents que duien bosses de plàstic en les quals es podia veure l’anagrama LLIG, un enginyós joc de paraules que relaciona l’acte de llegir amb les inicials de la Llibreria de la Generalitat Valenciana...
- Els assistents al míting duien llibres? Espere que no fos per si s’avorrien en els discursos, ans bé serien per a llegir durant el trajecte d’anada i tornada des del seu poble.
Vaig respondre al meu amic.
Ell m’ho aclarí tot: En aquelles bosses duien el berenar que els havien preparat! Com en els millors temps.
El dia 22, només entrar al col·legi electoral em va preguntar una dona que semblava una mica perduda:
- Oiga, el socialista ese...
I clar, jo vaig pensar si el “socialista ese” seria Alarte...
- No, no, jo no quiero a Zapatero, a Zapatero no lo quiero.
Jo comencí explicar-li que Zapatero ni es presentava ni res, però davant la seua actitud, vaig decidir desentendre’m.
Immediatament després, una altra dona de les mateixes característiques, indecisa sobre a quina mesa electoral havia de dirigir-se em preguntà:
- Para votar al PP?
També em vaig desentendre. Votí, i vaig eixir cames ajudeu-me!
Malgrat tot, els resultats serien una sorpresa carregada d’esperances i de futur.
Jo també vaig veure les bosses. A més em sembla que al Facebook n'hi ha fotos.
ResponEliminaD.
I aquestes coses es veuen fàcilmet. Sembla que a partir d'ara coneixerem més "detallets".
ResponElimina