Y a ti te encontré en… la plaza del Sol.
Aquesta paròdia d’una cançó española sintetitza, poc més o menys, això que digué doña Espe, una senyora molt llesta. Com ella és veïna del kilòmetre zero, li molestava la presència de la joventut inquieta, que sojornava als peus del seu balcó en reivindicació pública d’una democràcia real i efectiva, i no de les magarrufes a què ens té acostumats un elevat nombre de membres de la classe política, de la qual ella n’és un de ben rellevant.
Com és tan llesta, pensava que ens engoliriem les seues estupideses com si foren píndoles medicinals, i es quedà tan tranquil·la després de dir que en temps de Franco la democràcia era qualificada d’orgànica i en temps dels comunistes diabòlics se li aplicava allò de popular (casualment...), però que la democràcia no necessita adjectius. Això ho dirà ella, tan acostumada a mentir. Jo estic convençut que la democràcia, com qualsevol altra circumstància humana, admet diferents qualificatius, segons com s’entenga i es practique.
Altres reaccions que també admeten qualificatius són la dèria higiènica i peremptòria del Conseller senyor Felip Puig per desinfectar la plaça de Catalunya. Aquest senyor també té idees ben brillants. Ara vol col·locar càmeres en els cascos dels mossos d’esquadra, per tal de poder demostrar les malifetes que perpetren els ciutadans quan estan rebent les seues bastonades!
I ja no diguem de les idees del senyor Rouco Varela, que diu més o menys que els que protesten ho fan perquè tenen problemes amb l'ànima. Açò palesa el seu afany per dominar, no ja els cossos amb el control i regulació estricta de l’activitat sexual, sinó també les ànimes desencaminades i desorientades, i és que com el seu càrrec, en el fons, és el de pastor d’ànimes, ens vol tractar com si nosaltres fórem borregos.
Aquesta basca sí que pot admetre molts qualificatius, però són tan grossos que més val estalviar-los i passar a altres assumptes de més importància.
A mi el que m'escama és que Rouco ara s'ha fet defensor de Zapatero. Fins i tot ha recolzt la llei d'eutanàsia.
ResponEliminaD.
Si, però jo crec que és per dues raons:La primera, que pensa que li queda poc de temps i per tant... La segona, que va a celebrar un acte multitudinari amb famílies, papes i cacaus, i ja li ha passat al govern el caixonet de les almoines.
ResponEliminaEl moviment del 15M te coses positives, com el fet de no voler protagonismes ni lideratges. Però si és un moviment reformista i no n'hi ha interlocutors, com es gestiona tot això?
ResponEliminaJa vorem com acaba .... però està clar que la novetat es que al utilitzar les xarxes socials no els cal una organització clàsica.
Sense intentar fer una anàlisi, perquè no tinc elements, a mi em recorda un poc el maig francés, els hippys, o alguns moviments anarquistes, carregats de bona voluntat i d'una certa innocència molt sana.
ResponEliminaPotser desapareguen a la llarga, però també poden aconseguir mentres tant alguns dels seus objectius, sempre i quan no qüestionen, fins a fer-les trontollar, les rutines de la democràcia sense adjectius que tant li agrada a "doña Espe". Benvinguts siguen els seus assoliments!