He llegit aquest article al blog "Punto de fisión", que escriu David Torres a Público.es, i l'he trobat molt divertit. No posaria la mà al foc per a demostrar l'existència real del controvertit psicòleg Frederick K. Morton que el protagonitza, però això no li lleva la gràcia...
El controvertit
psicòleg nord-americà Frederick K. Morton ha cancel·lat el seu seminari per a
guarir el catolicisme que anava a tenir lloc aquest cap de setmana en un
cèntric hotel de Sevilla. Les amenaces i pressions de diverses confraries de
portants, associacions de teòlegs i fabricants de crucifixos, així com un
escrit signat per altes autoritats eclesiàstiques han fet reflexionar a Morton
sobre la conveniència de dictar la seua conferència “Déu, eixa vella enganyifa”.
Morton, que
porta trenta-dos anys impartint els seus ensenyaments per tot el món, afirma
que ell mateix va ser catòlic fins als dinou anys, quan es va descobrir de
genolls en una església, resant a una imatge de la Verge per a aprovar un
examen d'estadística en la facultat: “Vaig pensar que no era una actitud molt
racional demanar-li a un tros de pal pintat que em tirara una mà en la meua
carrera. Tampoc era just, ja que, en lloc d'estudiar, jo m'havia passat la
setmana sencera bevent cervesa, jugant a les cartes i perseguint xiques en els
bars”.
Arran
d'aquestes reflexions, Morton va suspendre tres assignatures però va escriure
un article en la revista The Atheist Observer: “Els sants sordmuts. És una
primera aproximació a la seua teràpia, al qual després van seguir: “No cal que
crides, que ací dalt no hi ha ningú” i “Només és un tros de fusta, beneït”, en
el qual, entre altres coses, explicava les seues tremendes experiències en un
col·legi catòlic de Boston: “Ens ensenyaven estupideses tals com que hi ha un
senyor barbut assegut en els núvols que mira tot el que fas, un senyor que et
vol amb amor infinit però que t’enviarà a l'infern per tota l'eternitat com et
passes un pèl”.
En la seua
autobiografia, “Si Déu existeix, quin lampista!”, Morton relata una infància de
maltractaments i abusos físics i psíquics per part dels sacerdots: “Ens
explicaven que si ens tocàvem les nostres parts íntimes, aniríem a parar a un
riu de lava bullint on la nostra carn i els nostres ossos es cremarien a càmera
lenta pels segles dels segles. Jo vaig començar a sospitar el dia en què,
mentre m'ho explicava, el pare Everett va començar a palpar-me l'entrecuix.
Fill, açò és diferent, deia ell. Açò és amor diví. Tu només gaudeix”.
Morton (sobre
el qual pesa una fatwa pel seu llibre “L’islam també es guareix”, i que té
prohibida l'entrada en diversos països asiàtics després de la publicació de “Budisme
per a ximples”) s'ha guanyat una merescuda reputació de polemista. Encara que,
segons ell, hi ha proves científiques i filosòfiques de sobres per a desmuntar
la fal·làcia religiosa, Morton prefereix un argument més original, la idea que
la religió va contra la naturalesa: “Si et fixes atentament no veuràs esglésies
en la jungla. Tampoc sinagogues en el desert, ni temples en el pol. Els
ximpanzés, les clòtxines i els óssos bruns no adoren a éssers sobrenaturals. El
que sí veuràs en la naturalesa és un ampli i variat comportament homosexual
entre moltes espècies. Per exemple, hi ha lleons mascles que copulen entre
ells, encara que mai no s'ha vist cap que viole cadells de lleó fins i tot
encara que li fiques alçacoll”.