dimarts, 25 de desembre del 2012

RICKY ROUCO

 A la nòmina dels addictes al ranci i pudent nacional catolicismo dels que con Franco vivian mejor, i con Rajoy siguen viviendo bien, cal afegir un il·lustre i pintoresc personatge: ROUCO VARELA, que acaba de pontificar que Déu exigeix, per damunt de les lleis i dels homes, que els pares exercesquen l'inalienable dret de triar en quina llengua han de ser educats els seus fills, sobretot si és en un col·legi confessional catòlic subvencionat per l'estat, per tal que l'església puga fer caixa.

Aquest senyor, que cobra de l'estat, és a dir, i entre altres, de tu i de mi, ens insulta i ofén la nostra sensibilitat en obligar-nos a complir les normes que ell diu que dicta el seu déu (un entre tants)

Perquè no té la decència de tornar els diners dels súbdits (abans ciutadans) que no pensen com ell i que som molts més dels que ells volen i diuen?

Perquè es pronuncia sobre qüestions civils, alienes a la seua suposada (i evidentment falsa) dedicació religiosa?

Perquè veu la palla en l'ull aliè i no la biga en el propi? perquè l'importa més la llengua vehicular de l'educació que la falta de caritat amb un immigrant sense documentació?

No content amb la llei d'adoctrinament i deseducació que li han preparat d'acord amb les seues dèries i manies, encara envaeix una volta més el camp d'allò civil, perquè no concep una altra cosa que la gen uniformada, vol fer-nos desfilar a tots, como un solo hombre, pel  camí que ens duga por el imperio hacia Dios, fins i tot en contra de la nostra voluntat.

En la seua orgullosa obcecació és l'únic possessor de la veritat, i carregat de bones intencions (això ens fa creure) malda per dur-nos al seu cel, que per a molts de nosaltres és un infern, l'infern d'un poder que vol ser immens i sobrehumà, que vol dirigir i administrar les vides alienes (butxaques incloses) i decidir què hem de fer a cada moment de la nostra existència. Ell es creu en el dret de premiar o condemnar les accions humanes segons el seu irracional decàleg.

Però és tan selectiu, que les seues intencions i els seus actes puden de lluny i es descobreixen fàcilment. S'ha pronunciat sobre allò que teòricament no hauria d'importar-li, però no ho ha fet per a condemnar les intencions del Ministre de Justícia (o d'allò que siga) que farà culpable i condemnarà per llei (ara humana, que no divina) tot aquell que exercesca qualsevol acte caritatiu a favor d'un immigrant sense papers. 

Raó tenia Crist quan va dir que ell no era d'aquest món, del món que forma part Ricky Rouco, un lluitador que boxeja durament, insistentment, en contra  dels drets civils i de la felicitat de molts humans.


dimecres, 5 de desembre del 2012

LA RESURRECCIÓ DE FRANCO!

Wert té vocació imperialista i genocida, el seu objectiu és entrar en el túnel de temps i tornar al nacional-catolicismo de fa setanta anys. Heus ací la seua divisa:

Por el Imperio hacia Dios en la
 España Una, Grande y Libre.





Españoles, Franco
 ha resucitado!



I fent l'acompanyament, els bisbes i la nova Leni del nou Adolf, Rosa Díez:




Ells ens insulten amb les seues mentides. Caldrà que nosaltres els insultem amb la nostra veritat.

dissabte, 1 de desembre del 2012

NOU BEST-SELLER D'HUMOR (NEGRE)

No deixeu de llegir aquest best-seller tan interessant i divertit. Per al vostre goig, du un palet (I). Llegiu aquest, i conserveu memòria que n'hi haurà més.


Ací teniu un parell de perles que llueixen amb llum pròpia:


"Muchas veces me han preguntado cómo sé que soy especial. Es difícil de decir; digamos que siempre lo he sabido. Ya desde el colegio sabía que ninguno de los que me rodeaban estaba a mi altura. Como delegado de mi clase, en 3ºB, tomé la decisión de ocupar 3ºD y librar a aquellos pobres chicos del pésimo delegado que habían elegido. No fue una decisión sencilla; tuve que mandar a varios muchachos a combatir al patio, pero, al final, obtuvimos la victoria. Ese día comprendí que estaba destinado a algo más grande que jo mismo"

És a dir, que en principi es conformava amb poc...


“La primera vez que supe que no era un ser humano corriente, lo recuerdo bien, fue cuando ETA voló mi coche conmigo dentro. Salí de allí, envuelto en llamas, y pensé: ¿cómo es posible que haya sobrevivido? Nadie se lo explicaba. Los médicos no encontraban una respuesta, tampoco mi personal de seguridad. A todo el mundo le pareció… milagroso. Esa noche soñé con Dios. Era una luz, no tenía rostro, pero sí voz. Me iluminó con su haz y me dijo: “Jose Mari, si te he salvado es porque te necesito vivo para que lideres a la humanidad”. Me dijo un par de cosas más, pero son personales. Aquella experiencia me cambió, por supuesto. Desde entonces soy mucho más humilde.”


No cal que ho diga, que ja es nota, ja!