dimarts, 25 de setembre del 2012

QUÈ ÉS AÇÒ, L'ACTUALITAT, O LA FI DEL MÓN?





Aznar assegura que "ningú va a trencar Espanya" mentre Bono diu que prefereix morir abans que veure el país trencat.








El PP compara la marxa del 25-S 
amb el 23-F.






Davant l’imparable desmembrament d’Espanya, l’Associació de Militars Espanyols (AME) exigeixen al Govern de l’estat que ature la secessió abans l’exèrcit no haja d’actuar.



dilluns, 24 de setembre del 2012

SOTA, CAVALL, I REI


Amb sorpresa i estupor vaig conèixer el contingut d’un escrit que Su Majestad ha penjat en Internet, fent-se el modern i cagant-la ben cagada, tot al mateix temps. Què pot dir ell, descendent directe del Borbón cruel i venjatiu que decretà la Nueva planta? Només fer ús, en llenguatge més modern, d’allò de: una, grande y libre que ja deia l’avi que l’espentà per a pujar al tron.


El firmant del text, tan divertit i revelador, diu que va ser redactat de pròpia mà, però jo no m’ho crec, què voleu que us diga. Tan sols fent un breu anàlisi del contingut es pot arribar fàcilment a conèixer la mano que mece la cuna:

Allò de actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez l’han posat per a despistar, amb una fina al·lusió al Bribón i altres antigues activitats esportives del suposat signant.

Més reveladors són aquests fragments:

escudriñar en las esencias ... / ... debatir si son galgos o podencos, perquè aquestes xorrades decimonòniques, per no dir cervantines, fan la mateixa pudor de naftalina que l’estil dels discursos del Registrador de Santa Pola, pluriempleat per poder sortejar la crisi.

Els dos a una argumenten que no és moment de dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. Per a ells no és ni serà moment, ni ara ni mai!

Recorden les per a ells encara recents grandezas imperiales, i els agrada sentir aquell bellugueig sota la bota, per això demanen el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, general, coronel, comandant, i, si cal, de tota la tropa!

Acabaré la mostra amb la seua demanda de renuncia a la verdad en exclusiva. Cal que renunciem a la veritat, perquè ells ja tenen la seua en exclusiva, i punt.

Segons vaja passant el temps anirem sentint el cant dels corifeus, a veure qui la diu més grossa, des d’aquells de antes roja que rota, fins els que prefereixen la mort, antes que una España rota, etc. etc.

És a dir, sota cavall, rei, i tots els trumfos de la baralla sencera, per a ells!


dimarts, 4 de setembre del 2012

ULL AMB LA TOS!



Segons he llegit a la premsa, com hem passat d'un estiu pràcticament tropical (el més calorós en 40 anys) a temperatures més baixes i fresques, moltes persones van a urgències perquè pateixen refredats, una molèstia típica d’aquest canvi d’estació. 

A la molèstia habitual que pateix aquesta gent caldrà afegir que si volen millorar i acabar amb la tos, hauran de pagar-se l’antitusiu, o recórrer a antigues receptes casolanes, com el conyac, calentet, la llima, la mel, o aquells bafs de fulles d'eucaliptus en aigua bullint que es feien, tapant-se el cap amb una tovallola, quan jo era un infant i vivíem en la misèria franquista. Al cap i a la fi, tot són remeis naturals i, com es diu ara, prou ecològics. 

Els més afectats per la crisi potser opten per deixar-lo córrer, esperant els efectes beneficiosos del temps. Però ací ve el vostre problema, envoltats per tanta tos infectadora, el vulgar refredat no pot tornar-se una pandèmia d'efectes devastadors? Igual pot afectar la situació econòmica ja tan esquifida que patim. Segur que molts funcionaris sense paga extraordinària o empleats en reducció de sou, mancats d'estímuls laborals, optaran per la baixa, de malaltia i de productivitat. Potser siga millor en evitació dels contagis generalitzats. 


Si voleu protegir-vos-en, us recomane rebequetes i bufandetes, perquè si pilleu el refredat i no sou rics haureu d’aguantar la tos. 

I si teniu certa edat, ull amb els exercicis excessius, que també haureu de pagar-vos els antiinflamatoris. 

I molt d'ull amb allò que mengeu, perquè si vos entra una cagalera i no voleu passar per la farmàcia, haureu de fer ús d’un tapó. 

Ja no vull continuar amb la sèrie d'afeccions no mortals per a les quals haureu de rascar-vos la butxaca o buscar-vos solucions casolanes, com en els més negres temps del franquisme. I és que, en la meua opinió, i recordant Espriu i Raimon, hem entrat en la roda del temps. 

Ja sabeu, ull amb la tos, etc. etc. i per damunt de tot, ull amb el Rajoy, la Soraya, el Guindos, el Montoro, la Gran Orella, i tutti quanti.!