dimecres, 21 de novembre del 2018

DÉU I LO MÓN, de BENET ALTET I RUATE


El poeta Benet Altet i Ruate (València, 1827 – 1893) participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d’exaltació de temes i figures de tradició local, com, entre altres obres, en els poemes Al Micalet de València, A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d’Aragó, o un extens poema èpic en deu cants, dedicat a Sant Vicent.

També és de gran extensió i de caire religiós el que du per títol Déu i lo món, però aquest té la particularitat de estar escrit utilitzant només monosíl·labs, com comprovareu més avall, on teniu algunes estrofes. Per tal de facilitar la lectura he fet certes correccions ortogràfiques, però he mantingut quasi totes les formes ara en desús que, de corregir-les, no donarien la mida del vers.

                                                           DÉU I LO MÓN
9)
Dam la Fé que en un punt a Sant Páu feu
Gran de xic, bo de mal i de flac fort;
Bé tan alt i tan gran que no té preu,
Llum que en mig de la mar nos trau a port,
Do que du els ulls de l'hom cap a son Deu
En tant que en lo món viu i fins la mort....
I ple tot lo sprit meu del teu Sant foc
Vaig a dir quant val Deu i el món quant poch.

57)
Qui té poc seny diu molt i.... no diu res;
Tot qui l'ou d'ell se riu, fins el més ruc;
Mes qui sap, quan un punt un poc fosc és,
Diu molt greu: "-No veig clar; tan sols dir puc
Que és lo mon un breu pas, un buf no més;
Que a l'hom més tes, mes fort, li pot un cuc;
Que la pols de los xics i de los grans
Cap, de cert, en lo buit de mes dos mans" –

121)
¿Que res cuant fas m'ix dret? es que m'ix tort:
¿Que tinc molt temps, molts anys? es que sóc vell:
¿Que sóc molt ruin, molt fluix? no puc ser fort:
¿Que sóc més lleig que un llop? no dec ser bell:
¿Que per sort visc jo huí? puix no me he mort:
¿Que soc prim, flac, sens carn? tinc os i pell:
¿Que no tinc juí, i soc ric? puix visc molt tou:
¿Que no més tinc tres cuens? puix tinc un sou.

385)
Tal és de tots els nats lo trist cert fi:
¡Bell i lleig, gran y xic, set pams de lloc!
¿Y qué se trau del mon? L'hom que té juí
Diu que no res.—¿No res? ¡puix es ben poc!
¡Qui sap, si es pon el sol pa’l que naix hui!
Per punts se'n van els vius; res a fe sóc:
I com ja mai diu res el que se mor
No sé lo que es la mort i li tinc por....

641)
¿Qui, puix, en los alts cels no pren son lloc?
Si és sols el món on visc al cel breu pas
¿Com perc temps que tant val i llest no em moc
I tot lo que vol Deu al punt no faig?
Si tan gran llum me da ¿com veig tan poc?
¿Per què de la trist nit del mon cas faig
I no faig lo que tants de sants han fet
I sent tan bo com ells al ce vaig dret?