MARIA IBARS: UN BON AMIC: EL MONTGÓ

El Montgó és bon amic

l’amic cordial

del naixcut vora d’ell

que ama el tossal

 

Rient s’espavila

a les primeres llums de l’albada

i ens mira seré

amb cara fresca per la rosada.

La llum l’esvaïx, li xucla els ulls

migdiada feta.

 

Com a tothom la calma l’obliga

a fer becadeta.

A hores del capvespre

en l’orgia dels focs del ponent,

la ciutat, per ell acaronada,

riu galantment.

 

El Montgó és bon amic,

l’amic lleial

de qui al cor porta amor

al seu tossal

                                                                                                                        Poemes de Penyamar

                                                                    

VICENT ANDRÉS ESTELLES: NO ME'N RECORDE A QUI

 

Condecorat per coltells ardentíssims,

un cos d’amor emergeix lentament

car l’esperit grilla, com una ceba,

i no és vençut, encara que el cos caiga.

Dessota el fem conclou obrint-se pas,

alçant-se a moltes primaveres més,

car la raó de tota primavera

està esperant l’abril dessota el fem.

Tan vegetals un sentiment ens torna

que en nostre cos broten milers d’arrels

i no hi ha res on no arribem llavors,

i conectem el cor amb tot el que és

i l’univers comunica amb nosaltres

directament, sense intermediaris.

Tan vegetal em féu l’amor per vos;

tan llargament em vàreu fecundar

amb els desdenys que em féreu aleshores,

donant fortor a la terra i la planta

(a l’esperit, volia dir, i al cos),

que m’haveu tret les arrels de la terra,

com succeeix als amants i les canyes,

i en l’aire sóc, i en l’aire us ame encara,

i us he d’amar des de la meua pols;

car ja us he dit que l’amor veritable

mort no coneix i grilla, com la ceba,

dessota el fem o damunt d’una llosa.

       Recomane Tenebres Obra completa 1, La nit (1953-1956)  pg. 60, Edicions 3i4, 1972