divendres, 26 d’abril del 2024

MARIA IBARS: UN BON AMIC: EL MONTGÓ



El Montgó és bon amic
l’amic cordial
del naixcut vora d’ell
que ama el tossal
 
Rient s’espavila
a les primeres llums de l’albada
i ens mira seré
amb cara fresca per la rosada.
La llum l’esvaïx, li xucla els ulls
migdiada feta.
 
Com a tothom la calma l’obliga
a fer becadeta.
A hores del capvespre
en l’orgia dels focs del ponent,
la ciutat, per ell acaronada,
riu galantment.
 
El Montgó és bon amic,
l’amic lleial
de qui al cor porta amor
al seu tossal

                                                                                                                        Poemes de Penyamar

                                                                    

VICENT ANDRÉS ESTELLES: NO ME'N RECORDE A QUI

 

Condecorat per coltells ardentíssims,
un cos d’amor emergeix lentament
car l’esperit grilla, com una ceba,
i no és vençut, encara que el cos caiga.
Dessota el fem conclou obrint-se pas,
alçant-se a moltes primaveres més,
car la raó de tota primavera
està esperant l’abril dessota el fem.
Tan vegetals un sentiment ens torna
que en nostre cos broten milers d’arrels
i no hi ha res on no arribem llavors,
i conectem el cor amb tot el que és
i l’univers comunica amb nosaltres
directament, sense intermediaris.
Tan vegetal em féu l’amor per vos;
tan llargament em vàreu fecundar
amb els desdenys que em féreu aleshores,
donant fortor a la terra i la planta
(a l’esperit, volia dir, i al cos),
que m’haveu tret les arrels de la terra,
com succeeix als amants i les canyes,
i en l’aire sóc, i en l’aire us ame encara,
i us he d’amar des de la meua pols;
car ja us he dit que l’amor veritable
mort no coneix i grilla, com la ceba,
dessota el fem o damunt d’una llosa.

       Recomane Tenebres Obra completa 1, La nit (1953-1956)  pg. 60, Edicions 3i4, 1972