VIII
com el forcat i la rella traçaven
inicialment els límits de roma,
he vist que feien amb una sintaxi
agrícola els homes que intentaven
despertar, amb un solc circular, el
seu poble.
treien uns mots pedregosos i bruts
de la terra i amb ells construïen
el càntic
molt els recorde i admire, car gràcies
a ells cante el vent en la vela, la
flor impensada, aquest plat de Manises,
la insolència d’uns pits,
un genoll obstinat,
la vida.
Les pedres de l’àmfora, Obra completa 2, Horacianes, VIII, pg. 47, Editorial 3i4, 1974
