Estic entendrit: he constatat com cuida, acarona i protegeix el gran PAPÀ PP els seus afillats: mentre no es demostre el contrari, tots són bons, decents, honorables i dignes, i com a tals cal tractar-los, per això el sr. Rus, amb el seu esperit de família ha declarat que “no li dirà a un company innocent: ja t’apanyaràs”. Ell es preocupa molt en sentir parlar de corrupció, però té molt clar que "un imputat no és un condemnat, i mentre ell siga al partit, un imputat és un company més i un lladre és un lladre, al qual cal fer fora".
Trobe molt lògic que pense així, perquè si PAPÀ PP fes fora la camarilla dels només sospitosos, encara no declarats fermament com a lladres, igual la colla restant cabria en un taxi?
Poc més o manco diu el diputat sr. Ballester: PAPÀ PP “hauria de donar acolliment i afecte als imputats, que s’ho estan passant malament, perquè a la fiscalia se li’n va la mà de vegades”.
També té lògica. Com ell diu, no tots els casos són iguals, no és el mateix "algú que no tenia ni caseta d’estiu i després té cavalls i col·lecciona art", que un altre que "té una casa normaleta, sense cavalls ni un Jaguar a la porta, i a més amb fills a l’atur..." Serà que per a PAPÀ PP, els afillats poden disposar dels diners públics com vulguen, sempre que no siguen per al lucre personal directe?
Aquest sr. Ballester és molt sensible i fa un ús correcte, suggeridor i adequat del llenguatge, les seues frases són perles fines, ací teniu un parell d’exemples “A Camps el van fer corrupte com a Wojtyla el van fer Papa”, i “La història farà justícia a l‘ex president Camps”.
I tant que li farà justícia!