Alfons V d'Aragó, IV de Catalunya, III de València i I de Nàpols, dit el Magnànim, el 25 d’octubre de 1435 nomenà Melcior Miralles capellà seu a Nàpols, i ho va ser fins el 1466, quan passà a València per a exercir el càrrec de sotssagristà de la seu de València, que ostentà fins a la seua mort el 1502.
Aquest Melcior Miralles ha estat identificat, amb prou fonament, com l’autor del conegut com a Dietari del Capellà d'Alfons el Magnánim, que és un dels més antics i més importants dietaris privats escrits en català.
Abasta, en intervals variables, un període entre aproximadament el 1455 (en què hauria començat l’elaboració, si bé hi inclou fets molt anteriors a aquella data) i el 1478.
En aquest dietari figura la notícia de la mort de Margarida Borràs, nascuda Miquel, que diu així:.
“Com penjaren a Margalida, que era home.
En l’any de MCCCCLX, dilluns, a XXVIII de joliol, en lo mercat de València penjaren a Margalida, la que era home, e dien-li Miquel Borràs, fill de un notari de Mallorca, lo qual anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la qual cosa fon sabuda, e fon presa e turmentada, e per causa de la dita Margalida o Miquel, foren presos alguns e turmentats; emperò la dita Margalida fonc penjada, e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava totes ses vergonyes.”
Notícia oferida en honor dels qui en nom de la llibertat d’expressió fan propaganda de l’odi, la discriminació i la intolerància; dels que volen una societat uniformitzada, autoritària i dominada; dels que s’esforcen en condemnar a la desgràcia i la infelicitat moltes persones; dels que volen imposar els seus dissenys de comportament humà com si foren lleis divines. Aquesta minoria dictatorial, si poguera, en els nostres dies també es dedicaria a l’extermini sistemàtic, com ho feien en els llunyans temps del segle XV.