A "TORO PASAO"

Açò ve a compte de les meues cabòries al voltant de la moda dels aplaudiments generalitzats en segons quins llocs i moments, acostant indiscriminadament i perillosa qualsevol ocasió al teatre o els toros. I clar, he arribat a pensar que en algun d’aquests “homenatges” espontanis a tort i a dret, algun homenatjat corre perill d’acabar com en els toros: ovación y vuelta al ruedo, cosa que pot arribar a ser excessivament informal.

Com cada vegada som més espontanis, més informals, no ens importen les formes i acabem per no saber adaptar-nos als moments i els llocs. No és que les formes siguen eternes i inviolables, però d’això a passejar en calçotets per la ciutat hi ha molts matisos, i alguna ciutat -que no nomenaré- ja s’ha plantejat propinar multes a tot aquell que no faça el carrer com Déu mana.

Però m’agrada tornar al símil taurino precisament ara, en aquesta època de controvèrsia sobre si la fiesta és o no tal, si és nacional, racional o internacional, si cal considerar-la patrimoni de la humanitat o de la animalitat. Uns moments en què fins i tot els fills de la madre patria, com el Perú, es plantegen prescindir de tan alt i honorable signe d’identitat racial.

Totes aquestes giragonses venen a compte d’unes meues reflexions anteriors, motivades per la mort de famosos personatges i alguna circumstància relacionada amb aquests fets. Passats alguns dies més, he observat que els mitjans periodístics han descobert que és més correcte dir-li Ben Laden al terrorista més famós dels darrers temps, aquell a qui abans tothom anomenava Bin Laden. I ho han fet ara, després de mort, quan ja quasi ni caldrà anomenar-lo.

Modestament, jo vaig saber des de primera hora això que acaben de descobrir ara els periodistes, i tampoc no és que siga una constatació molt brillant, tenint tants exemples en els nostres pobles. En aquest cas han fet les coses a toro pasao, i ho dic aprofitant el temps que resta abans que la fiesta esdevinga obsoleta i no puga fer ús del símil, amb el toro definitivament pasao.