VALÈNCIA, JARDÍ DE FLORS?

Sembla que sí, almenys sempre s’ha dit, i recentment he pogut llegir a la premsa dues coses relacionades amb tan bella metàfora.

Un paradigma d’aquest jardí de flors és l’anomenat oficialment puente de las Flores, una poètica, delicada i fina iniciativa personal de la nostra alcaldessa.

El tal pont fou inaugurat l’any 2002 i periòdicament renova el seu repertori: ara que comença a aproximar-se el Nadal, s’omplirà amb flors de Pasqua; cap a la meitat de gener, ja esquifides, seran substituïdes pel ciclamen, que resistirà fins a les primeres calors; aleshores florirà de murcianes, que com són més resistents, aguantaran fins a una nova proximitat del Nadal.

I així es farà de nou amb les 10.500 plantes i les corresponents jardineres, acomplint un cicle sempre renovat i immutable, como la vida misma, amb crisi i sense crisi, perquè cada canvi de la decoració només costa 90.000,- eurets de no res (encara que convindria afegir altres despeses per hores de treball, reposicions de les plantes trencades, mortes o furtades, i alguns altres incidents, com la desertització del pont que dugueren a terme els civilitzats afeccionats de l’Athletic de Bilbao amb ocasió de la passada copa de no-sé-què).

Segons diu la premsa, les floretes li resulten a la ciutat per uns 494.000,- euros anuals, i sumant el temps transcorregut des de la seua inauguració, les cícliques florides ja sumen uns 4.500.000,- €. Però què és això per a una ciutat com la nostra, que va de evento en evento i ha d’estar ben guapa per als seus visitants, mantenint la seua categoria de punta de llança europea-mundial?

La premsa diu que la despesa del pont és aproximadament igual per metre quadrat que la del jardí romàntic de Monforte, però no patiu, que per aquesta banda podem estalviar-nos uns dinerets quan el jardí acabe de morir-se, asfixiat pels murs de ciment de l’aparcament soterrani, ingeniosament situat allí per l’edil d’Urbanisme, gràcies a no haver obtingut el preceptiu informe de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.

Com la cosa ja està feta, si és que els possibles malfactors són jutjats i condemnats (que vés a saber, perquè estan ben protegits i quasi blindados) però l’aparcament  a ben segur que no desapareixerà, què pot passar amb l’històric jardí, creat per Juan Bautista Romero, Marqués de San Juan, allà per l’any 1849 i declarat monument l’any 1941? De moment ja està cerrado por obras.

Arribat el cas i si al remat acaba morint-se, propose, continuant amb les ingeniositats, que se retiren les estàtues, es guarden en un magatzem i s’aprofite el local per a fer un altre aparcament, que són molt necessaris.

I per a estalviar en el pont de les flors també propose una alternativa: posar-les de plàstic, com als cementeris.

Per acabar aquesta mostra de despropòsits, tan abundants a la nostra ciutat, com ja sabeu que en totes les historietes sempre hi ha els bons i els dolents, els que guanyen i els que perden, us faig la darrera proposta: el joc de descobrir qui són els que protagonitzen en aquestes tristes històries els respectius papers.

València, jardí de flors?; o solar d’aparcaments?

Addenda: Acabat el present text m’assabente que l’alcaldessa, que llig la premsa i tiene cintura (metafòricament) ha decidit prescindir de les flors de Pasqua per a estalviar una miqueta; més hauria estalviat si hagués fet el pont d’una altra manera, que no assegurés una despesa fixa i constant per al municipi, que per a altres representa bonics i interminables ingressos.