BETLEM i BELÉN

Em preocupa que, malgrat les embranzides de la crisi i les penúries sobrevingudes, els valencians siguen tan irreflexius, vulguen més marxa, siga nadalenca o no, i vinga d’on vinga, sense pensar-s’ho massa.

Els mercadets, més o menys medievals o contemporanis, més o menys artesans, generalment tan perfumats amb aromes naturals i ecològics estan de gom a gom; no sé, però sospite, que els seus balanços comercials tindran relació directa amb la paga, si és que tothom l’ha rebuda.

També hi ha molta gent fent llargues cues a la porta de la Catedral, per veure el seu betlem, eixa representació que abans estava carregada d’innocència i imaginació casolana, ara quasi superada pels nous temps, les modes. Els plàstics i benintencionades intencions “artístiques”. No sé si caldrà pagar entrada.

Més gent encara va esperar la presentació estel·lar de Belén Esteban, la princesa del pueblo, una princesa que, pel que he llegit a la premsa, fins i tot volen importar des de la República de Venezuela. És explicable. Com allí no tenen família reial de debò, amb pedigrí, volen una princesa de pega, i així ja tindran un maldecap més.

Seguint la notícia de la premsa, per aconseguir un exemplar del llibre amb l’enginyós títol d’ Ambiciones i reflexiones, (l’han pillat?) escrit per Boris Izaguirre, amb una signatura autògrafa de la seua protagonista, l’aristòcrata de la televisió populista, es concentraren centenars dels seus seguidors, entre els quals figuraven fins i tot membres de tres generacions de la mateixa família. Alguns matinaren i van fer acte de presència a les portes dels grans magatzems on tindria lloc la performance, per no quedar-se in albis. La cua es va formar a partir de les 10 del matí, i la popular princesa tenia anunciada la seua presència a les 6 de la vesprada! Tot un record mai no superat per cap Betlem de debò, ni en les èpoques més fervoroses, ni per cap família reial real i amb tots els ets i uts.

Conforme anaven passant les hores augmentava els nerviosisme dels fans, fins arribar a moments de paroxisme en els quals la princesa popular va ser victorejada als crits d’ Arriba la Esteban! (ho tornen a pillar?)

Mentre llegia aquesta notícia, anava creixent la meua preocupació perquè, pel que es veu, els valencians en general són molt afeccionats a ficar-se en tota classe de betlems, sense caure en el compte que, per molt populars que siguen, sempre acabem perdent els ciutadans, i després no s’hi pot eixir ni entonant el Sálvame (continuen pillant-lo?)

Per a mi, poble i popular, designen coses no tan banals i superficials, més importants, més entranyables, amb més valors que allò que alguns ens volen fer creure i altres s’ho empassen. Així que no vull cap Nadal amb aquesta classe de Betlem o de Belén.

I si vostès poden, i els deixen, passen bones festes!

LA "VALENCIANIA" DEL PP

EL MOTIU REAL DEL TANCAMENT NO SERÀ QUE, SEGONS DIUEN, (YO NO LA VEIG DES QUE CAMPS VA TANCAR TV3) ARA ELS INFORMATIUS INTENTAVEN ACOMPLIR BÉ EL SEU OBJECTIU?

CRIDA D'ESCOLA VALENCIANA

ESCOLA VALENCIANA FA UNA CRIDA SOCIAL PER AFRONTAR LA DIFÍCIL SITUACIÓ ECONÒMICA DE L’ENTITAT

Hui arranca el projecte de Verkami anomenat “Fes Escola Valenciana!”, una proposta de micromecenatge per tal què la gent contribuesca econòmicament a fer viable el funcionament de les activitats que duu a terme l’entitat cívica de normalització i defensa del valencià a l’escola i al carrer. Les contribucions econòmiques es realitzen mitjançant el web www.escolavalenciana.org/verkami . Escola Valenciana té per objectiu reunir 60.000€ en els 40 dies que dura aquest repte de micromecenantge amb 12 paquets de recompenses diferents perquè la gent trie en un ventall de possibilitats que van entre l’aportació de 10€ fins a 3.000€. Aquest és el projecte de Verkami més important que s’ha llançat fins ara al País Valencià i l’entitat fa una crida social per tal de poder aconseguir l’objectiu marcat i mantindré actiu aquest moviment global de defensa del valencià , que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.

L’actual president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, acompanyat pels quatre presidents que l’han precedit – Josep Chaqués, Carme Miquel, Vicent Romans i Diego Gómez -, així com de representants d’algunes de les 29 entitats que conformen la Federació d’Associacions per la Llengua, ha fet pública la complicada situació de sostenibilitat econòmica de l’entitat cívica que durant més de 20 anys ha desenvolupat activitats de promoció i defensa de la nostra llengua arreu del territori valencià i que té com a projecte emblemàtic les Trobades d’Escoles en Valencià, festes lúdiques i reivindicatives d’estima per la llengua que reuneixen més de 200.000 persones cada any arreu de les comarques valencianes.

Vicent Moreno ha explicat que “entre totes i tots hem d’aconseguir mantindré viva la flama del valencià i remar perquè aquest vaixell continue navegant amb accions concretes en l’actual context educatiu, polític i social. Ara com ara, això perilla, si no aconseguim l’objectiu econòmic d’aquest micromecenatge social, gran part de les nostres activitats es desactivaran en uns mesos”.

Des d’Escola Valenciana s’ha detallat que des de fa tres anys les subvencions públiques globals a les quals ha optat l’entitat s’han reduït en un 72,3%. En el cas de les subvencions estatals, la reducció ha estat del 100%.

Així mateix, des de 2011 s’ha vist molt minvada també la venda de samarretes de les Trobades i les rifes que sostenen bona part de la viabilitat econòmica de les Coordinadores comarcals de l’entitat, les que organitzen les Trobades d’Escoles en Valencià i concreten els projectes globals a les comarques: “L’exemple és ben clar, en tres anys la venda anual de samarretes de Trobades ha baixat d’unes 60.000 a 18.000 i aquest fet té com a conseqüència una reducció dràstica d’un dels nostres principals fons d’autofinançament”, ha declarat el president de l’entitat.

Aquests factors han estat determinants per a prendre diverses mesures: L’aplicació d’un ERO durant 2012, l’externalització del programa Acosta’t al Territori, que ara gestiona una empresa privada, i sobretot el que s’intenta actualment és que no es desactiven activitats fonamentals com: Les campanyes informatives de matriculació, l’assessorament per obrir línies d’ensenyament en valencià als centres, l’Oficina de Drets Lingüístics per defensar el dret a tindre ensenyament en valencià i a viure en valencià, els concerts de música en valencià de La Gira, el Cinema en valencià, el Premi Sambori de literatura o el Voluntariat pel Valencià, “projectes i serveis que arriben a milers de persones i que suposen plataformes de normalització lingüística en diferents àmbits”, ha apuntat Vicent Moreno.

Fa dos anys Escola Valenciana va emprendre el projecte d’autofinançament Amics i Amigues d’Escola Valenciana. Per només 5 € al mes, els Amics i Amigues de l’entitat contribueixen a la cristal·lització de les activitats en defensa de la llengua i de l’ensenyament en valencià i de qualitat, i a més gaudeixen d’avantatges i descomptes proporcionats per diferents empreses i entitats. ( www.escolavalenciana.org/amics )

Actualment Escola Valenciana té al voltant de 700 amics. Per garantir un funcionament autònom de l’entitat es necessiten, almenys, 3.500 Amics i Amigues: “Justament per poder planificar una bona campanya d’Amics i Amigues, així com mantenir actives amb normalitat les nostres activitats llancem el Verkami `Fes Escola Valenciana!´, que pot permetre assegurar el nostre treball durant uns mesos fins aconseguir l’objectiu últim de la reestructuració i l’autofinançament de tot allò que duem a terme”, s’ha concretat en la roda de premsa.

Actualment les diverses vies de finançament són:

· Els Amics i Amigues d’Escola Valenciana.

· Les Empreses Amigues d’Escola Valenciana. Són aquelles empreses que se senten implicades amb el valencià i que ens donen suport econòmic o avantatges per als Amics. Ara com ara comptem amb 16 Empreses amigues.

· Rifes i samarretes de Trobades. En el primer cas la davallada ha estat d’un 50% i en el cas de les samarretes del 70%.

· L’Agenda d’Escola Valenciana. Sempre han suposat uns ingressos significatius, però des de fa uns cursos ha baixat l’adquisició d’aquestes agendes per part de les escoles. Faria molt per a l’entitat recuperar la venda d’anys anteriors d’una agenda molt completa.

· Targetes de crèdit d’Escola Valenciana. L’entitat n’ofereix dues, la de Caixa Popular, que s’anomena “Compromís pel valencià” i la Targeta ONG de Bankia de la Fundació Escola Valenciana. D’aquesat manera el 0,7 de les compres que es realitzen es destinen a l’entitat.

· Productes d’Escola Valenciana.

· Col·laboració de les universitats públiques valencianes en el disc recopilatori de La Gira.

· Subvencions públiques:

o Subvencions estatals: reducció del 100% en els últims 3 anys.

o La resta de subvencions públiques: reducció d’un 72,30% en els últims 3 anys. Exemple: actualment la Generalitat Valenciana aporta 5.000 euros a l’entitat adjudicats en les últimes ajudes a col·lectius per a la promoció del valencià.

o Ajuntaments pel valencià: convenis d’alguns ajuntaments amb l’entitat per contribuir al finançament d’activitats i de les Coordinadores comarcals.

“Som completament transparents i la nostra voluntat és mostrar les diferents maneres que es tenen per dur endavant aquest motor de promoció del nostre màxim tret d’identitat”, han aclarit els màxims responsables de l’entitat i han afegit: “El Verkami `Fes Escola Valenciana´ és clau per a reconstruir les bases d’aquest moviment que és l’altaveu de qualsevol persona que senta que la nostra llengua s’ha d’obrir pas a la normalitat, i més quan el Govern valencià no assumeix les seues responsabilitats al respecte”.

Les claus del Verkami “Fes Escola Valenciana!”

Des de hui fins al 30 de novembre totes les persones que senten que Escola Valenciana té una raó de ser poden demostrar-ho contribuint a una crida econòmica. És tan senzill com entrar a l’espai web www.escolavalenciana.org/verkami i fer una de les 12 aportacions econòmiques que s’ofereixen.

L’entitat cívica ha marcat una estratègia de comunicació mitjançant els correus electrònics, les xarxes socials, la resposta dels mitjans de comunicació i el suport de personalitats de diferents àmbits socials.

Per què aquesta campanya de micromecenatge social?

S’acompleixen 30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i estem sofrint atacs directes als nostres drets lingüístics. Davant la marginació de l’ensenyament en valencià, plurilingüe i de qualitat. Davant la manca d’oferta educativa en la nostra llengua. Davant un Decret de plurilingüisme sense recursos. Davant la imposició de lleis pròpies de l’era predemocràtica com la LOMCE: et fem una crida.

Una crida econòmica que ens permeta continuar treballant per la normalització lingüística. Una crida per assegurar la dignitat que li pertoca al nostre tret d’identitat més important. Una crida per aconseguir que la nostra riquesa lingüística siga compartida per totes i tots.

Volem sumar la voluntat de milers de persones que defenen el dret bàsic de l’educació en la nostra llengua. Volem que es visualitze l’estima per la nostra llengua. Volem que el vaixell del valencià continue navegant.

Per què cal fer Escola Valenciana?

Escola Valenciana és un moviment de base social que treballa per la cohesió i la suma de voluntats que impulsen la riquesa de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat amb projectes propis i amb el treball compartit amb altres agents socials.

Fa quasi tres dècades que engegàrem una maquinària participativa, transversal i comarcal que pertany a totes les persones que participeu d’aquest moviment i totes les que us hi vulgueu sumar.

Volem que Escola Valenciana et continue servint d’altaveu de promoció de la nostra llengua a l’escola i al carrer. Un altaveu de l’ensenyament en valencià, de la música en valencià, del cinema en valencià, de la literatura en valencià, del voluntariat lingüístic, dels drets lingüístics i de tota la resta d’activitats de cohesió social i de xarxa que duem a terme.

Escola Valenciana ets tu i el teu suport econòmic és fonamental. Necessitem que totes i tots ens impliquem per continuar obrint aquesta drecera de normalitat. És per això que et proposem aquesta manera de contribuir al funcionament d’aquesta federació d’associacions per la llengua comarcals i de país.

Per què volem reunir 60.000 €?

El Verkami d’Escola Valenciana està concebut per a mantindre el nostre funcionament mentre paral·lelament desenvolupem diverses vies d’autofinançament. Volem aconseguir garantir projectes sostenibles i estables. Ara per ara això perilla greument.

Si entre totes i tots arribem a l’objectiu econòmic d’aquest micromecenatge, la nostra activitat podrà continuar desenvolupant-se durant els pròxims mesos.

Tu tens la clau. Tots tenim la clau. La teua aportació econòmica servirà per mantenir l’estructura bàsica que potencie:

· L’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià.

· L’assessorament a les famílies i els docents per demanar l’obertura de més línies en valencià a les escoles.

· La cobertura de les accions judicials per aconseguir que s’òbriguen línies en valencià.

· La denúncia pública de les irregularitats que actualment existeixen a tots els nivells educatius respecte al bon funcionament dels programes d’ensenyament en valencià.

· L’assessorament jurídic a persones a les quals es nega el dret a viure en valencià mitjançant l’Oficina de Drets Lingüístics.

· L’impuls de campanyes informatives sobre la matriculació en valencià.

· La formació del professorat en un plurilingüisme real on la nostra llengua és la peça fonamental en el procés d’aprenentatge.

· L’organització de mobilitzacions per l’ensenyament de qualitat al País Valencià.

· La creació de materials i la col·laboració amb entitats i institucions de les nostres comarques i dels territoris de parla comuna.

· L’organització de concursos literaris en valencià per a tots els nivells educatius amb els Premis Sambori.

· El foment de nous parlants en la nostra llengua mitjançant el programa Voluntariat pel Valencià.

· La potenciació de la música en valencià amb l’organització dels concerts de La Gira i l’edició de recopilatoris de música.

· La programació de pel·lícules en la nostra llengua per a l’alumnat amb el Cinema a l’Escola i a les sales comercials amb el Cinema en temps d’oci.

· El desenvolupament de la campanya d’Amics i Amigues d’Escola Valenciana. Ens cal arribar a un mínim de 3.500 Amics i Amigues per garantir el futur d’aquest moviment social i les seues activitats.

MÉS HEMEROTECA

M'ha arribat per mail  aquesta informació, que us oferesc traduïda:

"El 1953, un gran nombre d'estats van perdonar més del 60 per cent del deute que el país teutó havia acumulat durant les dues guerres mundials.

Un article publicat en el blog «Assamblea Popular 15M Villa de Vallecas» desvetlla com la mateixa Alemanya que avui exigeix a estats com Grècia, Portugal o Espanya grans sacrificis per controlar el dèficit i pagar el seu deute públic, va aconseguir que la comunitat internacional li perdonés el seu

.

Tot va ocórrer el 1953, quan una Alemanya devastada per la Segona Guerra Mundial es trobava sumida en una gran crisi que li impossibilitava pagar els seus deutes, que ascendien a uns 38.800 milions de marcs de l'època. L'Estat es trobava a la vora de la fallida.

Davant aquesta situació, els principals creditors del país germà, liderats per Regne Unit, França i Estats Units, però entre els quals també es trobaven  Canadà, Dinamarca, Grècia, Irlanda, Itàlia, o Espanya, es van reunir a Londres per tractar de buscar una solució a aquest enorme problema.

Les negociacions es van estendre entre el 27 de febrer i el 8 d'agost de 1953 i van tenir com a resultat l'anomenat «Acord de Londres», que va reduir el deute alemany en un 62,6 per cent i va determinar un calendari de pagaments pels 14.500 milions de marcs restants.

Això no solament va permetre que el país es recuperés ràpidament, sinó que molt aviat el va situar al capdavant del creixement econòmic del continent.

No obstant això, els líders germans semblen no haver après gens de la història i, en lloc de correspondre a la generositat amb la qual van ser tractats fa sis dècades, han decidit aplicar mà dura a aquells països que els van permetre regenerar la seva economia i evitar una fallida segura.

Llàstima que aquest apassionant capítol de la història recent no s'estudie en els nostres col·legis els grecs ni, per descomptat, els alemanys.

HEMEROTECA

(Un article de Vicent Partal publicat el 19-9-2013 a El Punt Avui)

Les mentides es repeteixen i les evidències es repetiran.

 “Temerosos que el desmembrament de Iugoslàvia puga portar violència i una inestabilitat generalitzada als Balcans, els governs de l'Europa occidental han mostrat el seu rebuig a la decisió presa avui per Eslovènia i Croàcia d'avançar cap a la independència de Iugoslàvia.

Els governs europeus avisen Eslovènia i Croàcia que no seran reconeguts com a estats independents i els encoratgen a seguir negociant amb la resta de Iugoslàvia per crear una nova estructura federal. [...]

Fa pocs dies, tant les 12 nacions de la Comunitat Europea com les 34 nacions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa van manifestar-se totalment a favor de «la unitat i la integritat territorial de Iugoslàvia», basada en la democràcia, els drets humans i el respecte al dret de les minories.

També divendres passat, durant una visita a Belgrad, el secretari d'Estat nord-americà, James Baker, va afirmar que els Estats Units no reconeixeran la independència d'Eslovènia i Croàcia...”

Això que acaben de llegir són fragments d'una de les moltes cròniques aparegudes a la premsa el 26 de juny del 1991. Concretament, aquesta pertany al The New York Times, i sota el títol “Europa amenaça la secessió a Iugoslàvia” era signada per Alan Riding. Poden comprovar l'original a l'arxiu de The New York Times.

Si volen podem trobar milers d'articles com aquests, cartes oficials que usen el mateix to i tota mena de documents i recomptes històrics que expliquen que mai i en cap cas el món volia reconèixer la proclamació unilateral d'independència feta aquell dia per Eslovènia i Croàcia.

Però és evident que aquestes amenaces no es van complir mai. I avui Eslovènia i Croàcia són tots dos uns estats independents més, reconeguts de forma universal, membres de les Nacions Unides i de la mateixa Comunitat Europea, ara Unió Europea, que aleshores afirmava emfàticament que mai no acceptarien aquests dos països.

Les mentides es repeteixen i les evidències es repetiran. Que vostès tinguen un bon dia.

LA LLENGUA DELS VALENCIANS

Notícia treta de Vilaweb:

"WERT CONFIRMA QUE L'ESTAT NOMÉS PROTEGIRÀ L'ESPANYOL

Diu a l'entitat que la garantia de l'escolarització dels xiquets en català és cosa de les comunitats autònomes

El ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, s'ha espolsat la responsabilitat de garantir l'ensenyament en català als xiquets valencians, tal com li ha demanat avui Escola Valenciana en la reunió que han tingut a Madrid. Wert ha dit que això era cosa de cada comunitat autònoma, tot i que el seu ministeri sí que reserva cinc milions a garantir l'atenció individualitzada en castellà al Principat. L'entitat li ha expressat el malestar per la LOMCE, que només garantira el dret de les famílies valencianes a triar l'ensenyament en espanyol, però, en canvi, deixarà sense atendre les catorze mil famílies que demanarien el programa en valencià.

El ministre Wert ha expressat al president d’Escola valenciana que el dret a l’ensenyament en valencià és una competència exclusivament autonòmica. Així mateix, el president d’Escola Valenciana ha mostrat el malestar de l’entitat respecte a què la LOMCE només garantirà el dret de les famílies valencianes a escollir ensenyament en castellà, però no el dret de les 14.000 famílies que demanarien l'ensenyament en català en la matriculació dels seus fills de tres anys i no ho poden fer perquè no hi ha prou oferta.

Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, ha explicat: 'La LOMCE contempla que les llengües oficials, com el català,  poden estar considerades com a troncals però que depè de les respectives autonomies eixa regulació. És per això que si en algun moment l’autonomia decideix marcar en la seua normativa les excepcions que vulga de cursar la llengua i la literatura oficial, doncs no hi haurà cap problema, això sí, en tots els casos sí que queda garantit que tot l’alumnat ha de cursar una primera llengua estrangera. Ens sembla que amb aquestes condicions es desemparen completament les diferents llengües oficials a les autonomies i es deixa la decisió de garantir la competència lingüística de l’alumnat a criteris ideològics i no pedagògics.'

L’entitat ha fet saber al ministre que li farà arribar les queixes de les famílies que no poden matricular els seus fills en català, i li ha explicat per què el Programa Plurilingüe en Valencià és el programa òptim d’ensenyament: 'Perquè és l’únic que garanteix la competència lingüística en les dues llengües cooficials i una millor competència funcional en anglès.'

Fa just una setmana, en una entrevista a RAC-1, Wert evitava de respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els fills en català."

CONTINUARÀ...

LA LENGUA DE LOS VALENCIANOS

Los abajo firmantes, miembros de de número de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asuntos, científicamente aclarado desde hace años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:

Que el “valenciano” es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las Islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en una franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de andorra y en la ciudad sarda del Alguer.

Por todo ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propio prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que por su entera labor merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro.

Se hace fácil suponer que tras estas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia.

Es culturalmente aberrante todo intento (como el que contemplamos) de desmembrar el País valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual el País valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante.

Relació dels acadèmics firmants de l’anterior document, confeccionat fa trenta-huit anys, el 1975, i ratificat el 1980:

Dámaso Alonso, Presidente de la real Academia Española; Jesús Pabón, Presidente de la Real Academia de la Historia; Emilio Alarcos; Vicente Aleixandre; Alonso Zamora; Fernando Lázaro Carreter; Pedro Sainz Rodríguez; Tomás Navarro Tomás; Ramón Carande; Agustín Millares; Salvador de Madariaga; Pedro Laín Entralgo; José María Pemán; Miguel Delibes; Antonio Buero Vallejo: Luis Rosales; Miquel Batllori; Camilo José Cela.

Caldrà tornar i tornar i tornar i tornar a ratificar-lo eternament?