BETLEM i BELÉN

Em preocupa que, malgrat les embranzides de la crisi i les penúries sobrevingudes, els valencians siguen tan irreflexius, vulguen més marxa, siga nadalenca o no, i vinga d’on vinga, sense pensar-s’ho massa.

Els mercadets, més o menys medievals o contemporanis, més o menys artesans, generalment tan perfumats amb aromes naturals i ecològics estan de gom a gom; no sé, però sospite, que els seus balanços comercials tindran relació directa amb la paga, si és que tothom l’ha rebuda.

També hi ha molta gent fent llargues cues a la porta de la Catedral, per veure el seu betlem, eixa representació que abans estava carregada d’innocència i imaginació casolana, ara quasi superada pels nous temps, les modes. Els plàstics i benintencionades intencions “artístiques”. No sé si caldrà pagar entrada.

Més gent encara va esperar la presentació estel·lar de Belén Esteban, la princesa del pueblo, una princesa que, pel que he llegit a la premsa, fins i tot volen importar des de la República de Venezuela. És explicable. Com allí no tenen família reial de debò, amb pedigrí, volen una princesa de pega, i així ja tindran un maldecap més.

Seguint la notícia de la premsa, per aconseguir un exemplar del llibre amb l’enginyós títol d’ Ambiciones i reflexiones, (l’han pillat?) escrit per Boris Izaguirre, amb una signatura autògrafa de la seua protagonista, l’aristòcrata de la televisió populista, es concentraren centenars dels seus seguidors, entre els quals figuraven fins i tot membres de tres generacions de la mateixa família. Alguns matinaren i van fer acte de presència a les portes dels grans magatzems on tindria lloc la performance, per no quedar-se in albis. La cua es va formar a partir de les 10 del matí, i la popular princesa tenia anunciada la seua presència a les 6 de la vesprada! Tot un record mai no superat per cap Betlem de debò, ni en les èpoques més fervoroses, ni per cap família reial real i amb tots els ets i uts.

Conforme anaven passant les hores augmentava els nerviosisme dels fans, fins arribar a moments de paroxisme en els quals la princesa popular va ser victorejada als crits d’ Arriba la Esteban! (ho tornen a pillar?)

Mentre llegia aquesta notícia, anava creixent la meua preocupació perquè, pel que es veu, els valencians en general són molt afeccionats a ficar-se en tota classe de betlems, sense caure en el compte que, per molt populars que siguen, sempre acabem perdent els ciutadans, i després no s’hi pot eixir ni entonant el Sálvame (continuen pillant-lo?)

Per a mi, poble i popular, designen coses no tan banals i superficials, més importants, més entranyables, amb més valors que allò que alguns ens volen fer creure i altres s’ho empassen. Així que no vull cap Nadal amb aquesta classe de Betlem o de Belén.

I si vostès poden, i els deixen, passen bones festes!