ULL AMB LA TOS!

Segons he llegit a la premsa, com hem passat d'un estiu pràcticament tropical (el més calorós en 40 anys) a temperatures més baixes i fresques, moltes persones van a urgències perquè pateixen refredats, una molèstia típica d’aquest canvi d’estació. 

A la molèstia habitual que pateix aquesta gent caldrà afegir que si volen millorar i acabar amb la tos, hauran de pagar-se l’antitusiu, o recórrer a antigues receptes casolanes, com el conyac, calentet, la llima, la mel, o aquells bafs de fulles d'eucaliptus en aigua bullint que es feien, tapant-se el cap amb una tovallola, quan jo era un infant i vivíem en la misèria franquista. Al cap i a la fi, tot són remeis naturals i, com es diu ara, prou ecològics. 

Els més afectats per la crisi potser opten per deixar-lo córrer, esperant els efectes beneficiosos del temps. Però ací ve el vostre problema, envoltats per tanta tos infectadora, el vulgar refredat no pot tornar-se una pandèmia d'efectes devastadors? Igual pot afectar la situació econòmica ja tan esquifida que patim. Segur que molts funcionaris sense paga extraordinària o empleats en reducció de sou, mancats d'estímuls laborals, optaran per la baixa, de malaltia i de productivitat. Potser siga millor en evitació dels contagis generalitzats. 

Si voleu protegir-vos-en, us recomane rebequetes i bufandetes, perquè si pilleu el refredat i no sou rics haureu d’aguantar la tos. 

I si teniu certa edat, ull amb els exercicis excessius, que també haureu de pagar-vos els antiinflamatoris. 

I molt d'ull amb allò que mengeu, perquè si vos entra una cagalera i no voleu passar per la farmàcia, haureu de fer ús d’un tapó. 

Ja no vull continuar amb la sèrie d'afeccions no mortals per a les quals haureu de rascar-vos la butxaca o buscar-vos solucions casolanes, com en els més negres temps del franquisme. I és que, en la meua opinió, i recordant Espriu i Raimon, hem entrat en la roda del temps. 

Ja sabeu, ull amb la tos, etc. etc. i per damunt de tot, ull amb el Rajoy, la Soraya, el Guindos, el Montoro, la Gran Orella, i tutti quanti.!

FABRA & FABRA

... i recontrabafra!

Recollons, amb els Fabra! (el papà i la nena)

Ja coneixeu aquella dita de “Qui no s’assembla a son pare és un porc”?

Clavadeta ens ha eixit la xiqueta, un animal polític com el pare, sense pels a la llengua, i tan bocamolla com el González Pons. Per això va mostrar la seua capacitat de fer actuacions estelars a les cortes españolas. Cosa que potser li valdrà coronar el hit parade amb la cançó de l’estiu:

Andreita tu eres roja,

Andreita tu eres gualda!

I com és tan educadeta, si cal demana disculpes ho fa, però quan afegeix que allò va ser un gest impropio, menteix tant com tota la seua banda i a mi m’entra la risa (per no plorar) perquè la seua actuació la retrata,  l’exabrupte quedarà com a mostra inequívoca i ben PRÒPIA del seu caràcter classista, de paràsita política. També cap la possiblitat que siga dislèxica, perquè es justifica dient que la frase QUE SE JODAN! Anava dirigida a UN diputado...

Mentrestant, l’altre Fabra agraïnt al papà els servicios prestados i l’espavilat del Rus, que no s'està de tirar una mà als seus amics imputats, en el congrés (o allò que siga) del PP, es mostrà tan original com sempre, segons la premsa va dir: Esto parece Hollywood!

Hollywood no, si de cas, Metròpolis, la de Fritz Lang:

LA CLASSE POLÍTICA

Jo no tenia molt clar allò de la “CLASE POLÍTICA” que deia Rajoy en el discurs que va fer el dia de la seua investidura.

Però Pablo Álvarez Meana, militant del PP des dels 15 anys i membre de la junta local del PP a Gijón m’ha obert els ulls, ell sap ben bé què és això, perquè aquest jove militant, que posseeix 35 matrícules d'honor en els seus estudis de Gestió i Administració Pública, s’ha fet famós promocionant-se en un vídeo propagat com la pólvora per les xarxes socials, en el qual es defineix com a “gestor públic” d’aquesta manera: “Sóc gestor públic, m'ocupe de la cosa pública, parle del meu primerenc interès per la gestió pública, i s'ha despertat en mi, sento en el meu interior una vocació de servidor públic”.

Així que la “CLASE POLÍTICA” (humilment pense que aquesta classe superior reclama sempre les majúscules) és la dels “gestors de la cosa pública”, un grup de privilegiats que ens burxen les butxaques, i al qual supose que s’incorporarà acceleradament un personatge tan brillant com Pablo Álvarez Meana.

Un jove tan preparat farà grans progressos “gestionant” la cosa pública, segur que li serà ben fàcil situar-se al nivell d’un “Fofito” de l’economia com el sr. Montoro, que sempre riu, inclús quan veu que la seua España cau, perquè ell està allí per a enlairar-la.

Estarà al nivell d’altres gestors públics com el sr Blasco, que després de recórrer tot l’arc de Sant Martí de la política, efectua les telefonades des d’una cabina perquè s’oblida de carregar la bateria del mòbil.

També podrà intimar amb el sr. Qwert/poiuy, que menteix més que parla i no està molt conforme amb els nacionalismos excluyentes, segurament perquè li agraden més els nacionalismos incluyentes.

O amb la virtuosa sra. Báñez, una ministra de treball que sense haver treballat mai, "gestiona" el treball dels altres. Ella ha declarat, amb el seu encantador español amb accent andalú, estar molt emocionada, perquè ella no s'ho esperava, però li ha arribat un capote de la Virgen del Rocío, una aliada privilegiada i ambaixadora universal de Huelva: li ha fet un regal addicional en la sortida de la crisi, en la seua recerca del benestar dels ciutadans. La veritat és que amb ajudes com aquesta, riu-te tu de les del Banc Central Europeu!

Ara ja tinc molt més clar que és això de la “CLASE POLÍTICA” que deia Rajoy, el president de govern més mentider que recorda la història i la major prima de risc de l’estado español en totes les èpoques: La “CLASE POLÍTICA” que ara patim és una banda de trileros que fa aparèixer i desaparèixer, tantes voltes com vol, el cigró,  les nous i el cadafalet, davant dels nostres morros. Llàstima que a la veu d’aigua! no desapareguen ells també!

DÉJÀ VU

Com més va, més tinc aquesta sensació, i no és gens agradable de reviure-la després de tants anys.

He pogut comprovar les amenaces i advertències a tot aquell que no es mostre sumís creuant pels semàfors en el moment previst, tot respectant la legalitat vigent. Pena de presó serà el seu càstig. Pena de presó també per a aquells que utilitzant moderns aparells convoquen reunions no autoritzades de persones, en un nombre encara per determinar.

He comprovat l’eficàcia dels cossos de l’estat, l’entusiasme i ardor que mostren en el compliment estricte i diligent de les ordres rebudes per garantir la convivència ciutadana, facilitant per damunt de tot i a qualsevol preu el pas, ordenat i cadenciós, de vehicles i transeünts que han de culminar les seues obligacions quotidianes (aquells que no siguen aturats, clar)

També he sentit com un propagandista que exerceix de periodista despreciava tots els manifestants que no són de la seua corda, oposant-los la mayoría silenciosa, que eixa sí que és com cal, i no causa problemes.

He comprovat amb els meus ulls l’estupidesa que van perpetrar els edils amants dels trons de bac i de la traca que es creien molt llestos organitzant-ne una al lloc i hora inadequats, posant en perill la vida dels pacífics ciutadans; tot açò per tal de no veure que en la seua plaça se incumplen las ordenanzas.

He sentit com un ministre deia que el govern procediria a la modificación de la estructura de la imposición en España (és a dir, apujar l’I.V.A....)

He vist a la televisió una roda de premsa per a explicar la campanya per a explicar les reformes que fa el govern del PP cada divendres, siga o no el de dolors (que sí que és). Una senyora molt elegant digué que aquesta campanya la faran en totes les provincias de España, perquè el Gobierno de España va a explicar a España y los españoles las reformas. Acte seguit ha passat un rato elogiant algú, sembla que era el Cid Campeador. He observat que abans de fer les contundents afirmacions que té per costum, un lleuger parpelleig, una rápida desviació de la mirada o una alenada més intensa posava en evidència que ja li costa a ella mateixa de creure el seu propi discurs, que ja ha de fer esforços perquè el personal comulgue amb les rodes de molí de les seues mentides habituals.

Tot açò és per a mi un déjà vu: Les mentides, els eufemismes, el fet de no anomenar les coses pel seu nom, les provincias, la mayoría silenciosa, les reuniones no autorizadas, els cuerpos represivos, la ley de orden público, etc. etc.

Només els falta ÉL.

Seran capaços de ressucitar-lo?

Un indignat més

PROPAGANDA GRATUÏTA

Precisament el dia que es commemorava l’aniversari de la proclamació de la república, la casa reial va informar que el rei Juan Carlos havia estat intervingut d’una fractura de maluc.

Si seguírem la tradició histórica d’anomenar els reis per alguna característica distintiva, jo proposaria un nom per a l’actual Borbón: Juan Carlos I el Operado.

O no? Segons un reportatge que he llegit a la premsa, ha patit el següents accidents o intervencions:

  1.- Maluc trencat (en una cacera)

  2.- Tendó d’Aquil·les

  3.- Pròtesi al genoll dret (per lesions antigues)

  4.- Pulmó dret (extirpació d’un nòdul)

  5.- Varius a la cama dreta (intervenció per lesions esportives)

 6.- Fissura a la mà dreta (accident d’esquí)

  7.- Fractura al genoll dret (accident d’esquí)

  8.- Ull de vellut (en una cacera)

  9.- Fissura de la pelvis (accident d’esquí)

10.- Tall al braç esquerre (accident amb un vidre)

11.- Mals d’esquena (per una relliscada al Fortuna)

12.- Fractura del maluc (per voler caçar elefants)

Si observeu amb detall, descobrireu que quasi tots els mals li venen per la dreta...

No entenc com després de tots els problemes que ha tingut a causa dels esports, l’esquí i la cacera encara té ganes, als seus 74 anys, d’anar a l’Àfrica a matar un pobre elefant.

Potser a Botswana li tenien preparat un paquiderm ja envellit d’algun circ, en una operació semblant al cas de l’ós Mitrofan, que estava domesticat per a entretenir els visitants d’un parc rus, el van emborratxar i li’l posaren davant perquè semblés salvatge, i es donés el gust de matar-lo.

També diu la premsa que l’assassinat d’un elefant pot arribar a costar fins a 100.000 €, segons el pes dels ullals de la víctima, però com estem en temps de crisi i cal retallar despeses, potser agafà el paquet bàsic: 45.000 €, cosa que representa un 32% de la seua asignació anual.

Hagut compte que la caça comporta escopetes i similiars, és a dir, una altra font d’accidents borbónicos, si jo fos el seu metge de capçalera prescriuria a tota la família reial l’allunyament de qualsevol arma de foc , inclosos els encenedors de cuina. Així Dª. Sofia no es veuria obligada a repetir que son cosas de niños.

Si afegim les brillants actuacions de la família reial política, tot plegat, no és propaganda republicana gratuïta?

TITULARS REALS EXTRETS DE LA PREMSA

Acabe de llegir al diari ARA un article d’Iu Forn, el contingut del qual no puc deixar de copiar, modificant lleugerament el format:

*  El director de l’aeroport sense avions de Castelló cobra a l’any: 84.000 €  

* L’estat gasta, per anunciar una sortida a borsa de les Loteries, que finalment no s’ha     produït: 23.000.000 €                                                                                

*  La diputació de Sevilla es gasta en un llibre sobre els alcaldes de la provincia: 540.000 €

*  El Senat gasta per renovar els ordinadors: 1.000.000 €

*  El Congrés es gasta per netejar les catifes: 519.000 €

*  L’estadi Olímpic de Sevilla, que fa 11 anys que esta infrautilitzat, costà: 120.000.000 €

*  Jaén paga cada any en un tramvia que no circula: 6.000.000 €

* Mantenir la nova presó de Figueres, que està pendent d’inaugurar des del primer trimestre del 2011 val al mes: 1.000.000 €

*  El Centre d’Arts d’Alcorcón ha costat: 120.000.000 €

*  El Ministeri de l’Interior paga cada any per netejar vivendes de generals: 500.000 €

*  La TV de Castella-La Manxa pagava cada mes al jardiner: 6.000 €

*  Per dirigir un centre d’art que no existeix, cobra:  5.500 €

*  Tenerife gasta en una televisió que no emet res: 400.000 €

*  La Comisión Nacional de la Energía va gastar-se en un edifici que no usa: 19.000.000 €

*  Inverteixen al baixador de Requena, on paren quatre de cada quinze trens: 14.000.000 €

*  L’aeroport d’Osca, que només ha tingut 26 passagers en sis mesos,  costà: 40.000.000 €

*  La decoració interior de l’ambaixada española a Dacca, ha costat: 116.000 €

*  I la de Bissau: 84.215 €

*  L’ambaixada a Lisboa gasta en jardiners: 20.520 €

*  I la de Roma: 39.900 €

*  L’ambaixada a Riad paga, per manteniment de la piscina: 55.200 €

*  Fa 8 anys que l’alcalde de Pajares de los Oteros cobra sense trepitjar el consistori ni un sol dia.

*  A Extremadura hi ha 1.623 cotxes oficials, que són el 5% de tots els vehicles oficials que circulen per l’Estat.

La article té aquest títol:

NO ANIRÀ NINGÚ (PERÒ NINGÚ) A LA PRESÓ?

ELS MERCADERS DINS DEL TEMPLE

No fa molts dies em vaig assabentar que la Conferencia Episcopal Española quantificava els diners que haurien de pagar anualment els creients catòlics, si hagueren de passar per caixa en lloc de per la pica d’aigua beneïda (crec que ara l’han suprimida, per raons higièniques): 

Fent un ràpid resum, a més de molts altres serveis com parròquies, hospitals, residències de vells, i el temps que dedica als ciutadans -56 minuts per habitant, als quals cal afegir 44 hores per cada creient practicant- etc. etc., cal contabilitzar 314.000 batejos, 96.000 confirmacions, 249.000 primeres comunions i més de 5.000.000 de les altres; tot plegat arriba a la suma de 1.200.000 €! 

Aquesta quantitat ve perquè, segons diu la Conferencia, és tan productiva que va tornar a la societat 2,4 vegades els 498.000.000 € que rebé de l’estat, via IRPF els darrers exercicis fiscals coneguts. 

A l’interessant rendiment, per als creients practicants, que obté l’estat per la seua inversió, que paguem justs i pecadors,  cal afegir els beneficis econòmics que produeixen als hostalers i comerciants certes activitats, com les Setmanes Santes i altres solemnes festivitats religioses, considerades d’interès turístic internacional.

També vaig llegir, tan lluny com el 29 de febrer, a http://www.escolar.net/, que el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure al seu nom tot l'immoble de la mesquita de Còrdova, segons consta en el Registre de la Propietat número quatre de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). Aquesta apropiació li va costar el preu del tràmit: 30,- €. 

I ben recentment, la Confererencia (o Consejo de Administración) Episcopal, que vol despertar les decaigudes vocacions religioses sacerdotals, ho fa amb un anunci emès per televisió sota el títol Te prometo una vida apasionante, amb l'esquer d'otindre feina fixa de per vida, amb un sou assegurat (uns 800 € al mes, no sé si lliures d’impostos) aprofitant-se de la situació actual, amb milers d’aturats producte de la crisi, per si pica algú.

En voleu més o deixem de tirar de calculadora? 

Si preferiu veure tot açò d’una manera lírica, mireu aquests enllaços: 

http://www.youtube.com/watch?v=Ibjg8BlyAD4 

http://www.youtube.com/watch?v=rkRIbUT6u7Q 

I si no, tant se val, que baixe Déu i torne a expulsar els mercaders de dins del Temple!