ULL AMB LA TOS!

Segons he llegit a la premsa, com hem passat d'un estiu pràcticament tropical (el més calorós en 40 anys) a temperatures més baixes i fresques, moltes persones van a urgències perquè pateixen refredats, una molèstia típica d’aquest canvi d’estació. 

A la molèstia habitual que pateix aquesta gent caldrà afegir que si volen millorar i acabar amb la tos, hauran de pagar-se l’antitusiu, o recórrer a antigues receptes casolanes, com el conyac, calentet, la llima, la mel, o aquells bafs de fulles d'eucaliptus en aigua bullint que es feien, tapant-se el cap amb una tovallola, quan jo era un infant i vivíem en la misèria franquista. Al cap i a la fi, tot són remeis naturals i, com es diu ara, prou ecològics. 

Els més afectats per la crisi potser opten per deixar-lo córrer, esperant els efectes beneficiosos del temps. Però ací ve el vostre problema, envoltats per tanta tos infectadora, el vulgar refredat no pot tornar-se una pandèmia d'efectes devastadors? Igual pot afectar la situació econòmica ja tan esquifida que patim. Segur que molts funcionaris sense paga extraordinària o empleats en reducció de sou, mancats d'estímuls laborals, optaran per la baixa, de malaltia i de productivitat. Potser siga millor en evitació dels contagis generalitzats. 

Si voleu protegir-vos-en, us recomane rebequetes i bufandetes, perquè si pilleu el refredat i no sou rics haureu d’aguantar la tos. 

I si teniu certa edat, ull amb els exercicis excessius, que també haureu de pagar-vos els antiinflamatoris. 

I molt d'ull amb allò que mengeu, perquè si vos entra una cagalera i no voleu passar per la farmàcia, haureu de fer ús d’un tapó. 

Ja no vull continuar amb la sèrie d'afeccions no mortals per a les quals haureu de rascar-vos la butxaca o buscar-vos solucions casolanes, com en els més negres temps del franquisme. I és que, en la meua opinió, i recordant Espriu i Raimon, hem entrat en la roda del temps. 

Ja sabeu, ull amb la tos, etc. etc. i per damunt de tot, ull amb el Rajoy, la Soraya, el Guindos, el Montoro, la Gran Orella, i tutti quanti.!