S., 23 setembre 63
En el seu
llibre The Spanish Labyrinth, Gerald Brenan encapçala el capítol dedicat a la
dictadura del general Primo amb unes paraules de Narváez que trobo
particularment il·lustratives. Brenan és agut i ha triat el text amb una
precisió admirable. Quan, el 1867, Narváez inicia des del poder un període de
repressió reaccionària, es creu obligat a donar-ne explicacions al país i diu:
“Ha llegado el momento, para los espanyoles, de ser gobernados de acuerdo con
el espíritu de su historia y con los sentimientos que forjaron lo mejor de su
caràcter”. La frase, en efecte, no pot ser més “típica”: per boca del espadón
vuitcentista sembla expressar-se tota una tradició. De fet, els règims de
força, que s’han projectat sobre els habitants de l’Estat espanyol d’ençà de
principis del XIX, han esgrimit sempre el mateix argument significatiu, la
mateixa excusa cohonestadora. Sigui Narváez, sigui Primo, sigui qui sigui, la
veu pretoriana ens adverteix, per començar, que hem de ser gobernados: que el
nostre destí és ser matèria passiva de l’enigmàtica i àrdua operació de
governar. Incapaços de governar-nos pels nostres propis mitjans, l’home del
sabre s’ofereix a suplir i remeiar aquesta deficiència. I està disposat a
fer-ho, precisament, amb el sabre a la mà. Narváez indica, de seguida, que el
procediment compta amb la caució de la més explícita idoneïtat nacional. Per
als espanyols, ser governats per un o altre Narváez és ser governats de acuerdo
con el espíritu de su historia y con los sentimientos, etc. Mirades les coses
amb una mica de serietat, no podríem pas dir que l’afirmació sigui exacta: ni
el espíritu de su història ni los sentimientos que forjaron lo mejor de su
caràcter no s’han distingit, a la Península Ibèrica, per ser més exclusivament
autoritaris o despòtics que en qualsevol altre lloc de la venerable Europa.
Però això no té importància. El que sí que en té, en canvi, i Gerald Brenan ho
subratlla implícitament, és que els dictadors hispànics s’hagin cregut sempre
representants d’una genuïna opció política “nacional”: de l’única opció
genuïna, en realitat. Mai no els ha fallat la convicció que la seva manera de
governar és la més adequada al “caràcter” del poble i a “l’esperit de la
història”. Persuadits d’això han acostumat a obrar amb una curiosa
tranquil·litat de consciència, que els ha permès de perpetrar barrabassades
genials, de vegades tràgiques, sense sentir-ne remordiments ni recels, La idea formulada
per Narváez és, d’altra banda, una concreta invitació a l’exercici de la
tirania...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada