dilluns, 20 de juny de 2022

JOAN FUSTER: TRADICIÓ D'AUTORITAT

 S., 23 setembre 63

              En el seu llibre The Spanish Labyrinth, Gerald Brenan encapçala el capítol dedicat a la dictadura del general Primo amb unes paraules de Narváez que trobo particularment il·lustratives. Brenan és agut i ha triat el text amb una precisió admirable. Quan, el 1867, Narváez inicia des del poder un període de repressió reaccionària, es creu obligat a donar-ne explicacions al país i diu: “Ha llegado el momento, para los espanyoles, de ser gobernados de acuerdo con el espíritu de su historia y con los sentimientos que forjaron lo mejor de su caràcter”. La frase, en efecte, no pot ser més “típica”: per boca del espadón vuitcentista sembla expressar-se tota una tradició. De fet, els règims de força, que s’han projectat sobre els habitants de l’Estat espanyol d’ençà de principis del XIX, han esgrimit sempre el mateix argument significatiu, la mateixa excusa cohonestadora. Sigui Narváez, sigui Primo, sigui qui sigui, la veu pretoriana ens adverteix, per començar, que hem de ser gobernados: que el nostre destí és ser matèria passiva de l’enigmàtica i àrdua operació de governar. Incapaços de governar-nos pels nostres propis mitjans, l’home del sabre s’ofereix a suplir i remeiar aquesta deficiència. I està disposat a fer-ho, precisament, amb el sabre a la mà. Narváez indica, de seguida, que el procediment compta amb la caució de la més explícita idoneïtat nacional. Per als espanyols, ser governats per un o altre Narváez és ser governats de acuerdo con el espíritu de su historia y con los sentimientos, etc. Mirades les coses amb una mica de serietat, no podríem pas dir que l’afirmació sigui exacta: ni el espíritu de su història ni los sentimientos que forjaron lo mejor de su caràcter no s’han distingit, a la Península Ibèrica, per ser més exclusivament autoritaris o despòtics que en qualsevol altre lloc de la venerable Europa. Però això no té importància. El que sí que en té, en canvi, i Gerald Brenan ho subratlla implícitament, és que els dictadors hispànics s’hagin cregut sempre representants d’una genuïna opció política “nacional”: de l’única opció genuïna, en realitat. Mai no els ha fallat la convicció que la seva manera de governar és la més adequada al “caràcter” del poble i a “l’esperit de la història”. Persuadits d’això han acostumat a obrar amb una curiosa tranquil·litat de consciència, que els ha permès de perpetrar barrabassades genials, de vegades tràgiques, sense sentir-ne remordiments ni recels, La idea formulada per Narváez és, d’altra banda, una concreta invitació a l’exercici de la tirania...

DESTINAT (SOBRETOT) A VALENCIANS
Eliseu Climent, editor, València, febrer 1979 pgs. 54-55





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada