...
Diners
No entenc aquells qui diuen que
menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
Idees
Tota coincidència entre les teves
i les meves és això: pura coincidència.
Mentir
Mentir bé és un art molt difícil,
que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els
mentiders; però, en general, són mals mentiders: se'ls coneix que menteixen. Un
infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és
perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta
preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem
incapaços d'inventar mentides invulnerables. Les mentides poc convincents, de
més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En
l'ordre de les relacions normals d'home a home, el principi de
"credibilitat" és essencial: hem de "creure" el nostre
interlocutor perquè sigui possible d'entendre'ns-hi. El mentider, el bon
mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d'idees s'ofereix amb uns
aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat.
Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre—, i, encara que en sortim
perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens
deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem
"creure'l": li retirem la nostra confiança. Amb ell no hi ha res a
fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de l'origen, s'estableix —si
s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per
una veritat. I, repeteixo, "mentir bé" exigeix tants i tan rigorosos
dots d'imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d'una tal
genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per
principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest
punt, com en molts d'altres, la "utilitat" dóna raó als moralistes
més repatanis.
Morir
Morir-se massa jove és un error.
Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.
El mal és
que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.
Silenci
Ben sovint, gairebé sempre, callar
també és mentir.
Temps
Mentre dormiu us creix la barba:
això és el temps.
Zero
¿Qui, sinó un home de fantasia
fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea.
Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan
els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs,
però mira que els matemàtics!
Barcelona, A. C., 1964
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada