Em fa l'efecte que els fets —per reiterats— em donen la raó: els espanyols
hi creuen més en els Països Catalans que no pas nosaltres. I quan dic nosaltres
incloc també ací els qui tampoc no se senten espanyols i que en un altre temps
formaven part d'un més ampli "nosaltres". Els espanyols creuen «a
pies juntillas» en els Països Catalans i els tenen un pànic animal, ferotge.
Quan pactaren la Constitució s'afanyaren a prohibir-los expressament amb la
inclusió de l'article 145, i des d'abans, des de llavors i encara ara els
combaten amb totes les armes imaginables, sovint carregades amb munició no gens
democràtica.
En el decurs de la història recent, ha estat constant, i furibunda, la seua
obsessió per negar —i per impedir— qualsevol mena de relació, siga històrica,
lingüística o econòmica, entre els nostres diversos països. I la llengua ha
estat el principal cavall de batalla. Perquè saben que si entre nosaltres hi ha
comunicació fluïda, el mur anti catalanista que porten anys construint a manera
de muralla xinesa, a la fi caurà. Perquè el trellat, malgrat els seus intents
d'exterminar-lo, és comú entre la majoria de les persones (no totes, és clar),
fins i tot entre els valencians. A Joan Lerma, expresident de la Generalitat
Valenciana, espanyolista a tota ultrança, "guerrista" de pro, també
li provocaven pànic els Països Catalans, i per això va crear Canal 9 contra
TV3, per exemple.
Cal impedir, al preu que siga, qualsevol possibilitat d'intercomunicació
entre els diversos territoris dels Països Catalans. Cal impedir, com siga, que
s'adonen i assumesquen que tenen un origen i una història comuns, i sobretot
una llengua pròpia que els identifica com un sol poble, com diu el tòpic, des
de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Aquesta és la lliçó que tenen ben
apresa els espanyols. Apresa i assumida. Així, doncs, si per ajudar a mantenir
unida Espanya cal mentir, menteixen més que alenen i alenen més que un ramat de
porcs. No els importa si parlen i actuen contra la ciència, contra la llei o
contra les normes més bàsiques de la democràcia. Impedir els Països Catalans ho
justifica tot.
Tota aquesta revifalla contra el català de la Franja, de les Illes i del
País Valencià, amb les banderes estrambòtiques de la Lapao, ses modalitats
insulars bauzàniques i el valencià iber, té la seua causa en aqueixa por
atàvica dels espanyols dels Països Catalans. Sospiten que el procés
independentista de Catalunya no té aturador —tot i que ells hi han contribuït
decisivament amb el seu deliri catalanofòbic dut a l'extrem—, i temen que la
taca s'escampe. Així que s'escarrassen a alçar trinxeres de desgavell apel·lant
a la defensa d'unes desficaciades «señas de identidad» contra l'expansionisme
català. «Señas de identidad» que se les han inventades ells, i que, en
qualsevol cas, són exclusivament del PP i les seues rodalies d'ultradreta, puix
que nosaltres no ens identifiquem, ni de lluny!, amb la seua burrera delirant i
la seua compulsiva corrupció. Malgrat tota la seua campanya goebbelsiana,
malgrat la repressió institucional, malgrat les amenaces, l'independentisme
avança i es consolida a Catalunya. I doncs, els espanyols, desbordats per
aquesta realitat, incapaços de construir una alternativa intel·ligent perquè
d'on no hi ha no se'n pot traure, estan que no caguen merda bona pensant si
damunt la taca s'escampa ajudada per l'oli de la llengua. No caguen merda bona
i la poca que caguen se'ls passa del budell a la vena i els puja fins al
cervell provocant-los un lapao o un valencià iber.
El PP és un partit que representa la degeneració política més absoluta. Són
incapaços de defensar les seues idees en un camp polític democràtic. Per això
no dubten a mentir, a manipular la ciència i la història per tal d'aconseguir
els seus objectius. No són maquiavèlics. Són espanyolistes. Cosins germans dels
nazis, que també han fet servir a bastament aquestes pràctiques de manipulació
i d'enverinament social massiu. Són escòria política, totalitaris de mena. I
corruptes en grau superlatiu, com ho demostren els incomptables casos en què
estan imputats rellevants polítics del PP.
De més a més, l'espanyolisme en el poder ha fet servir l'anti catalanisme
per desviar l'atenció dels seus negocis polítics, sobretot quan aquests han
estat portats a judici. Cada cas de corrupció destapat l'han intentat camuflar
amb una histèrica indignació contra un mapa del temps dels Països Catalans,
contra una bandera quadribarrada —com si no fóra la senyera històrica dels
valencians des dels seus orígens!— i, si és menester, una solemne i enardida
declaració anti catalanista per consolidar el vot de les ties maries i els
valencianeros ignorantots, el seu principal «caladero de votos», que diria
l'inefable José Bono, un altre tal. No els cau la cara de vergonya de tant de
mentir, d'enganyar, de manipular... Forma part del seu caràcter polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada