0 a 1 ?

BOCAMOLLS era el títol d’un comentari que pensava dedicar a mis queridos amigos Mínguez, Rocío i González Pons, que ja fan mèrits, ja! Havia preparat el començament amb aquestes frases de ressonàncies bíbliques: “Per les seues obres els coneixereu” va dir Jesus, però se li oblidà afegir “i per les seues paraules als del PP”...

Però l'actualitat em supera, aquest comentari ja ha quedat obsolet per les posteriors notícies, i si no jutgeu vosaltres aquestes perles pescades en les aigües procel·loses de la més rabiosa actualitat:

A una candidata a senadora mallorquina de cuyo nombre no quiero ni acordarme se li'n va la bola i penja amb tot el morro al seu muro, prèvia aplicació del Photoshop, una imatge de la pròxima ex ministra de l’exèrcit, i la fa ensenyar pitrera. La tal foto era de quan anà a informar-se sobre la mort de dos soldats en acte de servei. Tot molt edificant.

Més edificant encara és la graciosa petició que ha fet el Papa de Roma per tal que siga prohibida la pornografia en Internet... I jo em pregunte: perquè no prohibeix ell el hard core de viu en viu en esglésies i convents?

Una altra de ben bona és la que han muntat tots els prestigiosos -i també els altres- mitjans de comunicació a l’entorn d’un debat entre dos dels caps de llista, candidats a deixar-nos en conill amb l’excusa de la crisi. Era talment un partit de futbol i així ho van dir els espavilats periodistes, que acabà, segons enquestes al minut, 0 a 1.

No puc opinar, perquè durant el temps que durà el partit dels partits, vaig preferir sintonitzar una TV no sé si imparcial, però que oferia un graciós programa dels Simpson, amb molta més càrrega filosòfica i moral que el debat de debats, és a dir, l’únic debat.

Malgrat tot, m’han arribat interessants informacions i detalls morbosos que han esbandit els eximis periodistes de la Meseta: les vegades que cadascú va mirar els papers, el color de les corbates, la marca de les sabates, o si es parlava en futur, en passat o en plusquamperfet, fins i tot han comptat i classificat el nombre exacte de paraules que cadascú va proferir.

Aquest espectacle mediàtic és un muntatge de prestidigitació enlluernador, que mostra dues úniques possibilitats i amaga a l’elector totes les altres que existeixen per a triar; el distreu d’estudiar altres propostes, d’intentar integrar sensibilitats i esforços plurals. I aquesta oportunitat es nega en favor d’una democràcia supra majoritària, instal·lada en la rutina del blanc o negre. Tenen raó els indignats: on estan els matisos, on és la democràcia real i participativa en aquest assumpte?

Parafrasejant George Orwell: alguns demòcrates són més demòcrates que altres demòcrates. És un joc de dos únics partits que es troben còmodes assignant-se les majories absolutes, ara A, després B, després A després B... practiquen el joc del toma y daca, del repartiment ben equilibrat, hoy por ti y mañana por mi, perquè al remat tot queda en casa. Els dos es van posar d’acord sense problemes en una reforma constitucional exprés i puntual, però es neguen a una revisió per a introduir aspectes més participatius.

Va ser una sessió de circ, amb els espectadors embadalits, els dos protagonistes van practicar els seus jocs de mans, prometent fer allò que no van fer o bé ocultant l’autèntic programa de tijera y tijera, pero no por mi casa, per tal d’aconseguir que els voten per la cara o per la marca registrada, que després ja faran allò que vulguen, perquè ja em direu, una vegada haja triomfat el de torn, què quedarà de les seues paraules, paraules i més paraules...

Un d’ells es va declarar no nacionalista en una entrevista recent, però després va assistir als actes per a commemorar la fiesta del día nacional. Si fos més coherent hauria de celebrar el día de la fiesta no nacional.

L’altre, que té molt poc a dir, fa ús de les seues muletillas preferides: España / españoles. Heu provat a contar les vegades que apareixen aquestes paraules a qualsevol del seus discursos? Però españolas ja no li ix tant, no sé perquè serà, ni vull fer indagacions.

En resum: aprofitant aquell títol que tenia preparat, BOCAMOLLS els dos!

Com ja els tinc ben vista la pateta, fa temps que he decidit ben decidit el meu vot. Us assegure que no serà per a cap d’aquests dos senyors tan bocamolls que ens unflen a paraules, paraules i més paraules.

En la meua humil opinió, i vist des de la nostra perspectiva valenciana, el resultat del partit entre els partits ha estat d’EMPAT A ZERO.