La meua habitual proveïdora de curioses notícies “beates” no para, i no és culpa d’ella, és que son inesgotables!
No fa molt me n’ha enviat un parell, una és que el Vaticà ha declarat venerable Monsenyor José María García Lahiguera, fent un pas endavant en el procés, actualment no molt llarg en el temps, que passa per la beatificació i pot culminar, mitjançant algun milacret, amb la declaració de santedat.
Jo pense que aquest arquebisbe, llevat dels cercles eclesiàstics, no va deixar molta memòria a la ciutat, no sé si a altres llocs. Era molt més popular l’ anterior, Marcelino Olaechea -el de la Tómbola, creador del Banco de Nuestra Senyora de los Desamparados- que té un monument i tot, però tant se val. La notícia continua assegurant que els valencians estem de sort, perquè en una data encara no determinada, també seran beatificades a l'engrós, totes en un grapat, dotze monges assassinades en diferents llocs de la diòcesi de València, entre el 9 d’agost i el 9 de desembre de 1936. D’alguns religiosos bascos no hi ha cap notícia, serà perquè cal distingir entre màrtirs i executats.
L’altra notícia ha tornat a deixar-me sense circulació sanguínia, perquè aquesta senyora és una font de sorpreses cada vegada més espectaculars, com això que diu ara que només cobrarà un sou...
Però no va per aquest cantó, està relacionada amb la seua actuació estel·lar el dia del Corpus. No contenta amb haver lliurat de l’arna la seua mantellina, va combregar en pecat mortal!
I no ho dic jo, que ni coneixia la seua situació espiritual ni m’importa, ho diu un grup de sacerdots que volen protestar davant el seu arquebisbe, perquè li va donar l’hòstia, si bé no ha quedat clar fins a quin punt coneixia la seua molt irregular i asimètrica situació matrimonial. Potser no tenia bona informació, o es va pensar que no calia obtenir-la, cosa que si va fer el sacerdot valencià José Polo, i gràcies a això els negà la comunió a tres homosexuals i un divorciat el passat 6 d’abril.
En fi, sempre hi ha hagut classes, així a la terra com al cel.
Recordes allò de "marcelino tombolero que no saps ser fallero"?. Què va fer contra les falles?
ResponEliminaD.
Un any, el dia de Sant Josep era en plena setmana santa i volgué canviar-lo a, per exemple, el dia 24, o un altre diferent, però els fallers no li ho van consentir per res del món. Supose que aquest serà el motiu de la cançoneta.
ResponElimina