LA "DEFENSA DEL VALENCIANO" DE LA "GENERALIDAZ BALENCIANA"

Fabra, no Pompeu, l'altre, el president de la Generalitat Valenciana, ha dit públicament: “El artículo 6 de nuestro Estatuto es muy claro, y dice que la lengua que se utiliza en la Comunitat Valenciana es el valenciano. Todos aquellos que tenemos representación y responsabilidad en cualquier ámbito debemos defender nuestras señas de identidad y nuestra lengua, desde luego mi compromiso es hacer cumplir el Estatuto”.

Doncs ala! que el faça complir, perquè fins ara... ací teniu com han anat les coses:

ARTICLE 6 – ESTATUT D’AUTONOMIA	INCOMPLIMENTS
La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.	El president de la Generalitat Valenciana i la delegada del Govern espanyol no s’expressen, de forma habitual, públicament en la llengua pròpia dels valencians i les valencianes
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.	Tres sentències del TSJ valencià obliguen a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports a acomplir aquest article. Milers d’alumnes es queden sense estudiar en valencià cada curs.
La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.	Any 2013: La Conselleria d’Educació retalla 810.000 euros en ajudes per a la promoció del valencià.
Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.	El Síndic de Greuges elabora cada any un informe on s’especifiquen centenars de casos de vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants.
S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià	29 de novembre de 2013: tancament d’RTVV
La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.	Publicació de la Llei de la funció pública sense el requisit lingüístic.
Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.	Aquest és l’únic punt que l’Administració valenciana acompleix de forma rigorosa.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.	El president de la Generalitat Valenciana qüestiona la capacitat normativa de l’AVL.

I posats a defensar el valencià, perquè no defensa també els valencians dels energùmens que pul·lulen pel seu partit i es posen nerviosos, fins a donar-los atacs d'histèria i fer el més espantós dels ridículs, cada volta que oloren la proximitat d'eleccions?

 

QÜESTIONARIS

Segons he llegit a la premsa, sembla que a l’església catòlica li ha arribat novament l’hora de l’aggiornamento del qual ja es parlava fa un temps (segles?) quan el lloc de Sant Pere l’ocupava Joan XIII i Passolini filmava aquell Vangelo secondo Mateo, el meu homònim.

El papa Francesc Ha remés un qüestionari a les Conferències Episcopals d'arreu del món amb preguntes sobre els matrimonis homosexuals i el divorci per a conèixer quina és l'actitud de les esglésies locals cap a l'Estat com a promotor d'unions civils, fins i tot entre persones del mateix sexe i davant les persones que les protagonitzen?. Quina atenció pastoral es pot donar als que han triat viure sota aquest tipus d'unions?", es pregunta en el document.

En cas d'adopcions per part de parelles del mateix sexe, "què es pot fer pastoralment per transmetre la fe?", prossegueix el qüestionari, que dedica també un apartat a l'educació dels nens en els anomenats "matrimonis irregulars" i la manera en què els seus pares s'acosten a l'Església.

El papa ha recomanat als responsables dels instituts educatius de l'Església que treballen per "anunciar Crist a una generació que canvia", que cal considerar les diferents realitats personals que es donen en la societat actual, com l’elevat percentatge de nois que tenen els seus pares separats, o l'existència de fills que conviuen amb parelles homosexuals.

També ha dit que "Les situacions que vivim avui, per tant, plantegen nous desafiaments que per a nosaltres, de vegades, són fins i tot difícils de comprendre. Com anunciar Crist a aquests nois i noies? Com anunciar Crist a una generació que canvia?"

També sé per la premsa, que al si de l’església catòlica que governa Francesc ja hi ha molts que han estudiat científicament l’assumpte i, amb estadístiques a la mà, coneixen la resposta i així, potser, li ho comunicaran en complimentar el qüestionari. Un d’ells és el Bisbe de Sogorb-Castelló, Casimiro López, el qual va fer en l'última fulla parroquial de 2013 tot un al·legat contra les parelles del mateix sexe i la llei que regula els divorcis, ja que provoquen "el notable augment de fills amb greus pertorbacions de la seua personalitat" i "el desenvolupament d'un clima que acaba amb freqüència en la violència".

Andreu Susarte, el capellà de Beniarrés, també sap de què parla: ha preparat el seu propi qüestionari, l’ha lliurat a les festeres de la Puríssima  i l’ha dipositat entre els altres fullets que es poden trobar a la parròquia.

Segons les seues pròpies paraules, el fullet és tan sols “una guia per a la gent que vol confessar-se i ha de fer examen de consciència”, es divideix en 10 apartats i repassa els 10 Manaments un per un, per tal que tothom puga recordar les seues possibles infraccions confessables.

Sota epígrafs que van des de “Estimaràs Déu sobre totes les coses” a “No cobejaràs els béns d'altre” fa que els fidels s'interroguen sobre els seus posicionaments personals de tot tipus.

Els més importants, tal vegada, arriben en el novè apartat, “No consentiràs actes impurs”. 

Ací cal que es pregunten:
              

                   “Sóc homosexual?”

                  “Veig pel·lícules pornogràfiques?”

                  “Em masturbe?”

                  “Visc en fornicació?”

                  “He tingut alguna relació sexual amb un animal?”

Però també és molt important  que recorden altres assumptes com aquests:

                   “Practique l'eutanàsia, l'avortament?”

                   “Practique la tortura?”

                   “Promoc els segrests, el terrorisme?”

Potser els 1200 habitants de Beniarrés comenten entre ells els grans esforços de memòria que hauran de fer si volen complimentar exactament, supose que omplint-lo amb creuetes, tots els apartats del qüestionari.

En resum: A Roma, aggiornamento, però a Sogorb-Castelló i Beniarrés, Sodoma i Gomorra!

EL DRET A MORIR AMB DIGNITAT

El diari Públic.és del 31 de desembre del 2013 publica aquest interessant article de Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu, que reproduesc traduït:

Molts som els que hem vist persones molt volgudes que, a causa de la malaltia que tenien, van patir una mort llarga, penosa, dolorosa i humiliant. I era la pròpia persona que s'estava morint la que desitjava morir al més aviat possible, anar-se’n sense pena i sense dolor, i sobretot, amb dignitat. I, en canvi, era molt poc el que el malalt i els seus familiars podien fer. La llei no ho permet.

La major raó d'això és un prejudici religiós que, com en el cas de l'avortament, parla de la santedat de la vida, sense ser sensible al significat i qualitat d'aquesta vida. Està, com tot sentiment religiós, basat en la fe, en creences, i escapa a qualsevol raciocini. I és un indicador més de l'enorme poder que té l'Església i de la seua influència negativa en la cultura popular, que tal possibilitat ni tan sols haja estat considerada pels anomenats representants de la població.

No cal dir que és un tema complex, perquè pot donar motiu a abusos, és a dir, que aquest dret fos utilitzat pels familiars, o persones properes al malalt, com a manera d'alleujar la seua pròpia incomoditat, afegint pressió al malalt perquè signés i donés el seu consentiment perquè li ajudessin a morir. Però hi ha mecanismes i regulacions que poden disminuir la possibilitat d'aquest abús, adquirint, per exemple, l'autorització en un moment de major normalitat en el qual el pacient puga decidir en una situació menys estressant, o fins i tot quan no estigués malalt en fase terminal.

Així s'està fent en quatre Estats d'EUA: Oregon, Washington, Vermont i Montana. I la popularitat d'aquesta mesura explica que altres Estats estiguen considerant aprovar lleis semblants. La intervenció pública permetent la mort assistida per personal sanitari es diu Death with Dignity Act (llei del dret a morir amb dignitat), i s'està estenent al llarg d'EUA. Això és un indicador de la pèrdua d'influència de les religions en la societat. En realitat, ha estat la constant de les religions, i molt en particular de les esglésies cristianes (i més concretament de l'Església Catòlica) valorar el dolor com a instrument de redempció i purificació, concepció que adquireix major contundència en el procés del final de la vida, camí –segons aquestes religions– cap a l'altre món, on es desenvolupa la plena realització d'aquell ésser. Tal creença ha de respectar-se per mera coherència democràtica. Qualsevol ciutadà té el dret a practicar la seua religió, segons els cànons que marque la seua església. Ara bé, aquest mateix ciutadà no pot imposar les seues creences a la resta de la societat, tal com les esglésies desitgen, i molt en particular l'Església Catòlica espanyola, que tradicionalment ha tingut una relació privilegiada amb l'Estat espanyol, tant durant els períodes dictatorials com en els escassos períodes democràtics que Espanya ha tingut en la seva història. L'Església Catòlica espanyola no solament no és un instrument democràtic, sinó que és antidemocràtic, ja que mai ha acceptat que les seues creences són particulars (és a dir, haguessen d'afectar solament als seus creients) i no universals (és a dir, que apliquen a tota la ciutadania).

I la direcció ultrarreaccionària de l'Església Catòlica, que durant la dictadura formà part de l'Estat feixista (els clergues eren pagats per l'Estat i els bisbes nomenats pel dictador), mai ha acceptat que les seues creences i sancions no han de transformar-se en polítiques públiques en un sistema democràtic. Fer-ho, com està ocorrent a Espanya, és d'una enorme insensibilitat democràtica, a més d'una gran crueltat i inhumanitat. Negar el dret a morir sense dolor i amb dignitat a les persones com a conseqüència d'un mandat del seu Déu, és delegar la governació d'un país a un poder terrenal no democràtic que utilitza un poder suposadament diví (que ningú ha triat) per a controlar la població. Han estat un error greu l'excessiu respecte i docilitat mostrats per les esquerres a les imposicions d'un poder fàctic que ha danyat tant i continua danyant la població, i tot això en nom del seu Déu.

BETLEM i BELÉN

Em preocupa que, malgrat les embranzides de la crisi i les penúries sobrevingudes, els valencians siguen tan irreflexius, vulguen més marxa, siga nadalenca o no, i vinga d’on vinga, sense pensar-s’ho massa.

Els mercadets, més o menys medievals o contemporanis, més o menys artesans, generalment tan perfumats amb aromes naturals i ecològics estan de gom a gom; no sé, però sospite, que els seus balanços comercials tindran relació directa amb la paga, si és que tothom l’ha rebuda.

També hi ha molta gent fent llargues cues a la porta de la Catedral, per veure el seu betlem, eixa representació que abans estava carregada d’innocència i imaginació casolana, ara quasi superada pels nous temps, les modes. Els plàstics i benintencionades intencions “artístiques”. No sé si caldrà pagar entrada.

Més gent encara va esperar la presentació estel·lar de Belén Esteban, la princesa del pueblo, una princesa que, pel que he llegit a la premsa, fins i tot volen importar des de la República de Venezuela. És explicable. Com allí no tenen família reial de debò, amb pedigrí, volen una princesa de pega, i així ja tindran un maldecap més.

Seguint la notícia de la premsa, per aconseguir un exemplar del llibre amb l’enginyós títol d’ Ambiciones i reflexiones, (l’han pillat?) escrit per Boris Izaguirre, amb una signatura autògrafa de la seua protagonista, l’aristòcrata de la televisió populista, es concentraren centenars dels seus seguidors, entre els quals figuraven fins i tot membres de tres generacions de la mateixa família. Alguns matinaren i van fer acte de presència a les portes dels grans magatzems on tindria lloc la performance, per no quedar-se in albis. La cua es va formar a partir de les 10 del matí, i la popular princesa tenia anunciada la seua presència a les 6 de la vesprada! Tot un record mai no superat per cap Betlem de debò, ni en les èpoques més fervoroses, ni per cap família reial real i amb tots els ets i uts.

Conforme anaven passant les hores augmentava els nerviosisme dels fans, fins arribar a moments de paroxisme en els quals la princesa popular va ser victorejada als crits d’ Arriba la Esteban! (ho tornen a pillar?)

Mentre llegia aquesta notícia, anava creixent la meua preocupació perquè, pel que es veu, els valencians en general són molt afeccionats a ficar-se en tota classe de betlems, sense caure en el compte que, per molt populars que siguen, sempre acabem perdent els ciutadans, i després no s’hi pot eixir ni entonant el Sálvame (continuen pillant-lo?)

Per a mi, poble i popular, designen coses no tan banals i superficials, més importants, més entranyables, amb més valors que allò que alguns ens volen fer creure i altres s’ho empassen. Així que no vull cap Nadal amb aquesta classe de Betlem o de Belén.

I si vostès poden, i els deixen, passen bones festes!

LA "VALENCIANIA" DEL PP

EL MOTIU REAL DEL TANCAMENT NO SERÀ QUE, SEGONS DIUEN, (YO NO LA VEIG DES QUE CAMPS VA TANCAR TV3) ARA ELS INFORMATIUS INTENTAVEN ACOMPLIR BÉ EL SEU OBJECTIU?

CRIDA D'ESCOLA VALENCIANA

ESCOLA VALENCIANA FA UNA CRIDA SOCIAL PER AFRONTAR LA DIFÍCIL SITUACIÓ ECONÒMICA DE L’ENTITAT

Hui arranca el projecte de Verkami anomenat “Fes Escola Valenciana!”, una proposta de micromecenatge per tal què la gent contribuesca econòmicament a fer viable el funcionament de les activitats que duu a terme l’entitat cívica de normalització i defensa del valencià a l’escola i al carrer. Les contribucions econòmiques es realitzen mitjançant el web www.escolavalenciana.org/verkami . Escola Valenciana té per objectiu reunir 60.000€ en els 40 dies que dura aquest repte de micromecenantge amb 12 paquets de recompenses diferents perquè la gent trie en un ventall de possibilitats que van entre l’aportació de 10€ fins a 3.000€. Aquest és el projecte de Verkami més important que s’ha llançat fins ara al País Valencià i l’entitat fa una crida social per tal de poder aconseguir l’objectiu marcat i mantindré actiu aquest moviment global de defensa del valencià , que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.

L’actual president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, acompanyat pels quatre presidents que l’han precedit – Josep Chaqués, Carme Miquel, Vicent Romans i Diego Gómez -, així com de representants d’algunes de les 29 entitats que conformen la Federació d’Associacions per la Llengua, ha fet pública la complicada situació de sostenibilitat econòmica de l’entitat cívica que durant més de 20 anys ha desenvolupat activitats de promoció i defensa de la nostra llengua arreu del territori valencià i que té com a projecte emblemàtic les Trobades d’Escoles en Valencià, festes lúdiques i reivindicatives d’estima per la llengua que reuneixen més de 200.000 persones cada any arreu de les comarques valencianes.

Vicent Moreno ha explicat que “entre totes i tots hem d’aconseguir mantindré viva la flama del valencià i remar perquè aquest vaixell continue navegant amb accions concretes en l’actual context educatiu, polític i social. Ara com ara, això perilla, si no aconseguim l’objectiu econòmic d’aquest micromecenatge social, gran part de les nostres activitats es desactivaran en uns mesos”.

Des d’Escola Valenciana s’ha detallat que des de fa tres anys les subvencions públiques globals a les quals ha optat l’entitat s’han reduït en un 72,3%. En el cas de les subvencions estatals, la reducció ha estat del 100%.

Així mateix, des de 2011 s’ha vist molt minvada també la venda de samarretes de les Trobades i les rifes que sostenen bona part de la viabilitat econòmica de les Coordinadores comarcals de l’entitat, les que organitzen les Trobades d’Escoles en Valencià i concreten els projectes globals a les comarques: “L’exemple és ben clar, en tres anys la venda anual de samarretes de Trobades ha baixat d’unes 60.000 a 18.000 i aquest fet té com a conseqüència una reducció dràstica d’un dels nostres principals fons d’autofinançament”, ha declarat el president de l’entitat.

Aquests factors han estat determinants per a prendre diverses mesures: L’aplicació d’un ERO durant 2012, l’externalització del programa Acosta’t al Territori, que ara gestiona una empresa privada, i sobretot el que s’intenta actualment és que no es desactiven activitats fonamentals com: Les campanyes informatives de matriculació, l’assessorament per obrir línies d’ensenyament en valencià als centres, l’Oficina de Drets Lingüístics per defensar el dret a tindre ensenyament en valencià i a viure en valencià, els concerts de música en valencià de La Gira, el Cinema en valencià, el Premi Sambori de literatura o el Voluntariat pel Valencià, “projectes i serveis que arriben a milers de persones i que suposen plataformes de normalització lingüística en diferents àmbits”, ha apuntat Vicent Moreno.

Fa dos anys Escola Valenciana va emprendre el projecte d’autofinançament Amics i Amigues d’Escola Valenciana. Per només 5 € al mes, els Amics i Amigues de l’entitat contribueixen a la cristal·lització de les activitats en defensa de la llengua i de l’ensenyament en valencià i de qualitat, i a més gaudeixen d’avantatges i descomptes proporcionats per diferents empreses i entitats. ( www.escolavalenciana.org/amics )

Actualment Escola Valenciana té al voltant de 700 amics. Per garantir un funcionament autònom de l’entitat es necessiten, almenys, 3.500 Amics i Amigues: “Justament per poder planificar una bona campanya d’Amics i Amigues, així com mantenir actives amb normalitat les nostres activitats llancem el Verkami `Fes Escola Valenciana!´, que pot permetre assegurar el nostre treball durant uns mesos fins aconseguir l’objectiu últim de la reestructuració i l’autofinançament de tot allò que duem a terme”, s’ha concretat en la roda de premsa.

Actualment les diverses vies de finançament són:

· Els Amics i Amigues d’Escola Valenciana.

· Les Empreses Amigues d’Escola Valenciana. Són aquelles empreses que se senten implicades amb el valencià i que ens donen suport econòmic o avantatges per als Amics. Ara com ara comptem amb 16 Empreses amigues.

· Rifes i samarretes de Trobades. En el primer cas la davallada ha estat d’un 50% i en el cas de les samarretes del 70%.

· L’Agenda d’Escola Valenciana. Sempre han suposat uns ingressos significatius, però des de fa uns cursos ha baixat l’adquisició d’aquestes agendes per part de les escoles. Faria molt per a l’entitat recuperar la venda d’anys anteriors d’una agenda molt completa.

· Targetes de crèdit d’Escola Valenciana. L’entitat n’ofereix dues, la de Caixa Popular, que s’anomena “Compromís pel valencià” i la Targeta ONG de Bankia de la Fundació Escola Valenciana. D’aquesat manera el 0,7 de les compres que es realitzen es destinen a l’entitat.

· Productes d’Escola Valenciana.

· Col·laboració de les universitats públiques valencianes en el disc recopilatori de La Gira.

· Subvencions públiques:

o Subvencions estatals: reducció del 100% en els últims 3 anys.

o La resta de subvencions públiques: reducció d’un 72,30% en els últims 3 anys. Exemple: actualment la Generalitat Valenciana aporta 5.000 euros a l’entitat adjudicats en les últimes ajudes a col·lectius per a la promoció del valencià.

o Ajuntaments pel valencià: convenis d’alguns ajuntaments amb l’entitat per contribuir al finançament d’activitats i de les Coordinadores comarcals.

“Som completament transparents i la nostra voluntat és mostrar les diferents maneres que es tenen per dur endavant aquest motor de promoció del nostre màxim tret d’identitat”, han aclarit els màxims responsables de l’entitat i han afegit: “El Verkami `Fes Escola Valenciana´ és clau per a reconstruir les bases d’aquest moviment que és l’altaveu de qualsevol persona que senta que la nostra llengua s’ha d’obrir pas a la normalitat, i més quan el Govern valencià no assumeix les seues responsabilitats al respecte”.

Les claus del Verkami “Fes Escola Valenciana!”

Des de hui fins al 30 de novembre totes les persones que senten que Escola Valenciana té una raó de ser poden demostrar-ho contribuint a una crida econòmica. És tan senzill com entrar a l’espai web www.escolavalenciana.org/verkami i fer una de les 12 aportacions econòmiques que s’ofereixen.

L’entitat cívica ha marcat una estratègia de comunicació mitjançant els correus electrònics, les xarxes socials, la resposta dels mitjans de comunicació i el suport de personalitats de diferents àmbits socials.

Per què aquesta campanya de micromecenatge social?

S’acompleixen 30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i estem sofrint atacs directes als nostres drets lingüístics. Davant la marginació de l’ensenyament en valencià, plurilingüe i de qualitat. Davant la manca d’oferta educativa en la nostra llengua. Davant un Decret de plurilingüisme sense recursos. Davant la imposició de lleis pròpies de l’era predemocràtica com la LOMCE: et fem una crida.

Una crida econòmica que ens permeta continuar treballant per la normalització lingüística. Una crida per assegurar la dignitat que li pertoca al nostre tret d’identitat més important. Una crida per aconseguir que la nostra riquesa lingüística siga compartida per totes i tots.

Volem sumar la voluntat de milers de persones que defenen el dret bàsic de l’educació en la nostra llengua. Volem que es visualitze l’estima per la nostra llengua. Volem que el vaixell del valencià continue navegant.

Per què cal fer Escola Valenciana?

Escola Valenciana és un moviment de base social que treballa per la cohesió i la suma de voluntats que impulsen la riquesa de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat amb projectes propis i amb el treball compartit amb altres agents socials.

Fa quasi tres dècades que engegàrem una maquinària participativa, transversal i comarcal que pertany a totes les persones que participeu d’aquest moviment i totes les que us hi vulgueu sumar.

Volem que Escola Valenciana et continue servint d’altaveu de promoció de la nostra llengua a l’escola i al carrer. Un altaveu de l’ensenyament en valencià, de la música en valencià, del cinema en valencià, de la literatura en valencià, del voluntariat lingüístic, dels drets lingüístics i de tota la resta d’activitats de cohesió social i de xarxa que duem a terme.

Escola Valenciana ets tu i el teu suport econòmic és fonamental. Necessitem que totes i tots ens impliquem per continuar obrint aquesta drecera de normalitat. És per això que et proposem aquesta manera de contribuir al funcionament d’aquesta federació d’associacions per la llengua comarcals i de país.

Per què volem reunir 60.000 €?

El Verkami d’Escola Valenciana està concebut per a mantindre el nostre funcionament mentre paral·lelament desenvolupem diverses vies d’autofinançament. Volem aconseguir garantir projectes sostenibles i estables. Ara per ara això perilla greument.

Si entre totes i tots arribem a l’objectiu econòmic d’aquest micromecenatge, la nostra activitat podrà continuar desenvolupant-se durant els pròxims mesos.

Tu tens la clau. Tots tenim la clau. La teua aportació econòmica servirà per mantenir l’estructura bàsica que potencie:

· L’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià.

· L’assessorament a les famílies i els docents per demanar l’obertura de més línies en valencià a les escoles.

· La cobertura de les accions judicials per aconseguir que s’òbriguen línies en valencià.

· La denúncia pública de les irregularitats que actualment existeixen a tots els nivells educatius respecte al bon funcionament dels programes d’ensenyament en valencià.

· L’assessorament jurídic a persones a les quals es nega el dret a viure en valencià mitjançant l’Oficina de Drets Lingüístics.

· L’impuls de campanyes informatives sobre la matriculació en valencià.

· La formació del professorat en un plurilingüisme real on la nostra llengua és la peça fonamental en el procés d’aprenentatge.

· L’organització de mobilitzacions per l’ensenyament de qualitat al País Valencià.

· La creació de materials i la col·laboració amb entitats i institucions de les nostres comarques i dels territoris de parla comuna.

· L’organització de concursos literaris en valencià per a tots els nivells educatius amb els Premis Sambori.

· El foment de nous parlants en la nostra llengua mitjançant el programa Voluntariat pel Valencià.

· La potenciació de la música en valencià amb l’organització dels concerts de La Gira i l’edició de recopilatoris de música.

· La programació de pel·lícules en la nostra llengua per a l’alumnat amb el Cinema a l’Escola i a les sales comercials amb el Cinema en temps d’oci.

· El desenvolupament de la campanya d’Amics i Amigues d’Escola Valenciana. Ens cal arribar a un mínim de 3.500 Amics i Amigues per garantir el futur d’aquest moviment social i les seues activitats.

MÉS HEMEROTECA

M'ha arribat per mail  aquesta informació, que us oferesc traduïda:

"El 1953, un gran nombre d'estats van perdonar més del 60 per cent del deute que el país teutó havia acumulat durant les dues guerres mundials.

Un article publicat en el blog «Assamblea Popular 15M Villa de Vallecas» desvetlla com la mateixa Alemanya que avui exigeix a estats com Grècia, Portugal o Espanya grans sacrificis per controlar el dèficit i pagar el seu deute públic, va aconseguir que la comunitat internacional li perdonés el seu

.

Tot va ocórrer el 1953, quan una Alemanya devastada per la Segona Guerra Mundial es trobava sumida en una gran crisi que li impossibilitava pagar els seus deutes, que ascendien a uns 38.800 milions de marcs de l'època. L'Estat es trobava a la vora de la fallida.

Davant aquesta situació, els principals creditors del país germà, liderats per Regne Unit, França i Estats Units, però entre els quals també es trobaven  Canadà, Dinamarca, Grècia, Irlanda, Itàlia, o Espanya, es van reunir a Londres per tractar de buscar una solució a aquest enorme problema.

Les negociacions es van estendre entre el 27 de febrer i el 8 d'agost de 1953 i van tenir com a resultat l'anomenat «Acord de Londres», que va reduir el deute alemany en un 62,6 per cent i va determinar un calendari de pagaments pels 14.500 milions de marcs restants.

Això no solament va permetre que el país es recuperés ràpidament, sinó que molt aviat el va situar al capdavant del creixement econòmic del continent.

No obstant això, els líders germans semblen no haver après gens de la història i, en lloc de correspondre a la generositat amb la qual van ser tractats fa sis dècades, han decidit aplicar mà dura a aquells països que els van permetre regenerar la seva economia i evitar una fallida segura.

Llàstima que aquest apassionant capítol de la història recent no s'estudie en els nostres col·legis els grecs ni, per descomptat, els alemanys.