El darrer dissabte vaig passar un calvari llegint un imaginatiu article que aprofitava la proximitat del dia 22, festa del patró de la ciutat, Sant Vicent Màrtir.
Deixava caure una proposta tan esperpèntica que en la meua opinió, perquè ja n'he vistes de tots els colors, té moltes possibilitats d’arribar a terme, cosa que seria un martiri per a la ciutat de València.
Es tracta de La solución final per a una situació allí anomenada el segundo martirio de San Vicente: el perillós estat de conservació en què es troba l’antic monestir de la Roqueta, a punt de caure en algunes parts.
La proposta, sota la bíblica expressió d’Al César lo que es del César, oferia la “solució” del problema: Que l’Ayuntamiento de Valencia, representado por su propietaria, la alcaldesa, li regale “pel morro” tot l’edifici a l’Arquebisbat, mitjançant una cessió de la propiedad de la obra del monasterio de la Roqueta y terrenos que comprende, libre de gastos y a perpetuidad.
A més d’esperpèntica, la proposta resulta divertida, perquè el monestir de La Roqueta, relacionat amb Sant Vicent Màrtir, era una propietat religiosa que va passar a ser municipal. l’Ajuntament va comprar-lo fa uns quants anys, obligat per la pressió d’intel·lectuals i ciutadans que volien salvar-lo de una destrucció segura.
Haureu de convindre que acceptar la tal proposta seria justament, la solución final.
En llegir juntes les paraules Arzobispado i terrenos, em vaig quedar garratibat i el martiri em recordà el calvari, tot pensant si encara en queda algú que siga públic, perquè l’Arzobispado s’ha dedicat durant els darrers anys a fer d’agència immobiliària, passant pels Registres de la Propietat i registrant al seu nom tot el patrimoni immobiliari d’ermites, calvaris i terrenys adjunts, que els incauts ajuntaments, considerant allò com a propietat històrica, no havien tingut la precaució d’inscriure’ls quan tocava.
Mentre llegia em preguntava: per quina raó una propietat de la ciutat, adquirida amb diners de tots els ciutadans, ha de passar a ser privada sense cap ni una compensació? i perquè, a més, d’una organització confessional que la utilitzarà en el seu propi benefici, excloent tot allò que no siga els seus fins i els seus fidels?
Ja sabem com respecta l’església les seues propietats històriques quan olora el negoci immobiliari, recordem només les parròquies de Sant Miquel o de Sant Bertomeu, el convent de Santa Caterina convertit en el Corte Inglés, o el desgraciat enderrocament de l’ermita gòtica de Sant Vicent Màrtir, ben a prop de la Roqueta, per a construir un horrible edifici de vivendes, destruint la memòria antiga del Sant, ara amagada en una lletja cripta.
Açò si que és un veritable segon martiri i un calvari etern per a la memòria del patró de la ciutat: la voracitat immobiliària dels que es diuen els seus fidels.
 |
| Antiga ermita de Sant Vicent Màrtir |
 |
Destrucció de l'ermita l'any 1958
en primer terme, a l'esquerra, un contrafort gòtic |
