DESTINS ENCREUATS

Un títol de pel·lícula que em va molt bé per a encapçalar aquest comentari.

Açò va ser tan lluny com ahir 25 de gener de 2012, a primeres hores de la nit, davant el palau de Justícia de València.

Aquells que havien conegut un primer judici relacionat amb el cas Gürtel i es manifestaven en contra del judici per prevaricació, ambdós dedicats al jutge estrela Baltasar Garzón, van tindre ocasió de veure eixir, alegre i triomfant, aquell que té un amiguito del alma, considerat per un jurat popular NO CULPABLE (QUE NO IGNOSCENT) justament durant el transcurs de la manifestació.

Ja em direu si això no són destins encreuats, el de l’instructor i el de l’instruït.

Si ara veiem coses així, no us estranye que amb el temps vejam condemnat el jutge instructor i lliures tota la trama... i l’ordit.

També cal fer una precisió sobre l’amiguito de l’alma, amb açò ha hagut molta confusió, jo ho vaig descobrir en veure al telediari el gest de “l’honorable” ex president en sentir el veredicte: va alçar la mirada al cel i fent l’ullet va marmolar gracias Dios mio.

Això ho aclareix tot, el seu amiguito del alma és Dios.

I ha fet un miracle!