Josep Bernat i Baldoví (Sueca 19/3/1809-1/1/1864 estudià a les Escoles Pies i més tard cursà Dret a la Universitat de València. Va patir de sordesa des dels 24 anys, per això alguns li deien Lo Sord. Arribà a ser diputat a Corts i alcalde de Sueca.
Ens interessa més la seua activitat d'escriptor i poeta. Conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal, amb ortografia a l’espanyola, que obtingué una gran audiència. és conegut fonamentalment pels seus sainets, també va escriure els primers llibrets de falla, i miracles de Sant Vicent. La seua obra més coneguda és El virgo de Visanteta, que va arribar, fins i tot, al cinema.
Josep Maria Bonilla i Martínez (València 16/8/1808-7/8/1880) també va ser advocat, escriptor, polític, pintor i periodista. Son pare va ser notari de Llíria i liberal, per això li deien negre els realistes reaccionaris. Ell també va escriure el primer periòdic satíric en valencià, El Mole.
I tots dos junts col·laboraren en els setmanaris La Donsayna (1844) , El Tabalet, i El Sueco (1847).
A banda del que puguen dir els filòlegs, a mi em sembla que el seu valencià vulgar amaga joietes lèxiques i sintàctiques d’un encantador castissisme i certa crítica social, amb algunes eixides quasi surrealistes. Ací teniu unes mostres de La Donsayna:
La donsayna nº 1
Trabajan
los artesanos
Y los pobres
labradores,
Y otros cogen
con sus manos
Les
figues y les bacores.
La Donsayna nº 2
Avans
que per baix del nas
La
llengua als atres enseñes,
Llígat
bé les espardeñes,
Y
pensa un póc lo que fas.»
GRAMATICA
PARDA·
Sintaxis
de Sento Beseroles
Nominativo Yo... y nadie mas.
Genitivo De mí... no traureu res.
Dativo Pera
mí... palo en éll.
Acusativo A d'aquell... tot.
Vocativo ¡Oh cara patria mia!!!
Ablativo Por... siempre jamas amén.
NOVA
CONCHUGASIÓ DEL verbo- sum, es, est.
I
Ego sum todos cayeron
Tu
eres mascle ó
femella
Aquell
es el que fa tres
Nosotros
somos solo los buenos
Vosotros
sois de un atra casta
Aquellos
son ton tos y... basta
Ortografia
del mateix autor
REGLES
QUE NO MARREN.
Si
sopla el vent de llevant
-
? -
Si
la tremontana asoma
- , -
Y
si els núbols tens damunt
- . -
Mira
así totes en chunt
Les
regles de ortografía
Que
fan posar hui en lo dia
Interrogant,
coma y punt.
S.
SEMENTERI
DE CANTA-CUCOS.
EPITAFIOS.
Así,
mano sobre mano,
Sínse
haber ningú que chíste,
Estan
Vaoro y Mariano,
Roc,
Chaume, Quélo y Batiste.
Si
a este puesto vens, chermá,
Sapies
que estan así dins
Un
parell de teulains
Que
cantaben en la má.
Este
póbre lechuguino
Sinse
poder dir «Chesus»
S'ha
quedat ert com un fus.
Descansa
baix de esta llósa,
Que
mirant, mortal, estás,
Una.
que li dien ... Rósa ...
Pero
tú ... tapat el nas.
A
UN DEPOSlTARIO DE LA FE PUBLICA.
Soterraren
á este así
Sinse
retor ni vicari;
Res
vol dir, que al cap y al fí
El
difunto era ... un notari.
Molt
amarc y molt pudent
Es
el nom de este chiquet,
Que
es morí air de repent,
Pues
li dien... Fél-y-pet.
Tin
present, es dir, memento,
Que
está así aguardante a tú
El
teu eompañiero Sento.
A
LA MULLER DE D. PEDRO CALSONES
El
que no siga bambau
Es
presis que considere
Que
está así dormint en pau
La
que avans dormia en Pere.
Así
reposa un siñor
Que
morí no mes de pór:
¡Miren
vostés que es valor!!!
Estes
eren dos don-selles
Les
mes honrades del mon:
El
que els consedia el don
Els
afaitaba les selles.
Así
dins teniu a un mort
Que
no ha tancat mes que un ull,
Perque
el pobre estaba tort.
Quant
el profeta Abacuc
Anaba
convertint moros,
Feren
tres dies de toros
Alla
en la Pobla del Duc;
Y
plé de rabia Caifás
Perque
aná la seua nóra,
Tragué
tot lo faldó fora,
Y
es quedá en lo c. al ras.
Estant
la Roca Diablera
De
quinse mesos en sinta
Se
li vá pédre la pinta
Per
la vall de Gallinera;
Y
com era en temps de otoño,
Fon
tant lo que va sentir
El
vores penchant el moño,
Que
es quedá... sinse parir.
Puchà
un frare a predicar:
Veu
sis calvos en un puesto
Y
digué: señores, esto
¿Es iglesia ó melonar?
N.
La donsayna nº 3
SEMENTERI
DE CANTA-CUCOS.
EPITAFIOS.
Ert
pera sempre está así
Un
frare de Sen fransés;
Perque
una volta morir,
No
tornara a morir mes.
El
monago Fray Romá
Está
así per cosa serta;
Y
de tant que demaná
Té
encara la boca uberta.
ATRE
AL MATEIX
Así
está aquell llec de marres;
Morí
de tant de fartar;
Y
per la afisió a menchar,
Menecha
encara les barres.
Plorem
tots ací la sórt
De
la infanta Chirivía,
Que
si no s'haguera mort,
De
sert encara viuria.
Ert
per así com un fus
Va á redolons un poeta,
Que
per morir tan pobrús,
No
te encara fosa feta.
Descansa
as! un pastiser;
Llástima
tots li tingam.
Perque
al fí morí de fam.
En
esta fosa tan baixa
Esta
un famós cheneral,
Que
sols tenia de tal
L'orgull,
el nom y la faixa.
Segun disen y descurro,
Lo
demés era de burro
Así
está el duc Bufapet
Que
sempre en gran coche aná,
Y
de tant que malgastá,
Morí
venent cacahuet.
Así,
Deu el tinga en glória,
Está
un avaro molt ric;
Reventá
per lo melic
De
tant menchar safanória.
Per
este clot pasa aprisa
Que
hay un lletrat descansant;
Vivió siempre
demanant,
Y murió sinse
camisa.
Así
está ben soterrat
Caco
el lladre tan famós,
Y
un menistre al seu costat:
Mes
no pencharen als dos.
Pepa.
y son marit Colau
Descansen
en pau así;
Sols
cuant ú y atre morí
Estigueren
chunts en pau.
N.
TABALET
Cansons
com a melons
Cuant
el Profeta Cudól
Anaba
venent tomates,
Meternic
casaba rates
En
lo gancho d'un cresól.
Adan,
que era un cabiscol.
Li
digué plorant a Andreu;
Home,
per l'amor de Deu,
Ménchat
esta figa al vól.
Qui
llich este vers, está
Fent
lo que no pensa fer,
Pos
sinse ser donsainer,
té la donsaina en la má.
El
que llixca esta cuarteta,
Be
pot córrer com un galgo:
Que
s'endurá bona feta
Si
creu que vach a dir algo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada