NAZISME?

A mi em feia gràcia veure la senyora Cospedal desfilant per Toledo amb teja y mantilla el dia del Corpus (sembla que per a l’església viu en pecat i el seu regne no era d’aquell món).

No era d’aquell món i cada volta és menys d’aquest; la simuladora de contractes en diferit demostra el seu progressiu allunyament de la realitat. Jo ho puc entendre, perquè no debades ella és, de manera genuïna, membre de la “classe política”, eixa casta que viu, no “per a la”, sinó “de la”, política, eixa casta que no dimiteix mai perquè se li acabaria el “xorro”.

Per tal de deixar les coses al seu lloc, ella va abandonar la seua torre i participà en un debat promogut pel seu partit, fet en un bar, el terreny de la gent del carrer, on parlaren sobre la pèrdua de confiança dels ciutadans en la política. Ella i els qui l’acompanyaven encara no han descobert que els ciutadans han perdut la confiança, sobre tot, en els polítics del seu partit, que dóna l’esquena sistemàticament a les demandes populars (en el bon sentit, no en el nominal).

En la seua baixada a peu de carrer es va mostrar sorpresa, perplexa i ofesa per certes actituds de ciutadans que han pitjat l’accelerador i funcionen a massa revolucions, cosa que, evidentment, no es pot consentir.

Ella ha dit de l’escratx que reflecteix “un esperit totalitari i sectari”, que “tot perd el sentit quan s’exerceix la violència per a aconseguir-ho”, que volen “violentar el vot”. És a dir, igual que al seu partit: ¿què ha fet sinó des que començà a governar? “violentar el vot” dipositat pels seus votants, aplicant programes contraris als que prometia, mentir i enganyar cada volta que feien declaracions.

Com el seu va ser el partit “més votat” ella considera que ha obtingut una patent per fer i desfer, sense parar-se a pensar que són més els que no els van votar; que cal governar per a tots, aquells que els votaren i aquells que no ho van fer (açò, deixant de banda consideracions sobre la tupinada legalitzada del sistema electoral). En el fons utilitza la democràcia com si fos un arma per a desqualificar i destruir els opositors, considerats enemics.

No contenta amb açò, va dir que l’escratx és “NAZISME PUR”!

Aquesta és una qualificació que utilitzen, alegrement i espontània, els “demòcrates” de curta volada, els hereus i els nostàlgics del franquisme, i ho fan tant, que se l’haurien de fer mirar pel psicoanalista.

Jo mateix, erigit provisionalment en psicoanalista amateur, i emulant el poeta, acabaré replicant, a la Cospedala i a la resta de la basca que vol criminalitzar a tort i a dret:

                                                                                   NAZISME SOU VOS!