SOTA, CAVALL, I REI

Amb sorpresa i estupor vaig conèixer el contingut d’un escrit que Su Majestad ha penjat en Internet, fent-se el modern i cagant-la ben cagada, tot al mateix temps. Què pot dir ell, descendent directe del Borbón cruel i venjatiu que decretà la Nueva planta? Només fer ús, en llenguatge més modern, d’allò de: una, grande y libre que ja deia l’avi que l’espentà per a pujar al tron.

El firmant del text, tan divertit i revelador, diu que va ser redactat de pròpia mà, però jo no m’ho crec, què voleu que us diga. Tan sols fent un breu anàlisi del contingut es pot arribar fàcilment a conèixer la mano que mece la cuna:

Allò de actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez l’han posat per a despistar, amb una fina al·lusió al Bribón i altres antigues activitats esportives del suposat signant.

Més reveladors són aquests fragments:

escudriñar en las esencias ... / ... debatir si son galgos o podencos, perquè aquestes xorrades decimonòniques, per no dir cervantines, fan la mateixa pudor de naftalina que l’estil dels discursos del Registrador de Santa Pola, pluriempleat per poder sortejar la crisi.

Els dos a una argumenten que no és moment de dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. Per a ells no és ni serà moment, ni ara ni mai!

Recorden les per a ells encara recents grandezas imperiales, i els agrada sentir aquell bellugueig sota la bota, per això demanen el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, general, coronel, comandant, i, si cal, de tota la tropa!

Acabaré la mostra amb la seua demanda de renuncia a la verdad en exclusiva. Cal que renunciem a la veritat, perquè ells ja tenen la seua en exclusiva, i punt.

Segons vaja passant el temps anirem sentint el cant dels corifeus, a veure qui la diu més grossa, des d’aquells de antes roja que rota, fins els que prefereixen la mort, antes que una España rota, etc. etc.

És a dir, sota cavall, rei, i tots els trumfos de la baralla sencera, per a ells!