CORONA... D'ESPINES

Vaig nàixer al carrer de la Corona i allí vaig viure molt de temps. Segons em contaren, durant algun període es va dir de la Corona d’Aragó, però en realitat el nom li venia del convent de la Corona d’Espines que es va establir a l’abans carrer dels Tints, el seu nom tradicional.

Açò de les corones, com tantes coses, és segons com es mire, amb molts significats que són canviants i evolucionen, només cal veure un diccionari o estar atent a l’actualitat.

En relació amb la corona, en singular, una cosa que mai no havia entès bé era la multitud de comentaristes d’actualitat que són no monàrquics, es declaren republicans, però immediatament afegeixen que són juancarlistas, sembla que això fa bé, dóna un toc democràtic i modern d’allò més, amb un puntet de provisionalitat. Són afirmacions que sovintegen aquests dies, al ritme de les darreres notícies, sempre sorprenents i superades, del duc Urdangarín, el brillant parent polític de la corona, que en un tres i no res l’ha tornada d’espines.

Caldrà ara que aquells comentaristes es declaren republicans i juancarlistas però no urdangarinistas?

Així que corona, però ara d’espines, que per cert a mi no em punxen, només em fan intentar amagar discretament un somrís quan després de tot el que s’ha publicat, he llegit que, a judici de la repetida corona, el comportament del parent reial no parece ejemplar. D'això se'n diu un eufemisme. Com el sogre havia tingut un accident i duia ulleres de sol, no veuria bé al seu voltant.

Però fins i tot podria semblar una reacció equilibrada i realista, si atenem a les pròpies declaracions de l’interfecto, que en un comunicat es refereix a les seues, per ara suposades malifetes, com a actividades profesionales!

I acabaré fent un remat o coronament amb unes quantes  “coronetes”, que potser tornen a posar-se d’actualitat:

L’ex President Don Francisco, que ara seu en altres cadires, encara conserva alguns  partidaris de debò, com un de molt fidel que va demanar per al dia 12 del 12 a les 12, data i hora marcades per al seu judici, un recolzament per al presidente maliciosamente acusado, perquè merece de todos nosotros un pensamiento amigo, o un avemaria de los creyentes.

Un altre partidari, que també va anar a rebre’l a la porta del Jutjat, era Cotino, el que porta la creueta.

I segons ha dit el seu advocat defensor, Don Francisco era tan bo, tan bo, que els seus íntims li deien el curita.

Anava o no, de “coronetes” el remat?

Ave Maria.