Condecorat per coltells ardentíssims,
un cos d’amor emergeix lentament
car l’esperit grilla, com una ceba,
i no és vençut, encara que el cos caiga.
Dessota el fem conclou obrint-se pas,
alçant-se a moltes primaveres més,
car la raó de tota primavera
està esperant l’abril dessota el fem.
Tan vegetals un sentiment ens torna
que en nostre cos broten milers d’arrels
i no hi ha res on no arribem llavors,
i conectem el cor amb tot el que és
i l’univers comunica amb nosaltres
directament, sense intermediaris.
Tan vegetal em féu l’amor per vos;
tan llargament em vàreu fecundar
amb els desdenys que em féreu aleshores,
donant fortor a la terra i la planta
(a l’esperit, volia dir, i al cos),
que m’haveu tret les arrels de la terra,
com succeeix als amants i les canyes,
i en l’aire sóc, i en l’aire us ame encara,
i us he d’amar des de la meua pols;
car ja us he dit que l’amor veritable
mort no coneix i grilla, com la ceba,
dessota el fem o damunt d’una llosa.
Recomane Tenebres Obra completa 1, La nit (1953-1956) pg. 60, Edicions 3i4, 1972
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada