ARRÒS A BANDA (Un parell de cites gastronòmiques)

Vicent Marqués ja du un bon grapat de llibres escrits sobre gastronomia valenciana. En certa ocasió, jo vaig cometre el greu error de relacionar el seu nom amb el del sociòleg ja difunt Josep Vicent Marqués, i bé que m’ho tiraren per cara els presents!

Aquest autor inclou algunes cites al seu llibre “Els millors arrossos valencians”. N’hi ha algunes de Josep Pla i una de Joan Fuster que m’ha fet gràcia per l’acabament, molt en la seua línia. Així que em permetré fer una cita de les cites de Josep Pla i Joan Fuster, que en el llibre van seguides:

 “A Roma, davant la relativa fastuositat amb què Joan March i la seva família passaven el seu involuntari però en tot cas còmode exili, feia l’efecte que March se n’hauria pogut passar perfectament. Tot aquell confort, luxe, normalitat -capellà i cuiner mallorquins-, ho trobava una cosa sobreposada i totalment fictícia. Li era igual. Del que potser no s’hauria pogut passar hauria estat de l’arròs a banda que serviren per dinar.”

Al contrari que Pla, el seu amic Joan Fuster no tenia costum d’escriure de cuina i són raríssimes les ocasions en què ho va fer, però tenim la sort que una d’elles va ser l’article “Un arròs a banda”, que va publicar el setmanari Qué y donde el 14 de juny del 1981:

“Jo sempre he estat un gran partidari de menjar arròs. Avui, per raons cautelars de dietètica i per dificultats domèstiques, només en menge molt de tard en tard. Però, quan en tinc l’ocasió, m’hi apunte de seguida. La inèrcia ancestral és poderosa: Sóc de Sueca i, durant segles, a Sueca pràcticament només hem menjat arròs, i gràcies a Déu! Quins arrossos, de més a més! Els que confeccionava la meua mare eren genials. M’ho semblen ara, en la perspectiva de l’enyorament. Mai més no en tornaré a menjar d’iguals. Els restaurants indígenes s’han especialitzat en una estranya combinació que venen amb el títol de “paella”, sovint incomestible, i obliden les altres oportunitats. Aquesta “hegemonia de la paella”, com diu Vergara, (el periodista i crític gastronòmic Antoni Vergara) sol ser un desastre gastronòmic, fins i tot per als qui procedim d’una fam abrupta de les marjals. L’alternativa és l’arròs a banda: fórmula esplèndida, potser la millor de totes... L’altre dia en vaig ingerir unes quantes cullerades, a Dénia, davant la mar de Dénia, amb peixos de Dénia. Nostre Senyor és bondadós amb els ateus i ens facilita aquestes delícies”