Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud (València, 1480/85-1549) fou un cavaller que lluità contra els agermanats de València i un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, que gaudí d'un gran prestigi com a autor de poesia i teatre.
El 1524 va escriure la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas, que fou representada el mateix any davant Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic, i del marqués Joan de Brandenburg-Ansbach, amb motiu del seu segon matrimoni; una vegada morta aquesta, vidu el seu tercer marit, el duc de Calàbria, es va tornar a representar el 1541 a petició de Mencia de Mendoza per a la celebració del seu matrimoni amb el duc.
El 1524 va escriure la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas, que fou representada el mateix any davant Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic, i del marqués Joan de Brandenburg-Ansbach, amb motiu del seu segon matrimoni; una vegada morta aquesta, vidu el seu tercer marit, el duc de Calàbria, es va tornar a representar el 1541 a petició de Mencia de Mendoza per a la celebració del seu matrimoni amb el duc.
Aquesta obra, també comeguda com La vesita, constitueix una de les primeres mostres del teatre valencià de tipus profà, en la qual apareixen personatges que fan servir tres llengües (català, castellà i portugués) que mostra un retrat viu del'aristocràcia valenciana del moment i l'estat de la llengua a la cort renaixentista de la virreina Germana de Foix.
L’argument és la imminent visita d’unes amigues a una senyora valenciana. La dama es disposa a rebre-les mentre malparla del negre costum de les aristòcrates valencianes a fer-se visites.
Els diàlegs són d’una gran vivesa, plens de girs populars, renecs i formes allunyades de la condició social que aparenta la dama. Les seues criades són castellanes i la senyora no s’està d’atorgar-les una condició inferior en comparació amb les valencianes, mentre que aquestes la critiquen entre elles. Quan entren les visites canvia el to, el llenguatge i el joc escènic, amb diàlegs banals però plens de girs, jocs d’enginy lingüístic, dissimulacions i tocs irònics, per tal de fer evident les intencions velades dels personatges, amb dobles intencions referents a l’amor, la visió que uns tenen dels altres, i dels seus costums. Ferrandis posà tot el seu enginy en aconseguir que els seus personatges foren el viu reflex del públic que els estava mirant i que s’hi veieren reflectits.
Ací teniu uns breus fragments lleugerament arreglats:
De la senyora i les seues criades, Guzmana i Catalina:
…...
GUZMANA Vuestra merced me persigue
que no se puede sufrir.
SEÑORA Vine tu, si has de venir,
dóna’m recapte que em lligue.
Digues, truja descuidada,
¿no has sentit tocar tres hores?
Si vénen eixes senyores,
¿vols que em trobem deslligada?
CATALINA ¿Qué tengo que aparejar?
SEÑORA ¡Com! ¿En això estàs encara?
L’espill i lo drap de cara,
la caixeta de lligar!
Les pinces i el pelador
me porta, per a pelar-me,
sabonet per a escurar-me,
blanquet i també color.
Da-li, trau-me un bon capell,
los canonets per al coll,
un poc d’oli i alcofoll,
que no tinc gràcia sense ell.
Digues, ¿tinc los cabells plans?
CATALINA Sí, señora.
SEÑORA Crec que ments.
Porta’m pólvora de dents
i greixet per a les mans.
CATALINA Diga si otra cosa falta.
SEÑORA Los guants, i també el ventall.
Ai, espera, que altre em fall:
pegadet per a la galta.
No t’estigues Catalina
que tostemps ho fas així;
guarda’m lo mart gebel·lí
que m’ha portat de Medina.
moria-me’n de desig,
mas bé està en més del que creu;
bé li costà al senyor meu
més de tres-cents ducats i mig.
Da-li, vés! Esta’t allà,
oblida’t que has de venir!
…...
SENYORA Com vos allargau, Guzmana!
Poc a poc vos sobreixiu.
Com se mostra que teniu
la llengua ben castellana!
Ves mai la vilana porca?
Estos castellans orats
presumen, sent uns pelats,
més que Rodrigo en la forca.
......
GUZMANA Esta loca de nuestra ama,
que no hay quien pueda sufrilla
que es una cosa salvaje.
CATALINA Cómo, ¿que riñó con vos?
GUZMANA Sí, que no la medre Dios,
porque tocó en mi linaje
......
CATALINA ¿Y yo no soy hijadalgo
de los mejores de allá?
de mi madre no sé nada
mas sé, poco más o menos,
que es mi padre de los buenos
que hay en toda Granada
GUZMANA Si yo en mi linaje entrase,
de grandes de mucha cuenta
de a veinte cuentos de renta
En tres dias no acabase
De l’arribada de les visites:
.…...
BEATRIU Vostra mercé ha de passar.
SENYORA Millor me perdone Déu
que passe.
Que en ma casa em vol forçar?
Tan malcriada ha de ser?
BEATRIU Vós passareu.
Ans és fer lo que és raó.
SENYORA Sus, vaja.
BEATRIU Que passe jo?
Tostemps restarà per fer,
mal goig ne veja de mi
si jo passe.
De les converses sobre la salut de les contertulianes que la visiten:
......
SENYORA De vostra mercè no cal
demanar què tal està,
perquè en ella es mostra ja.
MARIA Ans, de veres que estich mal.
SENYORA No·és mal lo mal que no·es mostra.
BEATRIU Massa és cert, ans és així.
MARIA Que ja es vol burlar de mi?
BEATRIU No faig, per ma vida i vostra
SENYORA Sa mercè, senyora mia,
me diga com s'és trobada.
BEATRIU Mig morta·em té i acabada
esta negra melangia.
SENYORA Molt és cruel mal, i fort,
encara que no és planygut.
MARIA Bé·ho sé jo, que n'he tengut,
que m’ha portat a la mort.
Acabarem amb una dança:
......
SENYORA Contrapàs? No, per sa fe,
que en ell no em sé donar manya
RODRIGO I en la dança d’Alemanya?
SENYORA Eixa si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada