CARLES SALVADOR I GIMENO

El 2015, que ara acaba, va ser dedicat per l'Acadèmia Valenciana a Carles Salvador i Gimeno (València, 1897 – 1955), mestre, gramàtic i escriptor, que fou una figura fonamental del Valencianisme i va fer una tasca enorme en favor de la nostra llengua, en els temps favorables de la República i en els més durs i foscos del franquisme. Hui seria impossible entendre el valencianisme cultural i literari de la primera meitat del segle passat, sense Carles Salvador, juntament amb altres destacats personatges de la cultura valenciana, com Emili Beüt, González Martí, Ferrer Pastor, Nicolau Primitiu o Sanchis Guarner, entre altres.

Considerat el principal dels poetes valencians de l’època, fou un dels introductors de l'avantguardisme a València amb obres com Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). També va ser important la seua prosa, la narrativa (El maniquí d’argila (1931)) i els assajos (Elogi del xiprer (1929) o Elogi de la vagància (1937), entre altres. Era un prolífic articulista en revistes com ‘Foc i Flama’, ‘Pàtria Nova’ o ‘El Poble Valencià’. No va renunciar a altres gèneres, com la novel·la o el teatre.

L’estima pel valencià va ser una constant en la vida de Carles Salvador. El polític de la llengua, com el definien en aquells anys, fou l’impulsor de la introducció del valencià a l’escola, i, veient la necessitat de comptar amb una normativa bàsica, es convertí en l’introductor destacat del fabrisme al País Valencia, i el màxim difusor de les Normes de Castelló, aprovades el 1932. La seua Gramàtica valenciana, publicada el 1951, va ser llibre de text en els cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat que ell va impulsar. Els cursos obriren el camí a molts valencianistes, que continuaren la seua obra.

Va ser membre fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a més, dugué a terme una intensa activitat intel·lectual i cívica en la vida cultural valenciana i participà activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes del 1937, celebrat en plena guerra, on va fer una ferma defensa de les llibertats i la democràcia. La figura del mestre es va convertir en un del grans personatges de la cultura valenciana de les primeres dècades del segle XX. Al seu ex-libris, Carles Salvador tenia per lema: “València per damunt de tot”.

Ací teniu una curta narració seua:

L’HUMORISTA

L’humorista en veure que moria l’amic filòsof va dir-li:

- Pel que més estimes, amic que agonitzes, escriu-me de l’altre món estant. Pensa que tu mors de fam, ara, i que jo no tardaré en morir de fam, també.

El filòsof escoltava les paraules i les gravava al cervell.

- Seria gran cosa –continuà l’humorista- que jo esbrinara què hi ha de cert després de la mort, sense gens de fadiga per la meua part, mentre tu has passat la vida cavil·lós bo i estudiant problemes de Vida, de Mort i d’Eternitat. Escriu-me, per favor!

El filòsof morí.

L’amic esperava, impacient, notícies de l’altre món.

I abans de desesperar vingué el correu i li entregà una carta, que firmada pel filòsof deia:

“Antic humorista: pensa en Déu. Salva l’ànima. Hi ha cel i infern”

L’humorista quedà fet de pedra. Carta de l’altre món! L’única carta que vingut havia de l’altre món! Preparem-se a ben morir –pensà.

I, efectivament, arrencà el segell de la plica, el va vendre a un col·leccionista milionari i els milers de dolars que obtingué els gastà en ben menjar, en beure bo i en disfrutar força, car ell sabia, de l’amic filòsof, “que una bona vida proporciona una magnífica mort”.