El Diccionari per a ociosos de Joan Fuster va ser publicat fa més de cinquanta anys. No per això ha perdut vigència, com li passava als meus comentaris, obsolets abans de veure la llum a causa d'una actualitat vertiginosa, sorprenent i cada vegada més esfereïdora.
Aquesta diminuta antologia inaugura un enfocament distint d'aquest blog, que de vegades serà més intemporal, i també inclourà referències literàries.
MENTIR
Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se'ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem incapaços d'inventar mentides invulnerables. Les mentides poc convincents, de més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En l'ordre de les relacions normals d'home a home, el principi de "credibilitat" és essencial: hem de "creure" el nostre interlocutor perquè sigui possible d'entendre'ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d'idees s'ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre—, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem "creure'l": li retirem la nostra confiança. Amb ell no hi ha res a fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de l'origen, s'estableix —si s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, "mentir bé" exigeix tants i tan rigorosos dots d'imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d'una tal genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest punt, com en molts d'altres, la "utilitat" dóna raó als moralistes més repatanis.
MORIR
Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.
El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.
SILENCI
Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.
TEMPS
Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.
Mentir costa tan que per això moltes vegades acabo dient la veritat
ResponEliminaAixò és una bona pràctica, que dona pau d'esperit i lleva maldecaps, però com es pot veure per l'actualitat diària, són molts els qui no s'ho plantegen, tiren pel dret, i incomprensiblement, triomfen.
Elimina