EL CATOLICISME ES POT GUARIR

He llegit aquest article al blog "Punto de fisión", que escriu David Torres a   Público.es, i l'he trobat molt divertit. No posaria la mà al foc per a demostrar l'existència real del controvertit psicòleg Frederick K. Morton que el protagonitza, però això no li lleva la gràcia...

El controvertit psicòleg nord-americà Frederick K. Morton ha cancel·lat el seu seminari per a guarir el catolicisme que anava a tenir lloc aquest cap de setmana en un cèntric hotel de Sevilla. Les amenaces i pressions de diverses confraries de portants, associacions de teòlegs i fabricants de crucifixos, així com un escrit signat per altes autoritats eclesiàstiques han fet reflexionar a Morton sobre la conveniència de dictar la seua conferència “Déu, eixa vella enganyifa”.

Morton, que porta trenta-dos anys impartint els seus ensenyaments per tot el món, afirma que ell mateix va ser catòlic fins als dinou anys, quan es va descobrir de genolls en una església, resant a una imatge de la Verge per a aprovar un examen d'estadística en la facultat: “Vaig pensar que no era una actitud molt racional demanar-li a un tros de pal pintat que em tirara una mà en la meua carrera. Tampoc era just, ja que, en lloc d'estudiar, jo m'havia passat la setmana sencera bevent cervesa, jugant a les cartes i perseguint xiques en els bars”.

Arran d'aquestes reflexions, Morton va suspendre tres assignatures però va escriure un article en la revista The Atheist Observer: “Els sants sordmuts. És una primera aproximació a la seua teràpia, al qual després van seguir: “No cal que crides, que ací dalt no hi ha ningú” i “Només és un tros de fusta, beneït”, en el qual, entre altres coses, explicava les seues tremendes experiències en un col·legi catòlic de Boston: “Ens ensenyaven estupideses tals com que hi ha un senyor barbut assegut en els núvols que mira tot el que fas, un senyor que et vol amb amor infinit però que t’enviarà a l'infern per tota l'eternitat com et passes un pèl”.

En la seua autobiografia, “Si Déu existeix, quin lampista!”, Morton relata una infància de maltractaments i abusos físics i psíquics per part dels sacerdots: “Ens explicaven que si ens tocàvem les nostres parts íntimes, aniríem a parar a un riu de lava bullint on la nostra carn i els nostres ossos es cremarien a càmera lenta pels segles dels segles. Jo vaig començar a sospitar el dia en què, mentre m'ho explicava, el pare Everett va començar a palpar-me l'entrecuix. Fill, açò és diferent, deia ell. Açò és amor diví. Tu només gaudeix”.

Morton (sobre el qual pesa una fatwa pel seu llibre “L’islam també es guareix”, i que té prohibida l'entrada en diversos països asiàtics després de la publicació de “Budisme per a ximples”) s'ha guanyat una merescuda reputació de polemista. Encara que, segons ell, hi ha proves científiques i filosòfiques de sobres per a desmuntar la fal·làcia religiosa, Morton prefereix un argument més original, la idea que la religió va contra la naturalesa: “Si et fixes atentament no veuràs esglésies en la jungla. Tampoc sinagogues en el desert, ni temples en el pol. Els ximpanzés, les clòtxines i els óssos bruns no adoren a éssers sobrenaturals. El que sí veuràs en la naturalesa és un ampli i variat comportament homosexual entre moltes espècies. Per exemple, hi ha lleons mascles que copulen entre ells, encara que mai no s'ha vist cap que viole cadells de lleó fins i tot encara que li fiques alçacoll”.