divendres, 28 d’agost del 2015

LA DONSAYNA

 Josep Bernat i Baldoví (Sueca 19/3/1809-1/1/1864  estudià a les Escoles Pies  i més tard cursà Dret a la Universitat de València. Va patir de sordesa des dels 24 anys, per això alguns li deien Lo Sord. Arribà a ser diputat a Corts i alcalde de Sueca.
Ens interessa més la seua activitat d'escriptor i poeta. Conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal, amb ortografia a l’espanyola, que obtingué una gran audiència. és conegut  fonamentalment pels seus sainets, també va escriure els primers llibrets de falla, i miracles de Sant Vicent. La seua obra més coneguda és El virgo de Visanteta, que va arribar, fins i tot, al cinema.
Josep Maria Bonilla i Martínez  (València 16/8/1808-7/8/1880)  també va ser advocat, escriptor, polític, pintor i periodista. Son pare va ser notari de Llíria i liberal, per això li deien negre els realistes reaccionaris. Ell també va escriure el primer periòdic satíric en valencià, El Mole.
I tots dos junts col·laboraren en els setmanaris La Donsayna  (1844) , El Tabalet, i El Sueco (1847).
A banda del que puguen dir els filòlegs, a mi em sembla que el seu valencià vulgar amaga joietes lèxiques i sintàctiques d’un encantador castissisme i certa crítica social, amb algunes eixides quasi surrealistes. Ací teniu unes mostres de La Donsayna:


La donsayna nº 1

                           Trabajan los artesanos
                           Y los pobres labradores,
                           Y otros cogen con sus manos
                           Les figues y les bacores.


La Donsayna nº 2

                          Avans que per baix del nas
                          La llengua als atres enseñes,
                          Llígat bé les espardeñes,
                          Y pensa un póc lo que fas.»


                         GRAMATICA PARDA·

                         Sintaxis de Sento Beseroles

                        Nominativo                Yo... y nadie mas.
                        Genitivo                     De mí... no traureu res.
                        Dativo                         Pera mí... palo en éll.
                        Acusativo                   A d'aquell... tot.
                        Vocativo                     ¡Oh cara patria mia!!!
                        Ablativo                     Por... siempre jamas amén.

                        NOVA CONCHUGASIÓ DEL verbo- sum, es, est.

                        I Ego sum                   todos cayeron
                        Tu eres                        mascle ó femella
                        Aquell es                      el que fa tres
                        Nosotros somos          solo los buenos
                        Vosotros sois              de un atra casta
                        Aquellos son               ton tos y... basta

                        Ortografia del mateix autor

                        REGLES QUE NO MARREN.

                        Si sopla el vent de llevant
                                   - ? -
                        Si la tremontana asoma
                                  -
                        Y si els núbols tens damunt
                                  -
                        Mira así totes en chunt
                        Les regles de ortografía
                        Que fan posar hui en lo dia
                        Interrogant, coma y punt.

                                                           S.
                                

                        SEMENTERI DE CANTA-CUCOS.
                        EPITAFIOS.

                        Así, mano sobre mano,
                        Sínse haber ningú que chíste,
                        Estan Vaoro y Mariano,
                        Roc, Chaume, Quélo y Batiste.
                                       
                        Si a este puesto vens, chermá,
                        Sapies que estan así dins
                        Un parell de teulains
                        Que cantaben en la má.
                                       
                        Este póbre lechuguino
                        Sinse poder dir «Chesus»
                        S'ha quedat ert com un fus.
                                      
                        Descansa baix de esta llósa,
                        Que mirant, mortal,  estás,
                        Una. que li dien ... Rósa ...
                        Pero tú ... tapat el nas.
                                     
                       A UN DEPOSlTARIO DE LA FE PUBLICA.
                        Soterraren á este así
                        Sinse retor ni vicari;
                        Res vol dir, que al cap y al fí
                        El difunto era ... un notari.
                                      
                        Molt amarc y molt pudent
                        Es el nom de este chiquet,
                        Que es morí air de repent,
                        Pues li dien... Fél-y-pet.
                                     
                        Tin present, es dir, memento,
                        Que está así aguardante a tú
                        El teu eompañiero Sento.
                                      
                        A LA MULLER DE D. PEDRO CALSONES
                        El que no siga bambau
                        Es presis que considere
                        Que está así dormint en pau
                        La que avans dormia en Pere.
                                      
                        Así reposa un siñor
                        Que morí no mes de pór:
                        ¡Miren vostés que es valor!!!
                                  
                        Estes eren dos don-selles
                        Les mes honrades del mon:
                        El que els consedia el don
                        Els afaitaba les selles.
                                  
                        Así dins teniu a un mort
                        Que no ha tancat mes que un ull,
                        Perque el pobre estaba tort.

                        

  
                        Quant el profeta Abacuc
                        Anaba convertint moros,
                        Feren tres dies de toros
                        Alla en la Pobla del Duc;

                        Y plé de rabia Caifás
                        Perque aná la seua nóra,
                        Tragué tot lo faldó fora,
                        Y es quedá en lo c. al ras.

                         


                        Estant la Roca Diablera
                        De quinse mesos en sinta
                        Se li vá pédre la pinta
                        Per la vall de Gallinera;

                        Y com era en temps de otoño,
                        Fon tant lo que va sentir
                        El vores penchant el moño,
                        Que es quedá... sinse parir.

                        


                        Puchà un frare a predicar:
                        Veu sis calvos en un puesto
                        Y digué: señores, esto
                        ¿Es iglesia ó melonar?

                                                           N.


La donsayna nº 3

                        SEMENTERI DE CANTA-CUCOS.
                        EPITAFIOS.

                        Ert pera sempre está así
                        Un frare de Sen fransés;
                        Perque una volta morir,
                        No tornara a morir mes.
                                   
                        El monago Fray Romá
                        Está así per cosa serta;
                        Y de tant que demaná
                        Té encara la boca uberta.
                                   
                        ATRE AL MATEIX
                        Así está aquell llec de marres;
                        Morí de tant de fartar;
                        Y per la afisió a menchar,
                        Menecha encara les barres.
                                   
                        Plorem tots ací la sórt
                        De la infanta Chirivía,
                        Que si no s'haguera mort,
                        De sert encara viuria.
                                   
                        Ert per así com un fus
                        Va  á redolons un poeta,
                        Que per morir tan pobrús,
                        No te encara fosa feta.
                                   
                        Descansa as! un pastiser;
                        Llástima tots li tingam.
                        Perque al fí morí de fam.
                                   
                        En esta fosa tan baixa
                        Esta un famós cheneral,
                        Que sols tenia de tal
                        L'orgull, el nom y la faixa.
                        Segun disen y descurro,
                        Lo demés era de burro
                                   
                        Así está el duc Bufapet
                        Que sempre en gran coche aná,
                        Y de tant que malgastá,
                        Morí venent cacahuet.
                                   
                        Así, Deu el tinga en glória,
                        Está un avaro molt ric;
                        Reventá per lo melic
                        De tant menchar safanória.
                                   
                        Per este clot pasa aprisa
                        Que hay un lletrat descansant;
                        Vivió siempre demanant,
                        Y murió sinse camisa.
                                   
                        Así está ben soterrat
                        Caco el lladre tan famós,
                        Y un menistre al seu costat:
                        Mes no pencharen als dos.
                                   
                        Pepa. y son marit Colau
                        Descansen en pau así;
                        Sols cuant ú y atre morí
                        Estigueren chunts en pau.

                                                           N.

                             

                        TABALET
                        Cansons com a melons

                        Cuant el Profeta Cudól
                        Anaba venent tomates,
                        Meternic casaba rates
                        En lo gancho d'un cresól.
                        Adan, que era un cabiscol.
                        Li digué plorant a Andreu;
                        Home, per l'amor de Deu,
                        Ménchat esta figa al vól.

                                   

                        Qui llich este vers, está
                        Fent lo que no pensa fer,
                        Pos sinse ser donsainer,
                        té la donsaina en la má.

                                   

                        El que llixca esta cuarteta,
                        Be pot córrer com un galgo:
                        Que s'endurá bona feta
                        Si creu que vach a dir algo.



                            

                                   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada